2.4. Escriptura gòtica (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Paleografía y Diplomática
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 29/05/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

2.4.   ESCRIPTURA   GÒTICA.   LLEGIR   I   ESCRIURE   A   LA   BAIXA   EDAD   MITJANA.   La   necessitat  d’escriure.     CONTEXT  HISTÒRIC     Ja  estem  en  plena  Edat  Mitjana.   Hem   de   parlar   d’una  societat   que   ha   canviat   i   per   tant,   altres   necessitats,   en   tots   els   àmbits,   i   també  és  veu  en  l’àmbit  de  l’escriptura  i  els  productes  que  aquesta  produeix.   è Noves   necessitats   d’escriptura   à   apareix   burgesia,   noves   classes   socials,   que   necessiten  escriure  i  noves  tipologies  documentals  pel  seu  ofici.  Els  models  anteriors   no   els   serveixen.   I   més   classes   socials   accedeixen   a   l’alfabetització   a   través   de   la   lectura.  Més  dones  que  aprenen  a  llegir  i  escriure   è Noves  necessitats  documentals  à  pels  nous  usos  i  oficis  a  les  ciutats     CONTEXT  SOCIO-­‐ECONÒMIC     • • • Intensa  vida  espiritual  à  a  nivell  individual,  la  gent  vol  accedir  als  llibres  sagrats.     Nova   cultura   (aristotèlica)   à   s’accedeix   a   la   universitat.   Boom   de   les   universitats   arreu  d’Europa.   o Universitats:  necessiten  llibre,  en  això  es  basa  la  lliçó,  en  discutir  els  textos  a   classe.  És  bàsic  al  sistema  educatiu   o Mercaders:   el   seu   ofici   necessita   per   exemple   lletres   de   canvi   (pagues   i   recuperes  el  diner),  nous  contractes...   o Noves   institucions:   cancelleries,   notariats...   es   fan   copies   de   tot   això   que   s’expedeix,  apareix  la  institució  del  notariat...   Augment  de  l’alfabetització     També   és   important   l’arribada   del   paper,   molt   més   fàcil   de   produir   que   el   pergamí,   no   cal   alimentar  animals...         1     ESCRIPTURA  GÒTICA     Escriptura   llatina   usada   a   Europa   durant   la   Baixa   Edat   Mitjana,   de   la   qual   cal   distingir   dos   gèneres:   • • Librària     Documental  cursiva   Tot  i  que  la  seva    mateixa  difusió  en  totes  les  classes  socials  i  la  diversitat  d’usos  i  d’institucions   van  produir  l’aparició  de   moltes   variants   regionals   i   fins   i   tot,   personals.  Diversitat,  necessitat   d’usos  molt  diversos.     ORÍGENS  ESCRIPTURA  GÒTICA,  TRAICIÓ  DE  LA  CAROLINA  A  LA  GÒTICA     Es  una  evolució  de  la  carolina.     • S.   XI,   a   França,   Anglaterra   i   Alemanya,  es  produeix  la  transició.     I  un  dels  elements  que  marcaran  el  canvi   à  ús  de  un  canvi  tècnic:  l’ús  de  la  ploma   amb   tall   oblic   a   l’esquerra,   que   implicà,   per  la  forma  com  cau  la  tinta:   • Canvis   en   el   traçat   (més   anguloses)   • Contrast   entre   traços   gruixuts   i   prims   • Clars-­‐obscurs   Podria   ser   una   beneventana.     imitació   de   la       Exemple  dels  mateixos  traços  fent  servir  una  ploma  diferent  a  la  imatge.       2     CARACTERÍSTIQUES:     El   nom   gòtic   ve   dels   humanistes   italians.   Visió   pejorativa,   en   contraposició   a   l’escriptura   antiqua,  romana.     Característiques:   • • • • • • • Tendència  a  la  regularitat,  la  uniformitat  i  el  ritme  dels  signes   Les  grafies  tenen  tendència  a  la  verticalitat  (“s”  que  sobresurten  per  dalt  i  baix...)   