Delictes contra interessos socials (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho Penal
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 10/02/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

BLOC III DELICTES CONTRA INTERESSOS SOCIALS TEMA 10 Delictes contra la ordenació del territori i l’urbanisme 1. Tipus bàsic L’acció típica consisteix en dur a terme obres d’urbanització, construcció o edificació no autoritzables en sòl no urbanitzable. En conseqüència, subjectes actius d’aquest delicte només poden ser-ho els promotors, els constructors i els tècnics directius, tot i que la normativa administrativa no defineix el que s’ha d’entendre com a tals. En qualsevol cas, els autors d’aquest delicte han d’obrar dolosament, de manera que han de tenir coneixement tant de que el sòl en el que construiran no és urbanitzable, com que la construcció no és susceptible d’autorització.
Art. 319.2 CP S’imposarà una pena de presó d’1 a 3 anys, una multa de 12 a 24 mesos, excepte que el benefici obtingut pel delicte sigui superior a la quantitat resultant, cas en que la multa serà del triple de la suma de dit benefici, i inhabilitació especial per a la professió o l’ofici d’1 a 4 anys, als promotors, constructors o tècnics directors que duguin a terme obres d’urbanització, construcció o edificació no autoritzables en sòl no urbanitzable.
2. Tipus qualificat Aquesta modalitat sanciona les obres d’urbanització, construcció o edificació no autoritzables en determinats sòls la protecció dels quals és especialment sensible.
Art. 319.1 CP S’imposarà una pena de presó d’1 any i 6 mesos a 4 anys, multa de 12 a 24 mesos, sempre que el benefici obtingut pel delicte no sigui superior a la quantitat resultant, cas en que la multa serà del triple de la suma de dit benefici, i inhabilitació especial per a la professió o l’ofici per un període d’1 a 4 anys, als promotors, constructors o tècnics directors que duguin a termes obres d’urbanització, construcció o edificació no autoritzables en sòls destinats a vials, zones verdes, béns de domini públic o llocs que tinguin legal o administrativament reconegut el seu valor paisatgístic, ecològic, artístic, històric o cultural, o pels mateixos motius hagin estat considerats d’especial protecció.
3. Disposició comú a ambdues modalitats Art. 319.3 CP En qualsevol cas, els jutges o tribunals, motivadament, podran ordenar, a càrrec de l’autor del fet, la demolició de l’obra i la reposició de la realitat física alterada al seu estat originari, sense perjudici de les indemnitzacions degudes a tercers de bona fe. En tot cas, es disposarà del decomís dels beneficis provinents del delicte independentment de les transformacions que hagin pogut experimentar.
4. Responsabilitat de les autoritats i els funcionaris A l’article 320 CP el legislador ha incorporat una previsió específica per als casos en que l’autoritat o el funcionari públic ha informat favorablement l’autorització, o ha resolt o votat a favor de la seva concessió.
Art. 320.1 CP L’autoritat o funcionari públic que, sabent de la seva injustícia, hagi informat favorablement instruments de planejament, projectes d’urbanització, parcel·lació, reparcel·lació, construcció o edificació o la concessió de llicències contràries a les normes d’ordenació territorial o urbanística vigent, o que amb motiu d’inspecció hagi silenciat la infracció d’aquestes normes o que hagi omès la realització d’inspeccions de caràcter obligatori serà castigat amb la pena establerta a l’article 404 CP i, a més, amb una pena de presó d’1 any i 6 mesos a 4 anys i una pena de multa de 12 a 24 mesos.
Art. 320.2 CP Amb les mateixes penes es castigarà a l’autoritat o funcionari públic que per si mateix o com a membre d’un organisme col·legiat hagi resolt o votat a favor de l’aprovació dels instruments de planejament, els projectes d’urbanització, parcel·lació, reparcel·lació, construcció o edificació o la concessió de les llicències a que fa referència l’apartat anterior, sabent de la seva injustícia.
TEMA 11 (I) Delictes contra la salut pública 1. Tràfic de drogues Tipus bàsic L’article 368 CP determina que els que executin actes de cultiu, elaboració o tràfic, o de qualsevol altre mode promoguin, afavoreixin o facilitin el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, o les posseeixin amb aquests fins, seran castigats amb una pena de presó de 3 a 6 anys i multa pel triple del valor de la droga objecte del delicte si es tracta de substàncies o productes que causen greu dany a la salut, i de presó d’1 a 3 anys i multa pel doble del valor en els demés casos.
No obstant, els tribunals poden imposar la pena inferior en grau a les assenyalades en atenció a l'escassa entitat del fet i a les circumstàncies personals del culpable.
