2. Món minoic (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com El món minoic Descobriment Decoració dels palaus semblant a l’art impressionista de finals del segle XIX dC.
Això va fer que afectés negativament a la conservació i restauració dels palaus. Aquests van ser reconstruïts totalment d’una forma imaginativa i sense massa rigor documental.
Es va emprar ciment de molt mala qualitat a més a més.
Tot això fa que els palaus minoics que estan actualment restaurats estiguin en un estat deplorable, sobretot la part no original.
El Minoic Antic correspon a l’època Prepalacial (3500-2000 aC) i el Minoic Mig al Paleopalacial (2000-1700 aC). El Minoic Recent correspon a dos períodes diferents: el Neopalacial (1700-1450 aC) i el Postpalacial (1450-1200 aC)1.
El final de l’època Paleolpalacial va donar lloc quan va fer erupció el volcà de Tera.
Quan al 1450 aC (fi del Neopalacial) es van destruir els palaus no es varen tornar a reconstruir. La causa de la destrucció van ser factors humans: un grup de grecs micènics van acabar destruint els palaus minoics i es van instaurar al palau de Cnosos (1450-1370 aC). Precisament per això trobem a Cnosos el Lineal B.
Cultura dels palaus Ens trobem, juntament amb la micènica, davant una civilització centrada en la feina de l’escriba. El palau és el centre del sistema. Els seus arxius porten un controls estricte de la vida dels individus.
Palau de Cnosos: És un centre molt important, de grans mides i aparentment amb gran poder. Tot i això no s’ha vist un domini de tota l’illa de Creta per part de Cnosos (en contra del que diu Arthur Evans a partir del mite del minotaure, ja que Evans pensava que el laberint del minotaure era precisament aquest palau, com si fos el centre de l’illa). Dins 1 Els diferents noms de les èpoques referents a palaus signifiquen cronologies de diferents tipus de construccions palacials. Així doncs, el prepalacial correspon a una època sense palaus, el paleopalacial és l’època dels palaus antics, etc.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com de Creta podria haver-hi hagut “mini reialmes”, però no sabem la relació, en cap cas, entre ells.
Per conèixer el món minoic hem d’emprar l’arqueologia i la comparació amb altres civilitzacions. Són els únics mètodes possibles, a part de la lectura de tauletes (només en el cas de Cnosos), que provoquen un grau d’especulació molt gran.
Característiques dels palaus En primer lloc, cal dir que són estructures obertes: no tenen muralles defensives (en canvi els palaus micènics són autèntiques fortaleses). Això, però, no ens ha d’induir a que els minoics fossin pacifistes, només que no necessitaven muralles.
Tot i això, no s’han trobat ni armes ni armadures ni representacions de guerra a la civilització minoica.
En segon lloc, les construccions estan organitzades al voltant d’un pati central rectangular. És un palau construït de dins cap enfora. El Pati actua com un punt important de trobada.
“En el cas de Cnosos acabà formant-se una gran estructura amb moltíssimes sales; per això pot haver-se donat la llegenda del laberint de Creta. La paraula laberint, que ve de “labys”, “destral” en grec, pot indicar com si fos la “casa de les destrals”. La destral és un símbol molt important i recurrent a la civilització minoica. El mite grec s’associa el laberint amb el minotaure perquè el brau està estretament lligat als palaus com a lloc de culte. Com es veu, els mites i les llegendes evolucionen amb el temps.” Les habitacions del palau són petites però molt ben decorades (amb frescos). No són gaire luxoses però. Per exemple: el saló del tron només té una càtedra de pedra i un banc.
Evans va anomenar “Mègaron” de la Reina a una sala ben decorada, però és un error històric. El “mègaron” és un tipus de construcció rectangular on hi havia una foguera i un torn, pròpiament indoeuropea (micènics). Recordem que els minoics són preindoeuropeus.
Les grans habitacions més ben decorades amb grans ceràmiques són els magatzems i tallers per guardar l’excedent.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Societat A partir del que podem suposar pensem en una societat piramidal.
1) Rei. Rei però que és invisible. No tenim escultures monumentals ni representacions importants ni grans tombes. Tot i això exerciria un poder absolut dins del seu territori.
