Atenció i Motivació (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Bàsica 2
Año del apunte 2014
Páginas 26
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

ATENCIÓ  I  MOTIVACIÓ   Podem  entendre  l’atenció  com  un  estat  de  la  ment.     El  què  s’entén  per  una  ebullició  que  comença  una  acció   Un  procés  cognitiu.   Un  mecanisme  que  participa  de  forma  simultània  amb  diversos  processo  cognitius.     Mecanisme  que  posa  en  marxa  una  sèrie  de  processos  o  operacions  gràcies  a  les  quals  som   més   receptius   als   successos   de   l’ambient   i   duem   a   terme   una   gran   quantitat   de   tasques   de   forma  eficaç.   En  un  procés  d’atenció  intervenen:   El  procés  selectiu:  quan  jo  trio  una  cosa  a  la  qual  jo  vull  atendre.     Distribució:   repartir   la   meva   capacitat   atencional   entre   totes   les   tasques   que   hem   de   desenvolupar.   Procés   de   manteniment:   com   distribueixo   jo   l’atenció   per   mantenir-­‐la   de   manera   constant   per  tal  de  fer  una  tasca  de  manera  adequada.    Els  nens  als  6/7  anys  arriba  a  la  seva  maduresa  atencional.     FUNCIONS  DE  L’ATENCIÓ:   1-­‐  Ens  facilita  ser  més  receptius.   2-­‐  Em  permet  fer  un  anàlisi  molt  més  acurat  de  la  realitat.   3-­‐  Ens  permet  adaptar-­‐nos  a  un  entorn  que  per  les  seves  pròpies  característiques  es  molt   complet.     4-­‐  Permet  repartir  les  nostres  capacitats,  que  no  tots  els  individus  les  tenen  igual.     5-­‐  Facilita  l’activació  d’altres  processos  psicològics  com  l’aprenentatge  o  la  motivació.     6-­‐  Ens  permet  executar  tasques  complexes.       ATENCIÓ   EXECUTIVA:   Capacitat   d’executar   una   tasca.   Eficàcia   en   l’execució   d’una   tasca.   Per  poder  fer-­‐ho  sa  de  saber:       1.  Organitzar  totes  les  tasques  per  poder  iniciar  l’activitat.     2.  Concentrar-­‐se:  Focalització  (mantenir  l’atenció  enfocada)   3.  Controlar:  Esforçar-­‐se  (regular  el  nivell  de  processament)   4.  Manejar:  Emocionar-­‐se  (  manejar  les  emocions/  estat  d’ànim)   5.   Memoritzar:   Actuar   (   recuperar   informació   d’una   acció   semblant   per   actuar   de   forma   òptima)   6.  Executar  la  tasca.  Actuar.  Prendre  decisions  al  finalitzar  la  tasca.      Procés  d’atenció:   1.  Canvi  d’estimulació  ambiental  (atenció  involuntària)   2.  Acció  determinada  on  hi  focalitzo  l’atenció  (atenció  voluntària)     3.   Manteniment   de   l’atenció   (relacionat   amb   atendre   l’atenció   a   varies   coses   al   mateix   temps.)   4.  L’atenció  finalitza  quan  un  objecte  es  presenta  de  forma  repetida.       CARACTERÍSTIQUES  DE  L’ATENCIÓ:   Amplitud:  capacitat  d’atendre  o  realitzar  una  tasca/  informació.   Intensitat:  quantitat  d’atenció  que  tenim  davant  un  objecte  o  tasca   Oscil·lació:   canvi   constant   d’atenció,   ja   sigui   perquè   hem   de   processar   dos   o   més   fonts   d’informació,   o  perquè   hem   de  dur   a   terme   dos   tasques  i   es   dirigeix   alternativament   d’una   a  l’altre.   Control:  Esforç  per  part  del  subjecte  per  mantenir  l’atenció  davant  d’altres  estímuls.     CLASSIFICACIÓ  DE  L’ATENCIÓ     Objecte  al  que  va  dirigit  l’acció  -­‐  interna/externa     Grau  de  control  voluntari  –  Voluntària/involuntària     Modalitat  sensorial  implicada  –  Visual/  auditiva   Intensitat  manifesta  amb  la  que  s’atén  –  oberta  (  atenc  el  que  sembla)/  encoberta  (  sembla   que  atenc  una  cosa  però  n’atenc  una  altre)   Amplitud   i   control   que   s’exerceix   –   concentrada   (estudi)   /   dispersa   (passar   apunts   a   net   m’entres  miro  la  tele)   Manifestació   dels   processos   atencionals   –   Global   (acció   amb   la   que   no   només   estan   implicats   els   processos   atencionals   si   no   que   ni   ha   d’altres   que   hi   intervenen)/   selectiva   (quan  jo  estic  exclusivament  realitzant  una  acció  i  centro  concentradament  l’atenció)   Mecanismes  implicats  –  selectiva/  dividida  (  de  totes  les  accions  que  hi  ha  jo  distribueixo   l’atenció)  /  sostinguda   Grau   processament   informació   no   atesa   –   conscient/inconscient   (quan   tenim   una   activitat   molt  automatitzada  però  no  estem  molt  concentrats)   Atenció  exògena:  involuntària,  passiva  i  reflexa,  fruit  de  les  característiques  d’un  estímul.   Provoca  l’atenció  involuntària  cap  a  l’estímul.  Es  un  tipus  d’atenció  que  no  es  sensible  a  les   interferències  ja  que  es  tracta  d’un  estímul  novedós.  Provoca  una  reacció  de  resposta  molt   ràpida.  Normalment  s’executa  després  d’uns  50  milisegons.     Es   pot   donar   quan   hi   ha   ritmes   constants   (   hi   ha   una  tendència   que   el   organisme   adeqüi   el   ritmes  atencionals  que  al  mateix  ritme  extern)   Atenció   endògena:   es   involuntària   i   activa   perquè   facilita   el   control   d’una   acció.   Va   relacionada   amb   diferents   processos   cognitius.   Aquest   fenomen   suposa   que   la   capacitat   atencional   sigui   molt   mes   lenta   perquè   com   que   hi   ha   altres   processos   cognitius   relacionats  va  molt  mes  lent  que  no  si  provinguessin  simplement  externament.       Cuadre  resum:             MANIFESTACIONS  INTERNES  I  EXTERNES:   INTERNES  O  FISIOLÒGIQUES:   -­‐Activitat  cortical  (activitat  cerebral  (en  el  còrtex))   ·Activitat   electroencefalogràfica:   quan   una   persona   està   desperta   i   relaxada   te   un   tipus   d’onda   que   s’anomena   activitat   alfa.   Quan   la   persona   està   atenta   l’activitat   cerebral  te  molta  més  freqüència  i  això  rep  el  nom  de  patró  d’activació,  és  un  ritme   beta.     - ritme alfa: ondes lentes cervell descansat. 8-10 cicles per segon - ritme beta. ondes ràpides. atent. 18-30 cicles per segons - patró d’activació- ha iniciat algun tipus de tasca   ·   Potencials   evocats:   són   un   tipus   de   respostes   cerebrals   que   es   donen   quan   es   dona  una  estimulació  especifica.     ·  Canvis  en  el  flux  sanguini:  Depenen  de  la  tasca  que  executem  s’activa  una  xarxa  de   flux  sanguini  o  un  altre:   1)  En  el  lòbul  parietal  hi  trobem  la  xarxa  posterior,  que  s’activa  quan  fem  tasques   de  selecció  específica.     2)   En   el   lòbul   frontal   hi   trobem   la   xarxa   anterior   que   s’activa   quan   detectem   estimuls  i  a  més  aquesta  xarxa  de  flux  sanguini  també  manté  la  pressió.     3)  En  l’hemisferi  dret  hi  trobem  la  xarxa  de  vigilancia  que  controla  l’estat  d’alerta   d’atenció  en  estat  òptim.     Per   saber   els   canvis   que   experimentem   en   el   flux   sanguini   s’utilitzen   les   tècniques   de   neuroimatge  funcional  com  la  ressonància  magnètica  sensorial  i  la  tomografia(PET).   -­‐Activitat  del  sistema  nerviós  perifèric     ·  Activitat  electrodèrmica:  La  suor  es  conductora  dels  camps  elèctrics  de  la  pell.  a   partir   dels   canvis   elèctrics   de   la   pell,   ex.   Suor,   se   sap   si   un   subjecte   està   més   o   menys  atent.   ·   Activitat   electromiogràfica:   activitat   elèctrica   produïda   pels   muscles.   Tensió dels músculs.
·   Taxa   cardíaca:   aquesta augmenta. 60-100 p/s normal, quan un està atent son 100 cap amunt.
  ·  Dilatació  pupil·lar: es dilata la pupila per tal que entri més informació         EXTERNES  O  MOTORES:   Moviments  oculars:   -­‐   Moviments   sacàdics-­‐   per   la   lectura.   moviments   bruscos   del   globus   ocular.   Són   moviments   ràpids   per   poder   controlar   la   situació.   Centrem   la   fòvea   per   percebre   nítidament.   -­‐   Moviments   lents-­‐   per   captar   elements   que   estan   en   moviment   i   volem   seguir   el   seu  trajecte.   Altres  aspectes  implicats:   -­‐   ASPECTES   COGNITIUS-­‐   Reaccions   davant   situacions   problemàtiques   on   hi   han   de   participar  mecanismes  psicològics.  Hi  intervé  el  temps  de  reacció:  que  es  el  temps   que  es  tarda  en  respondre  davant  d’un  estímul.  El  temps  de  detecció  està  està  regit   per:   1)   Tasca   determinada   simple:   un   individu   amb   un   estímul   per   tant   una   sola   resposta.   2)  Tasques  de  temps  de  reacció  de  l’acció:  tenim  dos  estímuls  i  dues  respostes  per   tant  el  subjecte  ha  d’associar  l’estímul  amb  la  resposta  correcte.     3)   Temps   de   reacció   disjuntiu:   tenim   una   resposta   i   2   estímuls.   La   resposta   va   associada   a   un   estímul   i   l’altre   no   te   resposta.   Ex.   2   conceptes   CASA   i   COTXE   la   resposta  és  moble,  CASA  l’hem  d’associar  amb  moble  i  el  COTXE  no  te  resposta.   4)   Tasques   d’iguals   o   diferents   estímuls:   tenim   2   estímuls   i   2   respostes.   Si   els   estímuls   són   iguals   tenim   una   resposta   però   si   són   diferents   tindrem   una   altre   resposta.     5)  Procés  de  detecció:  si  l’estímul  està  present  o  no.     6)  Discriminació:  identificar  diferencies  entre  estímuls  semblants.     7)  v.  Record:  activitat  que  ja  he  fet  per  tant  la  resposta  és  més  fàcil  i  més  ràpida.       Experimentació  subjectiva-­‐  processos  intuïtius  que  ajuden  a  la  introspecció  i  a  l’observació   i  per  tant  els  nivells  d’atenció  són  més  elevats.     Que Ens Fa Activar L’atenció? 1. FACTORS EXTERNS: -Trets dels objectes: el color, la mida, si fa soroll, la novetat, l’espai, el moviment... Els + grans respecte als + petits.banda superior esquerra. El color front el B/N. els que estan en moviment front els objectes que estan quiets, els complexes, els nous...
2. FACTORS INTERNS : -Nivell d’activació fisilògica La Capacitat que el sistema nerviós, posseeix en un determinat moment davant dels estímuls ambientals.
Quan el nivell d’activació és òptim, mantenim l’atenció en un estat de concentració.
Llei de Yerkes Rodson (1909) Nivell de rendiment Nivell activació Quan  hem  de  fer  una  tasca  senzilla  necessitem  un  nivell  d’arousal  elevat.  Però  si  hem  de   fer   una   tasca   complexa   necessitem   un   nivell   d’arousal   baix,   ja   que   necessitem   tenir   una   atenció  continua  per  poder  mantenir  un  nivell  de  concentració  més  elevat.     A   vegades   hi   ha   elements   que   interfereixen   en   l’activació   fisiològica.   Hi   ha   estats   transitoris   que   són   estats   temporals   que   interfereixen   en   el   nivell   d’atenció   com   per   exemple  el  cansament,  la  son,  drogues...     3 models teòrics: Models de filtre 1.1 teoria de Broadbent (1958) 1.2 teoria de l’atenuació de Treisman (1960) 1.3 teoria de la selecció tardana de Deutsh i Desusth (1963) Models de recursos atencionals 2.1 Model de la capacitat d’atenció de Kahneman (1973) Model d’automotricitat 3.1. Processament automàtic versus processament controlat de Shneider i Shiffrinh   1.
Models de filtre Apareixen en la dècada dels anys 50-60, tenen més rellevància. Posen accent en els mecanismes d l’atenció. Quan la info. arriba la organisme es processa sense límits, simultaniament fins a una estructura que arriba com a filtre. Limitació del propi organisme.
Qui regula la informació.? la atenció. Serveix per no sobrecargar de informació al organisme 1.1 teoria de Broadbent (1958): Parteix d’uns estudis realitzats d’un company de treball CHERRY, sobre l’escolta dicòtica.
Experiment: OIDA ESQUERRA - OIDA DRETA s’els deia Simultaniament per: Resposta: 261 261 795 no podien fer això: 27, 69, 15 795 Es recull la info. de manera serial. 1 missatge.
3 components en el procés de l’atenció: • filtre selectiu • existeix un canal de capacitat limitada • existència d’un sistema de detecció, memòria capacitat No es pot processar més d’un missatge simultàniament, perquè hi ha una limitació en la seva capacitat estructural. coll d’ampolla. teoria del filtre.(1958) Processament de la informació Efectors Resposta mecanismes motors imput estimular Sistema per a variar la sortida fins que s’obté un imput Sentits Magatzem a curt termini “S” Filtre selectiu Canal de capacitat limitada “P” memòria sensorial Actua la memòria a curt termini Canal magatzem de fets anteriors dona informació Sistema “S”: funcions Preperceptual d’aquests magatzems a curt termini 1- treure les característiques físiques de l’estímul emmagatzema la info.
durant uns milisegons passant-la enseguida al filtre 2- processa la informació en paral·lel capacitat il·limitada.
Filtre. Actua amb el mecanisme del tot o res, o passa o no passa. El subjecte només es pot fixar en una informació. Filtre rígid i dicotòmic.
Precategorial: selecciona en funció de les característiques sensorials no semàntiques o de sentit.(després es veu que no és així) Actua en funció de la intensitat, motivació, freqüència. Analitza la info. unitat a unitat per tant funciona com una memòria.
Sistema “P” Canal de capacitat limitada. Actua com una memòria a curt termini.
Magatzem de fets anteriors: Actua com una memori-la a llarg termini.
CRÍTIQUES 1. No sembla que s’executi la info.
de forma sensoriual sino també semànticament.
2. Rigidesa del filtre 1.2 teoria de l’atenuació de Treisman (1960) La info. no es processa segons l’altre, Treisman diu que queda atenuada. Diu que hi ha possibilitats qd que s produeixi un processament semàntic.
Registre sensorial Broadbent filtre selectiu memòria a curt plaç Atenuador Treisman bucle retrolaimentador Diferències principals entre les dues teories: Filtre sensible(Broadbent), contra filtre semàntic. (Treisman) Broadbent, tot o res. Treisman. filtre atenuant Freisman diu que el subjecte te capacitats adaptatives 1.3 teoria de la selecció tardana de Deutsh i Desusth (1963) Deutsh i Desusth Registre sensorial memòria a curt termini filtre Diu que prevaleix el aspecte semàntic respecte el sensorial que sempre precedeix La memòria a curt termini te molt de pes.
  *****************************************************************************     Limitacions  dels  models  de  filtre:     -­‐es  consideren  molt  organicistes   -­‐  No  es  te  en  compte  el  desenvolupament  maduratiu.       Model  de  capacitat  d’atenció  (Kahneman)   L’individu  pot  entendre  a  més  de  una  cosa  al  mateix  temps,  intenta  explicar  que  nosaltres   podrem  atendre  mes  de  una  cosa  en  funció  sempre  que  hi  hagi  una  capacitat  suficient  de  la   qual  disposa  l’organisme.   HI  ha  diferents  determinants  que  faran  que  nosaltres  tinguem  una  capacitat  o  una  altre.     Un   dels   factors   que   s’ha   de   tenir   en   compta   es   el   nivell   d’Arousal   (nivell   d’energia   que   necessita  un  individu  al  realitzar  una  tasca,  sensació  de  disponibilitat)  que  te  l’individu.   Política  d’assignació:  depèn  de  dif.  Variables:   -­‐   Disposicions   estables:   predisposicions   genètiques   que   te   un   individu   per   realitzar   una   cosa.  (relacionat  amb  l’atenció  involuntària)   -­‐   Intencions   transitòries:   atenció   mes   voluntària   o   la   motivació   que   ens   porta   a   realitzar   una  tasca  determinada.     Finalment   en   funció   de   totes   les   característiques   que   disposa   l’individu   l’organisme   fa   una   valoració  de  les  demandes  de  capacitat:  distribueix  tota  la  capacitat  atencional  per  poder   executar  una  resposta.     Crítiques  del  model:     -­‐es   un   model   limitat   i   que   nomes   fa   referència   a   unes   habilitats   característiques   de   les   tasques,  no  es  te  en  compte  tot  el  procés  de  la  practica  que  s’ha  aplicat  en  aquella  tasca  ni   el  cansament.   Model  de  l’autometricitat     Intenten   explicar   com   funciona   l’atenció   en   relació   a   processos   automàtics   i   a   processos   controlats         Moltes  de  les  tasques  no  necessiten  el  mateix  tipus  d’atenció  ja  que  hi  ha  moltes  activitats   que  les  tenim  molt  automatitzades.  Les  activitats  noves  necessiten  un  nivell  d’atenció  molt   més  elevat.     Característiques     PROCESSOS  AUTOMÀTICS  I  PROCESSOS  controlats.   -­‐  m’entres  uns  no  consumeixen  atenció  els  altres  consumeixen  molta  atenció.   -­‐Els  automàtics  son  ràpids,  els  controlats  son  mes  lents   -­‐  Automàtics  recorren  a  la  memòria  a  curt  termini  i  els  controlats  funcionen  a  partir  de  la   memòria  activa.   -­‐Els  automàtics  son  inconscients,  els  controlats  son  conscients.   -­‐  Els  automàtics  no  milloren  en  la  seva  execució  en  canvi  els  controlats  milloren.     Model  de  la  teoria  de  la  integració  de  característiques   Diu   que   el   nostre   procés   perceptiu   funciona   per   mapes,   aquests   mapes   son   de   característiques   i   es   poden   activar   un   o   diversos   depenent   de   la   situació   en   la   que   ens   trobem.   Objectiu   conjuntiu:   suma   de   les   dif.   Que   es   trobem   en   els   diferents   mapes,   hi   ha   interacció   entre  els  diferents  mapes.             ATENCIÓ   SELECTIVA:   l’individu   de   forma   involuntària   de   tot   un   conjunt   d’estímuls   selecciona  l’acció  que  vol  realitzar.  Processar  estímuls  diversos  i  donar  resposta  nomes  a   un  d’ells.   Atenció  sostinguda:  quan  jo  he  de  distribuir  la  meva  atenció  durant  un  període  de  temps   llarg.  Persistència  del  rendiment  de  la  atenció  a  llarg  plas   Atenció   dividida:   Capacitat   de   distribuir   el   meu   nivell   atencional   en   diferents   activitats.     Processar  estímuls  diversos  i  donar  resposta  a  més  d’un  d’ells.     ATENCIÓ  SELECTIVA:   Com   emprem   l’atenció   selectiva?   Centrar-­‐se   en   certs   aspectes   de   l’ambient   i   ignorar   informació(  distractors)à  funció  adaptativa   Per  utilitzar-­‐la  necessitem  dos  procediments:   -­‐la  focalització  de  l’element  que  estem  tracten   -­‐Inhibir-­‐nos  de  totes  aquelles  accions  que  poden  ser  distorsionades.               El  90%  de  l’atenció  quan  anem  en  cotxe  es  focalitza  a  fora,  un  tan  percent  molt  elevat  es   focalitza  a  la  part  esquerra  (avançaments)  després  a  la  dreta(senyals  de  tràfic)  a  la  part  de   baix   (senyals   horitzontals   del   terra)i   a   la   part   de   dalt(   centrada   a   quan   hi   ha   panels   d’informació).     L’efecte   stroop   quin   relació   existeix   entre   dos   tasques   quan   una   d’elles   era   automatitzada.   Normalment  amb  la  congruència  (coincidència)  el  temps  de  resposta  es  molt  ràpid.  Quan   no  hi  ha  coincidència  el  temps  de  respost  es  molt  més  lent.  *(buscar  més  info.)   Hi  ha  un  test  dels  colors  que  mesura  aquest  efecte  stroop  per  veure  com  funciona  l’atenció   selectiva  i  el  temps  de  reacció.   ATENCIÓ  DIVIDIDA:   Com  distribueixo  les  capacitats  cognitives  en  totes  les  tasques  que  he  de  realitzar.     -­‐Estratègies  per  generar  l’atenció  dividida:   ·Oscil·lació:  anar  alterant  la  visió  entre  les  diferents  tasques.   ·Distribució   dels   recursos   atencional:   va   molt   lligada   amb   el   concepte   d’arousal,   depèn   del   moment  del  dia  tindre  una  capacitat  atencional  o  una  altre.   ·Pràctica:   si   jo   ja   he   realitzat   diverses   tasques   i   les   tinc   mes   o   menys   automatitzades   reduiré  el  meu  nivell  atencional  i  em  serà  molt  mes  fàcil  realitzar  diferents  tasques.    Una  de  les  coses  que  s’intenta  estudiar  es  quines  son  les  limitacions  de  l’atenció   Veure  quina  quantitat  d’atenció  jo  necessito  alhora  de  realitzar  varies  tasques.   El   paper   que   prenen   les   interferències   quan   es   fan   dues   tasques   alhora,   sobretot   quan   son   tasques   concuvitants   tasques   que   s’exerceixen   simultànies   però   contenen   aspectes   comuns  i  ens  provoquen  dificultat.     Xk  no  passi  això  han  de  ser  diferent  *   Alhora  d’executar  la  tasca  siguin  canals  de  sortida  diferents.   La  dificultat  de  la  tasca  provoca  que  l’individu  es  cansi  per  la  dificultat  o  tingui  errors   Estudis   de   Praining:   s’associen   dos   estímuls   un   que   es   el   prai(preparador)   i   l’altre   l’objectiu   entre   aquests   hi   ha   un   interval   de   temps   molt   curt,   el   que   es   vol   observar   es   quina  resposta  s’emet  quan  un  estímul  *   Tasques  de  piming:   -­‐Primming   de   modalitat:   el   Target   es   veu   facilitat   pel   prim   perquè   son   del   mateix   canal   sensorial   -­‐Primming   d’identitat:   es   quan   la   presentació   de   l’estímul   primer   facilita   la   detecció   del   segon.   -­‐Primming  fonològic:  l’estímul  objectiu  i  l’estímul  prim  tenen  similitud  a  nivell  fonològic.     -­‐Primming   semàntic:   entre   l’estímul   prim   i   l’estímul   Target   hi   ha  un   componen   semàntic   de  la  mateixa  família.     -­‐Primming   d’esquemes:   presentar   una   situació   de   forma   esquemàtica   i   seguidament   presentar   un   estímul   prim   i   en   funció   de   l’estímul   l’individu   ha   de   saber   quina   resposta   ha   d’executar.           ATENCIÓ  SOSTINGUDA   Realitzar  una  tasca  durant  un  període  de  temps  llarg  amb  1  nivell  d’atenció  alt.   Factors  que  afecten  a  les  tasques  de  vigilància:   -­‐Cansament     ·  Distractibilitat     ·  Lapsus  d’atenció:  van  vinculats  amb  el  nivell  d’arousal.   -­‐Desinterès   -­‐Dèficits   Forma  de  mesurar:   -­‐  Tasques  de  rendiment  (velocitat  o  precisió)   -­‐Mesures   conductuals:   es   a   nivell   observacional   veure   si   l’individu   gira   la   cara   cap   a   aquella  tasca  que  ha  de  realitzar...   -­‐Mesures  fisiològiques:  sobretot  del  sistema  nerviós  perifèric.     GÈNERE  I  ATENCIÓ:   Els  resultats  són  inferiors  en  els  homes  que  en  les  dones.     Hi   ha   estudis   que   relacionen   l’atenció   amb   el   locus   de   control   (capacitat   de   reacció   de   l’individu  davant  dels  estímuls  externs  o  dels  estímuls  interns).  Les  persones  que  tenen  el   locus  de  control  extern  tenen  un  nivell  d’atenció  més  elevat.     Altres   estudis   son   el   model   de   personalitat   tipus   A   son   persones   que   son   especialment   actives   que   tenen   molta   facilitat   de   resposta   davant   de   les   situacions,   que   volen   tenir   sempre   la   raó.   Aquestes   persones   tenen   un   nivell   d’atenció   més   elevat   perquè   els   distractors  no  els  afecten  tan  gracies  a  la  seguretat  del  propi  individu.     Les   persones   que   són   introvertides   tenen   un   nivell   de   resposta   davant   de   l’atenció   perquè   els  subjectes  estan  més  atents  del  què  hi  ha  al  seu  entorn.   Les  persones  que  són  extravertides  tenen  un  nivell  atencional  més  baix.     En  funció  dels  diferents  tipus  d’atenció:   Atenció  selectiva:  els  introvertits  no  tenen  una  resposta  eficient  dels  distractors,  per  tant   els  extravertits  controlen  els  canvis  i  els  seus  nivells  d’atenció  seran  més  elevats   Atenció  dividida:  La  resposta  dels  introvertits  també  seran  pitjor  que  les  dels  extravertits.   Atenció   sostinguda:   Els   individus   introvertits   rendeixen   millor   perquè   tenen   més   concentració.   La  motivació   Procés  o  sèrie  de  processos  que  inicien,  dirigeixen,  mantenen  i  detenen  una  seqüència  de   conducta  dirigida  a  un  objectiu.   “La  psicologia  de  la  motivació  s’entén  com  l’estudi  de  les  variables  personals  (internes)  i   situacionals  (externes)  que  determinen  i  regulen  l’elecció  de  conductes,  l’inici  d’aquestes,  i   l’esforç   i   la   persistència   en   la   seva   execució   fins   que   s’assoleixen   les   metes   que   un   s’ha   proposat.”     Objectius   de   la   motivació:   respondre   perquè   l’individu   fa   unes   accions   determinades,   i   com  aquestes  accions  es  duen  a  terme.  Què  el  fa  actuar  i  com.     La  motivació  com  a  procés:   1r.   Hi   ha   una   anticipació:   l’individu   te   una   carència,   un   estat   de   privació,   o   bé,   un   desig   d’aconseguir  una  meta  i  unes  expectatives  sobre  aquella  cosa  que  vull  executar.   2n.  Aquesta  anticipació  fa  que  l’individu  s’activi  i  es  direccioni,  aquí  hi  intervenen  estímuls   externs  i  interns,  intrínsecs  i  extrínsecs.   3r.  Un  cop  hi  ha  el  procés  d’activació  l’individu  realitza  l’acció  i  te  una  percepció  d’èxit  o  de   fracàs.   En   funció   d’aquesta   percepció   d’èxit   o   fracàs   farà   que   jo   fagi   una   aproximació   a   aquella  acció  determinada  o  em  distancií.     4t.   El   resultat   final   serà   una   persistència   si   el   motiu   no   es   satisfà   o   una   satisfacció   del   motiu.     Procés  del  desenvolupament  de  la  motivació:  (desenvolupament  motivacional)   Primeres  competències:   -­‐evitar  el  dolor   -­‐Necessitar  explorar  i  conèixer   -­‐El  gust  per  tenir  el  control   -­‐...   Motivació   a   la   primària:   el   progrés   personal,   sentit   de   l’atribució   (assignar   la   responsabilitat   del   que   passa   al   nostre   entorn),   es   desenvolupen   les   expectatives   (allò   que   jo  vull  ser)   Motivació  a  la  secundària:  aprovació  dels  companys,  integració  en  el  grup  i  autoestima.   TIPOS  DE  MOTIVACIÓ:   Motivacions  intrínseques:  aquelles  conductes  que  son  motivadores  per  si  mateixes.   Motivacions  Extrínseques:  ve  impulsada  des  de  l’exterior  ex  un  premi.   Motivacions   primàries:   fan   referència   a   les   necessitats   biològiques.   (gana,   son,   conducta   sexual)   Motivacions  secundaries:  fruit  de  l’experiència.     Motivació  individual:  van  més  orientades  al  caràcter  egocèntric  i  van  vinculades  al  diner,   prestigi  social...   Motivació  grupal:  realitzar  tasques  altruistes,  idees  ecològiques.   TEORIES  MOTIVACIONALS:   Teories   biològiques:   variables:   hi   ha   unes   necessitats   orgàniques   per   sobreviure   que   s’entenen  com  a  motivació,  hi  ha  unes  conductes  per  la  millora  de  l’espècie.     *Homeostesi:  L’individu  busca  l’equilibri  a  nivell  orgànic  i  això  provoca  la  motivació  ja  que   va  lligat  al  sentir-­‐se  bé.   ·Teoria  de  l’instint:  més   fidel   que   respon   al   nivell   de   darwin.   Considera   que   els   individus   tenen   instints   i   són   els   motors   que   faciliten   a   que   tinguin   una   conducta   i   aquesta   conducta   porta  a  un  equilibri.     Fa  referència  a  tres  elements  fonamentals:   -­‐cognitiu  perceptiu:  la  capacitat  de  recepció  de  certs  estímuls  provoca  que  sorgeixin  certs   instints.   -­‐   -­‐Motor  conductual:  aquell  que  fa  que  jo  em  comporti  d’una  manera  en  concret.     Segons   aquesta   teoria   els   organismes   tenen   tendència   a   comportaments   programats   que   l’objectiu   final   es   sobreviure.   Dins   d’aquesta   teoria   destaquen   tres   autors   importants:   William  James,  Freud,  Mc  Dougall.     *Mc  Dougall  segueix  influencia  de  Darwin   Disposició  psicofísica  innata  per  respondre  a  una  direcció  determinada   3  elements  fonamentals   -­‐Cognitiu  perceptiu   -­‐Emocional   -­‐Motor  conductual   -­‐  Destaquen:  W.  James,  McDougall  i  Freud  (eros  i  tanatos)       Crítiques  de  la  teoria   Hi  ha  una  manca  de  rigor  metodològic   Els   antropòlegs   van   observar   que   aquests   autors   van   associar   com   a   instint   en   altres   cultures  no  ho  eren.     ·Teoria  de  L’impuls:     Hull  relacionat  amb  la  supervivència  de  l’espècie   Estat  intern  experimentat  com  a  desagradable  i  que  impulsa  a  actuar   2  tipus  de  funcions  o  motivacions:   -­‐Primària:  supervivència  bàsica   -­‐Secundaria:  fruit  dels  reforçadors   Crítiques  de  la  teoria   Es  simplifica  una  explicació  que  en  realitat  es  molt  complexa.   Es  pot  donar  una  motivació  sense  que  hi  hagi  necessitat.     ·Teoria  de  l’activació:     Es   refereix   a   el   concepte   de   motivació   com   la   estimulació.   L’estimulació   es   el   fenomen   que   provoca  que  hi  hagi  motivació.   *Mateix  fenomen  que  en  l’atenció  però  amb  motivació.  (arousal)   Teories  cognitives:  es  focalitzen  en  perquè  una  condició  porta  a  una  acció.   Objectius   Estudiar  com  les  persones  entenen  el  món  en  el  què  viuen   Com  una  cognició  porta  a  l’acció.   Seqüència  d’esdeveniments  en  la  motivació  des  de  la  perspectiva  cognitiva:   1.  Experiència  sensorial.  Ex  vista,  oïda...   2.  Processament  actiu  de  la  informació.  Atendre,  transformar,  organitzar,  elaborar,  retenir.   3.  Resultats  cognitius.  Ex.  Plans,  metes,  expectatives,  esquemes...   4.  Respostes  conductuals.  Ex.  Elecció,  intensitat,  persistència.   5.  Resultats  (èxit,  fracàs,  millora)   6.  Processos  cognitius  (memòria,  aprenentatge)     ·Dissonància  cognitiva  o  congruència  cognitiva:   Teo   L’individu   es   relaciona   tant   en   persones   com   amb   individus.   Aquestes   relacions   poden   tenir   interferències   però   l’objectiu   es   buscar   l’equilibri.   Aquestes   relacions   poden   ser   de   dos  tipus  o  positives  o  negatives.  Triada:  interacció  entre  3  elements,  s’han  de  multiplicar   els  signes.     Crítiques  a  la  teoria   Es  una  teoria  que  no  es  pot  predir  el  què  farà  l’individu   El   grau   de   relació   que   hi   ha   entre   els   diferents   elements   pot   variar   els   processos   cognitius   que  es  desenvolupin.   No  es  te  en  compte  la  quantitat  de  desequilibri  que  es  necessita  per  prendre  una  decisió.     Teoria  de  la  dissonància  cognitiva   Congruents     Incongruents     Irrellevants   Lewin   es   va   preocupar   molt   per   què   passava   quan   una   condició   i   el   resultat   final   eren   incongruents.   Però   en   realitat   l’autor   que   va   desenvolupar   més   aquesta   teoria   va   ser   Festinger  molt  després.     Diu  que  es  la  tendència  que  tenim  els  individus  a  mantenir  el  màxim  possible     Les  dissonàncies  mes  freqüents  són:   -­‐  Els  criteris  personals  i  les  normes  externes:  Aquella  que  s’estableix  entre  els  criteris  que   jo  tinc  i  les  normes  externes.       -­‐   Els   resultats   aconseguits   i   els   esperats:   Dissonància   que   s’aconsegueix   entre   els   resultats   aconseguits  i  els  esperats.     -­‐  Les  idees  que  es  defenen  i  el  comportament.   -­‐  Les  diferents  alternatives  per  a  la  solució  d’un  problema.     Situacions  dissonants:   -­‐  Elecció:  un  cop  es  decideix  i  s’elegeix  a  la  cosa  o  situació  que  s’ha  triat  es  busca  totes  les   cognicions   positives,   i   la   situació   o   acció   que   no   s’ha   escollit   se   li   atribueix   totes   les   cognicions  negatives.     -­‐  Justificació  insuficient:  es  aquella  acció  que  jo  realitzo  però  es  una  acció  que   te  poc  valor   en  el  meu  context.  Davant  d’una  situació  així  justificaré  la  meva  acció  molt  més  positiva  del   què  és.     -­‐   Justificació   d’esforç:   quan   jo   haig   d’executar   una   tasca   que   te   molta   dificultat.   El   fet   mateix  que  suposa  un  esforç  s’hi  afegeix  un  valor  afegit.     -­‐Informació  nova:  quan  em  trobo  amb  una  situació  amb  la  qual  una  idea  preconcebuda  pot   variar  perquè  tinc  una  informació  nova  que     Crítiques:    S’han  utilitzat  amb  espais  experimentals  i  els  resultats  no  són  fruit  de  la  vida  real.       ·Jerarquia  de  necessitats  de  Maslow   Les  necessitats  organitzen  la  jerarquia.   S’han  d’assolir  les  necessitats  del  nivell  més  baix  abans  d’intentar  satisfer  les  necessitats   dels  nivells  més  alts.   “La   força   central   de   la   motivació   humana   és   la   necessitat   innata   de   créixer   i   assolir   la   màxima  autorealització”          moralitat,     creativitat,     Autorealització   espontanietat,    falta  de  prejudicis,     aceptació  de  fets,     resoulicó  de  problemas   Reconeixeme nt   autorreconeixement,   conwiança,  respecte,  éxit   Afiliació   amistat,  efecte,  intimitat  sexual   seguretat   Fisiología   seguretat  wísica,  seguretat  de  feina,   seguretat  de  recursos,  seguretat  moral,   seguretat  familiar,  seguretat  de  salut,   seguretat  de  propietat  privada   respiració,  alimentació  descans,  sexe,  homeostasis       ·Teoria  de  valència  x  expectativa.  (Tolman,  Lewin,  Rotter,  Vroom)   Expectativa:   representació   cognitiva   que   el   subjecte   espera   en   relació   a   que   certes   conductes  el  condueixin  a  certes  metes.   València:  valor  que  una  persona  atorga  a  una  situació  o  objecte  del  seu  entorn.   Expectativa   per   valència:   és   la   tendència   que   té   l’individu   d’aproximar-­‐se   a   un   estímul.   Aquest  dependrà  de  la  multiplicació  de  constructes  cognitius  d’expectativa  i  de  valor.     Idees  bàsiques:   -­‐  L’elecció  d’una  meta  ve  determinada  pel  valor  de  reforç  d’aquesta  meta.   -­‐  El  subjecte  fa  estimacions  subjectives  sobre  la  probabilitat  d’assolir  una  fita.   -­‐  Les  expectatives  del  subjecte  estan  condicionades  pels  factors  situacionals.   -­‐   La   reacció   del   subjecte   davant   noves   situacions   es   basarà   en   una   generalització   de   les   expectatives  a  partir  de  la  pròpia  experiència.     L’eficàcia  d’una  tasca  depèn  de:   L’experiència  directa   L’experiència  vicària   Persuasió  verbal   Estat  fisiològic   El  valor  que  li  atribuïm  a  una  tasca  depèn  de:   Feedback  de  resultat   Dificultat  de  la  tasca   Comparació  social   Personalitat   Podem  trobar  diferents  valors:   Valor  intrínsec:  hobbies   Valor  dificultat   Valor   extrínsec:   fa   referència   a   variables   externes   de   l’individu   que   se   li   assignen   com   rebre  una  nòmina.     Valor  instrumental:  ex.a  la  entrevista  de  treball  se  li  atribueix  la  feina.   Valor  cultural   Teoria  de  l’atribució:   L’atribució  és  un  procés  cognitiu  motivacional  relacionat  tant  amb  els  trets  de  la  persona   (percepció,   creences,   judicis,   habilitats)   com   amb   variables   de   l’ambient   o   situació,   i   permet  explicar  la  pròpia  conducta  (  atribució)  i  la  dels  altres  (heteroatribució)     Premisses:   1.  Intentar  explicar  el  nostre  comportament  i  el  dels  altres.   2.  Les  causes  de  les  coses  no  es  fan  de  forma  aleatòria  si  no  que  funcionen  per  una  seria  de   normes.     3.  Les  causes  que  atribuïm  a  una  sèrie  de  coses  condicionaran  una  sèrie  de  comportaments   en  situacions  diferents.   Feider   parla   del   concepte   de   psicologia   ingènua.   Aquest   autor   distingeix   entre   causes   personals  i  situacionals.     Les  atribucions  personals  les  anomena  disposicionals  o  internes.   I  a  les  atribucions  situacionals  les  anomena  externes.     Les  personals  depenen  de  dos  variables:   -­‐  de  que  jo  tingui  una  sèrie  de  capacitats:  intenten  explicar  l’explicació  d’un  fenomen.     -­‐  Motius:  aspectes  motivacionals     ·Intenció:  es  refereix  a  l’objectiu  final     ·Esforç   Les  situacionals  depenen  de:     -­‐  Dificultat  de  la  tasca   -­‐Sort   TRAJECTORIA  DE  L'ATRIBUCIÓ.   Condicions  antecedents  (previs  a  una  situació  determinada).   Factors   ambientals,   (poden   ser   de   diferents   tipus,   aquelles   que   són   fruit   de   l'observació   que   fan   altres   persones;   la   retroalimentació   que   pot   ser   depenent   d'una   tasca   o   d'una   persona;  la  informació  que  jo  tinc  sobre  una  tasca)   Factors  personals,  (aspectes  relacionats  amb  les  creençes  que  té  l'individu;  el  coneixement   prèvi   d'una   tasca,   si   jo   tinc   una   experiència   facilitarà   l'acció   determinada;   variable   personal,  l'individu  tendirà  a  justificar  que  allò  que  li  passa  és  fruit  del  comportament  de   l'individu,  asigna  les  atribucions  a  causes  internes  i  externes.   Causes  percebudes  (justificam  el  que  ens  està  succeint  en  funció  de...)     Tendència  a  fert  atribucions:   Capacitat.   Esforç.   Salut.   Dificultat.   Humor.   Sort.   Weiner  parla  de  variables  o  dimensions  causals.   Dimensions  causals  (variables).   Estabilitat  (els  individus  poden  fer  atribucions  estables  o  intestables)   Lloc  (a  causes  internes  o  externes)   Control  (  si  una  situació  o  una  acció  és  controlable  o  incontrolable)     Diferents  models  d'atribucionals  de  Weiner:   A   n'aquesta   part   hi   va   una   taula,   pero   q   no   la   sé   fer   a   ordinador..la   passare   a   ma   i   lescanetjare  i  te  la  passare.     Conseqüències  psicològiques  (  fruit  d'una  atribució  d'una  acció  determinada)   Espectatives  d'èxit.   Autoeficacia  (capacitat  de  realitzar  amb  èxit  una  situació  determiada)   Afecte.   Conseqüències  conductuals.   Elecció.   Persistència.   Nivell  d'esforç.   Assoliment.     PROCÉS  I  PPOSSIBLE  EFECTE  DE  L'ATRIBUCIÓ.   El  resultat  previst  no  correspon  amb  el  resultat  real.  →  Incertesa  cognitiva  →  Atribució.   ↓   Com  expressa  la  fletxa  de  l'atribució  venen:   Ilusió  de  control.  El  fet  de  treures  les  culpes,  a  tenir  la  percepció  de  que  tens  el  control.   Teoria  de  l'expectativa.   Indefensió  apresa.  Estat  psicològic  que  és  fruit  d'una  persona  que  veu  que  és  una  situació   incontrolable.   Depressió.  Fruit  d'un  resultat  negatiu,  provoca  una  atribució  pesimista.   Interés   intrínsec.   Quan   realitzem   una   tasca   agradable   feim   una   atribució   positiva,   una   tasca   gratificant   et   paguen   per   ferla   i   has   de   fer   una   atribució   que   es   diu   d'efecte   sobre   justifiació.   Motivació  d'assoliment.  Tots  els  reptes  que  es  marca  l'individu  per  assolir  un  objectiu.   Persistència.  Reiterament  d'un  comportament  que  hem  de  mantenir.   Emoció.  Fruit  d'una  atribució  que  es  desenvolupa  en  una  emoció.     TEORIES  SOCIALS.     Motivació  social:   Es   refereix   a   l'activació   dels   processos   implicats   en   l'inici,   direcció   i   energització   de   la   conducta  de  l'individu  en  aquelles  situacions  en  que  altres  estan  a  prop  (Geen,  1995).   Efectes  de  la  conducta:   Efecte   de   facilitació   social:   el   fet   que   hi   hagin   altres   persones   ens   afecta   al   nostre   comportament.   Relacionat   amb   l'afecte   de   coacció,   tendència   a   reaitzar   el   màxim   esforç,   aquesta   conducta   s'anomena   efecte   de   coacció,   que   hi   hagi   un   grup   a   mi   hem   coacciona,   aquets   efecte   va   relacionat   amb   l'efecte   de   l'audiència,   els   subjectes   tendim   a   reaccionar   d'una   forma   determinada   quan   tenim   audiència.   L'individu   sap   que   esperem   algu   d'ell   i   s'exigeix   més.   Lligat   a   aquest   efecte   hi   ha   l'efecte   de   resposta   dominant,   l'individu   respondrà  allò  que  l'efecte  audiència  està  esperant.   Conformitat:  capacitat  d'acceptació  de  les  meves  creençes  per  accpetar  als  demés.     -­‐Grau  d'ambigüitat:  afavoreix  o  no  a  la  conformitat.   -­‐Mida  de  grup:  no  és  el  mateix  un  grup  petit  o  un  molt  nombros.  Si  és  molt  nombros  pot  a   la  minoria.   -­‐Unanimitat  del  grup.   Condescendència:   un   grup   demana   a   un   individu   que   fagi   una   tasca   determinada.   Té   a   veure   l'individu   que   et   demani   que   realitzis   la   tasca,   l'estat   d'ànim   i   la   forma   en   que   et   fan   la  qüestió.   Té  dos  efectes:     -­‐Efecte   del   peu   a   la   porta,   les   persones   tenim   tendència   a   realitzar   la   petició   si   anteriorment  n'hem  fet  una  menor.   -­‐Efecte  de  la  porta  als  nassos,  quan  un  individu  se  li  demana  una  cosa  molt  gran  i  ha  estat   negada,  a  la  segona  cosa  que  se  li  demana  més  petita  haurà  de  dir  que  si.  Haurà  de  cedir.   Obediència:   relacionada   amb   el   fenòmen   de   milgram.   Una   persona   que   té   autoritat   és   el   responsable  de  que  un  altre  realitzi  l'acció.   MOTIVACIÓ  SICIAL  McCLELLAND.   Motius  socials.   El  paper  de  Murray:  la  tècnica  del  TAT(Test  d'apercepció  Temàtica)Ç   -­‐31  làmines.   -­‐imatges  comuns  i  imatges  diferenciades  per  adults  nens  i  gènere.   Tipus  de  motiu  segons  McClelland.   -­‐Motius   d'assoliment:   necessitat   d'afrontar   reptes   difícils   de   superar   als   altres   i   d'aconseguir  alts  nivells  d'exel·lència.   -­‐Motiu   de   poder:   necessitat   que   experimenta   l'ésser   humà   de   dominar   i   influir   en   altres   persones,  objectes  o  situacions.   -­‐Motiu   d'afiliació:   necessitat   de   conviure,   d'establir   i   de   mantenir   relacions   segures,   profundes  i  afectives  amb  d'altres  persones  amb  ambients  de  respecte  i  acceptació  mutua.     TIPUS  DE  MOTIUS.   Motius   primàris,   el   cos   disposa   de   molts   mecanismes   autoreguladors   que   produeixen   estats  motivacionals  en  as  de  veure's  alterats.  Els  processos  de  regulació:  set,  gana,  són  i   conducta  sexual.   La  set:  -­‐  L'aigua  del  cos  és  un  60%  de  pes  corporal.  Massa  corporal.   -­‐fluid  intracel·lular:  67%  (l'aigua  que  contenen  les  cel·lues)  2/3  MC.   -­‐Fluid  extracel·lular:  33%  (aigua  que  es  troba  fora  de  les  cèl·lules)  1/3  MC.   -­‐El  líquid  es  troba  en  constant  moviment.   -­‐Transportat  ràpidament  per  la  sang.   -­‐conté  ions  i  nutrients  pel  manteniment  de  la  vida  cel·lular.   -­‐Tipus  de  set:  volèmica  i  osmètica.   Volèmica:  Ens  provocarà  la  sensació  de  manca  d'aigua  i  la  necessitat  de  voler  ingerir  sal.   Osmètica:  set  motivada  per  la  disminució  del  líquid  cel·lular.   La  gana:  -­‐Els  aliments  proporcionen  l'energia  per  les  activitats  dels  òrgans  (funcionament   del   cervell,   del   cor,   dels   pulmons,   dels   ronyons,   del   fetge..)   i   activitats   com   a   organisme   (caminar,  córrer,  saltar,  nedaar..)   -­‐Dos  mecanismes  homeostàtics  pel  control  de  la  ingesta.   1.  Mecanisme  que  regula  d'admissió  d'aliment.   2.Mecanisme  que  regula  el  nivell  de  glucosa  de  la  sang.   Hia  ha  altres  mecanismes  en  el  proces  de  la  gana:   -­‐El  principal  centre  de  gana  del  cervell  és  l'hipotàlem  laterar:  regula  el  control  d'ingesta  i   activa  la  gana.   -­‐L'hipotàlem  ventromeidal  i  l'inhibeix.  És  el  centre  de  la  societat.  No  pot  aturar  de  menjar.   -­‐L'hipotalem  paventricular:  regula  la  gana,  la  incrementa  o  la  disminueix  d'acord  amb  les   concentracions  o  nivells  de  glucosa  en  sang.   TEORIES  SOBRE  LA  GANA:   A  partir  dels  diferents  mecanismes  es  dedueixen  teories:   1)   Teoria   glucostàtica:   la   necessitat   de   glucosa   de   les   cèl·lules   a   partir   de   l’hipotalam   hiperventricular  informa  a  l’hipolalam.   2)  Contraccions  estomacals:  complementa  a  les  altres,  perque  s’aturi  quan  ja  n’hi  ha  prou.     3)   Teoria   lipostàtica:   el   greix   corporal   actúa   com   a   regulador   de   la   gana.   Les   cèl·lules   grases   són   les   anomenades   adipòsits   les   quals   cada   individu   posseeix   una   quantitat   i   un   volum  determinat,  en  funció  de  la  quantitat  d’aquestes  cèl·lules  i  el  seu  volum  tenim  més  o   menys  sensació  de  gana.     4)   Mecanismes   psicològics:   les   influències   ambientals,   socials   i   de   l’aprenentatge   incideixen  en  la  gana.  En  el  procés  d’ingesta  hi  influeixen:  els  horaris,  l’aprenentatge  de  les   conductes  alimentàries,  la  vista,  i  els  estats  emocionals.     CONDUCTA  SEXUAL:   Encara  que  per  sobreviure  no  és  necessari  mantenir-­‐se  sexualment  actiu,  les  inclinacions   sexuals  són  les  de  supervivència  de  l’especie.     Funcions:   -­‐Facilitar  l’establiment  de  vincles.  Ajuda  a  relacionar-­‐nos  per  poder  viure  en  comunitat.     -­‐Dimorfisme  social     -­‐Conducta  pel  plaer   -­‐Mitigador  de  l’ansietat   -­‐  Ascendència  o  domini:  el  mascle  acostuma  a  dominar   *****************************************************************************   (falta  segona  cara  del  full  1     ...