Història i Epistemologia 1.1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia i Epistemologia
Año del apunte 2012
Páginas 8
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

UNITAT 9. EL CONDUCTISME El CONDUCTISME estudi de la psicologia com a ciència natural, que es proposa establir les lleis que regeixen la conducta, el que volen es predir i controlar la conducta, arribar al moment en què es pugui saber com es comportarà algú dependent de l’estímul que rebi.
WATSON és considerat el fundador  canvi radical per a la psicologia en tant que abandonà l’estudi de la consciència i es limita a l’estudi de la conducta.
- Conductisme clàssic (1a etapa) Neoconductisme (2a etapa) La metodologia és totalment experimental (no funcionalistes, qualsevol cosa que sigui útil és vàlida), sempre observació (estructurada, amb normes, sistemàtica) no introspecció….es volen apropar a ciències naturals. És el propi de les ciències naturals, és a dir, l’observació sistemàtica i el mètode experimentals (vs. Instrospecció).
L’objecte d’estudi: la conducta observable (vs. Consciència). Objectius: predicció i control de la conducta.
9.0 ANTECEDENTS:     Funcionalisme. Idea de la psicologia com a algú útil, observable i que ens ajudi a preveure la conducta.
Èmfasi en la continuïtat evolutiva i l’adaptació. Psicologia útil i pràctica.
De Thorndike agafen: La psicologia comparada (psicologia animal) continuisme evolutiu i mètode experimental.
Empirisme associacionista (associacionistes més clàssics i Thorndike): connexions observables i associacions estímul-resposta (control estímul per a obtenir una resposta determinada).
La reflexologia Russa: el condicionament de Pavlov. (els processos psíquics són moviments reflexos del SN en resposta a l’estimulació física).
ANTECEDENTS RUSSOS: (venen de la fisiologia, es basen en el tema dels reflexes, per elles qualsevol procés (físic [produeix det. canvis o processos psíquics que fan que et comportis d’una manera determinada]o psíquic) sempre es basa en els reflexes del sistema nerviós, no és voluntari (entre E-R no hi ha l’organisme, la voluntat, motivació…) IVÁN M. SECHENOV  fundador psicologia objectiva russa.
Refusament del pensament com a causa de la conducta entre E-R no hi ha cap organisme. És l’E extern que a partir de canvis fisiològics crearà la conducta.(l’estimulació externa causa tota Conducta). Consciència = procés fisiològic del cervell.
Introdueix el terme d’inhibició: descobreix que la conducta està basada en processos d’inhibició i excitació cerebral, a partir de l’estimulació externa. Reps un estímul i automàticament el cervell inhibeix, o activa una determinada conducta (depèn de l’estímul i allò que provoca al cervell). Per tant, conducta = inhibició, excitació (ens quedem sense personalitat, motivació…).
La psicologia s’ha d’estudiar utilitzant els mètodes de la fisiologia (únics vàlids).
IVÁN P. PAVLOV  interessat en fisiologia: va començar a estudiar la funció digestiva en els animals ( volia veure el reflex enfront determinats estímuls).
S’adonà que l’animal feia una certa salivació quan estava a punt de menjar, no només salivava davant el menjar davant sinó amb determinats estímuls que no tenien res a veure (E relacionats amb la situació de menjar, passes de l’experimentador, sorolls, etc. que sempre passaven abans de presentar-li el menjar).
Pensaven que la salivació era un acte reflex (automàtic i involuntari) es desencadena amb estímul específic, però l’animal salivava abans –> reflex condicionat (un objecte, situació, soroll) relacionada directament amb el menjar (contigu i freqüent en el temps) --> provoca la resposta condicionada (depèn d’alguna cosa, que en principi és neutre).
Els reflexes condicionats es podien explicar per principis associatius de contigüitat i freqüència, també en termes de circuits neuronals i fisiologia cerebral.
TOTA LA CONDUCTA ÉS REFLEXIVA Components condicionament clàssic: transformació d’una estímul neutre en un condicionat, perquè provoqui una resposta condicionada.
« « Reflex incondicionat (innat, automàtic) o Estímul incondicionat (EI): menjar o Resposta incondicionada (RI): salivar Reflex condicionat (deriva de l’experiència) o Estímul condicionat (EC) comença sent un estímul neutral, s’ha associat a l’EI, per contigüitat i freqüència.
o Resposta condicionada (RC): suscitada per l’EC.
Condicionament clàssic: transformació d’un estímul neutre en un estímul condicionat, perquè provoqui una resposta condicionada.
Tipus de condicionament:  Condicionament excitatori: desperta la conducta - Apetitiu: apropament (menjar) - Aversiu: evitació (descàrrega)  Condicionament inhibitori: inhibició conducta reflexiva. No mostra conducta.
Mosaic cortical del cervell: patró d’excitació i inhibició (determina la resposta de l’organisme)  Extinció: EC present sense EI: RC desapareixerà.
 Recuperació espontània: passat un temps després de la extinció es presenta EC. Despertarà una RC.
o Pavlov considerava que la recuperació espontània mostrava que no elimina la RC sinó que la inhibeix.
o Una altra mostra de que extinció és procés inhibitori: desinhibició (després de l’extinció, la presentació de d’un E fort i irrellevant per l’animal origina RC.
NEUROSI EXPERIMENTAL. Podem crear al laboratori una conducta anormal: conflicte inhibició i excitació. Hi ha moments en què tendències excitants i inhibitòries entren en conflicte -> es col·lapsa la conducta de l’animal.
Determina que els tipus de resposta davant dels conflictes determinava el SN que tenien.
9.1 J.B.WATSON I ELS SEU IMPACTE: Segueix Wundt y James. Estudià a Chicago (Funcionalisme). Influenciat per Angell. Influència de Loeb: fisiòleg que va treballar sobre el tropisme (conducta originada per estímuls i no succés mental. Ho aplicà a humans). Estudià els processos d’aprenentatge amb la rata blanca.
1r en tenir un sentiment conductista: dura crítica a la psicologia tradicionals (estructuralisme i funcionalisme havien fracassat en aconseguir estatus dins les ciències naturals. Limitacions imposades pel seu objecte d’estudi (consciència) i mètode (introspecció).
Psicologia : ciència de la conducta Mètode : experimental i observació sistemàtica Objectiu : predir i controlar la conducta Obtenir estatus de ciència PSICOLOGIA OBJECTIVA DE WATSON:  Podem conèixer R a partir d’E.
 Podem conèixer E a partir de l’observació d’R.
o R: tot allò que feia l’organisme.
Conducta : connexions E-R Hipòtesi continuista : animal -> humà Ciència pràctica, útil per a la societat o E: situació general de l’entorn o condició interna TIPUS DE CONDUCTES:  Apresa explícita (manifesta) parlar, escriure...
 Apresa implícita (encoberta): aug. batecs cardíacs  No apresa explícita: esternudar, pestanyejar  No apresa implícita: secrecions glandulars Tot el que fa una persona, inclòs el pensament, es pot incloure dins d’una d’aquestes 4 categories.
Tota conducta era E-R.
També explicava la malaltia mental en termes de “pertorbacions de l’hàbit”: el condicionament és responsable de l’establiment de reflexos condicionats motors i viscerals.
« « « Mètode d’estudi o Observació sistemàtica i experimentació o Mètode del reflex condicionat o Prova (obtenir exemples de conducta) o Informes verbals (considerats com a qualsevol altre tipus de conducta manifesta) Psicologia i pensament: Reducció del llenguatge i el pensament a una forma de conducta.
Idea rebutjada o Parlar (manifesta) o pensar (implícita o sub-vocal) Explica com evolutivament passem de la parla manifesta a la implícita.
- Arguments de Woodworth en contra de pensament = parla: Sovint dificultats per trobar la paraula adient per expressar allò que es vol dir No es vàlida l’equació inversa parla = pensament (encara vigent) El pensament molt lligat a la vista i la manipulació ROL DELS INSTINTS 1r li donà importància al rol en les seves teories, després afirmà que només estava present en els nens, però els hàbits els desplaçaven. Finalment nega totalment l’existència -> AMBIENTALISTA radical (l’experiència és el que fa a les persones com són i no l’herència).
- Única cosa heretada: o Estructura físico-fisiològica (Ser alt, prim, ulls) o Els reflexes bàsics (esternudar, plorar) o 3 emocions bàsiques: por, ràbia i amor.
 Por. Sorgeix de sorolls forts i pèrdua d’equilibri, respostes associades: retenir respiració.
 Ràbia. Sorgeix de immobilització, restricció de la llibertat, R associades: enduriment cos.
 Amor: sorgeix de carícies, R associades: somriure.
Cada un té un patró característic de resposta visceral i glandular.
