Tema 7 (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2012
Páginas 7
Fecha de subida 14/10/2014
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Judith González Gallego Histologia T7 LA SANG Sabem que la sang és l’únic teixit conjuntiu que es troba en estat líquid.
FUNCIONS DEL TEIXIT  Manté el suport logístic i la comunicació entre els diferents teixits de l’organisme.
 Transport de nutrients, substàncies de rebuig i gasos (com l’oxigen o el CO2)  Forma part del sistema d’integració del sistema endocrí  Regulació de la temperatura corporal  Regular la quantitat de líquid que tenim als teixits (manté l’equilibri osmòtic) COMPONENTS DE LA SANG Per estudiar la sang el primer que es fa és una centrifugació, on obtenim les diferents parts. Trobem l’hematòcrit, el volum que ocupen els eritròcits compactats en una mostra de sang i que te els següents valors normals:  Homes: 39-50%  Dones: 35-45% Valors inferiors a quests ens indiquen que el pacient té anèmia.
Matriu extracel·lular: plasma sanguini La matriu extracel·lular o el plasma sanguini pot arribar a ocupar fins a un 55% del volum total sanguini i és en líquid en el qual trobarem suspeses les cèl·lules i els elements de la sang a més de tot allò que viatja com els compostos orgànics i els electròfils. Està composat per un 90% d’aigua (és el solvent), 1% de sals, ions, compostos nitrogenats, nutrients, greixos.. i un 9% de proteïnes plasmàtiques com la albúmina, globulina i fibrinogen.
 Albúmina: és aproximadament el 50% del plasma i participa a la regulació de la pressió osmòtica dels teixits i per tant regula el líquid extracel·lular de manera que regulant la concentració d’aquesta proteïna regulem la quantitat d’aigua que entra al teixit per fenòmens osmòtics.
 Globulines: Tenim tres grans grups (alfa, beta i gamma). Les dos primeres participen en el transport de substàncies com lípids i alguns ions pesats. Les gamma són els anticossos.
 Fibrinogen: participa en la coagulació sanguínia, sota uns determinats estímuls es pot transformar en fibrina que polimeritza el que li permet construir unes xarxes impenetrables que bloquegen l’hemorràgia, és a dir, els elements de la sang es retenen en el corrent sanguini (l’aigua no).
Anomenem coàgul de sang als components orgànics i inorgànics del plasma que es retenen en formar la xarxa de fibrinogen.
En formar-se aquest sabem que les característiques químiques són diferents al plasma: anomenarem sèrum al líquid sense els factors de coagulació (com el fibrinogen) i cal tenir present que no és el plasma.
1 Judith González Gallego Histologia T7 Elements formes Eritròcits Els eritròcits són cèl·lules que representen el 95% dels elements formes i el número que trobem per mil·límetre cúbic varia en funció de la localització, sexe, edat.. el temps de vida és aproximadament de 120 dies en circulació i la seva funció principal és el transport de O2 i CO2 gràcies a l’hemoglobina. En quant a la morfologia de les cèl·lules sabem que distingim dos en funció de l’espècie de la que parlem:  Major part dels vertebrat tenen forma ovoide, el·líptiques o planes i es caracteritzen per tenir un únic nucli  En els mamífers tenen una forma bicòncava (com un llaç o donut) i no tenen donut. Aquesta morfologia els hi permet tenir una major superfície i per tant major capacitat per intercanviar gasos.
Al microscopi òptic són altament acidòfils i per tant queden tenyits d’un color molt vermellós a causa de l’hemoglobina, un compost àcid.
Hemoglobina És una proteïna tetraèdrica, esfèrica, que constitueix fins al 90% del pes sec del eritròcit. Cada monòmer del tetràmer conté:  Molècula de globina: tenim de diferents tipus i s’expressen en funció del tipus de creixement però sempre tindrem dos globulines que s’expressen alhora. En funció de com juguem amb els diferents tipus de globolina podem sintetitzar diferents tipus d’hemoglobina  Grup hemo En general en la molècula de hemoglobina hi ha 4 globines (que seran dos a dos; dos alfa i dos beta) i 4 grups hemo i té aproximadament un pes de 68 KDa.
El citoplasma d’aquestes cèl·lules és sense orgànuls ja que són cèl·lules altament diferenciades. Tenen una membrana plasmàtica altament flexibles que els permet passar per llocs molt estrets. Aquesta flexibilitat s’aconsegueix unint la membrana al citoesquelet que es dona gràcies a tres components diferents:  Proteïnes de membrana: com la glucoforrina P o la Banda 3. Són importants perquè presenten glicosilasions que són les responsables de fer els antígens ABO y els altres tipus, de manera que les variants antigèniques dels sistemes ABO són diferenciacions d’aquestes proteïnes.
 Proteïnes d’ancoratge: són proteïnes associades a les anteriors com la anicrina o la banda 4. Les trobem a la part citoplasmàtica de la membrana ja que uneixen aquesta amb el citoesquelet  Filaments curts: és un citoesquelet formant per filaments curts d’actina i espectrina que formen una xarxa trigonal sota la cèl·lula.
La unió de la membrana al citoesquelet provoca que canvis en el citoesquelet provoquin la modificació de la membrana.
2 Judith González Gallego Histologia T7 Plaquetes No són cèl·lules sinó que són elements subcel·lulars sinó que són troços de cèl·lules; en vertebrats inferiors són cèl·lules nucleades que reben el nom de trombòcit mentre que en vertebrats superiors són fragments cel·lulars derivats del citoplasma d’una cèl·lula progenitora anomenada megacariòcit (els mamífers són vertebrats superiors).
La morfologia d’aquestes cèl·lules és en forma de discs molt petits de fan de 2-4 µm (el radi dels eritròcits és molt estable i la mida dels altres elements forces és fa a partir de la comparació entre ells). En microscopia òptica queden tenyides d’un color blavós amb H-E.
La funció de les plaquetes és promoure la coagulació sanguínia: el teixit danyat emet unes substàncies que recluten les plaquetes. Aquestes s’adhereixen a les parets dels vasos danyats per formar un tap, a la vegada també s’agreguen entre elles i alliberen el contingut dels grànuls el que genera que polimeritzi una xarxa de fibrina i es formi el coàgul. Aquest conjunt de processos permet la formació d’un tap físic perquè la sang no surti del vas sanguini.
Un cop l’endoteli s’ha reparat aquest coàgul s’ha d’eliminar: es comença a fer petit el que permet la retracció del coàgul (es creu que el citoesquelet de les plaquetes es fa més petit i per tant es fa més petit) i la degradació de la fibronectina i l’eliminació del coàgul.
Distingim dos regions concèntriques: Hialòmer És la zona estreta de la perifèria de la cèl·lula i de baixa densitat electrònica. És la part més externa i per tant no trobem els orgànuls compresa en ella. Trobem la membrana plasmàtica que tindrà un glicocàlix important amb moltes proteïnes transmembrenals de membrana com els GAGs o les glucoproteïnes. Aquestes substàncies participaran en la unió de diferents plaquetes entre si i alhora promouran la coagulació sanguínia, que consisteix en elaborar una xarxa de fibrina polimeritzada que és molt més eficient a la periferia de les plaquetes que no al seu interior i sabem que el glicocàlix d’aquestes cèl·lules ajuda a la seva formació. Tenim dos estructures diferenciades:  Sistema canivular obert (OCS): invaginacions de membrana plasmàtica i productes de la formació de les plaquetes. La cèl·lula progenitora va elaborant invaginacions de membrana i quan diferents es toquen una porció queda aïllada de la resta, el que donarà lloc a una plaqueta. A les plaquetes podem trobar encara invaginacions no separades.
 Sistema tubular dens (DTS): restes del reticle endoplasmàtic rugós del mecariòcit que són molt importants perquè emmagatzemem calci.
3 Judith González Gallego Histologia T7 Granulòmer És la zona central de la plaqueta i més electrondensa (fosca). En ella trobem els orgànuls que són molt pobres i mitocòndries. Trobem també restes o cúmuls de glicogen, dipòsits de glicogen que permeten el funcionament de la plaqueta, aquests grànuls poden ser de 3 tipus i tenen aproximadament de 0,2-0,5 µm.
 Grànuls alfa (α): factors que participen en la coagulació com el fibrinogen, citosines (atrauen a les plaquetes quan es produeix un dany als vasos sanguinis), agents fibrinolítics (degraden la fibrina per desfer el coàgul) i substàncies que participen en processos de vasocontrucció, agregació i adhesió plaquetària.
 Cossos densos  Lisosomes En general sabem que: Leucòcits Són cèl·lules que participen en el procés immunitari de manera que no tenen la funció en la sang sinó en els teixit, la sang és només el mitjà de transport fins als teixits. Els podem classificar en funció de si tenen o no grànuls específics o secundaris (tots presenten grànuls inespecífics o primaris que són els lisosomes) però n’hi ha alguns que presenten un altre tipus de grànuls: Granulòcits (tenen grànuls secundaris) Existeixen de diferents tipus però tots tenen una mida semblant mentre que la morfologia del nucli va variant en funció del tipus: 4 Judith González Gallego Histologia T7 Neutròfils Tenen una tinció neutre (es tenyeixen amb colorants àcids i bàsics però sense cap preferència) i una mida de 12 µm. És el limfòcit més abundant a la sang ja que representa aproximadament del 60-70% dels leucòcits. Tenen un període de vida de 8 dies en sang i durant aquests normalment són reclutats per un teixit conjuntiu on elabora la seva funció.
Tenen un nucli moltilobulat, és a dir, el nucli té molts lòbuls per això són anomenats polimorfonucleats i el nombre de lòbuls està associat amb l’edat (a més edat més lòbuls) i tots estan connectats entre ells de manera que actuen com un únic lòbul.
La cromatina està molt compactada i per tant és fàcil reconèixer el corpuscle bar. Al citoplasma podem diferenciar 3 tipus de grànuls.
 Primaris: inespecífics i anomenats lisosomes. Tenen un diàmetre molt gran i són electrondensos. Contenen els enzims histolítics.
 Secundaris: són més petits que els anteriors i menys electrodensos. Destaquen les substàncies bacteriostàtiques i bacterianes perquè la seva funció principal és combatre les infeccions bacterianes.
 Terciaris: només són dels nuetròfils. Tenim diferents tipus que contenen fosfatases, metaloproteases (com la col·lagenasa o la gelatinasa...) La funció principal d’aquestes cèl·lules és la fagocitosis i la destrucció de bactèries de manera que són la primera línea de defensa de l’organisme i han de tenir enzims que els hi permeti facilitar aquesta fagocitosis.
Eosinòfils Aquestes cèl·lules es tenyeixen amb colorants àcids com la eosina i són poc freqüents: només representen del 1-4% dels leucòcits en sang. El temps de vida mitjà és d’aproximadament 2 setmanes circulant en sang i després migren als teixits conjuntius de les mucoses de l’aparell digestiu o respiratori on faran la seva funció.
La seva mida és aproximadament de 12µm i el nucli presenta dos lobulacions de manera que és anomenat bilobulat. Presenten també dos tipus de grànuls:  Primaris: són grans, electrodensos i tenen enzims hidrolítics.
 Secundaris: són molt grans, acidòfils i els responsables de la tinció. Tenen un centre molt electrodens anomenat cristal·loide. Contenen histamidasa (degrada l’histamina i per tant regula els processos d’al·lèrgia), col·lagenasa, neurotoxines.
La seva funció principal és regular l’al·lèrgia i combatre paràsits.
5 Judith González Gallego Histologia T7 Basòfils Són cèl·lules que es tenyeixen amb colorants bàsics com l’hematoxilina i són els menys freqüents en sang, com a màxim representen el 05% dels leucòcits totals. El temps de vida és aproximadament de 2 anys (en alguns rossegadors). Tenen un diàmetre de 10-12 µm i tenen un nucli lobulat però acostuma a estar amagat pels grànuls (grans i densament basòfils). El nucli costa molt d’observar perquè és basòfil rodejat d’un ambient molt basòfil. Conté dos tipus de grànuls:  Primaris: són els lisosomes  Secundaris: són grans (aproximadament 0,5 µm), basòfils i electrondensos. El contingut d’aquests és molt semblant als dels mastòfils: histamina, heparina, factor quimiotàctic dels eosinòfils (provoca que els atragui) de manera que com els eosinòfils participen en processos al·lèrgics recluten la regió de les cèl·lules i són els responsables de generar els processos al·lèrgics ja que regulen la captació de cèl·lules implicades en el procés.
Agranulòcits (no tenen grànuls) Aquests no tenen grànuls específics sinó que només tenen els grànuls primaris. Els distingim en funció del nucli i la mida: Monòcit És el leucòcit més gran que trobem i circulen per la sang fins arribar al conjuntiu on es converteixen en macròfags. Representen aproximadament del 3-18% dels leucòcits i tenen un temps de vida molt curt, d’uns 2 dies perquè només utilitzen la sang per arribar al seu lloc. Un cop estan al teixit conjuntiu són anomenats macròfags i allà poden arribar a duar mesos però cal tenir present que els monòcits són els que tenim a la sang i que per tant tenen una vida curta.
Té un diàmetre aproximadament de 17 µm i un nucli gran en forma de ronyó o de mitja llunya, gran quantitat d’aparell de Golgi i centríol. Presenta fil·lopodis, projeccions de membrana (els macròfags també tenen i està relacionat amb la seva funció).
La seva funció a la sang és nul·la; només circulen fins que reben un determinat senyal que els atragui fins a un teixit conjuntiu on es converteixen en macròfags. Aquest pot ser un senyal de necrotaxis (cèl·lules mortes) o de quimiotaxis (microorganismes invasors) de manera que les cèl·lules en el conjuntiu canvien i poden començar a degradar (els neutròfils morts són digerits pels macròfags).
6 Judith González Gallego Histologia T7 Limfòcits La seva mida és molt semblant a la dels eritròcits. Són els més freqüents i suposen d’un 20-25% dels leucòcits. La seva mida mitjana va des de mesos a anys i tenim dos poblacions principalment:  Limfòcits petits i mitjans: tenen una mida de 8-10 µm i representen el 90% del total. Tenen un nucli molt gran que ocupa el citoplasma, la cromatina molt condensada el que genera una gran tinció i poc citoplasma amb poques coses però amb grànuls primaris. Són els següents (per distingir-los calen marcadors especials): o Limfòcits B (aprox 20%): participen en la immunitat humoral i síntesis d’anticossos o Limfòcits T (aprox 80%): participen en la resposta immunitària mediada per cèl·lules i per tant secreten citosines, eliminen cèl·lules infectades i disminueixen la síntesis de limfòcits B.
 Limfòcits grans: tenen una mida de 10-30 µm i són un percentatge reduït (1% del total). Tenen un nucli en forma de ronyó i els grànuls visibles (tot i que inicialment van ser classificats com agranulòcits), són limfòcits granulars amb microscòpia òptica. Són les cèl·lules NK.
7 ...