introducció al dret mercantil tema 4 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Introducció al dret
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 17/03/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

APUNTS  DRET  MERCANTIL  /  MARTA  TORRES/  A7     TEMA  4:  DRET  DE  COMPETENCIA      Llibertat  de  competència     Llibertat  de  empresa  en  una  economia  de  mercat:     v Accés:  adquisició  condició  empresari     v Permanència*:  lliure  competència     v Sortida:  cessació  (dret  concursal)         *Permanència:   es   protegeix   la   nostra   estada   en   el   mercat   ,   es   reconeix   la   llibertat   d’empresa   en   un   marc   de   lliure   competència,   la   llibertat   de   empresa   vol   dir   actuar  lliurement  en  un  mercat  de  competència,  tens  un  dret  de  competència,  la   llibertat   de   competir   implica   una   lluita   concursal,   el   objectiu   es   millorar   mes   que   els   teus   competidors,   fent   millor   la   feina,   distribuir   millor   i   amb   un   màxim   nivell   de   qualitat   i   a   un   preu   mes   reduït,   mes   baix   per   nosaltres   els   consumidors   i   usuaris.    Les  empreses  tenen  una  ‘’regles  de  joc’’  (FAIR  PLAY)  ,  les  quals  s’han  de   respectar  per  tots.  En  aquet  apartat  parlarem  de  2  lleis:     ⇒ Llei   de   defensa   de   la   competència   del   2007,   defensa   en   front   aquells   que   vulneren   una   lliure   competència   i   prohibeixen   els   actes   de   competència   deslleial,  es  a  dir,  aquells  que  competeixen  amb  males  intencions,  que  no   compleixen   les   normes   del   ‘’joc’’,   aquesta   llei   defensa   aquell   que   actuen   amb  lleialtat  ,  honradesa  davant  de  les  empreses  que  actuen  erròniament.       Amb  aquesta  llei  del  2007  inclou  dos  tipus  de  conductes  que  no  poden  fer   en   el   mercat,     L’objectiu   basic   es   prohibir   i   sancionar   aquestes   dues   conductes  i  defensar  així  la  lliure  competència  del  mercat:       • Conductes  col·lusòries,  se  situa  en  el  article  1  de  la  llei  de  defensa  de   competència.   En   aquest   article   es   prohibeixen   les   conductes   col·lusòries   que   es   basen   en   acords   entre   empreses   i   empresaris,   amb   una   efecte   de   impedir,   perjudicar,   falsejar   el   lliure   joc   de   la   competència.  Seria  un  exemple  dels  autoescoles.     Cursa   competitiva:   les   millors   empreses   prosperen   i   tenen   èxit   i   també  aconsegueixen  una  posició  de  domini,  i  els  altres  pitjors  no   ho  aconsegueixen.     • Abús   de   posició   de   domini,   se   situa   en   el   article   2   de   la   llei   de   defensa   de   la   competència.   Ostenta   una   posició   de   domini   vol   dir   que  la  té  lícitament,  ha  anat  pel  seu  compte,  millorant  i  sent  millor.   Amb   la   teva   sola   conducta   pots   fer   variar   els   preus,   la   llei   no   vol   que  aquesta  posició  de  domini  s’exploti  de  forma  abusiva,  per  tant,     1   APUNTS  DRET  MERCANTIL  /  MARTA  TORRES/  A7     la  llei  prohibeix  la  posició  de  domini  abusiva.  Seria  un  exemple  el   sistema  operatiu  de  PC  com  seria  el  programa  Windows.       La  llei  també  ens  parla  de  tres  altres  aspectes,  que  apareixen  i  tenen  influència   en  la  llibertat  i  llei  de  competència:       PRÀCTIQUES   EXEMPTES:   Hi   ha   un   conjunt   de   pràctiques   que   tenen   efectes   restrictius   sobra   la   lliure   competència,   s’autoritzen   i   s’accepten.   És   a   dir   hi   ha   moltes   pràctiques   que   obstaculitzen   la   competència  però  a  la  vegada  s’accepten.  (Ex:  carburants,  estacions   de  servei).       CONTROL   CONCENTRACIONS   ECONÒMIQUES:   També   controla   les   concentracions  econòmiques.  És  habitual  crear  posicions  de  domini   i  el  legislador  sempre  ho  tracta  amb  cautela,  és  a  dir,  no  confia.  Com   pròpiament   diu   la   paraula   <concentracions   econòmiques>   vol   dir   un   conjunt   d’empreses   lluiten   per   dominar   el   mercat   i   poden   aparèixer,   conflictes   entre   ells,   ja   que   tots   volen   ser   el   millor.   Per   això  aquestes  actuacions  s’han  de  controlar.       CONTROL  AJUTS  PÚBLICS:  Alhora  de  crear  una  empresa  i  explotar-­‐ la   hi   ha   un   conjunt   de   costos   que   l’empresa   ha   de   suportar.   