L'escultura francesa (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art Gòtic
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Falta dijous 14 Gòtic flamíger a Catalunya Aquest gòtic radiant també tindrà una àrees de radiació concretament al regne de Navarra i a la Corona d'Aragó. En aquest últim lloc, destacarà la zona catalana d'una banda la façana de la Catedral de Tarragona i l 'inici de les obres de la Catedral de Girona i Barcelona, monestir de Santes Creus (sepulcres reials i claustre del monestir).
Façana de la Catedral de Tarragona S'havia començat la catedral entre el XII i XIII i es decideix que ha de tenir una façana monumental. S'adopta el model francès, amb una figura central que és la Mare de Déu, més endavant s'incorporarà una escultura del Judici Final. Inicialment es deixen buits els espais previstos per aquestes escultures. A Itàlia no trobarem portalades d'aquesta mena, serà una porta amb apostolat. El mestre serà originari de Girona. L'any 1281 passa un fet artístic important a Catalunya, tenim el retorn de Jaume el Just serà fill de Pere el Gran, que havia de ser l'artífex del gòtic. Jaume el just haurà conviscut amb la capella reial de Palerm i veurà que el prestigi de la mort es pot remarcar amb sepulcres. Hi ha una carta que diu que en un vaixell portava materials en pòrfir des de Sicília. Els objectes que pertanyien a emperador havien de ser de color porpra. El seu valor es molt important ja que es un material que pot tenir varies tonalitats.
Si veiem el Sepulcre de Pere el Gran a Santes Creus hi ha una banyera feta en pòrfir. L'element que dona unitat als dos sepulcres és la presència del baldaquí que no son necessariament idèntics.
Quan a Jaume II se li mor la seva dona Blanca d'Anjou encarregarà un sepulcre per a ella. Escollirà Santes Creus com a lloc de sepultura perquè estava enterrat el seu pare, adoptarà un model de sepulcre amb la figura adjacent del difunt, veiem a Jaume el Just coronat i amb l'hàbit cistercenc on ha volgut enterrar-se. El seu artífex serà Pere Bonhull d'origen septentrional que justifiquen la seva manera de treball, és a dir, del nord de França.
Entenent Santes Creus amb aquesta vinculació de l'art francès, sabem que el claustre monacal és cistercenc. Hi havia un anterior que possiblement no va estar acabat, es va construir al galeria tocant a la església i sala capitular. La galeria meridional i septentrional no es van acabar de construir mai. Es comença a construir al 1313 i s'acaba al 1341, es faran algunes reformes al començament del segle XVI a les claraboies. Es comença a construir quan s'acaben els sepulcres dels reis. És important tenir en compte el valor arquitectònic del claustre.
Sabem que el mestre del sepulcre de Blanca i de Jaume, és també el que comença el claustre.
Després apareix un arquitecte que serà Bernat de Pallars (1325) i finalment apareix en escena Reynard des Fonoll (1331). Aquest últim firmarà amb aquest nom mot misteriós, es creu que era un picapedrer que potser provenia d'Anglaterra tot i que el seu origen és dubtós. A partir de cert moment es va pensar que tot el claustre havia sigut obra del mestre angles però no és així perquè el claustre estava beneit abans del 1331. això va ser perquè Puig i Cadafalch va escriure un article sobre el mestres "angles". Esta documentat amb territoris tarragonins on va treballar, el gran problema és que no tenim cap obra amb seguretat ni quina part del claustre ha fet cada un.
Sembla que hi ha un projecte de claustre gòtic amb una decoració historiada, perquè hi ha un pilar que ens parla del Cicle de la Creació i de la caiguda d'Adam i Eva, després aquesta opció s'abandona i la resta de galeries mostren quests animals barallant-se. Tota aquesta decoració que s'anomena marginalia que es trobava en les parts menys importants dels manuscrits. Ara amb el gòtic passarà a les parts més importants com per exemple a les parts inferiors de les portalades.