Tipus objectiu No hi ha una definició penal sobre que són les drogues. Ara be, a arrel de les diverses declaracions de la OMS, es pot entendre per droga la substància, natural o sintètica, la consumició repetida de la qual en dosis diverses provoca en les persones: - El desig aclaparador o la necessitat de continuar consumint-la (dependència psíquica) - La tendència a augmentar la dosis (tolerància) - La dependència física o orgànica dels efectes de la substància, que fa vertaderament necessari el seu ús prolongat per treure el síndrome d’abstinència En el Conveni de Viena de 1961 es troben recollides totes aquelles substàncies que es consideren droga. Algunes de les drogues més dures que contempla són: - La heroïna - El SLD - L’amfetamina - Els barbitúrics - La cocaïna En relació a les conductes típiques, hi ha una intervenció molt àmplia del cicle de la droga, ja que la penalització recau sobre tot comportament que suposi una contribució al seu consum. El resultat d’aquesta extensió del tipus és que es consideren delictes consumats formes imperfectes d’execució o, inclús, mers actes preparatoris.
D’aquest article 368 CP queda exclosa la tinença per consum propi. Tanmateix, es difícil saber quan la tinença és per a consum propi i quan per al tràfic. En aquest casos, a més del nivell de droga, s’ha de tenir en compte la prova de presumpcions: com es tenen els diners (amb bitllets petits), si es tenen elements de mesura, si la droga es trobi en bossetes, si hi ha utensilis per tallar...
Tipus subjectiu Juntament a la consciència del caràcter nociu per a la salut de la substància, es precís que es vulgui promoure, afavorir o facilitar el consum il·legal de terceres persones. Així, si la intenció es afavorir el consum propi falta el dol.
Temptativa i consumació La jurisprudència configura el delicte previst a l’article 368 CP com un delicte de perill abstracte, de manera que no requereix cap resultat, i com un delicte de consumació anticipada, de manera que, generalment, no s’aprecien les formes imperfectes d’execució.
Autoria i complicitat L’amplitud en la redacció del tipus bàsic permet estendre el cercle de possibles subjectes actius d’aquest delicte a tots els que intervinguin mínimament. En realitat, l’article 368 CP incorpora un concepte unitari d’autor, conforme al qual es qualifica com a tal a tot el que contribueixi d’alguna manera a la realització del delicte. Ara bé, el TS ha obert una via cap a possibles conductes de participació involuntàries (complicitat). Aquestes tenen que complir amb tres requisits: - Ha de representar una actuació accidental i subordinada al comportament de l’autor, de manera que aquesta ajuda tingui una incidència remota en el resultat final.
- Ha de complir-se la teoria dels béns escassos.
- Ha de complir-se la teoria del domini de dret.
Qualificacions de primer grau: la pena superior en grau Segons l’article 369 CP, s’imposaran les penes superiors en grau a les senyalades i multa pel quàdruple, quan concorri alguna de les següents circumstàncies: - El culpable sigui autoritat, funcionari públic, facultatiu, treballador social, docent o educador i obri en l’exercici del seu càrrec, professió o ofici.
- El culpable participi en altres activitats organitzades o l'execució es vegi facilitada per la comissió del delicte.
- Els fets tinguin lloc en establiments oberts al públic pels responsables o empleats dels mateixos.
- Les substàncies a què es refereix l'article anterior es facilitin a menors de 18 anys, a disminuïts psíquics o a persones sotmeses a tractament de deshabituació o rehabilitació.
- Sigui de notòria importància la quantitat de les esmentades substàncies objecte de les conductes a què es refereix l'article anterior.
- Aquestes substàncies s'adulterin, manipulin o es barregin entre si o amb altres, incrementant el possible dany a la salut.
- Les conductes descrites en l'article anterior tinguin lloc en centres docents, en centres, establiments o unitats militars, en establiments penitenciaris o en centres de deshabituació o rehabilitació, o en les seves proximitats.
- El culpable utilitzi violència o exhibeixi o faci ús d'armes per cometre el fet.
2. Delicte de dopatge La LO 7/2006, de 21 de novembre, de Protecció de la Salut i de la Lluita contra el Dopatge en l’Esport, ha introduït al Codi Penal l’article 361 bis, que tipifica el delicte de dopatge.
Segons aquest precepte, els que sense justificació terapèutica, prescriguin, proporcionin, dispensin, subministrin, administrin, ofereixin o facilitin a esportistes federats no competitius, esportistes no federats que practiquin l'esport per esbarjo, o esportistes que participin en competicions organitzades a Espanya per entitats esportives, substàncies o grups farmacològics prohibits, així com mètodes no reglamentaris, destinats a augmentar les seves capacitats físiques o modificar els resultats de les competicions, que pel seu contingut, reiteració de la ingesta o altres circumstàncies concurrents, posin en perill la vida o la salut dels mateixos, seran castigats amb les penes de presó de 6 mesos a 2 anys, multa de 6 a 18 mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, de 2 a 5 anys. Aquestes penes s'han d'imposar en la seva meitat superior quan el delicte es perpetri amb la concurrència d’alguna de les circumstàncies següents: - Que la víctima sigui menor d'edat.