A través de l’aprenentatge aquestes emocions sorgeixen de dif. estímuls  situacions que no provoquen una resposta emocional ho poden arribar a fer a partir d’hàbits.
Les emocions adultes com l’odi, la vergonya...deriven d’aquestes.
- Estímul que la desperta - Reacció interna / externa Les sensacions i sentiments no són importants.
EXPERIMENT PETIT ALBERT (molt criticat) establiment d’una R emocional C de por a rata blanca, generalització de les respostes emocionals a altres estímuls.
Considera que totes les reaccions emocionals dels adults es desenvolupaven per aquest sistema: la contigüitat un cop demostrat això, vol veure si espot usar inversament (eliminació pors exsitents).
Teràpia de modificació de conducta: modelatge per contra condicionament i dessensibilització sistemàtica.
Durant els estudis sobre condicionament de les emocions en infants...
- Abandona el món acadèmic  món empresarial o Divulgació i vulgarització de la proposta científica o No hi ha diferències hereditàries o L’home és un producte manufacturat per la societat o L’aprenentatge i formació d’hàbits per condicionament de respostes glandulars i motores  CONDUCTA - Influència de Watson: o Teories que van ser finalment acceptades, però al principi hi havia moltes reticències.
o 2 efectes duradors:  Canvi objecte estudi en psicologia: De la descripció i explicació dels estats de la consciència a la predicció i control de la conducta.
 Va fer de la conducta manifesta el contingut quasi exclusiu de la psicologia.
CONDUCTISMES: « RADICAL: considera que no es pot explicar una conducta en funció de successos interns no observables.
« METODOLÒGIC: no considera que sigui erroni considerar els successos cognitius o fisiològics però insisteix en que aquests s’han de validar mitjançant l’estudi de les seves manifestacions a la conducta.
9.2 NEOPOSITIVISME I NEOCONDUCTISME: POSITIVISME  Ciència basada en l’observació (empirisme radical)  Tot el que es pot observar amb certesa sobre les persones és la conducta  La conducta és el resultat dels productes de la ment.
 Importància de les dades objectives, evitar o minimitzar l’especulació teòrica.
 Watson i reflexologia russa  positivistes NEOPOSTIVISME  Que la ciència només es basi en dades observables és poc realista.
 Ciències al principi s. XX  nous conceptes no observables (Gravetat, magnetisme, àtom, força...) NEOPOSITIVISME O POSITIVISME LÒGIC Com fer que la ciència utilitzés la teoria sense entrar en els perills de l’especulació metafísica? l’última autoritat és l’observació empírica. Les teories es consideraven útils només si podien ajudar a explicar el que s’observava. Va permetre el sorgiment de formes de conductisme més complexes i permetia teoritzar sense sacrificar l’objectivitat.
POSITIVISME LÒGIC: EMPIRISME + RACIONALISME - Termes observables de la ciència: successos empírics.
- Termes teòrics: explicar el que s’observava.
- Una teoria només era útil si explicava dades observables.
- Només es permetran termes teòrics sempre que aquests s’uneixin de forma lògica a les observacions empíriques.
OPERACIONISME Unió dels termes teòrics amb els fenòmens observats.
o Definir els conceptes (força, energia) de forma mesurable, que es pugui operar sobre ells. No ambigüitat.
 Definicions operacionals (exemple): - Aprenentatge: número determinat d’execucions correctes.
- Intel·ligència: puntuació de determinat test.
Si un concepte no es definia operacionalment, aquest no tenia significat científic.
POSITIVISME LÒGIC (+ OPERACIONISME) Una teoria científica s’avaluava en funció de l’exactitud de les seves prediccions.
- Predicció correcta. Augment força.
- incorrecta. Perd força NEOCONDUCTISME « Si s’utilitza la teoria ha de ser a la manera del positivisme lògic.
« Tots els termes teòrics en forma de definicions operacionals.
« Investigació amb animals perquè: o Control més fàcil que amb humans o Percepció i aprenentatge: diferències de grau entre els humans, és possible la generalització « Èmfasi en l’aprenentatge com a mecanisme d’adaptació.
 TOLMAN (CONDUCTISME INTENCIONAL) Crítica a la introspecció, gran influència inicial de Watson, així com de la Gestalt (Neoconductista i Gestàltica).
Visió molar de la conducta (vs. molecular Watson) Watson (molecular): centrat en respostes aïllades a E determinats.
Tolman (molar): més global i tenint en compte la intenció de la conducta.
