TEMA 4 - CIÈNCIES DE LA VEGETACIÓ (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Anàlisi i Cartografia de la Vegetació
Profesor M.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 21/03/2015
Descargas 37
Subido por

Vista previa del texto

4. CIÈNCIES DE LA VEGETACIÓ OBJECTIUS  Descriure la distribució espacial i temporal (dinàmica) de la vegetació o dels taxons que la composen.
 Comprendre les causes dels patrons espacio-temporals  Comprendre el funcionament de la vegetació  Integrar aquest coneixement per: o Obtenir una visió més sintètica i global del sistema Terra o Gestionar el territori amb el major coneixement de causa possible La vegetació està formada per diferent taxons que formen uns conjunts que es van repetint a l’espai. No hem de pensar en termes de súper-organisme. Hi ha conjunt d’organismes que surten associats a l’espai que d’altres. Hi ha uns certs patrons.
- Biogeografia i geobotànica → ciència que estudia la distribució dels animals (zoogeografia) i les plantes (fitogeografia) i les seves causes. Molt d’èmfasi en la fitogeografia. Son dues escoles que conflueixen.
Ecologia global → ciència que estudia la relació dels organismes entre si amb el seu medi a escala global. Molt èmfasi en integrar diferents aspectes que influencien el funcionament global del planeta.
DEFINICIÓ Vegetació: conjunt d’organismes que viuen en un determinat domini geogràfic.
Clements (1874 – 1945) -creia en l’existència de les comunitats vegetals com a super-organismes -visió molt determinista de la successió vegetal fins arribar a la clímax Visio determinista: Ex: si es talla un bosc amb el pas del temps hi creixerà exactament el mateix. La clímax, que esta en equilibri amb el clima. Creia que la vegetació anava passant per diferent etapes d’evolució i la culminant o madura era la clímax. Ara s’ha vist que això no es així, i ha unes certes possibilitats de que passi el que diu Clements perquè el clima condiciona i determina la vegetació però no s’ha de ser tan determinista. Hi ha molts efectes estocàstics. Hi intervenen factors aleatoris i històrics.
Gleason (1882 – 1975) -visió més individualista de la distribució d’espècies. Aquestes responen a factors ambientals, i les comunitats són producte de la coincidència de les distribucions individuals.
-visió molt menys determinista que la clementsiana. En el procés de successió, atribueix un paper molt major als factors aleatoris i contextuals.
Visions molt contraposades. Gleason és el que s’aproxima més al pensament actual.
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DE LA VIDA Tenim des del punt de vista taxonòmic tenim un parentesc però també hi ha una estructura jeràrquica per ordenar els organismes.
Les espècies que viuen en poblacions s’associen en comunitats que formen biomes i que a ultima hora formen part de la biosfera.
Ecosistema: es volen estudiar les coses des del punt de vista funcional i no estructural.
   Formacions vegetals → conjunt de comunitats vegetals d’un territori que comparteixen estructura, fisiognomia i forma vital (Ex: landa, alzinar) Bioformacions = biomes Ecoregions → àrees que presenten coincidències en les característiques geogràfiques (geologia,    relleu, vegetació, clima, hidrologia, fauna, activitat antròpica) relacionades amb el tipus i la qualitat dels sistemes naturals que hi viuen.
Hàbitat → condicions ambientals (geològiques) en què es desenvolupa la vida d’un ésser viu.
Paisatge → complex de comunitats que interaccionen i que es repeteix e forma similar en altres indrets Regnes florístics i regions biogeogràfiques → àrees amb una flora i una fauna particulars a causa del seu aïllament durant la deriva continental DISTINTES APROXIMACI ONS Hi ha tres aspectes que s’han de tenir en compte: 1. Vegetació actual → vegetació existent en un territori com a resultat de les interaccions multifactorials.
Existeix actualment un territori i és el reflex de les condicions abiòtiques, del clima, pH del sòl i de les condicions biòtiques simbiosi, facilitacions, interacció entre les especies qüestions antròpiques i històriques, 2. Vegetació potencial (o climàtica) → vegetació òptima d’un territori (més madura, més estructurada, amb més biodiversitat...), en equilibri dinàmic amb les condicions climàtiques. És un concepte que no es pot prendre al peu de la lletra. La vegetació optima amb equilibri dinàmic amb les condicions climàtiques. Ex: Alzinar al Vallès.
