2. Aprofitant la intel·ligència col·lectiva (2014)

Resumen Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Estructura periodística en multimèdia i interactius
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 23/10/2014
Descargas 57
Subido por

Vista previa del texto

Qué es Web 2.0. Patrones del diseño y modelos del negocio para la siguiente generación del software Tim O'Reilly 2. Aprofitant la intel·ligència col·lectiva Exemples d'èxit de la intel·ligència col·lectiva: • Yahoo! va néixer com un catàleg d'enllaços que els mateixos usuaris penjaven.
• La innovació de Google a la recerca va ser utilitzar la mateixa estructura d'enllaços de la web per proporcionar millor resultats de recerca, en comptes d'utilitzar només les característiques dels documents com feia, per exemple, PageRank.
• eBay creix en resposta a l'activitat de l'usuari. El paper de la companyia és oferir el context on els usuaris puguin comprar i vendre. A més, l'avantatge d'eBay davant d'altres pàgines similars és la massa crítica de compradors i venedors.
• Amazon ofereix els mateixos productes, amb la mateixa descripció del producte, imatges de la coberta i contingut editorial dels proveïdors que la competència. L'avantatge ve del fet que tenen un ordre de magnitud de les ressenyes que fan els usuaris i utilitzen l'activitat de l'usuari per produir millors resultats de recerca, ja que sempre condueixen al producte “més popular” gràcies a una operació matemàtica en temps real que no només es basen en les vendes, sinó també en molts altres factors.
• Wikipedia és una enciclopèdia que neix amb la premissa que una entrada pot ser creada per qualsevol usuari i corregida per qualsevol altre. És un experiment de radical confiança.
• Flickr i deli.icio.us han substituït la tradicional taxonomia (etiquetes per classificar el contingut) per floksonomy (folk = gent). És un sistema de classificació col·laborativa que es basa en paraules claus elegides lliurement. Una foto d'un cadell es pot etiquetar tant com a “cadell” com com a “maco”.
La lliçó: les externalitats de la xarxa derivades de les contribucions de l'usuari són la clau pel domini del mercat a l'era de la Web 2.0.
Blogging i la saviesa de masses Una de les característiques de la Web 2.0 és l'aparició dels blogs. Tot i que les pàgines personals existeixen des del començament d'Internet i els diaris i columnes d'opinió de molt més abans els blogs aporten certes innovacions. Bàsicament, un blog és una home page en format de diari.
L'organització cronològica, que sembla quelcom trivial, condueix a una cadena de repartiment, publicitat i de valor completament diferent.
La tecnologia de les fonts RSS i els enllaços permanents Una de les coses que més ha marcat la diferència és la tecnologia RSS, que permet que algú pugui subscriure's a una pàgina i rebre notificacions cada cop que la pàgina canvia. És, doncs, un avenç respecte als simples enllaços a una pàgina. Això ha rebut els noms de “web incremental” o “web viva”.
Els “llocs webs dinàmics” (llocs webs basats en bases de dades amb el contingut dinàmicament generat) van substituir les pàgines estàtiques de la web fa més de 10 anys. El que és dinàmic a la web viva no són només les pàgines, sinó els enllaços. S'espera que un enllaç a un weblog assenya-li una pàgina que canvia perennement, amb enllaços permanents (permalinks) per qualsevol entrada individual, i amb una notificació de cada canvi. Així doncs, una font RSS és molt més potent que un enllaç simple a una pàgina concreta. [Explicació de l'Arnau: això dels enllaços permanents és força gilipollada però en el seu moment va ser innovador. Es tracta del fet que, tot i que el blog es va actualitzant i tal cada entrada té un enllaç propi generat automàticament, de manera que si et guardes l'enllaç a aquella entrada hi podràs accedir sempre, sense importar que sigui una entrada molt vella.] Amb les RSS es va aconseguir que els navegadors webs no fossin l'únic mitjà pel qual veure una pàgina web. Les fonts RSS es poden gestionar des del navegador però també amb programes instal·lats a l'ordinador que mostren les actualitzacions sobre l'escriptori i amb aplicacions per dispositius portàtils.
Les RSS no només s'utilitzen per les actualitzacions dels blogs, també per a tot tipus d'informació actualitzada com informació borsària, meteorològica...
Gràcies als enllaços permanents es va aconseguir que els blogs no fossin només pàgines on publicar contingut fàcilment, sinó que va generar un caos informal de comunitats solapades. Per primer cop es podia parlar amb una altra persona d'un lloc concret d'una web i donar-li una referència per accedir-hi. L'enllaç permanent va ser el primer, i més encertat, intent de construir ponts entre weblogs.
Es pot pensar en la “blogosfera” com un concepte nou que fa que els usuaris es relacionin d'igual a igual. La gent es pot subscriure als blogs d'altres persones, enllaçar amb facilitat continguts d'altres pàgines i, a més, gràcies a una tecnologia coneguda com a trackbakcs veure quan algú enllaça les seves pàgines a altres blogs.
Si una part essencial de la Web 2.0 és l'aprofitament de la intel·ligència col·lectiva, convertint la web en una espècie de cervell global, la blogosfera és l'equivalent de la constant xarrameca mental en el cervell anterior. Pot no reflectir l'estructura profunda del cervell, que sovint és inconscient, però és, per contra, l'equivalent del pensament conscient. I com a reflex del pensament conscient i de l'atenció, la blogosfera ha començat a tenir un efecte cada cop més pròsper.
Com els buscadors utilitzen l'estructura d'enllaços per preveure quines pàgines són útils els blogs tenen un paper desproporcionat a la configuració dels resultats dels motors de recerca. Això és així degut a la tendència d'enllaçar-se els uns als altres que tenen els blogaires. Aquest fet també actua com un amplificador dels continguts. A més a més, el blogging explota el concepte de intel·ligència col·lectiva com un tipus de filtre. Els blogs de més qualitat i amb més visites són els que apareixen més amunt en els buscadors.
...