Traços  angulosos  provocats  per  l’ús  d’un  nou  tipus  de  ploma   Les   parts   inferiors   d’algunes   lletres   acaben   en   punxa   (també   conseqüència   nou   tall   ploma)   L’últim  traç  d’algunes  lletres  (m,  n,  u)  serveix  d’enllaç  en  les  següents  (lligadures)   Cursivitat   i   ús   d’abreviatures   tècniques   (manuals   universitaris   i   llibres   notarials...),   al   escriure’s  més,  cal  fer-­‐ho  més  ràpid   Alfabet   majúscules   deriva   en   gran   part   de   l’escriptura   uncial   i   la   capital,   amb   traços   ornamentals  en  algunes  grafies.       LLEIS  DE  WILHELM  MEYER:     Paleògraf   del   XIX   que   va   observar   tres   regles   que   es   respecten   en   l’escriptura   gòtica   més   formal  i  rigorosa,  la  més  canònica,  que  segueix  més  el  model.   • • • Les   corbes   de   dues   lletres   col·∙locades   una   davant   de   l’altra   (be,   oc,   po)   s’apropen   i   recobreixen  mútuament  (nexe)   Per  evitar  la  trobada  o  tangència  entre  corba  i  recta  de  la  “r”  en  arc  adopta  forma  de   “2”:  orum,  br,  dr,  Ur.   La   “d”   pren   forma   uncial   amb   asta   incurvada   cap   a   l’esquerra   davant   de   lletres   rodones  com  la  “a”,  la  “o”,  la  “i”  i  la  “r”  en  forma  de  2.     L’ESCRIPTURA  GÒTICA  CATALANA     Sesé  (1940)  i  Casula  (1970),  parlen  d’això:   • • Gòtica  aragonesa  (Sesé)   Gòtica  catalana  (Casula)   I  Mundó  (1985)  estudia  l’evolució  de  la  carolina  a  la  gòtica:   3     • • • • S.XII-­‐  ½  XII:  minuscula  postcarolina  (pocs  contrastos)   ½  XII  -­‐  principis  s.  XIII  :  protogòtica  (contrastos  i  trencats  en  els  traços)   principis  s.XIII:  gòtica  incipient  (contrastos  molt  marcats)   Gòtica  catalana:  des  de  1250  a  1380  (quan  ja  està  completament  definida)                           4     ESCRIPTURES  GÒTIQUES     Escriptura  Bastarda  à  no  es  pura,  està  barrejada.  És  una  evolució  d’algunes  formes  gòtiques,   que  s’introdueix  a  França  al  XIII  i  arriba  per  influència  a  Catalunya  al  XIV.   Es  caracteritza  per:     • • • una  major  senzillesa   inclinació  cap  a  la  dreta     i   sobretot   per   la   particularitat   de   les   astes   descendents,   que   acaben   en   punxa   i   que   per  altra  banda  són  més  gruixudes  a  l’inici.     ELS  LLIBRES   Llibres  de  tots  tipus  i  per  a  tots  els  públics.   • • • • • • • • • Llibre   de   lleis   à   amb   text   principal,   comentaris   i   glosses   marginals   o   escolis.   A   les   escoles  es  treballava  així.  Un  exemple  és  el  Decret  de  Gracià.   Herbaris  (llibres  sobre  herbes  medicinals)   Llibres  diversos  sobre  medicina   Llibres  d’hores  à  sobre  les  oracions  de  cada  moment  del  dia   Llibres  d’història  à  llibre  dels  fets  (Aventures  del  regnat  de  Jaume  I)   Bestiaris  à  parlen  d’animals,  histories  sobre  animals.   Llibres  d’escacs   Liber   feudorum   maior   (recopilació   de   documents   de   l’arxiu   reial   per   defensar   els   privilegis  o  propietats  que  tenia  la  corona).  Són  els  cartularis.   Llibre  dels  usatges,  (Compilació  de  lleis)     Decoracions  marginals,  narren  sovint  histories  que  no  tenen  a  veure  amb  el  tema.         5     ...

Tags: