4. Nematodes (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 12
Subido por

Descripción

Resum de la unitat de Nematodes

Vista previa del texto

Breca PARASITOLOGIA: FÍLUM NEMATODA • Ovovivípares: posta d’ous embrionats Trobem cicles biològics monoxens, heteroxens i autoheteroxens: GENERALITATS 1.GENERALITATS • Cucs rodons: cos cilíndric i no segmentat (a vegades estriat) simètric bilateralment. Òrgans en suspensió d’hemolimfa.
• Cutícula: coberta externa (~pell).
• Ap. digestiu complet: boca, esòfag, intestí i anus.
• Unisexuals: presenten dimorfisme sexual. Algun cas de partenogènesi (fill a partir d’un òvul no fecundat).
• P de vida lliure, fitoparàstis (P de vegetals) i P d’animals.
Fases larvàries de vida lliure Migració larvària Exemple Monoxè sí, i d’adults també sí Strongyloides Monoxè sí sí Ancylostoma; Necator Monoxè no sí Ascaris; Toxocara; Anisakis Monoxè no no Enterobius Heteroxè no sí Filàries Autoheteroxè indirecte, necessita predació Trichinella spp.
2.MORFOLOGIA 2.1.MORFOLOGIA GENERAL • Cutícula (de fora endins) • Formacions cuticulars ext: anulacions, ales cefàliques o caudals ( ), bossa copuladora ( ) o formacions vesiculoses.
• Capes cortical, mitja i interna.
• Hipodermis: 4 cordons (dorsal, ventral i 2 laterals) amb plecs (capes musculars) • Cavitat general: conté els òrgans.
• Boca amb llavis (≤8), que formen una càpsula bucal, o sense llavis, que formen una boca terminal.
• Tub digestiu (esòfag) de diferents formes.
• Aparell digestiu: l’intestí desemboca en: • : cloaca: petit conducte on també acaba l’espermiducte.
• : anus.
2.2.ORGANOGRAFIA SEXUAL Masculina: • Tub testicular: enrotlla l’intestí i presenta una dilatació (vesícula seminal). Deriva en espermiducte → conducte ejaculador.
• Espícules: 2 òrgans estiliformes que faciliten l’introducció de l’esperma en la còpula.
• Governacle: regeix i regula els moviments de les espícules.
Femenina • Ovari uterí: 1+ ovaris allargats → oviiductes → reservoris seminals o espermateca → úters (expulsió ous formats) → fusió: vagina, que s’obre a l’ext per la vulva.
2.3.EXPANSIONS DE LA CUTÍCULA DELS MASCLES • Ales caudals amb papil·les.
• Bossa copuladora amb costelles (la mantenen oberta) i 4 lòbuls.
• Extrem caudal amb papil·les i 2 espícules (quan no hi ha ales caudals ni bossa copuladora).
• Papil·les cloacals: estructures sensorials 2.4.TIPUS DE FEMELLES Segons el nº de tubs ovàrics uterins poden ser monohistèrides o monodelfes (1), di (2) o poli. Les dihistèrides es classifiquen en amfidelfes (oposats), prodelfes (paral·lels cap a la part anterior del cos) i opistodelfes (paral·lels cap a la part posterior del cos). Els tubs ovàrics paral·lels convergeixen a la vulva (anterior/posterior).
2.5.OUS Presenten 3-4 cobertes (de fora endins): uterina, vite·lina, quitinosa i lipoidea. També distingim ous no fèrtils d’ous fèrtils, que contenen un zigot (→2n blastòmers →mòrula →larva, que s’alimenta de la substància vitel·lina que recobria el zigot) 2.6.HÀBITAT El principal és el medi intestinal, però n’hi pot haver d’altres. Les larves habiten tant en medi exterior com en intraorgànic, per acabar de créixer i dur a terme les migracions intraorgàniques.
2.7.REPRODUCCIÓ La principal és la unisexual o dioica, però també pot ser hermafrodita en les femelles partenogenètiques, que poden ser: • Ovípares: posta d’ous no embrionats • Vivípares: ous eclosionen dins la femella i posta de larves Dues grans classes de nematodes: • Secernentea/phasmidia: tenen fasmidis (estr. sensorial), però no esticosoma ni sistema excretor o reduït • Adenophorea/aphasmidia: no fasmidis, sí esticosoma (glàndula que rodeja l’esòfag) i sistema excretor.
CLASSE SECERNENTEA O PHASMIDIA 1. ORDRE RHABDITIDA 1.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Presència de generacions paràsites partenogenètiques • Mida petita • Esòfag rhabditoide (f. vida lliure) i estrongyloide (f. paràsites) • Càpsula bucal petita o absent • Cua cònica • : absència d’ales caudals i de bosses copuladores 1.2.FAMÍLIA STRONGYLOIDIDAE 1.2.1.STRONGYLOIDES STERCORALIS 1.2.1.1.FORMES Femella partenogenètica (FP) • Esòfag estrongyloide llarg • Dihistèrida i amfidelfa. Vulva a l’últim terç corporal • Ovovivípares. Ponen pocs ous (3-5) • Cua punxeguda Formes de vida lliure • Esòfag rhabditoide • : extrem posterior punxegut i encorbat • : dihistèrida. Molts ous (20-30) però menors Ous • Forma el·líptica i amb una coberta molt fina • Embrionats amb L1, que muda a L2 (rhabditoides) Larva 3 o filariforme • Esòfag estrongyloide (FMI) • Major que L1 i L2 (~500µm) • Extrem posterior triforcat en tres prominències • No embolcallada per beina (L1 i L2 tampoc) • Hàbitat: femta 1.2.1.2.CICLE BIOLÒGIC Monoxè amb adults i larves de vida lliure i amb migració dins de l’H. Pot ser, segons les condicions ambientals i la soca del P: • Sense generació heterogònica (cicle homogònic, incomplet o curt): FP posa ous (intestí) → Expulsió amb L1 (femta) → L2 → L3: penetra l’H (via cutània) → Sang → Intestí → L4 → F. adulta • Amb generació heterogònica (cicle heterogònic, llarg o complet): FP posa ous (intestí) → Expulsió amb L1 (femta) → L2 → L3 → L4 → F. adulta → Noves generacions de formes larvàries (L1 → L3) → L3 pentració l’H (via cutània) • Autoinfestació endògena i exògena La dotació genètica determinarà què sortirà de l’ou: mascles de vida lliure (n), femelles de vida lliure (2n) o FP.
1.2.1.3.EPIDEMIOLOGIA Anguilul·losi o estrongiloidosi.
• Cosmopolita. Zones tropicals i subtropicals (act. agrícola) • 5M d’afectats. Prevalença del 20% • Zoonosi. Pocs reservoris • Oportunista: hi pot haver autoinfestació endògena 1.2.1.4.SIMPTOMATOLOGIA • Portadors sans asimptomàtics • Casos simptomàtics: fase invasiva (reaccions cutànies), quadres pulmonars i intestinals.
2. ORDRE STRONGYLIDA 2.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Esòfag estrongyloide • Càpsula bucal marcada • : presència de bossa copuladora Ancylostoma D.
Necator A.
Transmissió vertical Sí No Estat latent de larves (en condicions desfavorables) Sí No 2.2.6.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Penetració cutània: dermatitis (picor) i infeccions bacterianes • Migració pulmonar: Síndrome de Löffler (pneumònia) • Fase crònica (>100 cucs): anèmia ferropènica i mortalitat infantil (>12 anys). La gravetat de l’anèmia dependrà de la intensitat, l’espècie i la durada de la parasitació i de l’estat nutricional i fisiològic de l’H • Síndrome de la larva migrans cutània (LMC): parasitisme extraviat en Ancylostoma caninum i A. braziliensis.
3. ORDRE ASCARIDIDA 2.2.FAMÍLIA ANCYLOSTOMATIDAE (hookworms) 2.2.1.MORFOLOGIA GENERAL • Femelles amfidelfes i dihistèrides. Vagina i vulva úniques • Parts cefàliques: glàndules amb subst anticoagulants i càpsula bucal marcada amb dents o llancetes • Part caudal dels mascles: bossa copuladora amb costelles (determinarà la forma dels lòbuls) i 2 espícules llargues.
• Ous el·líptics amb 4-8 blastòmers.
