Tema 14: Hormones tiroïdals_Farmacologia i terapèutica 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 18/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Palmira Homedes Tema 14: Hormones Tiroïdals Hi ha dos tipus de hormones tiroides: T3 i T4. La forma activa és la T3 que s’obté per la T4 per una pèrdua de iode. La secreció d’aquestes hormones està sotmesa a l’eix hipotalem-hipofisari.
L’hipotàlem secreta una hormona que és diu TRH que actua sobre la hipòfisi que secreta la TSH (Tirotropina) i aquesta actua sobre les gandules tiroides que proporcionen la T3 i la T4. Aquestes hormones fan una retroalimentació negativa tan a nivell de hipotàlem (TRH) com de hipòfisi (TSH).
Són hormones que actuen sobre receptors de tipus nuclear per tant de modular la transcripció de determinats gens (inhibint o estimulant). Les variacions de ARNm es produeixen les diferents accions: • • • Les hormones tiroïdals són imprescindibles en el desenvolupament i maduració del SNC en els nadons de 6 mesos. Si un nado neix amb hipotiroïdisme congènit s’ha de detectar molt aviat i tractar-lo amb hormones. Sinó tindria un retard mental que seria greu.
En general, les hormones tiroïdals són activadores del metabolisme. Augment de consum d’oxigen i de la velocitat metabòlica.
o Les hormones tiroïdals augmenten la força i la freqüència de contracció del cor o Augmenten la ventilació o Mecanismes per assegurar més ingesta d’aliments, augment de la gana (hipertiroïdisme) i es mobilitzen les reserves endògenes (augment del catabolisme) o Disminueix la massa muscular i el teixit adipós per genera energia.
o Augment del peristaltisme intestinal i de les secrecions intestinals Activen el sistema nerviós central i el sistema nerviós simpàtic.
Patologia Dèficit de hormones tiroïdals HIPOTIROIDISME. Hi ha dos tipus: • • Primària: el problema està en la pròpia glàndula tiroides, i per tant, no pot produir T3 i T4. Les causes poden ser: o Destrucció autoimmunitària de la glàndula tiroide (tiroïditis d’Hashimoto) o Post-cirurgia o per radioteràpia amb iode 131I o Induït per el iode (excés com el defecte de iode) o Provocat per fàrmacs o Congènit Secundari o central: alteració hipotalàmica o hipofisiària (dèficit de TRH i/o TSH). No seria correctament estimulada.
Els símptomes són inespecífics i són característics de cada malaltia i pacient. Van apareixen en funció que avança i en la velocitat a la que es desenvolupa. Els més característics: • • • • • Fatiga Intolerància al fred Augment de pes Ritme cardíac lent Pell greixosa, escamosa i seca Palmira Homedes • Mans, peus, i cara inflamada Tractament: hormonoteràpia substitutiva: LEVOTIROXINA SÒDICA (T4): és el fàrmac d’elecció. Es dona T4 es dona com a reservori, en qualsevol moment que es necessiti es perd un iode i per tant, s’activa i tenim unes concentracions plasmàtiques estables de les dues hormones tiroïdals (T4 i T4). Ja que l’organisme es va autoregulant. Es pot administrar un sol cop al dia. Presenta una semivida plasmàtica de 6 o 7 dies.
El tractament és crònic i per tant es fa per via oral. S’administra preferentment en dejú (més bona absorció) al mati abans d’esmorzar. Les dosis inicials són baixes i es van augmentant ja que les persones amb hipotiroïdisme són molt sensibles a les hormones.
També es pot donar de manera intravenosa (no per el tractament crònic) sinó per casos de urgència, en el cas de coma mixedematós.
Efectes adversos: • • • Apareixen amb dosis excessives (ja que donem dosi fisiològiques ja que és una teràpia de substitució): o taquicàrdia, hipertensió, dolor anginós, arítmia cardíaca, tremolor o rarament alteracions dermatològiques sobredosi aguda o pacient amb cardiopaties: angina de pit greu, infart de miocardi contraindicat en pacients amb hipertensió no tractada, infart agut de miocardi Interaccions: la majoria de interaccions són de tipus farmacocinètica de tipus absortiu (la majoria són sals divalent). Si que es poden administrar però espaiar-les en el temps per evitarho. Altres fàrmacs són les resines de intercanvi iònic o protectors gàstrics.
Els de la dreta són inductors enzimàtics (accelerant el metabolisme de les hormones) L’Amioderona impedeix el pas de T4 a T3, interacció amb estrògens que disminueixen la T4 lliure.
Molts cops s’ha d’ajustar la dosi. La única interacció farmacodinàmica és la Indinavir.
Hi ha interacció amb els anticoagulants orals, en aquest cas son les hormones el que potencien l’acció de l’anticoagulant, risc de partir una hemorràgia.
Palmira Homedes Patologia Excés de hormones tiroïdals HIPERTIROIDISME. Causes: • • • • autoimmunes: els anticossos que genera el organismes estan dirigit ens estimular el receptor de les TSH, augmentant la producció de hormones tiroïdals (malaltia de Graves-Basedow) goll multinodular tòxic (GMN): nòduls que alliberen hormones tiroïdals de manera independent i autònoma. Possible mutació del receptor a les TSH.