Quan   qualsevol   empresari   decideix   invertir   per   poder   guanyar,   ha   de   valorar   aquells   aspectes   que   envolten   aquesta   intenció   d’inversió.   Per  això,  en  molts  cops  hi  ha  un  conjunt  d’ajudes  que  fan  possible   aquesta   inversió   i   per   tant,   guany   per   l’empresari.   El   problema   és   l’abús   d’ajuts   públics.   Si   se’n   concedeixen   molts,   pot   provocar   desigualtat   alhora   de   rebre’ls,   és   a   dir,   entre   dos   empresaris   un   pot   tenir   ajuts   públics   i   l’altre   no,   això   provoca   un   problema   de   competència   que   pot   propiciar   relacions   negatives   entre   ells.   (Ex:   Construcció  d’un  dipòsit  de  gas  =  inversió         ⇒ Llei  de  competència  deslleial  del  1991     Defineix  una  clàusula  general  prohibitiva  i  després  defineix  el  que  es  denomina:   actes  de  competència  deslleial  (Art-­‐4  de  la  Llei  de  competència  deslleial).       Pacte  que  de  forma  objectiva  resulti  contrari  a  les  exigències  de  la  bona  fe.       Primera   ideaà   acords   entre   empreses   que   obstaculitza   el   lliure   joc   de   la   lliure   competència.       • CLÀUSULA   GENERAL   (Art-­‐4   de   la   Llei   de   competència   deslleial).   Sempre   hem   d’actuar   de   bona   fe   al   mercat.     Clàusula   general   prohibitiva.   •     2   APUNTS  DRET  MERCANTIL  /  MARTA  TORRES/  A7     • ACTES   DESLLEIALS:   si   actues   de   mala   fe,   és   a   dir,   jugant   brut,   afectarà   als   competidors,   els   consumidors   i   el   mercat.   La   llei   detalla   un   conjunt   de   conductes   que   són   deslleials,   que   són   contraries  objectivament  a  la  bona  fe.  Van  dirigits  depenent  de  la   persona,   per   exemple;   n’hi   ha   que   van   dirigits   al   propi   funcionament  del  mercat.       Actes  deslleials  son  actes  que  perjudiquen  a  tercers  com  serien  als   competidors,  als  consumidors  i  al  mercat.  Els  empresaris   aconsegueixen  els  seus  objectius  a  canvi  de  lesionar  i  perjudicar  a   tercers       La   lluita   concurrencial   serveix   perquè   els   menys   hàbils,   menys   llestos  vagin  quedant  eliminats  de  la  cursa  competitiva.  El  que  no   deixa   es   que   algú   quedi   fora   de   la   curs   competitiva   perquè   algú   l’hagi  perjudicat,  hagi  actuat  deslleialment  per  fer  fora  a  l’altre.           Actes  de  competència  deslleial  que  afecten  als  competidors:        ACTES  DE  COMPETÈNCIA  PARASSITÀRIA       No   qualsevol   conducta   que   sigui   molesta   pel   competidor   l’hem   de   catalogar   de   deslleial.       v Denigració:   conducte   que   te   per   objectiu   perjudicar   al   altre,  per  exemple;   malparlar,  desacreditar,  desprestigiar  a   algun   competidor   nostre.   L’aspecte   diferencial   es   si   el   que   dius   ho   pots   demostrar   o   no.   “Exceptio   veritatis”   dir   una   cosa   respecte   l’altre   que   no   és   certa.   Has   d’estar   en   condicions   de   que   això   és   cert.   Ha   de   poder   demostrar   la   seva  certesa.         v Imitació:   aprofita   el   prestigi   de   l’altra   empresa   per   treure’n  un  profit  a  costa  de  l’autèntic,  l’original.  Aquell  que   fa  un  símbol  sigui  molt  similar  i  que  vist  des  de  lluny  sembli   l’original.  (Imitació  diferent  falsificació)     v Comparació:  s’accepta  si  el  que  es  compara  són  productes   homogenis,   ha   de   tenir   a   veure   amb   característiques   essencials  del  producte  i  fins  i  tot  es  pot  comparar  el  preu.   Si   la   comparació   és   així   s’admet.   Si   la   comparació   és   objectiva   i   lícita   s’admet.   El   que   no   pots   fer   es   amb   la   comparació  desprestigiar  l’altre.       3   APUNTS  DRET  MERCANTIL  /  MARTA  TORRES/  A7       v Explotació   de   la   reputació   aliena:   aprofitar   el   bon   nom   d’una   marca   per   treure   tu   partit   d’això.   És   un   cas   de   competència   deslleial.   Exemple:   marques   que   s’aprofiten   de  la  Coca  –  Cola.       v Violació  secrets:  no  es  pot  aprofitar  en  contra  del  titular  la   tecnologia  aliena.     v Inducció   infracció   contractual:   induir   a   un   tercer   a   que   trenqui   un   contracte   amb   un   competidor   nostre.   