Tema 3. Apendix. Externalitats (2010)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 3º curso
Asignatura Introducció a l'Economia Ambiental
Año del apunte 2010
Páginas 5
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Introducción a la Economía ambiental  Alejandro Batlle  TEMA 3. APÈNDIX. EXTERNALITATS    Una  EXTERNALITAT  és  tot  efecte  secundari  d’una  decisió  presa  per  un  agent,  relativa  al  consum o la producció d’un bé, que:  ƒ Afecta el benestar d’un altre agent.  ƒ I no es reflecteix en el preu del bé    Una  externalitat  té  lloc  quan  les  accions  o  decisions  d’un  consumidor  o  productor  d’un  bé  afecten els costs o beneficis d’un altre agent sense la intermediació dels preus.    Tota  externalitat  implica  que  algú  diferent  del  consumidor  o  productor  d’un  bé  comparteix  amb algun altre agent, de manera involuntària, els beneficis o costs associats amb el consum o  producció del bé.      1.1 EXTERNALITATS POSITIVAS    Una  externalitat  és  positiva  quan  l’efecte  secundari  sobre  el  benestar  dels  altres  agents  és  positiu: aquests agents comparteixen els beneficis associats amb el consum o la producció.     (Ex:  Els  qui  es  vacunen  contra  la  grip  a  una  facultat  generen  una  externalitat  positiva  sobre  tots els qui són a la facultat, perquè la seva vacunació redueix la probabilitat de contraure la  grip. Hi ha una externalitat perquè, a més, el preu de la vacuna no depèn dels efectes positius  generats sobre els no vacunats).    Fig. 1. L’educació i l’òptim social    En  presència  d'una  externalitats  positiva,  el  valor social del bé és superior al valor privat.     La  quantitat  òptima,  Qòptim,  és  major  que  la  quantitat d'equilibri,QMERCAT             1.2 EXTERNALITATS NEGATIVES    Una  externalitat  és  negativa  quan  l’efecte  secundari  sobre  el  benestar  dels  altres  agents  és  negatiu: aquests agents comparteixen els costs associats amb el consum o la producció.     (Ex:  Els  avions  generen  una  externalitat  negativa,  com  a  mínim  en  forma  de  contaminació  acústica, pels qui resideixen a prop de l’aeroport. Hi ha una externalitat perquè les companyies  aèries  no  compensen  els  residents  pels  mals  que  els  causen  els  avions:  les  companyies  no  consideren un cost el mal que produeixen els seus avions als residents).            -1- Introducción a la Economía ambiental  Alejandro Batlle  Fig. 2. La contaminació i l’òptim social      En  presència  d'una  externalitats  negatives,  com la contaminació, el valor social del bé és  superior al cost privat.     La  quantitat  òptima,  Qòptim,  és  menor  que  la  quantitat d'equilibri, QMERCAT.            1.3. SOLUCIONS PRIVADES PER RESOLDRE LES EXTERNALITATS    Les externalitats duen als mercats a assignar de forma ineficient els recursos.  En  la  pràctica,  tant  els  agents  privats  com  els  poders  públics  responen  a  les  externalitats  de  diferents formes.    Tipus de solucions privades    Encara  que  les  externalitats  tendeixen  a  fer  que  els  mercats  siguin  ineficients,  no  sempre  és  necessària la intervenció de l'Estat per a resoldre el problema. En algunes circumstàncies, els  particulars poden buscar solucions privades.    a. Les  externalitats  és  resolt  amb  codis  morals  i  sancions  socials.  Són  actituds  morals  personals  que  beneficien  a  la  societat.  En  termes  econòmics,  ens  diu  que  hem  de  internalitzar les externalitats.    (Ex:  Perquè  la  majoria  de  les  persones  no  llencen  escombraries  al  carrer?.  La  majoria  de  les  persones no llencen escombraries al carrer simplement perquè està malament fer‐lo. Hi ha una  regla d'or que s'ensenya a la majoria dels nens i que diu: «no facis als altres el que no vulguis  que et facin a tu»).    b. Una altra solució privada són les institucions benèfiques, moltes de les quals es creen  per a resoldre les externalitats. Els governs fomenten aquesta solució privada a través  del sistema d'impostos permetent deduir dels impostos sobre la renda les donacions a  institucions benèfiques.    (Ex:  Les  associacions  l'objectiu  de  les  quals  és  protegir  el  medi  ambient  són  organitzacions  sense fins de lucre finançades amb donacions privades).    c. El mercat privat pot resoldre el problema de les externalitats recorrent als interessos  personals de les parts involucrades. De vegades la solució consisteix en la integració de  diferents tipus de negocis.    (Ex: El cas d’una persona que conrea pomes i d’un apicultor que viu al costat.  