- Que s'hagi utilitzat engany o intimidació.
- Que el responsable s'hagi prevalgut d'una relació de superioritat laboral o professional.
En definitiva, el delicte de dopatge protegeix la salut esportiva. Aquesta es defineix com el conjunt de condicions que garanteixen una pràctica segura de l’esport, d’acord amb les condicions físiques i psíquiques de l’esportista i el context en el que es practica, en base al lloc on es produeix, l’esport de que es tracta i de quina classe d’esportista parlem.
Tipus objectiu Subjecte actiu pot ser qualsevol persona, encara que determinades accions típiques només poden ser comeses per metges i farmacèutics. En canvi, els subjectes passius són els esportistes, inclosos els merament aficionats. Per reduir l’abast del tipus, el dopatge ha de produir-se en l’exercici d’algun dels esports reconeguts com a tals en virtut d’una decisió adoptada pel Consell Superior d’Esports, no havent-ne prou amb la pràctica de qualsevol classe d’activitat física.
L’objecte material del delicte són les substàncies i els mètodes dopants, els quals es troben recollits en una Resolució del Consell Superior d’Esports, la qual ha de ser renovada anualment. El delicte de dopatge, per tant, és una norma penal en blanc.
Tipus subjectiu L’article 361 bis CP és un tipus penal dolós, ja que exigeix dos elements subjectius específics, si bé de forma alternativa: per una banda, la intenció d’augmentar les capacitats físiques de l’esportista; per l’altra banda, la intenció de modificar els resultats de les competicions. Per capacitats esportives s’han d’entendre el conjunt d’aptituds físiques i psíquiques d’un esportista en qüestió, practicant un esport en concret. Per modificar els resultats de les competicions ha d’entendre’s qualsevol acció dirigida a pertorbar el normal desenvolupament del trobament esportiu.
TEMA 12 Delictes contra la seguretat vial 1. Delictes contra la seguretat vial que consisteixen en conduir Aquests delictes són els recollits als articles 379, 380, 381 i 384 CP. Els delictes que en aquests preceptes es recullen tenen una sèrie d’elements comuns: La conducta típica La conducta típica consisteix en conduir un vehicle a motor. En conseqüència, subjecte actiu únicament ho pot ser el conductor, encara que el tipus també admet diverses formes de participació. Per conductor s’ha d’entendre la persona que maneja el mecanisme de direcció o va al comandament d’un vehicle.
L’instrument delictiu Per vehicle a motor s’ha d’entendre el vehicle previst de motor per a la seva propulsió.
El lloc en que es realitza el delicte El tercer element comú és la via pública, doncs la conducció d’un vehicle a motor només pot tenir rellevància per a la seguretat vial en tant es duu a terme per una via pública destinada al tràfic motoritzat.
La conducció a una velocitat excessiva Aquest delicte castiga una situació de perill abstracte derivada d’un determinat excés de velocitat.
Art. 379.1 CP Qui condueixi un vehicle a motor o un ciclomotor amb una velocitat superior a 60 km/h en via urbana o a 80 km/h en via interurbana a la permesa reglamentàriament, serà castigat amb una pena de presó de 3 a 6 mesos o una pena de multa de 6 a 12 mesos o una pena de treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies i, en qualsevol cas, amb la privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per un període superior a 1 i fins a 4 anys.
La conducció sota els efectes de begudes alcohòliques Les drogues tòxiques, els estupefaents, les substàncies psicotròpiques o les begudes alcohòliques i similars produeixen una disminució de les facultats psíquiques, el reflexos, l’atenció.... en els conductors. Ara bé, aquesta disminució no s’inicia fins a certa quantitat, la qual varia d’un subjecte a un altre. És per aquesta raó que es planteja el problema de quines són les dosis que fan incórrer a un conductor en aquest delicte.
Art. 379.2 CP Amb les mateixes penes de l’apartat anterior serà castigat qui condueixi un vehicle a motor o un ciclomotor sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o de begudes alcohòliques. En tot cas, serà condemnat amb aquestes penes qui condueixi amb una taxa d’alcohol per aire espirat superior a 0.60 mg/l o amb una taxa d’alcohol en sang superior a 1.2 g/l.
