Sistema Immunitari II (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomofisiologia II
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 02/03/2015
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

ESQUEMA D’IMMUNOLOGIA OCONCEPTES BÀSICSCIÓ 2n de BATXILLERAT ESCOLA PIA DE CALDES  Característiques DEFENSES NO ESPECÍFIQUES .
.
.
.
BIOLOGIA No actuen sobre un agent concret.
L’activació és ràpida.
Constitueixen la primera línia de defensa.
Tenen caràcter local (actuen en els possibles focus d’infecció) . Són barreres físiques o químiques que eviten l’entrada.
1. Locals externes . Les més importants són...
(veure figura 1) .
.
.
.
Pell Secrecions sudorípares i sebàcies Mucoses Flora comensal o simbiont . Quan les locals externes no basten, els teixits infectats responen amb una intensa activitat fagocitària i inflamatòria.
. Reconeixen receptors, els engloben i els destrueixen.
. Neutròfils (bacteris) . Activitat fagocitària . Intervenen (fagòcits) ...
. Eosinòfils (paràcits) . Monòcits i macròfags (fagociten i presenten Antígens) . NK (cèl·lules infectades per virus) . La inflamació dels teixits facilita la direcció dels  Es poden dividir...
elements del sistema immunitari cap a la zona infectada.
1. Vasodilatació (histamina) 2. Locals internes . Es produeix ...
. Activitat inflamatòria . Intervenen ...
2. Increment permeabilitat cel·lular.
3. Migració de leucòcits cap el teixit (neitròfils i macròfags) . Basòfils (fabriquen histamina) . Eosinòfils (inhibeixen la inflamació) . Producció d’interferó per part de les cèl·lules infectades per virus, que eviten l’infecció de noves cèl·lules i desencadenen mecanismes.
. Activació de sistemes bioquímics . El sistema complement controla la inflamació i genera pèptids que: 1. Faciliten la captura dels microorganismes pels fagòcits (opsomització).
2. Deteriorament de la membrana dels agents patògens que pot provocar la lisi.
3. Aumenten el flux i permeabilitat capil·lar (inflamació) . Moltes vegades els fagòcits no poden reconèixer l’agent infectiu perquè no tenen receptors adequats i perquè el microorganisme no activa el complement.
. No es reconeix un indicador comú a molts agents patogènics (inespecifitat) sinó una sèrie de molècules caracterísitques (úniques) d’un determinat agent pategènic (especifitat).
 Característiques . La resposta específica té un període més llarg d’activació, anomenat incubació.
. Té dues característiques importants: 1. ESPECIFICITAT 2. MEMÒRIA (capacitat d’emmagatzemar informació sobre una determinada agressió; permet posteriorment una segona resposta més ràpida i més intensa.
1. ANTIGEN (molècules que l’organisme reconeix com a estranya, capaç de provocar resposta immunitària) . Són glicoproteïnes solubles formades per dos cadenes pesades i dos cadenes lleugeres associades. (veure figura 2) . Són produïts per les cèl·lules plasmàtiques (Limfòcit B madurat).
. Poden desencadenar diferents tipus de reaccions: (veure figura 3)  MOLÈCULES DEFENSA ESPECÍFICA O ADAPTATIVA 2. ANTICÒSSOS 1. Precipitació: Antigen és soluble i no és complex.
2. Aglutinació: Antigen situat sobre la cèl·lula (bacteri).
3. Neutralització: L’anticòs s’uneix a una toxina (antigen) suprimint el seu poder tòxic.
 Hi participen...
4. Lisi i opsomització: L’anticòs facilita la lisis i fagocitosi de l’antigen.
3. RECEPTORS DE MEMBRANA . Molècules situades en la part externa de la membrana de determinades cèl·lules (limfòcits T) capaces de reconèixer un determinat antigènic.
. Maduren al tim.