• L1 rabditoide • L2 estrongyloide i amb beina 2.2.2.ANCYLOSTOMA DUODENALE 2.2.2.1.MORFOLOGIA • Mida petita (~1cm) • Ous amb coberta fina i 4 blastòmers (ovípares) • Càpsula bucal té 2 parells de dents • Dimorfisme sexual en adults (femella > mascle) • : extrem caudal amb 2 espícules separades i 1 lòbul dorsal • : mucró terminal i vulva postequatorial 2.2.3.NECATOR AMERICANUS 2.2.3.1.MORFOLOGIA • Ous més llargs amb 8 o més blastòmers (ovípares) • Càpsula bucal amb 2 parells de llancetes • Dimorfisme sexual (femella > mascle) • : extrem caudal amb 2 espícules que es fusionen a l’extrem i un lòbul dorsal divit en dos • : menors i sense mucró terminal. Vulva a prop de l’esòfag 2.2.4.CICLE BIOLÒGIC Monoxè.
Ous amb mòrula s’embrionen (ext) → L1: sortida de l’ou → L3 (FMI) → Penetració H via cutània (perd la beina) → Sang → Pulmons → L4 (tràquea) → Intestí prim → Maduració a f. adulta → Posta d’ous → Expulsió a l’ext. (femta) 2.2.5.EPIDEMIOLOGIA Ancylostomosi, necatorosi. També anomenada Anèmia dels miners i alfarers, Anèmia intercontinental i Clorosi dels egipcis.
• 1.300M d’afectats • Hàbitats intertropicals i tropicals, en climes càlids i humits • Condicions òptimes: humitat, sòl (contaminació fecal) i vegetació putrefacta.
Ancylostoma D.
Necator A.
Fecunditat >> Resistència medi ext d’ous i larves > 3.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Monoxens i heteroxens • Mida gran (fins a 40 cm llargada). Dimorfisme sexual: < • Tres llavis molt desenvolupats • : presència de papil·les caudals i 2 espícules, però absència d’expansions de la cutícula 3.2.FAMÍLIA ASCARIDIDAE 3.2.1.ASCARIS LUMBRICOIDES 3.2.1.1.MORFOLOGIA • Ous ovalats, que poden ser fèrtils (coberta amb mamalons) o infèrtils (forma quadrangular i mamalons més grans) • : encorvat a la part caudal • : dihistèrida amb cintura genital, on hi ha la vulva (1r terç).
Ovípara 3.2.1.2.CICLE BIOLÒGIC Monoxè amb transmissió feco-oral.
Ous s’embrionen (ext) → Larva → L3 (dins l’ou; FMI) → Ingesta ous → Eclosió (intestí): L3 → Pulmons → L4 (tràquea) → Maduració a f. adulta (intestí) → Posta d’ous (0,2M/dia) → Expulsió (femta) Parasitismes erràtics: tràquea, pàncrees i colèdoc.
3.2.1.3.EPIDEMIOLOGIA Ascariosi.
• Cosmopolita, zones tropicals i subtropicals • 1.500M d’afectats. Prevalença: 80-90% (zones temperades: 1%) • Temperatura òptima: 18-30ºC • Afecta la població infantil • Ous molt resistents que contaminen fàcilment el medi • Vectors: insectes 3.2.1.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Migració pulmonar: Síndrome de Löffler (pneumònia) • Migració d’adults: abscessos, peritonitis i pancreatitis • Síndrome de la Larva Migrans Visceral (LMV): parasitisme extraviat d’ascàrids no humans.
• Obstruccions intestinals 3.2.2.TOXOCARA CANIS 3.2.2.1.CICLE BIOLÒGIC EN GOSSOS Semblant al de l’Ascaris lumbricoides, però afecta el gos, que se’n pot immunitzar al llarg de la seva vida.
Els adults, immunes, tenen larves en estat de latència que poden passar als cadells, infestables, per via transplacentària (transmissió vertical) • Síndrome LMV 3.2.2.2.CICLE BIOLÒGIC EN HUMANS Ingesta d’ous → Eclosió → Migració intraorgànica de la larva → Pulmó, fetge, ulls (ceguera), cervell (problemes neuronals), etc.
3.2.2.3.CICLE BIOLÒGIC EN ROSSEGADORS És el mateix que en humans, excepte que el rossegador pot ser predat pel gos, de manera que el cicle hi tornarà a començar • El rossegador actua com un hoste paratènic, però el cicle segueix essent directe (no hi ha evolució del paràsit entre Hs) 3.2.3.TOXOCARA SPP.