Cadascun dels negocis confereix una externalitat positiva a l'altre: les abelles, al pol∙linitzar les  flors dels arbres, ajuden a l'hort a produir pomes. Al mateix temps, les abelles utilitzen el nèctar  que obtenen en les pomeres per a produir mel.  -2- Introducción a la Economía ambiental  Alejandro Batlle  Quan la persona que conrea pomes es  pregunta quants arbres ha de plantar i el apicultor  es  pregunta quantes abelles ha de tenir, no tenen en compte l'externalitat positiva.   Com a conseqüència, el primer planta massa pocs arbres i el segon té massa poques abelles.   Aquestes externalitats es podrien internalitzar si el apicultor comprés els arbres de pomes o si  la persona que conrea pomes comprés els ruscs: ambdues activitats es realitzarien llavors en la  mateixa empresa i aquesta única empresa podria triar el nombre òptim d'arbres i d'abelles).      La  internalització  de  les  externalitats  és  una  de  les  raons  per  les  quals  algunes  empreses  realitzen  diferents  tipus  de  negocis.  El  mercat  privat  també  pot  abordar  els  efectes  externs  fent signar un contracte a les parts interessades.    (En  l'exemple  anterior,  un  contracte  entre  la  persona  que  conrea  pomes  i  el  apicultor  pot  resoldre  el  problema  que  es  plantin  massa  pocs  arbres  i  es  criïn  massa  poques  abelles.  El  contracte pot especificar el nombre d'arbres, el nombre d'abelles i potser el pagament d'una de  les parts a l'altra. Fixant el nombre correcte d'arbres i d'abelles, pot resoldre la ineficiència que  sorgeix  normalment  com  a  conseqüència  d'aquestes  externalitats  i  millorar  el  benestar  d'ambdues parts).      El teorema de Coase (important)    Fins a quin punt és eficaç el mercat privat per a resoldre el problema de les externalitats?    ƒ Si els particulars poden negociar sobre l'assignació dels recursos sense cap cost, el mercat  privat  sempre  resoldrà  el  problema  de  les  externalitats  assignant  els  recursos  eficientment.  ¾ Proposició  segons  la  qual  si  els  particulars  poden  negociar  sense  cap  cost,  l'assignació dels recursos, poden resoldre el problema de les externalitats.    ƒ El mercat privat aconseguirà per si sol el resultat eficient, a partir de negociant el preu.  ƒ La  distribució  inicial  dels  drets  no  conten  per  la  capacitat  del  mercat  per  aconseguir  el  resultat eficient.  ƒ Establix que els agents econòmics privats poden resoldre el problema de les externalitats  entre ells. Qualsevol que sigui la distribució inicial dels drets, les parts interessades sempre  poden arribar a un acord que millori el benestar de tot el món i el resultat sigui eficient.    Quan una externalitat positiva només surti a compte amb un dels integrants. (Ex: Pot ser que el  productor de pomes hagi de plantar molts més arbres en proporció amb el productor d’abelles,  degut a que la producció sigui més eficient).    En  aquest  cas,  l’única  solució  del  problema  és  que  el  preu  invertit  en  la  producció  sigui  recompensat  en  el  preu  del  mercat,  és  a  dir,  els  guanys  de  la  venta  compensin  les  pèrdues  d’inversió (Ex: en el cas anterior, si el preu de les pomes és tres cops superior, el cost inicial es  revalora).    Per què no sempre donen resultat les solucions privades?    Els particulars no solen resoldre per si sols els problemes que causen les externalitats.   Desacords entre els participants són el principal problema de fracasso de les externalitats.    El  teorema  de  Coase  només  és  vàlid  quan  les  parts  interessades  no  tenen  cap  problema  per  arribar  a  un  acord  i  aplicar‐lo.  De  vegades  les  parts  interessades  no  resolen  un  problema  -3- Introducción a la Economía ambiental  Alejandro Batlle  d'externalitats a causa dels costos de transacció, que són els costos que incorren les parts en el  procés d'arribar a un acord i de vetllar pel seu compliment.  En altres ocasions, la negociació es trenca simplement.    Quan  la  negociació  privada  no  dóna  resultat,  de  vegades  l'Estat  pot  ocupar  un  paper  important. L'ESTAT és una institució destinada a l'acció col∙lectiva.       1.4 SOLUCIONS PÚBLIQUES PER RESOLDRE EL PROBLEMA DE LES EXTERNALITATS    Polítiques públiques d’ordre i control: La REGULACIÓ    L'Estat  pot  resoldre  una  externalitat  exigint  o  prohibint  determinades  conductes.  (Ex:    és  un  delicte abocar substàncies químiques nocives en el subministrament d'aigua).    En aquest cas, els costos externs  que incorre la societat són molt superiors als beneficis que  obté qui contamina.    L'Estat adopta, doncs, una política d'ordre i control que prohibeix totalment aquest acte.    