RESUMEN - ESQUEMAS BLOQUES 1 Y 2 (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Dret Processal Penal
Profesor V.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 13/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

BLOC I: SISTEMES, PRINCIPIS I CONCEPTES FONAMENTALS DEL PROCÉS PENAL TEMA I: SISTEMES DEL PROCÉS PENAL 1.1. ETAPA PRIMITIVA E. Primitiva: No existeix justícia, dret, etc.: es resol per ell mateix o els que l'envolten: AUTOTUTELA.
Etapa venjança PRIVADA: avui en dia prohibit, només per legítima defensa ex art. 24 CE.
1.2. JUSTÍFICA PENAL I SISTEMES PROCESSALS PENALS Per compensar la prohibició a l'autotutela.
Més endavant, la justícia s'organitza i L'ESTAT ASSUMEIX EL IUS PUNIENDI Sorgeix el dret i el procés penal Dret penal = ACCIONS / OMISSIONS PUNIBLES en una societat + moment concret.
- Castigar al culpable.
Objectius - Aconseguir la llibertat i seguretat del declarat innocent.
3 sistemes processals penals: ACUSATORI PUR / INQUISITIU / ACUSATORI MIXT O FORMAL.
1.3. SISTEMA ACUSATORI PUR 1r sistema: GRÈCIA / ROMA. Avui en dia a UK.
Principis Concepció privada del dret penal: càstig = dret de l'ofès.
Més endavant també contempla acció ciutadana, però l'excés de confiança en ciutadans provoca problemes perquè algunes situacions delictives quedaven impunes.
– Principi acusatori: jutge no ex oficio, només dirigeix judici.
– Principis d'oralitat i publicitat.
– Participació dels ciutadans en la justícia: assemblea / jurat popular.
– Principi de lliure valoració de la prova: les normes no li diuen al jutge com ha de valorar la prova.
1.4. SISTEMA INQUISITIU L'estat actua Dret canònic E. Mitjana (Concili de Letrán). Idea de delicte = pecat. Zero confiança en els ciutadans d'ofici Pros: sistema perfecte per trobar al culpable.
– Acusa Mateix El jutge acusa i resol: jutge tècnic Cons: val tot. Incompatibilitat justícia penal òrgan – Decideix i presumpció innocència.
Principis – Principis d'ACTUACIÓ SECRETA, ESCRITA I NO CONTRADICTORI: no hi ha debat oral.
– Principi de VALORACIÓ LEGAL DE LA PROVA: taxada d'acord amb la llei.
1.5. SISTEMA ACUSATORI MIXT O FORMAL DE LA LECRIM Il·lustració + Revolució Francesa: plasmat en el Codi d'Instruction Criminelle 1808 Nou sistema processal penal que recull Dret ser jutjat en un procediment contradictori.
Conserva acusació oficial S'encarrega a funcionaris (MF), òrgan independent. Conserva fase investigació secreta, escrita i no contradictòria.
Principis a la LECrim – Principi acusatori en fase de judici oral.
– Principis d'ORALITAT / PUBLICITAT I CONTRADICCIÓ – Principi de LLIURE VALORACIÓ DE LA PROVA – Divisió en 3 fases: 1. Sumari / Instrucció, 2. Etapa/període intermedi, 3. Judici oral/plenari.
El procediment per delictes lleus és similar però sense fase intermèdia.
TEMA II: ACCIÓ PENAL 2.1. SEPARACIÓ ACCIÓ PENAL / IUS PUNIENDI Processal Civil, l'ACCIÓ = dret que té una persona a iniciar un procés.
En dret penal no s'exerciten drets subjectius privats, sinó el IUS PUNIENDI de l'Estat. S'entendria l'ACCIÓ PENAL COM UN DRET ABSTRACTE, de demanar l'inici d'un procés sol·licitant al jutge la resolució que estimi justa.
2.2. TEORIA DE L'ACCIÓ PENAL. ACCIÓ PENAL COM A IUS UT PROCEDATUR Diferenciar – 2 – conceptes Dret ACCIÓ PENAL: no és titularitat estatal: recau en 3 subjectes diferents.
IUS PUNIENDI: dret estat a aplicar penes coercitives, exercit en un procés penal per un òrgan jurisdiccional.