3.2.3.1.EPIDEMIOLOGIA • Afecta la població infantil (2-4%) per ingesta de femta de gos • Ous resistents 3.2.3.2.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Ceguesa i infestacions neurològiques • LMV: presència de granulomes hepàtics 3.3.FAMÍLIA ANISAKIDAE Distingim el gènere Anisakis (A. simplex) del Pseudoterranova (P.
decipiens).
3.3.1.MORFOLOGIA • Esòfag estrongyloide i ventricle esofàgic amb cecs intestinals o apèndixs ventriculars • Larves amb mucró terminal i dent cuticular 3.3.2.CICLE BIOLÒGIC Diheteroxè: HD (mamífers marins, peixos grans) + HI (copèpode) Posta d’ous no embrionats (intestí) → Expulsió al medi aquàtic → Ous s’embrionen: L1 → Copèpode ingereix L1 → L3 → Dofí ingereix copèpode (L3) → Maduració f. adulta • Té lloc en aigua salada • Hostes paratènics (beneficiosos pel P): peixos i calamars que ingereixen el copèpode (larva en estat de latència) • Si el mamífer marí l’ingereix, el cicle segueix igual • Si l’humà l’ingereix: parasitisme extraviat: LMV (estómac i intestí) i mort del cicle 3.3.3.EPIDEMIOLOGIA Anisakiosi.
• Cosmopolita • ↑ Presència en peix cru (profilaxi: cocció o congelació) • Extrem caudal: els mascles tenen l’extrem caudal encorbat i les femelles un extrem posterior punxegut • Femelles: dihistèrides prodelfes i vulva al 1r terç.
• Ous: assimètrics, coberta doble amb punt feble (per on sortirà la larva), molt lleugers i quasi transparents 4.2.1.2.CICLE BIOLÒGIC Monoxè.
Infestació HD amb ous (desenv. a l’ext: L1) → Eclosió: L1 (intestí) → L2 → L3 → L4 → F. adulta → Fecundació (nit): picor anal a l’H → Ous queden adherits a la zona perianal → Cauen i s’escampen per tota la vivenda (lleugeresa) → Contagi col·lectiu • Autoinfestació exògena: ingesta per via oral d’ous que poden quedar a les ungles després de rascar-se la zona afectada • Autoinfestació endògena: ous que són posats dins de l’intestí, n’eclosiona la L1 i maduren a L2. NO és oportunista • Retroinfestació: maduració L1 a L2, que pot accedir a l’intestí per l’anus un cop s’adhereix a la zona perianal 4.2.1.3.EPIDEMIOLOGIA Oxiurosi o enterobiosi.
• Cosmopolita • 400-600M d’afectats. Prevalença: 15-30% infants (5-10 anys) • Regions desenvolupades de clima temperat/fred.
• Dispersió en guarderies, habitatges… • Hiperparasitisme quan l’ou és parasitat per Entemoeba fragilis, cosa que ajuda la transmissió del protozou 4.2.1.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Adults assimptomàtics • Casos simptomàtics: irritació i infeccions bacterianes (per rascades) a la zona perianal; vulvovaginitis i infeccions urinàries en nenes; alteracions nervioses • Diagnòstic: tècnica de Graham (cinta adhesiva a la zona perianal per obtenir una mostra dels ous, de matí) 5. ORDRE SPIRURIDA 5.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Cicle biològic indirecte • Mida gran • Esòfag cilíndric amb una part muscular i una altra de glandular • Boca amb 6 pseudollavis o lòbuls 5.2.FAMÍLIA ONCHOCERCIDAE (Filàries) 3.3.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA Depenent de la intensitat de la parasitació: • Significatives: úlceres i granulomes viscerals • Greus: obstruccions intestinals, còlics, abscessos i peritonitis (inflamació del peritoneu) 5.2.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Forma allargada i prima • Ous tenen una coberta molt fina • Larves: microfilàries (preL1). Les trobem a la sang, limfa o pell • : 2 espícules desiguals • : vivípares. Vulva posterior a l’anell nerviós 4. ORDRE OXYURIDA 5.2.2.MORFOLOGIA DE LES MICROFILÀRIES (preL1) Distingim quatre gèneres segons dos factors de les seves larves: • Beina o no • Posició de les taques (nuclis somàtics o caudals) 4.