Si veiem un àngel adjacent al sepulcre de Blanca d'Anjou i un altre en una mènsula del claustre, la solució és la mateixa. És Pere Bonhull o fet per el seu entorn. Mahaud d'Artois, és una de es grans promotores d'obres del segle XIV. És important per entendre l'arribada de Bonhull a Stes.Creus, ens trobem que els contactes de persones poden afavorir que un artista vagi a un lloc o un altre. Si que sabem que Blanca d'Anjou i Mahaud tenien intercanvis d'obsequis. Podia ser per algun d'aquests contactes que Bonhull arribes a Santes Creus.
Cicle del Antic Testament: comença amb la creació i acaba amb la expulsió del paradís (Cicle del gènesi). L'escultura es desplega a les mènsules.
Bestiari. I temes de marginalia: bisbe amb ales de ratpenat, sagitari que es baralla amb un altre animal, és a dir són jocs que ja trobàvem en el món de la marginalia. Presideixen parts baixes de la catedrals com Rouen i Lion. Són animals imaginatius combinats amb els emblemes dels que van finançar l'obra com Blanca d'Anjou amb la flor de lis i Jaume II. Són peces d'una qualitat extraordinària.
Escultura gòtica francesa del XIV Molts dels artistes seran importants per les atribucions a certa obra però no perquè hi hagi una obra conservada. Tenim una escultura interessant que marca un element de diferencia respecte les escultures del segle XIII que estaven subordinades a l'arquitectura. Encara que hi havia escultura devocional és minoritària. Ara hi han aquestes novetats: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Escultura s'independitza de l'arquitectura Col·legis apostòlics a imitació de la Sainte-Chapelle de París Escultura devocional Retaules de marbre i alabastre Sepulcres: cos, entranyes, cor Retrats promotors-donants (reis i nobles) Galeries reials: Gran Sala del Louvre acabada el 1313 Novetats tècniques: L'escultura que ha de formar part del exterior d'una esglesia al estar descoberta és més dificil pero la que es troba protegida i al interior tindrà aquestes novetats. Serà escultura d'aplic, amb preciosime, es retalla l'element escultòric figuratiu i es coloca sobre un fons. Això el que fa es que es redueixin costos. Es poden colocar sobre un marbre negre o vidre. Les peces de roba dels personatges podem reproduir amb senefes incrustades pedres, gemmes de la seva vestimenta.
Escultors: Sobretot trobem escultura anònima.
Cens població París 1313: ymagiers. És un document molt important perquè, ens dona informacio sobre quin era el perfil dels habitants de París aquell any. I per tant, en quina mesura s'havia convertit en una ciutat artística, torbem el repertori de totes les professions artístiques de la ciutat.
Jean Pépin de Huy Guy de Danmartin, Jean de Launay, Jacques de Chartres, Jean de Thoiry Andrée Beauneveu Jean de Liège Jean de Cambray Claus Sluter Serà important la figura del notari perquè tots els actes que tenen a veure el dia a dia dels homes passen per notaria. Això pot afectar al testament, amamantar el fill d'una altre dona que no pot, comprar una terra... També pot afectar en el món del art si es demanen algunes obres.
Retaule Passió (3 escenes). Origen ignot. Ara al Musée du Louvre.
Jean de Tournai. Sepulcre de St.Narcís. Girona: Sant Feliu, 1326-28.
Patró de la ciutat de Girona, sepulcre de tamany natural. És escultura d'aplic perquè esta superposada en un fons. Està fet en pedra local a la part inferior i la part superior amb alabastre.
S'explica la biografia de St.Feliu i Narcís, martiri que es la part central i miracles. Les escultures estan sobre un fons de crosta de vidre per simular que enlloc de ser un sepulcre de pedra seria com esmaltat. Està decorada amb aplicació de vidres per simular que eren gemmes. Aquesta tècnica es tan peculiar que delata la procedència del artista.
...