Tema 9: Demanda interior, sector públic i estalvi (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 29/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Incluye la clase práctica de ese dia (29/04)

Vista previa del texto

Marc López Ch.
Tema 9: Demanda sector públic i estalvi interior, -Nivell de renta: si l’augmentem el consum augmenta, però no ha de ser proporcional -Inflació: accelero decisions de consum, perquè anys posteriors la tendència serà creixent 9.1 Consum i estalvi A nivell macro normalment fem servir aquesta expressió, que inclou el secor públic i el sector exterior DA=C + I + G + X – M 9.1.1 El consum en el model keynesià  Aquí deixem de parlar de consum individual, i parlem de consum agregat, a nivell macroeconòmic  El model keynesià, el consum total de l’economia depèn de la renta disponible a l’economia 9.1.2 Propensió marginal al consum  Llei ‘psicològica’ keynesiana:  PMC= ^C ^Y Ens indica si jo augmento la renta, quant augmentarà el consum 9.1.4 Propensió marginal a l’estalvi PMC+PME=1 La propensió marginal al consum mes la propensió marginal a l’estalvi es igual a 1 (la totalitat) Marc López Ch.
9.1.5 Teories del consum El curt termini de Keynes: la variable explicativa fonamental és la renda.
Variables com el tipus d’interès Per Kuznets aquesta regla no és tan estable a llarg termini, altres elements influeixen, com el tipus d’interès o la riquesa  Duesenberry: o Irreversibilitat dels nivells de consum o Efecte-demostració, la importància de la renda relativa:  Els consumidors imiten i segueixen el consum que fan els consumidors de rendes més altes, de manera que el seu consum no depèn del seu nivell de renta sinó de la renta que tinguin aquells que es prenen com a referència.
 La teoria del cicle vital de Modigliani: o Els individus planifiquen el consum i l’estalvi per un llarg període amb la finalitat de distribuir-los de la millor manera possible o Per tant, el comportament del consum no depèn tant de la renta de cada període com de les expectatives.
Marc López Ch.
-Quan estàs adalt de tot es perquè tens la màxima capacitat d’estabilitat. En canvi, quan deixes de treballar estàs abaix. El desestalvi es produeix a tots els punts d’abaix la ralla vermella. La línia blava reflexa el nivell de consum i la línia vermella el nivell de consum al llarg del temps. Quan comences a treballar els teus ingressos pugen (línia vermella).
 La teoria de la renda permanent de Friedman: o El consum no està relacionat amb la renda que s’obté cada any sinó amb una estimació a llarg termini de la renda o Variacions en el nivell de renda present només tindran efecte sobre el consum si afecten el nivell de renda permanent 9.1.6 La funció de consum keynesiana S’utilitza per calcular la despesa dels consumidors 9.1.7 Altres determinats del consum  La riquesa acumula (l’efecte riquesa)  Eficiència del sistema financer: trasllat de rendes del futur al present  Cobertura social Marc López Ch.
 Les expectatives sobre els preus  Les expectatives en treballar/ atur  Els factors psicològics i culturals: (‘la publicitat massiva: mostren com xina i Amèrica està molt diferenciades. Els americans estalvien molt poc i els occidentals no’).
Cobertura social: a Xina la població que no tenia cobertura sanitària i va gastar l’estalvi que tenia acumulat.
És a dir, que determina el consum de la societat.
9.1.8 L’estalvi  Determinats principals de l’estalvi: o Tipus d’interès d’interès que nominal (tipus t’ofereixen per posar els diners al banc) o Nivell de preus El principal determinante del ahorro es el tipo de interés real. Tipos de interés nominal + inflación (relación para que un depósito tanga rentabilidad) 9.1.9 Altres determinants de l’estalvi  El desig d’adquirir determinants béns (habitatge)  Estructura demogràfica  Funcionament del sistema financer  Expectatives Marc López Ch.
9.1.10 El nivell d’estalvi dels països 9.2 la demanda d’inversió  La demanda d’inversió ve donada pels augments desitjats o planificats per les empreses de capital físic (fàbriques i màquines), i d’existències  Només les empreses inverteixen. Amb una única excepció: l’adquisició d’habitatges per part de les famílies  La inversió és molt més volàtil que el consum (‘són molt inestables’).
9.2.1 La demanda demanda d’inversió:  El tipus d’interès (el cost del diner)  El nivell de producció o renda  La política fiscal (impostos)  Les expectatives empresarials 9.2.2 El model keynesià de la despesa  Las identitats bàsiques del model -Y=C+S -S=I (Estalvi=Inversió) -Y=C+I Marc López Ch.
Clase práctica 29/04/16 1. La política fiscal se mide a partir de varios factores -El gasto público:  El gasto público (G): o Gastos públicos corrientes o Gastos públicos de inversión: carreteras, ferrocarril… o Gastos financieros: relacionado con la deuda pública  Transferencias (TR): (‘el estado da un dinero sin que sea devuelto, sino que lo reciben por cumplir unas condiciones determinadadas’) -Los ingresos públicos:  Impuestos o Directos:  Directos progresivos: las personas que tienen un mayor ingreso pagan un porcentaje más alto. Ej: IRPF o Indirectos: independientes de la persona como el IVA  Cotizaciones sociales 2. La política fiscal expansiva y restrictiva Marc López Ch.
Oferta agregada a largo plazo: a largo plazo hay un capital potencial, que se debería adquirir con el tiempo. La idea es que la demanda cruce el nivel potencial donde se encuentra la demanda agregada (todos los agentes de la economía). La situación donde intercepta la demanda agregada implica que tiene el país.
Política expansiva – DE EXAM Según los keynesianistas, una política economía expansiva combate una época recesiva. El output es una brecha negativa en la producción.
Brecha negativa: si nos encontramos por debajo del potencial. La demanda agregada se desplazaría con una política expansiva. Para cerrar una brecha negativa: -Aumentar el gasto público y transferencias -Reducir los impuestos Política contractiva Cuando los precios se encuentran por encima del equilibrio potencial estamos delante de un problema económico. Para combatirlo, tendríamos que cerrar una brecha inflacionista, en que los precios estan por delante del potencial. El objetivo es la producción agregada> output potencial -Reducir transferencias y gasto público -Aumentar impuestos En resumen… Marc López Ch.
1. Los retardos de la política fiscal 1. Darse cuenta de la brecha 2. Elaborar un plan 3. Implementar un plan 4. El saldo presupuestario  Son los ingresos (impuestos- T-) menos los gastos (-G-gasto púbico y transferencias- TR-) o Superávit: los ingresos son mayores que lo que gasta el Estado en un año.
o Déficit: el ingreso del gobierno es menor que sus gastos en un año.
 La política fiscal contractiva: si tenemos un superávit en una política expansiva se reduce el superávit i con una política fiscal contractiva se aumenta el superávit.
El déficit no siempre esta justificado. En situaciones de crisis, tener un déficit no es bueno.
 La deuda pública Inversiones, salarios y transferencias durante un año pueden determinar el déficit del Estado.
Cuando nos encontramos en una situación de desequilibrio financiero (T<D+TR), el Estado ha de recurrir al mercado financiero para solicitar un prestamos, que tiene una cantidad de intereses. De manera que devuelves más dinero del que te dejan.
La deuda pública es la acumulación de los déficits año tras año.
En estos casos, el PIB nos indica el porcentaje y nos permite compararlo con los demás países.
...

Comprar Previsualizar