El més normal és que s’utilitzi un etilòmetre autoritzat sotmès a les revisions i els calibratges preceptius, i que es facin dos proves, consistents en bufar. Només en cas de dubte, o si el conductor ho sol·licita, i a la seva costa, se li pot realitzar també la prova d’alcoholèmia en sang. Les taxes que aquestes proves mostren només permeten obtenir presumpcions, doncs com abans s’ha dit, no totes les persones reaccionen per igual davant les mateixes quantitats d’alcohol i d’altres substàncies tòxiques. Ara bé, el legislador entén que si el conductor supera les taxes esmentades a l’article 379.2 CP, es presumeix aquesta afectació.
La conducció temerària L’acció típica consisteix en conduir amb temeritat manifesta. Aquesta equival a la imprudència en la seva forma més greu: la temerària. Conduir així implica que el conductor es comporta amb menyspreu absolut de les regles de tràfic més elementals, amb percepció d’aquest fet per tercers.
Art. 380.1 CP Qui condueixi un vehicle a motor o un ciclomotor amb temeritat manifesta i posi en perill concret la vida o la integritat de les persones, serà castigat amb pena de presó de 6 mesos a 2 anys i la privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per un període superior a 1 i fins a 6 anys.
La conducció temerària amb manifest menyspreu per la vida dels demés La conducció típica d’aquest article coincideix amb la descrita a l’article 380 CP, al que es remet expressament. Consisteix, per tant, en conduir el vehicle de motor amb temeritat manifesta.
Art. 381.1 CP Serà castigat amb una pena de presó de dos a cinc anys, una multa de 12 a 24 mesos i la privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotor durant un període de 6 a 10 anys, qui, amb manifest menyspreu per la vida dels demés, realitzi la conducta descrita a l’article anterior.
L’expressió “temerària” permet considerar com a tal tota forma de conducció de vehicles a motor sense tenir en compte les precaucions més elementals i assumint el conductor uns riscos de producció del resultat notablement superiors als normals. En aquest sentit, aquest tipus penal requereix que el conductor condueixi amb manifest menyspreu per la vida o la integritat de les persones, entenent que l’expressió “manifest menyspreu” reflexa una falta de respecte o consideració pels béns jurídics que poden posar-se en perill per part de l’autor de la conducta.
La conducció sense permís de conduir o amb el permís retirat L’article 384 CP conté tres supòsits diferents castigats amb la mateixa pena.
Art. 384 CP Qui condueixi un vehicle a motor o un ciclomotor en els casos de pèrdua de vigència del permís o la llicencia per pèrdua total dels punts assignats legalment, serà castigat amb una pena de presó de 3 a 6 mesos o amb una multa de 12 a 24 mesos o amb una pena de treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies.
La mateixa pena s’imposarà a qui realitzi la conducció després d’haver estat privat cautelar o definitivament del permís o la llicencia per decisió judicial i a qui condueixi un vehicle de motor o ciclomotor sense haver obtingut mai el permís o la llicència de conduir.
2. Creació d’un greu risc per a la seguretat vial L’acció consisteix en alterar la seguretat vial per qualsevol dels mitjans que es citen a l’article. Ara bé, ha de tenir-se en compte que el comportament ha de tenir alguna similitud amb els comportaments descrits expressament i s’ha d’alterar la seguretat vial de forma general.
Art. 385 CP Serà castigat amb una pena de presó de 6 mesos a 2 anys o una multa de 12 a 24 mesos i treballs en benefici de la comunitat de 10 a 40 dies, qui origini un greu risc per a la circulació d’alguna de les següents maneres: a. Col·locant a la via obstacles imprevisibles derramant substàncies relliscoses o inflamables o mutant, sostraient o anul·lant la senyalització, o per qualsevol altre mitjà.
b. No restablint la seguretat de la via, quan hi hagi la obligació de fer-ho.
3. La negativa a sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia Art. 383 CP El conductor que, requerit per un agent de l’autoritat, es negui a sotmetre’s a les proves legalment establertes per a la comprovació de les taxes d’alcoholèmia i la presència de drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques a que fan referència els articles anteriors, serà castigat amb una pena de presó de 6 mesos a 1 any i la privació del dret a conduir vehicles a motor o ciclomotors per un període superior a 1 i fins a 4 anys.
4. Disposicions generals L’article 385 bis considera, de manera general per a tots els delictes descrits, com instrument del delicte, el vehicle a motor o ciclomotor utilitzats en la seva comissió. Anteriorment, el decomís del vehicle només era aplicable amb la comissió del delicte de conducció temerària amb manifest menyspreu per a la vida dels demés. En l’actualitat, aquest decomís es pot practicar quan es comet qualsevol dels delictes explicats, sempre que es tingui en compte el principi de proporcionalitat.
...