1. LIMFÒCITS T . Poden reconèixer determinats antigènics situats a altres cèl·lules gràcies a la presència de receptors.
. S’especialitzen en: 1. Desencadenar respostes (Limfòcits T4 o helpers) 2. Matar cèl·lules (Limfòcits T8 o citotòxics)  CÈL·LULES 2. LIMFÒCITS B . Maduren a la medul·la òssia.
. Són capaços de reconèixer l’antigen sencer, gràcies a que presenten anticossos de superfície.
. S’especialitzen en produir anticossos solubles.
. Cèl·lules que destrueixen altres portadores d’antígens.
1. L’agent patogen penetra en els macròfags (cèl·lula presentadora de l’antigen).
1. RESPOSTA CEL·LULAR 2. Els macrofags presenten l’antigen als limfòcits T4.
. Mecanisme 3. Activació sobre un clon de cèl·lules que produeixen limfòcits T citotoxics que són portadors a la seva (veure figura 4) membrana de molècules capaces de reconèixer l’antigen. A vegades participen limfocits T helpers que indueixen la proliferació mitjançant interleucines.
4. Destrucció de les cèl·lules transportadores de l’antigen per part dels limfòcit T citotòxics.
DEFENSA ESPECÍFICA O ADAPTATIVA Tipus de respostes...
. Mitjançant molècules alliberades al plasma sanguini.
5. L’agent patogen penetra en els macròfags (cèl·lula presentadora de l’antigen).
6. Els macrofags presenten l’antigen als limfòcits T4.
2. RESPOSTA . Mecanisme HUMORAL (veure figura 5) 7. Activació dels limfòcits B específics gràcies a les limfocines produïdes pels limfòcits T helpers que indueixen la proliferació mitjanaçant interleucines.
4. Selecció clonal al tenir contacte amb l’antigen.
((veure figura 6) 5. Síntesi massiva d’anticossos específics.
TIPUS ACTIVA NATURAL PASSIVA IMMUNITAT (TIPUS) ADQUIRIDA INNATA o CONGÈNITA NATURAL ARTIFICIAL ARTIFICIAL FORMA D’ADQUISICIÓ Característiques anatòmiques, fisiològiques i químiques innates de l’individu Per una infecció, on el microorganisme o els seus productes indueixen la resposta immunitària.
Per injecció de vaccins, toxines o altres productes bacterians atenuats.
Per transferència d’anticossos de la mare al fill a través de la placenta, el calostro o la llet.
Injecció d’un sèrum que conté anticossos.
DURADA Permanent Llarga o permanent.
Varis anys o permanent.
Sis mesos a un any.
Dos o tres setmanes o alguns mesos.
 Resposta exagerada front a un antigen innocu.
1.
HIPERSENSIBILITAT 2. TRASTORNS AUTOIMMUNES 1. Al·lèrgia: És una hipersensibilitat natural davant un antígen anomenat al·lergen.
 Tipus 2. Anafilàxia: És una hipersensibilitat provocada per la introducció artificial de determinades proteïnes en l’organisme.
 Es produeixen anticossos contra un antigen endogen (cèl·lules del propi organisme).
IMMUNOPATIES  Incapacitat total o parcial de desencadenar un resposta front la penetració d’un antigen.
3a. CONGÈNITA  És d’origen hereditari i afecta a la producció d’anticossos o la proliferació de limfòcits T.
 Malalties infeccioses que poden alterar el sistema immunitari, deixant l’organisme exposat a la proliferació de múltiples infeccions.
3. INMUNODEFICIÈNCIES 3b. ADQUIRIDA El virus ataca principalment als limfòcits T4 i els macròfags. (SIDA) El virus no es pot eliminar ja que sofreix múltiples mutacions Figura 1: Estructura esquemàtica de les barreres defensives primàries dels animals (defenses no específiques externes).
Figura 2: Estructura d’un anticòs Figura 3: a) Reacció de precipitació b) Reacció d’aglutinació Figura 4: Mecanisme de la resposta específica cel·lular Figura 5: Mecanisme de la resposta específica humoral.
Figura 6: Selecció clonal Figura 7: Esquema de la resposta específica cel·lular i humoral ...