Dret a promoure el procés vs. Dret Estat a imposar una pena. L'origen del IUS PUNIENDI està en la ST condemnatòria, però l'acció penal inicia el procés: SÓN MOMENTS DIFERENTS.
CONCEPTE ACCIÓ PENAL: dret al procés (IUS US PROCEDATUR), a promoure l'actuació dels òrgans jurisdiccionals un cop tenen coneixement d'una notitia criminis. No és dret a la condemna ni a que el procediment acabi en ST, sinó només el dret a INICIAR. L'acció penal ex art. 100 LECrim neix d'un delicte, però en realitat és d'una notitia criminis: és un error dogmàtic.
2.3. TITULARITAT DE L'ACCIÓ PENAL. SISTEMES I SISTEMA A LA LECRIM Únic titular ACCIÓ PENAL= MF o acusació pública. Sistema a GER/FR/IT.
– Monopoli del MF: Òrgan públic: certa vinculació poder executiu i AAPP: alguns delictes poden Sistemes quedar impunes.
Inconvenients de titularitat Dificultats: pot ser difícil aconseguir alguna informació.
– Titularitat exclusiva dels particulars: no hi ha òrgan públic especialitzat, sinó que recau en exclusiva als particulars. A UK. Per de la persecució en mans privades, port ser dificultós: car, i xantatges.
– Sistema eclèctic: combina els dos: LECrim. És un sistema penal únic (ANDORRA el copia). Els subjectes legitimats per iniciar el procediment: Com que regeix pp acusatori en el procés, sense acusador no hi ha judici.
– MINISTERI FISCAL / ACUSACIÓ PÚBLICA: Si MF té el deure de fer ús de l'acció penal, els altres dos no. Hi ha delictes que són semipúblics, i cal que la víctima denuncii o querelli i llavors MF ha de perseguir.
– ACCIÓ POPULAR: institució única. LECrim estableix l'acció penal = pública i recau en qualsevol ciutadà (ES / UE). S'ha de tractar d'un delicte de naturalesa pública.
– ACUSADOR PRIVAT (ofès o agraviat). Persona a qui se li ha vulnerat el bé jurídic protegit per la norma penal. Deriva del 24 CE. Delictes de naturalesa privada només a exercir per ofès.
2.4. EXTINCIÓ / FINALITZACIÓ DE L'ACCIÓ PENAL - Delictes públics: 106.1: acció penal d'ofici no s'extingeix tot i que renuncii l'ofès. 107: – RENÚNCIA: la renúncia només afecta a la part acusadora que la fa, la resta encara poden exercir-la.
Dues formes – - Delictes privats: com només pot iniciar l'ofès, si renuncia ja està. També renuncia si en lloc de la penal, exerceix l'acció civil.
EXTINCIÓ: mort del culpable o ST ferma (o supòsits de perdó en la forma que regula CP, i indult).
TEMA III: ACCIÓ CIVIL EX DELICTE 3.1. OFENSA I DANY. OFÈS I PERJUDICAT. SANCIÓ PENAL I SANCIÓ CIVIL Art. 100: de tot delicte/falta neix acció penal pel càstig del culpable i pot néixer també acció civil per: restitució de la cosa / reparació del dany / indemnització DyP. ERRADA CONCEPTUAL= diu que neix, però no se sap si hi ha delicte o no fins la ST. No ha de parlar de fet delictiu, sinó d'un fet d'apariència delictiva. Errada dogmàtica en la redacció.
1089 CC: les o neixen de LLEI / CT I QUASICT / ACTES I OMISSIONS IL·LÍCITVES O ON INTERVINGUI CULPA/NEGLIGÈNCIA. Acció civil neix quan el delicte implica lesions susceptibles indemnització. Dubte de l'acció en TEMPTATIVA: doctrina discuteix si/no: hi ha igualment dany moral (p.e. violació en temptativa).
CON CEP TES – Ofensa: bé jurídic vulnerat, que el CP protegia.
– Dany: conseqüència que pot derivar d'algunes situacions delictives. p.e. indemnització.
– Ofès: persona que protegeix el CP: qui rep l'atac en el seu bé jurídic.
FONA – MENT ALS – – Perjudicat: qui pateix conseqüències comissió fet aparença delictiva: vinculat al concepte de dany.
Sanció penal: pena.
