Tema 5. Plenària sobre la lectura (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia d'Europa
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 30
Subido por

Vista previa del texto

Comentaris de lectura de la setmana Creixement vegetatiu Taxa de mortalitat: no és un bon indicador de la situació econòmica o grau de desenvolupament d’un país quan són països que tenen la població tan envellida.
Taxa de mortalitat infantil: als EUA és molt més alta, ja que el sistema sanitari no és universal.
Esperança de vida Natalitat-mortalitat: la caiguda de la taxa de natalitat té més a veure amb factors religiosos i polítics que no científics. El límit del progrés laboral es relaciona amb la planificació de tenir fills. La gent de camp tenia més fills perquè poguessin mantenir les terres i, a més, poguessin entrar més diners a la família.
Irlanda encara té un creixement vegetatiu important. Natalitat baixa: tota l’Europa septentrional menys França, que considera que tenir fills és quelcom actiu pel país i, per tant, se’ls dona subvencions perquè els fills suposen un futur ingrés econòmic. Els discursos de l’extrema dreta francesa acusen que hi ha gent que té fills per viure de subvencions de l’estat.
Esperança de vida: a Europa hi ha taxes bastant altes d’esperança de vida. La dels homes acostumava a ser més baixa pels hàbits de consum de tabac, alcohol, etc. Ara s’estan anivellant, però hi continua havent distància.
Les taxes de mortalitat més baixes són les del sud, ja que la població és encara relativament jove.
Espanya, Itàlia i alguns països del sud, la davallada a la taxa de natalitat es va produir més tard, bàsicament a partir de la dècada dels 70 (fins la mort de Franco, estaven prohibits tots els mètodes anticonceptius). En els països del sud d’Europa, l’arribada d’aquesta davallada de natalitat és molt gran. La nostra ja és una generació de davallada. Per al relleu generacional, se necessita un 2,1 de tassa de natalitat. Si és superior, la població s’està rejovenint. Si és al contrari, la població s’està envellint. Al Nord d’Europa, quan van tenir una taxa de l’1,8, van dur a terme moltes polítiques per fomentar el creixement de la població. En canvi, als països del sud no es van dur a terme aquestes polítiques i hi arriba a haver taxes de natalitat per davall de l’1.
1 Diferents models de benestar Hi ha quatre grans nivells.
A EUA et fan passar unes duanes molt fortes si véns d’Europa menys si véns d’Irlanda, ja que aquest procediment es fa abans de sortir.
Migracions Concretament, parlem de les emigracions. El tema de l’emigració podria ser un dels trets identificadors europeus. Els europeus hem estat tradicionalment emigrants, bé amb aquest nom o amb el de “colonitzadors” o “treballadors especialitzats”. Europa ha enviat emigrants des de l’antiguitat. L’etapa d’or potser serien els grans descobriments del s.
XV.
Aquests processos d’emigració de les etapes colonials són molt petits quant a persones, però tenen un impacte molt gran: aquesta gent que va marxar, ja sigui per raons polítiques, religioses (missioners) tant com pels que volien anar a l’aventura, eren uns atrevits: sabien quan sortia el vaixell però no quan o si arribarien. Reproduïen exactament la forma de vida d’on venien, perquè era l’únic que podien mantenir com a identitat.
Sistema de colonització militar de quadricules: quan van colonitzant un quadre x, hi fan una ciutat nova (per exemple, amb la conquesta de les terres musulmanes).
Quan arriben a Amèrica, els portuguesos copien el model del seu país: tenen el poder polític a baix i l’altre a baix. La capital, que estaria a la costa, controlaria un territori a l’interior, però no hi hauria un sistema estrictament jeràrquic. L’únic país de Llatinoamèrica que ha pogut canviar de capital política unes quantes vegades és Brasil, ja que el sistema no està tan centralitzat: Bahía, Río de Janeiro, Brasilia.
En quin moment comença a canviar aquesta situació? A partir del segle XVIII, la millora dels mitjans de transport fa que emigrar sigui cada vegada més fàcil i més segur. Sobretot amb l’arribada del vaixell de vapor a partir de la segona meitat del s.
XIX, cap a Amèrica, Àfrica i Àsia es fa un recorregut més segur. Abans, les possibilitats que el trajecte fos un desastre eren molt altes. A partir del s.
XIX, el canvi de tendències demogràfiques a Europa fa que la població creixi molt i hi hagi 2 tensions quant als recursos, de manera que hi ha un efecte de fer marxar a la gent. Els britànics parlen dels push and pull factors (els que empenyen i els que treuen).
Quins serien els elements que empenyen la gent a marxar? La falta d’aliment, buscar treball, l’esperança d’una millora econòmica. Llavors, és un moment de grans fractures polítiques i persecució política i religiosa. Molta gent es veu perseguida perquè és una minoria en aquella zona.
Hi ha moltes reproduccions artístiques (literatura, cinema, pintura, etc.) sobre aqueta temàtica en el moment. Hi ha imatges referents al Nou Món i a les oportunitats que ens obre, per una banda i, per l’altra, d’altres referents al desencís.
Fins a la dècada dels anys 20 hi ha dos factors que afavoreixen i milloren la producció. Els pull factors són el fet que el territori és governat per gent del propi país, parlen la mateixa llengua, es coneix el sistema econòmic o gent que ja hi és. Hi ha demanda molt alta de gent per tenir terres. En el món pagès, ser propietari era de molt prestigi.
L’altre element són els facilitadors: les millores del transport i, concretament, el vaixell de vapors.
Per tant, tenim tota una sèrie de factors que empenyen la gent a marxar fins el segle XX, que afavoreixen aquesta mobilització. És molt important saber que som un continent d’emigrants: estem escampats per tot arreu: hi ha diferents zones del món colonitzades o habitades per emigració massiva d’aquells llocs.
Els emigrants d’Europeus a Estats Units havien de passar per a una Illa que avui en dia és el Museu de l’Emigració, al costat de l’Estàtua de la llibertat. Hi havia un gran nombre d’emigrants Europeus a estats units. El grup més nombrós són els irlandesos: quasi un milió de persones. Va perdre un terç de població al país. L’emigració alemanya també augmenta després de la unificació, ja que hi ha gent que se sent incòmoda.
En parlem perquè avui en dia es parla del fenomen de la immigració a Europa, però el tema d’emigració europea és clau i no s’ha d’oblidar. L’emigració italiana als EUA augmenta moltíssim al 1891-1910, són 2.698.000 habitants. Les màfies irlandeses i italianes es barallaven.
Què és el que fa que canviï tot? Trobem les Guerres Mundials, però també destaca la Gran Depressió. Per primer cop, els països receptors consideren que ja en tenen prou amb la gent que hi ha, tanquen literalment les fronteres i no deixen passar més gent. Esclata la Segona Guerra Mundial, i 3 tenim gent movent-se arreu d’Europa per guerres mundials i guerres civils. És un fenomen molt puntual en el temps que te gran volum, però no es tan important com el que vendrà després. A partir de la dècada de 1950, Europa comença a ser un continent receptor d’emigrants en comptes de ser un continent emissor d’emigrants, i això es deu en part per un fenomen que es produeix als països que havien estat grans gegants colonials, ja que hi ha migracions des de les colònies cap a les grans metròpolis.
Fluxos principals: - De les antigues colònies a les metròpolis - Del Sud d’Europa als països del centre i nord d’Europa A Espanya comença a venir la immigració sobretot quan s’entra a la UE, és a dir, pràcticament fa menys d’una generació. Si tenim un continent sencer que està envellint amb un sistema de benestar molt generós l’única manera de solucionar-ho és el fet que hi hagi immigració. Per tant, enfrontarnos a la diversitat cultural és un dels futurs d’Europa. Hem passat segles per auto-afirmar-nos en la nostra identitat conjunta i territorial, i ara ho hem de posar en dubte per tota la immigració.
4 ...