Adenoma tòxic: tumor benigne tiroide Fàrmacs Símptomes: • • Hipermetabolisme, fatiga, pèrdua de pes, agama, tremolor i afectació cardiovascular.
Símptomes d’hipertiroïdisme excitació simpàtica. Moltes vegades goll.
Malalta de Graves o goll difús tòxic: a més, oftalmopatia (mirada fixe, retracció de la parpella i irritació, dolor, fotofòbia, exoftalmos) i dermatopatia (prurit) Tractament • • Tractament general: o Fàrmacs antitiroidals: TIONAMIDES o Iodurs o Iode radioactiu o Cirurgia (tiroïdectomia subtotal/total) Coadjuvant per els símptomes associats: o Oftalmopatia: corticoides o Dermopatia: corticoides per via tòpica o Tremolor, taquicàrdia antagonistes β-adrenèrgics (PROPANOLOL) Tractament Tionamides Iode radioactiu Tiroidectomía Avantatges Tractament conservador, poc agressiu.
Baix risc d’hipotiroïdisme Tractament definitiu (no recaigudes).
No cal hospitalització Tractament definitiu Ràpid control de hipertiroïdisme Inconvenients Alta taxa de recaigudes Utilització És fàrmac de primera línia en la Malaltia de Graves (Europa) Pot provocar hipotiroïdisme si ens És fàrmac de passem de dosi primera línia en la Exposició a radiacions Malaltia de Graves (USA) Pot provocar hipotiroïdisme, cal hospitalització. Efectes adversos relacionats amb procediment quirúrgic o anestèsic TIONAMIDES: les comercialitzades a espanya són el TIAMAZOL i el profarmac: CARBIMAZOL. En casos de necessitat es pot important el PROPILTIOURACIL.
Palmira Homedes El que fan es inhibir la síntesi de les hormones (inhibició peroxidasa), no el seu alliberament. Raó per la qual els efectes no són immediats ja que ja tenim hormones preformades que fins que no es gastin (setmanes) no es pot veure el seu efecte període de latència de 4 a 8 setmanes entre la primera administració i la millor clínica.
S’absorbeixen bé per via oral i té una acció de llarga durada ja que es concentren a nivell de tiroide, no en plasma. S’administra una única vegada al dia i es van reduir la dosi de manera gradual una vegada normalitzat el pacient.
Efectes adversos: • • • • • Trastorns gastrointestinals Leucopènies Agranulocitosi reversible (0,2-0,5%, al inici del tractament, amb fetge i mal de gola) greu. Acostuma passar a l’inici del tractament.
Erupcions cutànies Rarament: síndrome tipus lupus, anèmia aplàsia Interaccions amb Digoxina, β-blocadors, anticoagulants, bupropion Embaràs i lactància: PROPILTIOURACIL dosi més baixa possible amb fàrmacs normals. El Propiltiouracil no travessa bé la barrera placentària i no secreta. Per això es preferent és millor usar-lo en el embaràs.
Utilitat clínica: • • Tractament de la malaltia de Graves, especialment en nens, adults joves (menys de 50 anys) i dones embarassades (menor dosi possible o alternatiu: PTU) Tractament mínim de 12 o 18 mesos, nomes el 30-50% aconsegueixen remissió definitiva Preparació per cirurgia o iode radioactiu en pacient amb hipertiroïdisme.
IODURS: inhibeixen la síntesi i l’alliberament de les hormones tiroïdals. Com que inhibeix l’alliberament (de T3 i T4), l’efecte serà immediat. Son capaços de disminuir la proliferació i la secularització glandular. Perden l’efecte de manera ràpida.
S’administren de forma oral: solució de Lugol (iode al 5% i IK al 10%) o solucions saturades de IK. També hi ha una formulació intravenosa que es de iodur sòdic.
Efectes adversos: • • Hipersensibilitat (angioedema, artràlgies, febre, púrpura, arteritis) Intoxicació crònica (iodisme): gust metàl·lic a la boca, crémor a la boca i gola amb faringitis, laringitis i amigdalitis, lesions cutànies, etc.
Aplicacions terapèutiques: • • En combinació amb Tionamides en el preoperatori de malalts de Graves (períodes curts de efectivitat) Per frenar les crisis hipertiroïdals, junts amb propanolol i Tionamides Palmira Homedes IODE RADIOACTIU: es basa en destruir el teixit afectat, utilitzant el iode 131 amb partícules β (per via oral). El iode radioactiu es concentra a la tiroide i emet les partícules β on aquestes no poden sortir de la glàndula. La destrucció no va més enllà de la glàndula. La dosi es fa en base al pes de la glàndula tiroide, per produir una destrucció correcte, sense ser excessiva ni quedar-se curta.
• • • • • Quan mes aviat es fa el tractament amb el iode radioactiu, més risc de ser hipotiroïdisme.
Sovint es fa pre-tractament amb fàrmacs antitiroïdals Contraindicat en nens i dones gestants Una dosi excessiva pot produir hipotiroïdisme D’elecció en recurrència de la malaltia de Graves i en el goll nodular tòxic.
...

Comprar Previsualizar