FLOEMA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Ampliació Histologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 16/12/2014
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Èlia Riubugent Camps. Histologia.
FLOEMA=líber=leptoma=t.cribós phlois⟶escorça • components: -elements conductors(=elements cribrosos)⟶teixit complex i complet -cells parenquimàtiques -cells esclerenquimàtiques (menys que en el xilema)⟶fibres i esclereides.
• funció⟶transport de substàncies orgàniques per la nutrició cel·lular (obtinguts en la fotosíntesi, saba elaborada) • direcció del transport⟶depèn de la situació de necessitat del moment i d'on es trobin els llocs de producció o de reserva.
ELEMENTS CONDUCTORS = CRIBOSOS • cells vives tubulars⟶hi circula la saba elaborada, aigua, sacarosa, AA, proteïnes, nucleòtids, ATP, àcids orgànics, vitamines, etc. La majoria provenen de la fotosíntesi.
• protoplast⟶poca activitat metabòlica⟶final de la seva vida, cell agonitzant.
-anucleat -citoplasma⟶mictoplasma*⟶pocs orgànuls i degenerats. P-Proteina⟶específica del floema (P=phloem), és un mucílag que es sintetitza als tubs cribrosos joves.
-plasmalema funcional⟶reté la permeabilitat selectiva⟶turgència i plasmòlisi.
Alliberació de la callosa cap a l'exterior.
• transport simplàstic⟶entre una cell i una altre per dins dels plasmalemmes des de la proximitat del colènquima fins a diferents destins. Certa velocitat i hi ha variacions estacionals (canvis en la concentració).
• paret primària -gruixuda; amb callosa→ (polisacàrid de glucosa β1→4) -amb cribes⟶punteadura primària modificada i diferenciada, composta per matriu extracel·lular. Es troba entre elements cribrosos i entre un element cribrós i una cèl·lula parenquimàtica.
• composició: -matriu extracel·lular⟶paret prima (zona deprimida) i una perforada (porus~canals plasmodèsmics, s'accepta però no tenen desmotúbuls) i cal·losa que només revesteix la criba.
També rep el nom de cordó plasmàtic de connexió (plasmalemma+citoplasma) entre elements conductors.
• tipus de cribes segons el ⦰ dels porus: -porus de 100nm (semblant als canals plasmodèsmics)⟶cribes poc especialitzades.
-porus de 1-10 µm⟶criba de porus grans, en placa cribrosa.
La saba elaborada circula a través de les connexions entre cèl·lules: transport simplàstic (la bruta ho feia per apoplàstic). A l'hivern el flux de sàvia es para⟶↑de cal·losa que tapa el forat. Quan mor el protoplast⟶desapareix la cal·losa⟶criba no funcional⟶invasió de l'espai per les cells vives del costat.
Amb enzims es treu el tap quan fa mes bon temps i la saba torna a circular. (això només es pot donar dos cops en tota la vida de la cell).
*mictoplasma: en la cell la membrana plasmàtica, límit extern del citoplasma, es conversa, però en el cas del tonoplast, que el separa de la vacuola, es desorganitza, de manera que el límit entre el citoplasma i la vacuola desapareix. la barreja rep el nom de mictoplasma.
Tipus d'elements conductors • cèl·lules cribroses→cèl·lules fusiformes, primes i molt llargues (fins a 1mm de longitud) -agrupades en feixos per els seus extrems afilats -paret:cribes primàries o poc especialitzades, més abundants en extrems cel·lulars.
-sense proteïna P Les trobem en gimnospermes.
• • Membre de tub cribrós→ forma cilíndrica, parets laterals i terminals (transversals).
-més curts i amples que les cèl·lules criboses.
-cribes poc especialitzades en cares laterals.
-cribes de porus grans es troben a les cares terminals, en angiospermes. .
El conjunt de cribes que afecten a dos tubes adjacents del mateix tub cribrós⟶placa cribrosa. El tub cribrós serà una successió de membres de tub cribrós on només dos membre de tub tindran forma cònica.
placa cribosa⟶conjunt de dues cares terminals contigües de dues cèl·lules veïnes.
-simple⟶hi ha una sola criba entre les dues cares terminals Èlia Riubugent Camps. Histologia.
-composta⟶diverses cribes; escalariforme, reticulada, foraminada.
• tub cribrós⟶successió d'elements conductors superposats longitudinalment i relacionats a través de plaques criboses.
-unitat histofuncional (pluricel·lular), molt llarga⟶cm.
-extrems: cells amb una sola placa cribosa i extrem punxegut.
-s'associen lateral i longitudinalment⟶feixos.
⟶tubs contigus: cribes poc especialitzades ⟶entre membres contigus del mateix tub: placa cribosa -les dimensions de l'element conductor és ↑gran si té cells parenquimàtiques pròximes.
-puntadures primàries i plastidis amb midó o orgànuls proteics.
-degeneració cel·lular, paral·lela al dipòsit de cal·losa.
disposició de la cal·losa • es sintetitza ràpidament com a resposta a injuries • es troba en suspensió al citoplasma i quan la cèl·lula es ferida⟶precipita per taponar els porus.
1. el lloc de la paret on es formarà cada porus està travessat per un plasmodesma, i freqüentment en aquest lloc la paret és més gruixuda. Cisternes circulars de RE properes a la paret es troben associades amb el plasmodesma en ambdues cèl·lules, i connectades a través del desmotúbul⟶determinen la zona de disposició de la cal·losa.