Estem   boicotejant  a  un  competidor  nostre.         Actes  de  competència  deslleial  que  afecten  als  consumidors:     Actes  que  tenen  capacitat  objectivament  per  confondre  els  competidors  amb  els   usuaris  i  amb  això  fem  que  comprin.           Actes   d’engany:   actes   que   duen   a   terme   els   empresaris   i   tenen  capacitat  de  produir  erros  als  consumidors  i  usuaris   sobre  els  preus  ,  les  polítiques  de  prestacions...     Actes  de  confusió:  capacitat  per  confondre  i  genera  confusió   als   consumidors   i   empresaris   sobre   les   prestacions,   els   preus,  les  polítiques...     Practiques   agressives:   (article   19   i   següents   de   la   llei   de   competència  deslleial)         Actes  que  perjudiquen  al  Mercat       Violació   de   normes:   aconseguir     un   avantatja   competitiu   transgredint   normes,   un   exemple   serien   els   Impostos   no   pagats,   els   treballadors   no   assegurats...   se   vionen   les   normes  per  reduir  els  costos  de  la  empresa,  això  ens  porta   a  l’anomenada  la  economia  submergida.     Violació  de  Normes=  reducció  de  costos         4   APUNTS  DRET  MERCANTIL  /  MARTA  TORRES/  A7     Venda   a   pèrdua   :   posa   en   manifest   un   comportament   irracional  des  de  el  punt  de  vista  econòmic,  es  a  dir  ningú   actua  en  el  mercat  per  perdre  diners.     Accions   judicials:   article   32   de   la   llei   de   competència   deslleial             Propietat  industrial     Esta   en   el   àmbit   de   la   llibertat   de   competència,   a   traves   de   l’activitat   industrial   protegim   uns   elements   dels   empresaris.   Esta   composat   per   la   dret   de   patents   (llei   1986)   i   la   llei   de   marques   (llei   2001)   i   la   llei   d’exclusiva   que   engloba   les   altres  dos.  Ens  aquesta  propietat  industrial  hi  ha  fons  d’investigació,  de  creació,   de  innovació.     ⇒ Dret   de   Patent:   es   un   dret   d’exclusiva,   recau   sobre   un   invent   fet   per   un   inventor.     Et   deixa   patentar-­‐la   registrar-­‐la,   tens   exclusivitat   per   utilitzar   aquest  invent,  i  nomes  el  podràs  utilitzar  tu.  Tens  20  any  per  utilitzar  amb   exclusiva  la  teva  patent.  La  llei  te  els  requisits  de  la  patent.     Hi  ha  tres  requisits:       o La  novetat:  es  un  producte  nou,  que  encara  que  sigui  petit  suposa   un  avenç.       o L’activitat  inventiva.  El  resultat  de  aquesta  innovació  no  es  deriva  ,   ha  de  ser  realment  innovador.  Ha  de  ser  un  producte  que  es  pugui   produir  en    massa,  perquè  es  pugui  socialitzar  i  que  pugui  arribar  a   tothom.       o Aplicació   industrial.   Perquè   es   produeix   industrialment   per   a   tothom.       ⇒ Dret  de  marques:   son   signes   distintius     te   una   funció   identificadora,   qui   es   qui,  i  que  fa  cadascú.  Article  4  de  la  llei  de  marques,  aquet  dret  d’exclusiva   es  de  10  anys  però  després  el  pots  tornar  a  renovar  cada  10  anys.     Marca:   serveix   per   distingir   entre   productes   similars,     amb   la   mateixa   activitat  comercial,  cada  marca  te  el  seu  logotip.  La  marca  ens  pot  entrar   per   la   vista   i   també   per   la   oïda,   pel   sons   que   produeixen.   Al   principi   no   es   contava   com   a   marca   el   olfacte   però   finalment   es   va   acceptar   a   Europa   amb  pilotes  de  tennis  amb  olor  a  herba  fresca.       § Marca  olfactiva     5   APUNTS  DRET  MERCANTIL  /  MARTA  TORRES/  A7           §   Marca  visual   § Marca  sonora       Hi  ha  4  funcions  de  la  marca:     o Funció  Indicadora  de  la  procedència  empresarial     o Funció  de  garantia,   associem   la   garantia   amb   la   qualitat,   volem   el   producte  de  major  qualitat   o Funció   condensadora   de   GOOD   WILL,   la   marca   te   el   bon   nom,   el   prestigi  comercial         o Funció  publicitària,  les  marques  han  de  ser  atractives   WWW.OEPM.ES       Hi  han  dos  tipus  de  propietats  industrials:     ♦ Propietat  intel·lectual:  es  el  dret  d’autor,  de  la  creació  intel·lectual,  creant   objectes,  cançons,  quadres,  escrits,  poemes...,  son  originals,  únics.               6   ...