Primera mesura basada en el mercat: IMPOSTOS i SUBVENCIONS correctives o correctores    L'Estat pot adoptar mesures basades en el mercat per ajustar els incentius privats i l'eficiència  social.  (Ex:  l'Estat  pot  internalitzar  l'externalitat  gravant  les  activitats  que  tenen  externalitats  negatives i subvencionant les quals tenen externalitats positives).    Els impostos aprovats per corregir els efectes de les externalitats negatives es diuen impostos  correctius o correctors. També es diuen impostos pigovianos.     ¾ Un impost correctiu o corrector ideal seria igual al cost extern d'una activitat que  té  externalitats  negatives.  Una  subvenció  correctiva  ideal  seria  igual  al  benefici  extern d'una activitat que té externalitats positives.     Els  economistes  prefereixen  els  impostos  correctius  a  les  reglamentacions  per  resoldre  el  problema de la contaminació perquè poden reduir‐la amb un cost menor per la societat.     (Ex:  Suposem que dues fàbriques: una de paper i una d’acer, aboquen cadascuna 500 tones de  residus  a  un  riu  tots  els  anys.  L'organisme  encarregat  de  la  protecció  del  medi  ambient  vol  reduir la quantitat de contaminació. Considera dues solucions:  La regulació: podria obligar a cada fàbrica a reduir la seva contaminació a 300 tones de residus  a l'any. Aquesta regulació dictaria el nivell de contaminació.  L'impost correctiu: podria obligar a cada fàbrica a pagar un impost de 75.000 euros per cada  tona de residus que emeti. Aquest impost donaria als propietaris de les fàbriques un incentiu  econòmic per reduir la contaminació).    La raó per la qual els economistes preferirien l'impost es troba que redueix més eficientment  la contaminació.  ¾ L'impost correctiu posa essencialment un preu al dret a contaminar. Són els millors  pel medi ambient.  ¾ Amb  una  política  d'ordre  i  control  basada  en  la  regulació,  les  fàbriques  no  tenen  raó  alguna  per  reduir  encara  més  la  contaminació  una  vegada  que  han  arribat  a  -4- Introducción a la Economía ambiental  Alejandro Batlle  l'objectiu. En canvi, l'impost els dóna un incentiu per desenvolupar una tecnologia  més neta, ja que aquesta reduiria la quantitat d'impostos que han de pagar.    Els impostos correctius, a més de recaptar ingressos per l'Estat,milloren l'eficiència econòmica.    Els permisos transferibles de contaminació    Un  avantatge  del  mercat  de  permisos  de  contaminació  es  troba  en  que  la  distribució  inicial  dels permisos entre les empreses no importa des del punt de vista de l'eficiència econòmica.  Les empreses que puguin reduir amb un baix cost la contaminació, vendran els permisos que  obtinguin  i  les  que  puguin  reduir  la  contaminació  únicament  amb  un  alt  cost,  compraran  els  permisos que necessitin.    En la mesura que existeixi un lliure mercat de drets de contaminació, l'assignació final serà  eficient qualsevol que sigui l'assignació inicial.    Encara  que  la  reducció  de  la  contaminació  per  mitjà  de  permisos  sembli  molt  diferent  de  la  reducció per mitjà d'impostos correctius, en realitat les dues mesures tenen molt en comú. En  els dos casos, les empreses paguen la seva contaminació.  ¾ Amb els impostos, les empreses contaminants han de pagar un impost a l'Estat.  ¾ Amb  els  permisos  de  contaminació,  han  de  pagar  per  comprar  el  permís:  el  cost  d'oportunitat  de  contaminar  és  el  que podrien  haver  rebut  venent  els  seus  permisos  en el mercat obert.    Tant els impostos correctius com els permisos de contaminació internalitzen l'externalitat de la  contaminació al fer que contaminar tingui costos per les empreses.    Fig. 3(a). L’equivalència dels impostos correctius i els permisos de contaminació    En  la  figura  3(a),  l'organisme  encarregat  de  la  protecció  del  medi  ambient  utilitza  un  impost  correctiu  per  posar  un preu a la contaminació.    La  corba  d'oferta  de  drets  de  contaminació  és  perfectament  elàstica  (perquè  les  empreses  poden  contaminar tot el que desitgin pagant l'impost).    I  la  posició  de  la  corba  de  demanda  determina  la  quantitat de contaminació.      Fig. 3(b). L’equivalència dels impostos correctius i els permisos de contaminació    En  la  figura  3(b),  l'organisme  fixa  una  quantitat  de  contaminació emetent permisos.    La  corba  d'oferta  de  drets  de  contaminació  és  perfectament  inelàstica  (ja  que  la  quantitat  de  contaminació es fixa per mitjà del nombre de permisos).    I la posició de la corba de demanda determina el preu de  la contaminació.  -5- ...