2. la cal·losa es diposita en forma de plaquetes entre la membrana plasmàtica i la paret primària. Les plaquetes incrementen gradualment la seva superfície i el seu gruix.
3. la paret cel·lular augmenta el seu gruix, especialment entre els futurs porus. A l'alçada d'aquests aparentment la fase amorfa de la paret primària i finalment la laminilla mitjana són reemplaçats per la cal·losa.
4. es produeix la fusió de lEs plaquetes de les dues cèl·lules formant el cilindri de cal·losa. La massa de cal·losa que s'acumula es correspon amb les dimensions amb el lumen del futur porus.
5. les cisternes de Re es fraccionen en una sèrie de vesícules que s'aparten den porus, el desmotúbul es desorganitza, i la màniga citoplasmàtica que l'envoltava es transforma en el cordó citoplasmàtic. la membrana plasmàtica roman envoltada dels cordons. Per últim, la major part de la cal·losa es dissol, i es forma el lumen del porus.
A mesura que l'element cribrós envelleix, ↑la quantitat de cal·losa en els cilindres, el ↓⦰ dels porus i es comprimeixen els cordons citoplasmàtics.
-la cal·losa pot dipositar-se sobre tota la superfície de l'àrea cribrosa, que de ser una depressió passa ser una zona engruixida⟶forma un coixinet de cal·losa plaquetes de cal·losa cilindres de cal·losa DISPOSICIÓ DE LA CAL·LOSA coixinet de cal·losa CÈL·LULES PARENQUIMÀTIQUES • • • • no tenen massa especialització quan maduren poden lignificar la paret⟶cells esclerenquimatoses es transdiferencien i formen fel·logen dos tipus de cells parenquimàtiques: -cells parenquimàtiques transferents [seminari] -cells d'intercanvi • adjacents a elements cribrosos⟶comparteixen cribes plasmodesmes (sense desmotúbul), ramificats a la cara parenquimàtica⟶es destruiran quan s'estrangulin les comunicacions entre l'element conductor. El protoplast també es mor.
Èlia Riubugent Camps. Histologia.
• • • • cal·losa el dipòsit s'inicia sempre en l’element cribrós) la seva mort i destrucció coincideix amb la de l'elemetn cribrós.
contenen ribosomes abundants, son cells vives i a vegades tenen la proteïna P gimnospermes⟶cells albuminíferes (sense midó).
angiospermes⟶cells acompanyants o annexes. Molt difícil disassociar-les del membre cribrós, hi estan fortament unides.
origen: comú al del membre cribrós, estan emparentats. (mitosi posterior a l'inici de la diferenciació de l'element cribrós). Cell en divisió, en la seva citocinesi en pla longitudinal, tenim una cell que hereta la major part del citoplasma⟶membre del tub cribrós i una cell petita que només n'hereta una part petita (en tenim dues d'aquestes)⟶cells acompanyants o annexes al membre del tub cribrós.
funcions: translocació de la saba, control del metabolisme de l'element cribós + càrrega i descàrrega dels elements cribrosos (transport simplàstic) -entrada: formació al clorènquima (sàvia elaborada), els productes de la fotosíntesi poden anar a través de les cells parenquimàtiques fins a l'element conductor i poden donar-se per transport simplastic o apoplastic (si és simplastic es transportarà de citoplasma en citoplasma gràcies a la continuïtat dels plasmodesmes).
-sortida: element conductor⟶cell d¡intercanvi⟶cell que vol fer servir el material per nodrir-se o emmagatzemar.
CÈL·LULES ESCLERENQUIMÀTIQUES -sempre hi ha ↓cells esclerenquimàtiques en el floema que en el xilema.
• fibres floemàtiques⟶↑gruixudes que les del xilema, ↓lignina que les del xilema amb protoplast viu o mort si el floema està madur.
• esclereides⟶allargades (costa molt de distingir de les fibres), són freqüents quan el floema no és funcional (lleny). No hi ha esclereides al xilema. És difícil diferenciar una cell esclerenquimatosa (cell parenquimàtica) d'una esclereida.
Poden ser filiformes.
FLOEMA PRIMARI • • • ve del procàmbium⟶ (cos primari) té 2 fases de desenvolupament⟶protofloema i metafloema.
és funcional (madura) abans que x1.
protofloema format per elements cribrosos⟶funcionals durant 1-2 dies⟶són destruïts.
-s'agrupen en forma de fibres (poden no formar-ne) i són perifèriques.
-cells parenquimàtiques • metaxilema format per elements conductors ↑grans que els del protofloema⟶funcionals durant 5 mesos⟶destruïts.
-cells parenquimàtiques -fibres i esclereides de gran varietat -paret primària ↑gruixuda -ocupa el lloc on anteriorment hi teníem el protofloema.
ordenació estructural a l'arrel • feix floemàtic⟶agrupació paral·lela a l'eix de l'òrgan de les cells del f1. Les dimensions dels elements conductors sol créixer des del pericicle fins al centre del cilindre⟶maduració centrípeta (protofloema⟶metaxilema) -ocupen el lloc que va correspondre inicialment als cordons procambials ordenació estructural en la tija • feixos vasculars⟶ només es troben en les porcions aèries de la planta feix vascular: conjunt de com a mínim un feix de floema i un de xilema que provenen d'un cordó procambial.
• maduració del floema primari centrípeta: el protofloema està colindant amb el pericilce i el metaxilema es la proció central.
!No sempre és així⟶a vegades el procàmbium qeuda entre el meta i el proto⟶creixement secundari.
...