Entendre o saber interpretar quina és la vegetació potencial dels llocs ens ajuda i amb experiència es poden deduir moltes coses sabent quina és la vegetació potencial d’un lloc encara que no estigui en un estadi molt madur, a través de restes podem reconstruir vegetació potencial per poder arribar a saber com seria sense una pressió antròpica*.
-l’antropització ens dóna una idea e fins a quin punt la vegetació -es considera que la vegetació d’un paisatge alterat, en el supòsit d’una absència de pertorbacions externes, evolucionaria amb una elevada probabilitat va a aquest tipus de vegetació.
3. Vegetació edàfica (o azonal) → vegetació que depèn molt més de les condicions edàfiques sols mòbils com les dunes, inundats com els boscos de ribera amb unes estructures i unes espècies molt independents del clima, sòls salins... El clima és secundari. Apareixen plantes molt especials, adaptades al sòl on viuen.
*Antropització ens dóna una idea de fins a quin punt la vegetació està madura i en equilibri.
[vegetació potencial-vegetació actual = grau d’artificialització] Tenim unes grans estructures que venen condicionades pel clima. Factors biòtics, antròpics, etc. → modulen el paisatge.
-Microclimes o mesoclimes, es donen de manera local quan anem reduint l’escala. Apareix un paisatge cada vegada més variat.
- - - Aproximació fisiognòmica → classificació en funció de la forma vita (estructura/tipologia) i la morfologia foliar de les espècies dominant: *formacions vegetals Aproximació funcional → classificació segons l’ecofisiologia (i la fenologia de les espècies dominants: Plant funcional types (PFT). Grups de resposta específica: espècies que responen de forma semblant a factors ambientals específics, com les pertorbacions (rebrotadors, germinadors...).
En el cas del vegetals: utilització de recursos poc interessant com a aproximació.
Aproximació florística: es valora molt distingir l’aproximació a través de diferents especies florístiques. Ens genera un esquema molt complicat que pràcticament és molt poc útil si no domina la florística o no es pot llegir.
Fenologia: ciència que estudia els canvis en els cicles vitals dels organismes. L’estudi de quant canvien i com canvien. En el cas de les plantes hi ha un moment en el que els caducifolis treuen les fulles, les flors, els fruits, les llavors... Son fases del cicle vital, diferents en cada espècie.
DINÀMICA VEGETAL A ESCALA DE TEMPS ECOLÒGICA (SUCCESIONS) (Foto) → podem veure una visió excessivament senzilla. No hi entrem perquè ho estudiarem a dins d’ecologia.
Hem de tenir una idea de les series progressives i regressives que ens ajuda a saber quin es el grau d’antropitzacio que hi ha a la vegetació i ho podem fer servir per interpretar lla vegetació.
El bosc és un sistema que controla el clima a l’etapa final de maduresa.
Hi ha un control molt fort del nutrients, es un sistema que controla l’energia i la matèria. Els sistemes tendeixen a fer aquestes coses.
Aquests sistemes són més canviant si vulnerables les fases prèvies vol dir.
Espècies d’ocells estèpiques viuen be en l’etapa arbustiva o herbàcia.
TIPOLOGIES FORMES VITALS Formes vitals de Raunkjaer → són una classificació de les espècies vegetals terrestres, d’acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l’estació desfavorable (per freda o per seca).
Així, espècies que tenen aspecte semblant a l’estació favorable poden tenir formes vitals diferents perquè les parts semblants desapareixen en empitjorar el temps.
Per exemple, dues gramínies comunes, el margall bord i el fenàs de marge, a finals de primavera ambdues són herbes verdes amb espigues, però a l'època desfavorable del fenàs en roman la part subterrània amb les gemmes arran de terra, preparades per rebrotar, mentre que del margall només en queda la llavor. A més, les alçades que es consideren per classificar les plantes no són la de la planta, sinó només la de les gemmes. Així, per exemple, la ceba, les fulles i flors de la qual assoleixen fàcilment alçades d'alguns pams, té les gemmes sota terra dins el seu bulb.