Es plantejà si es podia estudiar la conducta intencionada (mentalista) i seguir sent conductista? “ considerant la intenció EN LA conducta i no deduint la intenció A PARTIR de la conducta.
La ment es manifesta en la conducta oberta –> jo observo la conducta --> jo puc observar la ment --> Conductisme metal·lista.
La conducta (exceptuant el cas dels reflexos simple) no està regida per simples connexions, sinó per grups de patrons d’ajustament successos cognitius (variables intervinents, intervenien entre els successos de l’entorn i la conducta), configurats dins l’individu, que el porten a finalitats específiques.
Variables independents (successos de l’entorn) Var.intervinents (cncpts. teòrics) (s’havien de definir operacionalment, unides sistemàticament als suc.observ) Variables dependents (conducta) l’experiència de l’entorn fa sorgir successos interns no observables que causen la conducta.
Variables intervinents: desenvolupament mapes cognitius: laberint amb recompensa, animal hipotetitza, expectatives, creença  creació mapa cognitiu (coneixement de les possibilitats de la situació).
Descriu i explica la conducta mitjançant aquestes variables: - L’aprenentatge no és un procés automàtic basat en la contigüitat i freqüència.
- Tampoc en el reforç Creia que a través de la confirmació d’hipòtesis i creació de mapes cognitius es produïa l’aprenentatge.
APRENENTATGE L’organisme aprèn constantment a mesura que observa el seu entorn, allò après s’utilitzarà en cas que hi hagi un estat de motivació. Aquesta influirà en l’execució. El reforç millorarà l’execució però no determinarà l’aprenentatge.
Existència aprenentatge latent.
CRÍTIQUES INFLUÈNCIA DE TOLMAN.
- La conducta no pot reduir-se a esquemes rígids de E-R.
- Preservació i formació de la tradició de la psicologia cognitiva.
- Consideració dels organismes com a processadors actius de la informació.
- Connotacions mental·listes Falta de rigor formal  HULL (CONDUCTA MECANICISTA) No crea necessari utilitzar conceptes metal·listes.
Estava interessat en l’aprenentatge: els homes són com màquines que aprenen i pensen. Volia crear una psicologia teòrica que expliqués la conducta amb principis lícits i mecanicistes  les conductes adaptatives dels organismes es podien explicar en funció d’aquests.
TEORIA DE L’APRENENTATGE.
- Conducta adaptativa: moviment que posa fi a un estat de necessitat orgànica.
- La variabilitat de les condicions externes fa necessari un mecanisme d’aprenentatge (no innat) en els organismes superiors.
Adaptació al medi = adquisició o enfortiment de les unitat E-R, gràcies a la contigüitat i al reforç.
CONDUCTISME DEDUCTIU « Llei del reforç o Una necessitat biològica crea un impuls en l’organisme, la disminució d’aquest forma el reforç (succés més important que intervé entre un E i una R).
« Llei de la força de l’hàbit o Si una R realitzada porta a la reducció de l’impuls = incrementa la força de l’hàbit, es tracta d’una variable intervinent. Un increment de la força de l’hàbit constitueix l’aprenentatge.
 SKINNER va aparèixer amb el decaïment de Tolman i Hull. Obrí el camí cap al conductisme radical.
CONDICIONAMENT OPERANT: El subjecte opera sobre l’entorn per obtenir quelcom. Skinner emfatitza en les conseqüències de la conducta operant no com Thorndike (causa) o Watson (conducta reflexiva que derivava de Pavlov amb la importància de la causa. Tant Watson com Skinner expliquen la conducta per factors externs a l’organisme.
EL REFORÇ [qualsevol cosa que, quan es realitza una contingència sobre una R, canvia la proporció amb la que es realitza aquesta R] Si una R condueix a un Ref, el % d’aquesta R augmenta. La conducta es controla mitjançant les seves conseqüències. El Ref. només es pot identificar a través dels seus efectes sobre la conducta.
CONTROL + DE LA CONDUCTA. El reforç enforteix la conducta, mentre que el càstig NO la debilita (és possible que la conducta castigada reaparegui després d’eliminar el càstig [justifica causar dolor als altres, pot canviar una conducta indesitjada per una altra.]).
- Continu Parcial o Interval fixe (temps constant) o Interval variable o De raó fixa (cada x cops que es faci la conducta) o Raó variable (varia) POSITIVISME. Observació dels fets empírics (no teoria), demostracions, no suposicions ni especulacions. El científic ha de descriure i predir, però no interpretar el perquè de l’existència d’aquestes relacions empíriques.