Sanció civil: reparació, restitució, DyP.
3.2. SISTEMES PER A L'EXERCICI DE L'ACCIÓ PENAL 1) SEPARACIÓ ABSOLUTA: UK, acció penal i civil no es poden exercir en un mateix procés. Un procés diferent per a cada acció.
• Pro: processos penals no es compliquen.
• Cons: més lent, car, i possibilitat de ST contradictòries entre sí.
2) EXERCICI ACUMULAT ACCIÓ PENAL I CIVIL EX DELICTE: resta EU. En un procediment es debat tot.
• Pro: més ràpid i barat, no ST contradictòries.
• Cons: processos més complicats.
SUBSISTEMES: • Procés Civil Adhesiu: no ES: exerceixes acció penal i si vols que s'acumulin accions ho has de demanar expressament: acte de disposició positiu.
• Procés Civil Acumulat automàticament: exerceixes accció penal i per regla general es fa conjuntament amb la civil ex delicte.
3.3. EXERCICI DE L'ACCIÓ CIVIL EX DELICTE A LA LECRIM Sistema procés civil acumulat automàticament, i contempla possibilitat de sortir-ne: • RENÚNCIA: acte disposició negativa i exprés.
• RESERVAR-SE l'acció per un procés posterior.
Art. 108: l'acció civil es fa conjuntament amb la penal pel MF però si renuncia expressament el MF es limita a demanar càstig.
Art. 111: Les acciones que neixen d'un delicte es poden exercir junt o separadament, però si està penden no es pot fer la civil amb separació fins que hi hagi ST ferma.
Art. 112: Exercitada acció penal s'entén exercitada també la civil a no ser que s'hagués renunciat o reservat. I si es fa només la civil en delictes només perseguibles per querella particular, s'entén extingida la penal.
3.4. PRINCIPI DE DETENCIÓ DEL PLET CIVIL PER A LA BARALLA DEL PROCÉS PENAL Principi fonamental inspirat en CC Napoleònic: prima la penal sobre la civil perquè entén que són més greus les penes i circumstàncies de la qüestió penal que la civil. El dret civil sempre queda detingut pel procés penal.
Art. 114: promogut judici penal (...) no es pot seguir plet sobre el mateix fet, i si n'hi hagués es suspèn fins la ST ferma del penal.
3.5. CONTINGUT DE L'ACCIÓ CIVIL EX DELICTE Art. 100: el que persegueix l'acció civil ex delicte és el seu contingut. Per tant: - Restitució - Reparació - Indemnització DyP.
La llei no especifica quins danys cobreix: jurisprudència si. Ha de ser un dany REAL, ACTUAL i que DERIVI DIRECTAMENT del fet d'apariència delictiva, i PATRIMONIAL (indemnitzable econòmicament).
S'indemnitza el DANY EMERGENT + LUCRE CESSANT.
Si algú exerceix l'acció, l'ha de dirigir contra algú: ens permet parlar de RESPONSABILITAT CIVIL: – Responsable CIVIL DIRECTE: autors + còmplices del fet d'apariència delictiva que genera el dany (de vegades caben asseguradores, o qui s'ha lucrat del fet).
– – 116.1. CP: tota persona criminalment responsable d'un delicte ho és també civilment si hi ha DyP.
– 116.2. CP: autors i còmplices són responsables solidàriament.
Responsable CIVIL SUBSIDIARI: origen en la insolvència dels responsables directes. Podria recaure en pares, tutors, titulars vehicles, o AAPP que han permès, per manca de vigilància, la comissió del fet.
3.6. COSA JUTJADA PENAL I ACCIÓ CIVIL Art. 115: acció penal s'extingeix per mort culpable, però SUBSISTEIX la civil contra els seus hereus i DAVANT LA JURISDICCIÓ CIVIL.
Art. 116: extinció acció penal NO comporta la de la civil excepte si és perquè la ST ferma DECLARA QUE NO EXISTEIX EL FET DEL QUAL HARUA NACSUT L'ACCIÓ CIVIL.
En la resta de casos es pot exercir en la jurisdicció civil contra l'obligat a la restitució, reparació o DyP.
Art. 117: extinció acció civil NO COMPORTA la de la penal i una ST absolutòria civil no impedeix exercir l'acció penal corresponent.