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Monoxens • Esòfag oxiuriforme • Ous amb coberta molt fina • : espícules molt reduïdes • : ovovivípares (ou conté L1 “estranya”: embrió giriniforme) 4.2.FAMÍLIA OXYURIDAE (pinworms) 4.2.1.ENTEROBIUS 4.2.1.1.MORFOLOGIA • Forma d’agulla • Dimorfisme sexual: < . Mascle difícil de trobar • Extrems cefàlics: 3 llavis cuticulars i ales cefàliques Gènere Beina Posició nuclis somàtics Wuchereria bancrofti Sí No arriben a l’extrem caudal Brugia malayi Sí Arriben a l’extrem caudal. Són discontinus Loa loa No Arriben a l’extrem caudal. Són continus Onchocerca volvulus No No arriben a l’extrem caudal 5.2.3.CICLE BIOLÒGIC GENERAL Diheteroxè: HI (artròpodes hematòfags culícids, tabànids o simúlids, vectors que contindran les larves) + HD (humà) Adults (FMI) fecunden la femella (medi intraorgànic) → Posta de microfilàries → Sang → Vector (picada): L1 → L2 → L3 → Aparell bucal (trompa) → Infestació per picada (L3 es cola per l’orifici) → Migració intraorgància fins a l’hàbitat final → Maduració a adult • Vector cíclic o evolutiu. NO hi ha multiplicació CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Presència de fasmidis molt desenvolupats • Absència de fasmidis • Majoritàriament de vida lliure 5.2.4.WUCHERERIA BANCROFTI I BRUGIA MALAYI 1. ORDRE ENOPLIDA 5.2.4.1.CICLE BIOLÒGIC • Hàbitat adults: limfa Aedes (mosq. tigre), Culex (mosq. comú), • Vectors: culícids Mansonia o Anopheles (W. Bancrofti). Piquen de nit 5.2.4.2.EPIDEMIOLOGIA Filariosis limfàtiques.
• W. Bancrofti: • Filariosi de Bancroft o Filariosi nocturna • 107M d’afectats • Periodicitat nocturna • B. Malayi: • Filariosi malayi • 13M d’afectats • Aperiòdics: només seran xuclats de nit, l’horari dels culícids 5.2.4.3.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Període d’incubació: assimptomàtic • P. agut o inflamatori: inflamacions diverses i febre limfàtica • P. obstructiu: Elefantiasi tropical (inflamació massiva d’extremitats, mames i l’escrot per obstruccions limfàtiques) 5.2.5.LOA LOA 5.2.5.1.CICLE BIOLÒGIC • Hàbitat adults: a la pell nasal i de les parpelles i al blanc de l’ull.
• Hàbitat microfilàries: sang. Periodicitat diürna.
• Vectors: tabànids com Chrysops sp. (diürn).
5.2.5.2.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA Loasi o filariosi diürna.
• Afectacions subcutànies i Edema de Calabar (infl. intermitents) 5.2.6.ONCHOCERCA VOLVULUS 5.2.6.1.MORFOLOGIA • Dimorfisme sexual de mida: (6 parells de papil·les) < (40cm) 1.1.FAMÍLIA TRICHURIDAE 1.1.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Els adults tenen bandes bacilars • Ous amb taps polars • : espícules opcionals o 1 d’embeinada • : ovípares i vulva a la zona de transició entre regions 1.1.2.TRICURIS TRICHIURA (Triocèfal) 1.1.2.1.MORFOLOGIA • Dimorfisme sexual en la part caudal: mascle encorbada amb 1 sola espícula; femella no i sense espícula. Mida semblant • 2 regions diferenciades: • R. esofàgica (prim): esòfag moniliforme llarg amb esticosoma • R. postesofàgica (ample): intestí + òrgans genitals • Ous molt resistents amb forma de llimona (2 taps polars) • : espícules opcionals o 1 d’embeinada • : histèrida i amb molts ous a l’úter 1.1.2.2.CICLE BIOLÒGIC Directe, transmissió feco-oral.