ANÀLISI FUNCIONAL DE LA CONDUCTA - Nega l’existència de l ament o la vida mental.
Tot són fenòmens neurofisiològics.
Encara que els successos mentals existissin, res es podria obtenir a partir del seu estudi.
Si els successos de l’entorn fan sorgir successos mentals que a la vegada originen la conducta, es millor limitar-se a realitzar un anàlisi funcional.
Relació dels fets: successos de l’entorn (no conscients)  conducta Conducta operant Cond. clàssic  conducta responent  E-R  Resposta a un E Cond. instrumental  conducta operant  R-E  Conducta i conseqüències Opera sobre l’entorn de forma que produeix conseqüències.
Són les conseqüències les que fan repetir la resposta Naturalesa del reforç:  Reforç és qualsevol cosa que aug. la presència d’una R. (pot variar segons subjecte)  Si la resposta condueix al reforç: % R aug.
 El reforç s’identifica pel seu efecte sobre la R Tot el vist amb Skinner és aplicable en diferents àrees, moltes de les tècniques proposades per ell encara formen part d’algun tipus de teràpia o bé com a tècnica principal o normalment com aspectes complementaris a altres tipus d’enfocament.
Aplicacions:  Teràpia de conducta. segons ell un conducta anormal (no ajustada a la realitat) també ha estat apresa de la mateixa manera que s’han après les conductes correctes o positives. també està rebent alguns reforços positius. endevinar aquestes r+ i aplica r+ a altres conductes alternatives per a substituir-la.
Ex. Persona depressiva, vol anar a fer la compra i li neguem ( no podrà distreure’s : reforç positiu en conducta anormal).
 Economia de fitxes. Quan una persona té conductes adequades. X tasques a fer, si les fas: tindràs una recompensa en forma de fitxes, les quals guardes i després canvies per alguna cosa que vulguis. Acumulació de punts, premis i posterior intercanvi per algun reforç positiu.
 Aprenentatge programat. Idea que tenia Skinner de retroalimentar al nen en fer les seves accions. Les tasques s’ha de presentar en dif. passos de dificultat ascendent, responent al seu ritme. I utilització de feedback com a reforç per veure si ho ha fet bé o malament. Si el nen les va fer bé, això l’animarà a seguir fent tasques.
 Crítica a l’educació. Crítica al càstig. L’amenaça del càstig era utilitzada per a forçar als alumnes a aprendre i a comportar-se.
APORTACIONS  molt àmplies, s’amplià el camp de la psicologia amb les seves aplicacions (clínica, educació, empreses, indústria), canvi important de pensament sobre el que és la psicologia i allò que s’ha d’estudiar. Corrent que més canvis aporta. Eleva l’estatus de la psicologia (l’apropa cap a les ciències més objectives). I difusió cap a la població, no només en l’àmbit acadèmic.
CRÍTIQUES  determinisme radical, no accepten variables internes i si les accepten no les estudien, tenen una concepció de l’organisme només com a emissor de respostes causades pel medi, obliden l’organisme que hi ha entre estímul i resposta (allò que interessarà al cognitivisme).
9.3 LA CRISI DELS ANYS 60 I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES: CONDUCTISME 1. Consideraven que pocs aspectes de la conducta de la persona eren heretats –> consideren que la major part de la conducta és apresa  La conducta determinada genèticament és mínima, però part de la conducta animal és heretada.
2. El llenguatge només és un tipus més de conducta apresa  el llenguatge es regeix pels principis de l’aprenentatge. Té una base genètica molt forta.
3. L’aprenentatge humà i no humà es regeix pels mateixos principis  podem estudiar els animals per aprendre  hi ha grans diferències, no tot allò estudiat en animals es pot extrapolar a humans.
4. Obliden la part interna de l’organisme, els successos mentals no existeixen i si existeixen no els estudien, poden ignorar-se o minimitzar-se com a causant de la conducta  tot el que justament ens fa humans: pensament, consciència, coneixement, imatges, sentiments.
5. Totes les R que l’animal realitza poden modificar-se mitjançant els principis de l’aprenentatge  no és cert: l’evidència demostra que la conducta animal tendeix cap a la determinació genètica.
6. Els mateixos principis governen la conducta del nen i la de l’adult  no és del tot cert.
LLEGAT. Molts psicòlegs estan d’acord amb el contingut de la conducta manifesta.
...