BLOC II: OBJECTE DEL PROCÉS PENAL TEMA IV: OBJECTE DEL PROCÉS PENAL 4.1. OBJECTE DEL PROCÉS PENAL Procés penal = instrument ius puniendi, la seva funció és la pretensió punitiva, i el seu OBJECTE és el FET JUSTICIABLE: fet d'apariència delictiva que permetrà el seguiment d'un procés penal. No confondre pretensió punitiva, que és la finalitat, i no l'objecte.
Per NORMA GENERAL el procés penal té un únic objecte: tractar una qüestió relacionada amb un fet d'apariència delictiva, però amb la reforma de 2015 sorgeix problemàtica amb la institució de la connexitat penal / delictes connexes.
El legislador permet un procés on es discuteixin 2 o més fets justiciables.
4.2. CONNEXIÓ PENAL Art. 17 LECrim: cada delicte donara lloc a la formació d'una única causa. Els delictes connexes seran investigats i enjudiciats en la mateixa causa quan investigació i prova en conjunt dels fets resultin convenients per a la determinació de les responsabilitats procedents, a no ser que suposi una excessiva complexitat o dilació.
REGLA GENERAL: UNITAT OBJECTE procés penal, però la norma penal pot configurar com únic objecte processal una pluralitat d'accions que d'una altra forma seria matèria de diferents processos penals.
DELICTES CONNEXES: reforça la idea d'un delicte una causa, i la connexitat s'estableix com a una ecepció i amb caràcter relatiu sotmès al criteri d'utilitat. Tipus de connexitat: – Subjectiva: delictes comesos per 2 o + persones reunides, o en diferents llocs/temps si s'hagués concertat, o comés per diverses persones quan facin danys o lesions recíprocs.
– Objectiva: delictes comesos per facilitar-ne un altre o perpetrar altres, procurar immunitat d'altres delictes, etc.
– Supressió de connexitat mixta o analògica: 17.3.: delictes no connexos però comesos per la mateixa persona i que tenen analogia o relació i són competència del mateix òrgan judicial: s'enjudicien en la mateixa causa a instància del MF i si en resulta útil. És una acumulació de processos en un sol.
4.3. QÜESTIONS PREJUDICIALS QÜESTIÓ PREJUDICIAL: matèria diferent de la penal i antecedent que per sí sola pot formar objecte d'una declaració jurisdiccional (p.e. en un robatori, determinar si el bé era d'A o B. Art. 7 LECrim: el tribunal s'atindrà a les normes del dret civil o administratiu en les qüestions prejudicials que hagi de resoldre.
Diferenciar qüestions prèvies (pressupòsits processals) vs Qüestions prejudicials: pressupòsits del contingut mateix de la ST.
Resolució: 3 sistemes de tractament processal - Separació absoluta de jurisdiccions: perquè les qüestions es puguin resoldre bé han d'anar separades.
- Predomini de la penal: idea que la prejudicial és accessòria de la penal i tot ho coneix el tribunal penal.
- Sistema eclèctic: agafa una o altra depenent de la situació.
SISTEMA ECLÈCTIC DE RESOLUCIÓ DE QÜESTIONS PREJUDICIALS DE LA LECRIM: - QÜESTIONS PREJUDICIALS NO DEVOLUTIVES: Art. 3 LECrim: competència tribunals penals s'estén a les qüestions civils/administratives prejudicials quan APAREIXIN TAN ÍNTIMAMENT LLIGADES al fet punible que sigui racionalment impossible la seva separació.
Dos tipus de qüestions prejudicials Art. 6: qüestió prejudicial sobre propietat immoble o un DR pot resoldre en determinats casos.
- QÜESTIONS PREJUDICIALS DEVOLUTIVES: són determinants de la culpa / innocència.
Art. 4: Si QP és determinant de la culpabilitat / innocència el tribunal suspèn el procés fins la resolució per qui correspongui: pot fixar termini per acudir màxim 2 mesos.
Art. 5: QP si són per validesa matrimoni / supressió estat civil SEMPRE SÓN DEVOLUTIVES.
Segons el TS, estan legitimats per proposar-les qualsevol part del procés, i el TS ha anat creant jurisprudència sobre tramitació, plantejament, admissió etc.
...

Tags:
Comprar Previsualizar