Ingesta d’ou (amb L1) de l’humà → Eclosió (intestí): L1 → L2 → L3 → L4 (sintici: fusió cèls) → L4 surt del sintici i va a l’intestí gruixut → Maduració a f. adulta → Introducció r. esofàgica a la mucosa intestinal (r. postesofàgica queda a la llum) → Posta d’ous (5000/dia)→ Expulsió (femta) → Muda a FMI • NO presenta possibilitats de reinfestació • NO hi ha migració, tot té lloc dins del mateix budell • És un paràsit intracel·lular, perquè l’evolució té lloc al sintici, i hematòfag, perquè introdueix la R. Esof. a la mucosa intestinal 1.1.2.3.EPIDEMIOLOGIA Tricurosi o tricocefalosi.
• Cosmopolita • 1000M d’afectats. Prevalença: 80% (tròpics) • S’associa a l’Ascariosi (zones tropicals humides i amb sol): possibilitat de poliparasitisme 5.2.6.2.CICLE BIOLÒGIC • Hàbitat adults: pell, a l’interior de nòduls (oncocercomes) • Hàbitat microfilàries: pell, a prop dels nòduls • Vectors: simúlids (Simulium sp.) • Cicle aquàtic: les pupes i les larves tenen brànquies, ja que viuen en rius (aigües oxigenades) 1.1.2.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Infestacions lleus: assimptomàtiques • Infestacions intenses: nàusees, vòmits, dolor abdominal (poc greus), femtes sanguinolentes, anèmia, edema i prolapse de la mucosa rectal (budell surt per l’anus) 5.2.6.3.EPIDEMIOLOGIA Oncocercosi.
• 300M d’afectats • Segons la localització geogràgica, distingim Oncocercosi africana i Oncocercosi americana 1.2.FAMÍLIA TRICHINELLIDAE 5.2.6.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Presència d’oncocercomes intraorgànics (nòduls de la pell) • Sarna filariàsica o pell d’elefant: dermatitis i despigmentació pell • Ceguesa dels rius o de la costa: queratitis provocada per la presència d’adults als ulls 5.2.7.PROFILAXI GENERAL • Lluita antivectorial: larvicides només en Loa i Onchocerca • Tractament i extirpació oncocercomes (oncocercosi) CLASSE ADENOPHOREA O APHASMIDA 1.2.1.TRICHINELLA SPIRALIS 1.2.1.1.MORFOLOGIA • Dimorfisme sexual: < . Mides mil·limètriques • Esòfag moniliforme llarg • Diagnòstic de la L1 encistada a la musculatura (espirilada) • : absència d’espícules i presència de papil·les copuladores • : larvípera (pon preL1) 1.2.1.2.CICLE BIOLÒGIC Auto/Diheteroxè: 2 HVert (cavall, porc, senglar, rata i humà) Ingesta larves (porc) → Maduració a f. adulta → Còpula (medi intracel enteroepitelial) → Posta preL1 → Migració de preL1 al teixit muscular estriat → L1 → Encistació → Predació (humà) → L1 a la llum intestinal → Maduració f. adulta → Posta preL1 → Migració al teixit muscular (llengua, diafragma) → L1 → Cist no infestant → Cist FMI → Fi del cicle (cist calcifica per sempre) • Entre rates (autoheteroxè; canibalisme), entre porcs (autoheteroxè; es mosseguen la cua) i entre porc/cavall i l’humà per ingesta (diheteroxè: explicat a dalt) 1.2.1.3.EPIDEMIOLOGIA Triquinel·losi • Cosmopolita (lleu a països islàmics) • Zoonosi. R: porc, senglar i cavall (Trichinella britovi) • Distingim: • Triquinel·losi domèstica o sinantròpica: Trichinella spiralis • Triquinel·losi feral o silvestre: Trichinella britovi 1.2.1.4.SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA • Infestacions lleus (ingesta poques larves): assimptomàtiques • Infestacions greus (ingesta moltes larves): simptomàtica. Fases: • F. intestinal (període d’incubació): diarrea • F. migració larvària: edemes, miàlgia, afectacio SNC i cor • F. crònica de convalescència: calcificació cistos de per vida 1.2.1.5.PROFILAXI • Cocció (60ºC) i congelació carn • Inspecció en escorxadors (anàlisis post-mortem): triquinoscòpia i anàlisi per digestió del teixit ...

Tags: