TEMA 2: dissenys experimentals (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura MeDiTI
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 07/04/2015
Descargas 20
Subido por

Descripción

resum del tema 2 del llibre 'introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentlas i ex post facto'

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ ALS DISSENYS EXPERIMENTALS, QUASIEXPERIMENTALS I EX POST FACTO BLOC 2: DISSENYS EXPERIMENTALS Les característiques dels dissenys experimentals es basen en: - Manipulació de la VI Aleatorització Alta validesa interna 2.1. CLASSIFICACIÓ DELS DISSENYS EXPERIMENTALS ASSIGNACIÓ A L'ATZAR GRUPS ALEATORIS BLOQUEIG GRUPS ALEATORIS AMB BLOCS INTERSUBJECTE UNIFACTORIAL INTRASUBJECTE SUBJECTE COM A CONTROL PROPI.
CONTRABALANÇ ASSIGNACIÓ A L'ATZAR UNIIVARIABLE INTERSUBJECTE BLOQUEIG INTRASUBJECTE FACTORIAL SUBJECTE COM A CONTROL PROPI.
CONTRABALANÇ SUBJECTE COM A CONTROL PROPI.
CONTRABALANÇ MIXT INTRASUBJECTE AMB CONTRABALANÇ FACTORIAL INTERSUBJECTE GRUPS ALEATORIS FACTORIAL INTERSUBJECTE GRUPS ALEATORIS AMB BLOCS FACTORIAL INTRASUBJECTE AMB CONTRABALANÇ MIXT AMB CONTRABALANÇ BLOQUEIG MIXT GRUPS ALEATORIA AMB BLOCS ASSIGNACIÓ A L'ATZAR MIXT GRUPS ALEATORIS ASSIGNACIÓ A L'ATZAR MULTIVARIANT GRUPS ALEATORIS INTERSUBJECTE BLOQUEIG UNIFACTORIAL INTRASUBJECTE SUBJECTE COM A CONTROL PROPI.
CONTRABALANÇ MULTIVARIABLE INTRASUBJECTE MULTIVARIANT FACTORIAL INTERSUBJECTE GRUPS ALEATORIS BLOQUEIG MULTIVARIANT FACTORIAL INTERSUBJECTE GRUPS ALEATORIS AMB BLOCS SUBJECTE COM A CONTROL PROPI.
CONTRABALANÇ SUBJECTE COM A CONTROL PROPI.
CONTRABALANÇ MIXT MULTIVARIANT INTRASUBJECTE AMB CONTRABALANÇ ASSIGNACIÓ A L'ATZAR INTERSUBJECTE FACTORIAL MULTIVARIANT GRUPS ALEATORIS AMB BLOCS MULTIVARIANT FACTORIAL INTRASUBJECTE AMB CONTRABALANÇ MULTIVARIANT MIXT AMB CONTRABALANÇ BLOQUEIG MULTIVARIANT MIXT GRUPS ALEATORIA AMB BLOCS ASSIGNACIÓ A L'ATZAR MULTIVARIANT MIXT GRUPS ALEATORIS 2.2. L’ATZAR EN EL DISSENY EXPERIMENTAL Selecció, selecció aleatòria, mecanismes aleatori per escollir els elements de la població que formaran part de la mostra. Dóna validesa externa.
Dissenys experimentals intersubjecte, assignació, mecanismes pels quals els subjectes d’una mostra són repartits als diferents grups als quals s’apliquen les diferents condicions experimentals.
Als dissenys experimentals intrasubjectes, tots els subjectes passen per totes les condicions experimentals i, per tants, l’aleatorització s’aplica a l’ordre de presentació de la VI.
2.3. TÈCNIQUES DE CONTROL COM A FORMES D’ALEATORITZACIÓ Assignació a l’atzar, distribució aleatòria d’una mostra entre els grups que es comparen en un experiment, per tal de que resultin grups equivalents respecte a les fonts de confusió, es mantenen durant l’experiment.
Bloqueig, formar grups homogenis d’individus en funció dels valors obtinguts en una o més variables relacionades amb la VD. Després es produiria l’aleatorització per blocs.
Versió senzilla: 1. Determinar i mesurar una variable que pot influir de manera decisiva en la VD.
2. Establir parelles amb valors similars.
3. Assignar un membre de cada parella a cada grup.
Contrabalanç, als dissenys intrasubjecte, tots els participants passen per totes les condicions experimentals.
Contrabalanç complet, s’assignen a tots els possibles ordres de presentació.
Contrabalanç incomplet, quadrat llatí.
TÈCNIQUES DE CONTROL NO BASADES EN L’ALEATORITZACIÓ Eliminació, manteniment de la variable que es vol controlar en el seu valor nul.
Constància, alternativa a l’eliminació, la variable prendrà igual valor per a tots els participants.
Simple i el doble cec, ocultar informació sobre característiques del ‘tractament’ per controlar les expectatives.
Simple, ho desconeix el pacient Doble, ho desconeix el pacient i l’administrador.
Ocultació de l’assignació, la persona no coneix fins a l’últim moment quin és el grup de comparació al qual s’assignarà cada participant.
2.4. DISSENYS UNIFACTORIALS Dissenys unifactorials intersubjecte, una sola VI i procediment aleatori per assignar els subjectes només una de les possibles condicions experimentals, es comparen els valors de la VD.
Dissenys unifactorials intrasubjectes, una sola VI i procediment aleatori per assignar subjectes només a una de les possibles condicions experimentals, es comparen els valors de la VD.
2.5. ESTRATÈGIES DE COMPARACIÓ Per analitzar la qualitat d’un disseny intersubjecte, cal para atenció a tot allò que pot amenaçar l’equivalència dels grups de subjectes. En canvi quan s’analitza un disseny intrasubjecte, cal examinar els factors que poden comprometre l’equivalència entre els períodes en què es mesura l’efecte de la VI.
2.6. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE L’ESTRATÈGIA DE COMPARACIÓ INTRASUBJECTE.
AVANTATGES:    Elimina variables confusionistes vinculades a les diferencies individuals, mateix subjecte como a procediment de control.
Requereix una mostra molt menor que un disseny intersubjecte.
Més econòmic DESAVANTATGES:   Efecte període, canvi en la resposta a causa de fatiga, aprenentatge, motivació o pràctica.
S’evita amb el contrabalanç.
Efecte de persistència, prolongació del efecte de la VI. S’evita amb períodes de repòs.
2.7. DISSENYS FACTORIALS Més d’una variable independent, manipulada i aleatoritzada. Presenta avantatges respecte als unifactorials.
    Permet estudiar separadament i la interacció de les VI amb la VD.
Estalvi de temps i participants.
Capaç d’abordar models psicològics més complets.
Més validesa externa.
La informació que podem extreure dels dissenys factorials es pot distingir entre:   Efectes simples, efectes de d’una VI fixant nivells de les restants del disseny. La comparació dels efectes simples facilita l’observació de la interacció, si les línies són paral·leles no hi ha interacció.
Efectes principals, efecte global d’una VI sense tenir en compte les altres.
Analitzant la interacció ens basarem en els efectes simples, en cas d’absència ens basarem en els efectes principals.
...