2) Noblesa. De caire cortesà, no de caire guerrer. Possiblement tindrien terres, no ho podem saber però.
3) Artesans. Especialistes molt avançats que depenien completament del palau.
Destacaven pels seus teixits.
4) Poble. Agricultors i ramaders. Treballen i tributen l’excedent pel palau.
Religió minoica Tenim grans problemes al no tenir fonts escrites. Segurament tenien una religió politeista amb molta importància en les divinitats femenines. També, però, tenen importància les sacerdotesses.
Hi ha certs símbols però que es repeteixen i que tenen molta importància.
Les deesses serpents La deessa de les serpents és una figura humana agafant dues serpents. És una deessa o són les serps els déus i la dona una simple sacerdotessa? No ho podem saber.
El brau de Creta Arthur Evans ho relacionava tot amb el mite del minotaure. Tot i això, és possible que el símbol del brau determinés un lloc o un ritual de culte. Per exemple: l’escena de salt del brau.
Els braus eren sovint sacrificats als déus.
La destral doble Anomenada “labys”: servien per fer sacrificis. No totes però, ja que algunes estan fetes d’or i/o argent, sent així destrals votives, que marcaven un lloc sagrat.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com En un lloc sagrat es podia gravar en una pedra el símbol de la destral doble i, inclòs, algun cop, s’han trobat óssos de vaca.
Sacrificis “Sarcòfag d’Hagia Triada”: sacrifici d’un brau. Apareix un altar amb una gerra i apareix representada la destral doble. A sobre d’ella, a vegades, ja que apareix a arreu aquest símbol de la doble destral, apareix un ocell (representació d’una divinitat). Això és diu epifania, ja que assumeix la forma de la divinitat “natural”.
En aquesta pintura al fresc també apareix una taula de sacrificis i rituals com ara ofrenes a la divinitat.
Aspectes econòmics Principal problema per parlar-ne: només utilitzem tauletes de Cnosos amb el lineal B, que és l’únic desxifrat.
- Palaus: centres econòmics potents.
- Productes agrícoles: cereals, olives, vi...
- Productes ramaders: ovelles i cabres, sobretot ovelles, ja que formaven bons teixits. La ramaderia és el mode de producció més important en la societat minoica.
- Productes artesanals: carros, mobles de fusta, ceràmica...
Hi ha comerç amb Mesopotàmia i Egipte. Els minoics arriben fins a les illes Lípari (prop de Sicília). Eren uns magnífics navegants i grans comerciants, molt ben considerats al Pròxim Orient i a Egipte. És un altre dels modes de producció més importants.
Els egipcis parlen dels minoics com els “Keftu”. Inclòs els trobem representats a Tebes a la Tomba de Menkheperrasonb, on apareixen oferint un cap de brau fet d’orfebreria i un teixit.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Decadència de la civilització minoica Fins fa poc es posava en relació amb l’erupció del volcà de Tera. Es suposava que l’erupció es va donar al 1450 aC i que havia acabat amb la civilització.
L’explosió del volcà va ser tan gran que va dividir en 3 l’illa de Tera provocant un gran tsunami i afectant l’illa de Creta.
Nous estudis confirmen que l’erupció va ser entre el 1700-1650 aC. Llavors les destruccions van ser les de l’època paleopalacial, que la civilització minoica va poder superar i construir grans palaus i més monumentals fins al 1450 (època neopalacial).
Podem pensar en el factor antròpic per explicar la fi de la civilització minoica. Tot apunta als micènics, ja que tenim dades suficients per saber que es van instal·lar a Cnosos des del 1450 fins al c.1370. Gràcies a les tauletes de lineal B conservades a l’últim any del palau, abans de que s’incendiés, datem aquesta presència.
Els responsables del últim incendi podrien haver estat per: a) Una revolta interna.
b) Un altre grup micènic contra el grup que es va instal·lar, ja que aquests que es van instal·lar van provocar, potser, traves al control marítim.
A partir d’aquí no trobem més presència micènica a cap lloc de Creta.
Creta quedarà reduïda per sempre més a un segon lloc en la història del món Egeu.
...