LA VEGETACIÓ ESTÀ COMPOSADA PER ESPÈCIES No seguirem l’escola d’associació vegetal es evident que la flora que acaba conformant la vegetació Flora: Conjunt de les espècies que viuen en un determinat territori geogràfic. Es tenen en compte les plantes que son mes visuals les fanerògames i les criptògames. La vegetació es defineix a traves de les fanerògames.
El nombre d’espècies que componen la flora d’un país depèn lògicament, de l’extensió del seu territori, però també de la seva variabilitat geològica, topogràfica, climàtica, biogeogràfica i de l’acció antròpica.
Catalunya aprox. 3.000 espècies Península ibèrica aprox. 5.500 especies Conca mediterrània 22.500 espècies Món 270.000 especies DISTRIBUCIÓ ESPACI AL DELS ORGANISMES VEGE TALS LA VEGATACIÓ ESTÀ COMPOSADA PER ESPÈCIES    Espècies autòctones o natives → especies que viuen sense necessitat de l’home en un territori i que no es coneix que hi hagin arribat per causes antròpiques.
Espècies neutralitzades → introduïdes per l’home però ben adaptades al territori, s’arrien a reproduir sense problemes. Parlem d’espècies invasores (alien, exòtic, non-native) quan la seva tasca de colonització és alta. Ex: bosc de plataners.
Espècies cultivades → les pròpies de l’agricultura i la jardineria.
ESPÈCIES SEGONS L’EXTENSIÓ DE L’ÀREA DE DISTRIBUCIÓ     Espècie cosmopolita → es troben per tot el globus terraqüi. Rang ecològic molt ample, podem viure en moltes condicions ambientals diferents.
espècie regional → la seva àrea coincideix, de manera aproximada, amb alguna de les grans regions biogeogràfiques.
Espècie endèmica → espècies d’àrea més o menys reduïda. Tenen unes àrees de distribució molt reduïes i especifiques si que viuen en unes condicions molt concrets. Ex: Welwitschia mirabilis, endèmica del desert de Namíbia.
Espècie relicta → testimonis actuals d’una anterior vegetació que es va desenvolupar en condicions climàtiques diferents.
Àrea de distribució → conjunt de localitzats on viu una espècie.
ESPÈCIES SEGONS ESTRATÈGIA     Ruderal: són plantes que viuen molt bé quan les condicions de nitrogen i potassi son elevades en el sòl. (=fertilitzants) els NPK. El clima les afecta però no tant com a la resta, pesa més aquest funcionament de competència sobre altres espècies que no poden créixer o no ho poden fer tan ràpid amb una elevada fertilització. Això es dóna associat amb l’activitat humana.
Competència: són espècies amb un creixement lent que fan unes estructuris més sòlides (arrels més potents) i s’acaben imposant davant de les altres plantes.
Tolerant a l’estrès: capacitat de lluitar contra situacions d’estrès Ex: sòls salins. A les tiges tenen uns pèls per on poden excretar sals.
Germinadora/rebrotadora: quan la planta es recupera del xoc tèrmic, torna a treure brots verds de la base i per tant tenen unes gemmes de creixement molt resistents a les altes temperatures. No has de partir de 0 des de la llavor i ja tens una estructura encara que esitugi malmesa.
Les poblacions K-seleccionades es troben hàbitats constants o predictiblement estables, mentre que les rseleccionades es troben en hàbitats impredictibles o efímers.
REGNES FLORISTICS Tenen unes característiques similars, un tipus de flora que te un origen més homogeni entre ella i la podem acabar definint com un regle florístic. Això té molt a veure amb la dinàmica de tectònica de plaques i per tant l’evolució biològica ha anat actuant de manera distinta en especies que han quedat aïllades, etc i s’ha anat donant una biodiversitat amb un origen i característiques comunies però diferents.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Regne holoàrctic Regne paleotropical Regne neotropical Regne australià Regne capense Regne antàrtic REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES La vegetació que trobem en una zona determinada ens permeten determinar diferents regions biogeogràfiques.
Zona mediterrània: ...