Estructura de la Comunicació - Tema 6-8 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 21
Fecha de subida 11/03/2016
Descargas 8
Subido por

Descripción

Mercè Díez

Vista previa del texto

ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     39   6. Finançament de les corporacions públiques de mitjans   Els  fons  poden  provenir  de  4  llocs:   1. Impostos   (cànon).   Impost   específic   per   pagar   un   servei   concret.   Per   tinença   (tenir)   i/o   ús   dels   aparells   receptors   (pagues   l’impost   al   comprar   l’aparell,   o   amb  factures  elèctriques).  Generalment  és  x  finançar  sector  públic.  (El  2011  a   Espanya   s’elimina).   És   especialment   estès   a   Europa,   en   el   cas   d’Amèrica   el   cànon   no   existeix.   Inicialment,   a   alguns   països   es   comença   a   pagar   per   tenir   aparells   de   ràdio,   amb   l’aparició   de   TV   trobem   un   cànon   també,   i   n’hi   havien   dos:   després   s’ha   eliminat   el   de   la   ràdio   i   ha   quedat   només   el   de   la   TV,   que   serviran  per  alimentar  tota  la  radiotv  del  país.       2. Fons   públics.   Pressupostos   de   l’Estat   o   altres   autoritats   governamentals   (regionals  o  locals).  Es  fixa  una  quantitat  independentment  del  nivell  de  renta:   des   d’un   punt   de   vista   progressista   no   és   bo.   També   es   centrada   en   el   sector   públic.  Public  broadcasting  Service  (PBS).  Emissores  petites  que  es  dirigeixen  a   un  caràcter  col·∙lectiu,  i  poden  rebre  una  petita  part  dels  fons  de  l’estat.         3. Publicitat.  Normalment  es  concentra  en  el  sector  privat  però  els  mitjans  públics   també  poden  rebre  diners  ds  d’aquesta  banda.  Quan  un  mitjà  es  finança  amb  la   publicitat,  nosaltres  com  a  audiència  som  venuts.  Que  un  mitjà  tingui  publicitat   farà  només  programes  amb  mes  audiències  i  no  en  farà  de  menys  per  tenir  més   beneficis.   La   publicitat   té   limitacions   sobre   quantitat,   freqüència,   naturalesa   i   procedència   (segons   l’àmbit   de   cobertura:   emissores   locals   que   han   de   concentrar-­‐se  en  emetre  la  publicitat  de  comerços  del  seu  àmbit).  Els  mitjans   públics  tenen  més  limitacions  que  els  privats,  i  segons  el  mitjà  poden  haver-­‐hi   condicions  diferents         4. Recusros  comercials.  Venda  de  programes  o  prestació  de  serveis.   ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ   40     Habitualment  es  barregen  dues  o  més  formes  de  finançament  per  arribar  a  finançar  les   radiotv   publiques.   Aquestes   formes   venen   determinades   per   llei,   tot   i   que   a   vegades   aquestes  lleis  no  estan  aplicades.         6.1 Finançament  a  RTVE       • Inicis  (1957)   Va   iniciar   en   un   moment   de   postguerra   i   penúria   econòmica,   en   una   espanya   dictatorial  en  situació  desenvolupista.    Era  un  monopoli  que  va  poder  gaudir  des  d’un   primer  moment  al  finançament  de  publicitat,  única  font  d’ingressos.  En  aquell  moment   aquest   model   comercial   no   era   freqüent   a   Europa,   a   altres   llocs   es   finançava   amb   cànon.  A  Espanya  hi  havia  poques  TV   Amb  l’Estatut  de  la  ràdio  i  la  TV  (1980)  veiem:   Model  mixt.  Subvencions  públiques,  ingressos  comercials  (publicitat  i  venta  productes)   i   cànon   (que   no   es   va   establir).   La   font   primordial   era   la   publicitat.   Era   una   situació   caòtica   perquè   el   cànon   sabien   que   no   s’establiria.   Temporalment   es   va   suprimir   les   subvencions  estatals  (govern  socialista,  Calviño)       • Anys  90  i  principis  de  2000   Inicia  la  competència  amb  la  televisió  privada  (Telecinco,  antena  3  i  canal+).   RTVE   comença   a   endeutar-­‐se   (tenia   diverses   emissores,   canals,   institut   de   formació,   una   orquestra,   coral...   )   d’una   manera   exagerada,   fins   al   punt   que   el   2001   es   va   adscriure  a  la  Sociedad  estatal  de  participacions  Industriales  (SEPI)  .   1994   es   crea   la   Unión   de   Televisiones   Comerciales   Asociadas   (UTECA).   És   important   perquè   veiem   com   canvia   el   finançament:   un   dels   primers   objectius   demanava   reducció  de  minuts  de  publicitat  de  RTVE  i  més  tard  eliminació  de  publicitat.       Consell  per  a  la  reforma  dels  mitjans  de  titularitat  estatal.     Des  del  punt  de  vista  del  finançament,  la  seva  proposta  era  un  model  que  la  publicitat  i   el   patrociini   fos   un   40%   del   pressupost,   la   venda   de   productes   un   10.-­‐15%   i   els   pressupostos   de   l’Estat   (45-­‐50%).   Reduccio   gradual   del   finançament   publicitari,   i   ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ   41     desaconsellava  el  canon  o  una  tasa  a  empreses  privads  de  radiotv  per  us  de  lespectre   radiolectric.   En  sintonia  amb  les  propostes  del  consell  de  savis:  necessitat  d’establir  un  finançament   estable  i  evitar  el  dèficit  amb  endeutament.   Sistema   mizt,   publicitat,   subvenció   directa   per   tasca   de   servei   públic   i   venda   de   productes.   No   especificava   el   pes   de   cada   font   d’ingressos.   Possiblitat   de   limitar   la   publicitat.     Revisió  del  model   Desembre   2009   investigació   Comissió   Europea   (vulneració   normes   sobre   ajudes   públiques)     Raons  de  Rajoy  per  canviar  radicalment  el  model  del  2007  al  2009:   -­‐  Pressions  per  part  de  la  UTECA,  les  tv  privades  pressionaven  per  eliminar  la  publi.   -­‐     Questionament  per  part  d’h   +  CCRTV  finançament  +  contracte  programa       Ingressos  CCMA.     Gràfica:   veiem   que   algunes   de   les   dades   de   publi   (vermell)   no   són   certes   perquè   era   el   finançament  que  es  suposava,  no  el  real,  que  acabava  sent  menor.  Hi  ha  cada  cop  un   progressiu  descens  del  subvenció  de  l’Estat  i  de  la  publi.     Llei   11/2007   de   la   CCMA.   Reitera   la   necessitat   del   contracte   programa   (vigència   de   quatre   anys),   i   una   necessitat   d’elaborar   un   mandat   marc(   vigència   de   sis   anys).   Es   remarca   la   Disposició   addicional   sobre   la   reducció   de   la   publicitat   –   no   competeix   amb   les  privades,  per  tant  ha  de  tendir  a  reduir-­‐se.   Mandat   marc:   els   mdc   “poden”   tenir   un   sistema   de   finançament   mixt.   A   més,   en   aquest  mandat  marc,  les  tarifes  publicitàries  s’han  d’adaptar  als  preus  de  mercat:  no   pot   negociar   en   el   mercat   amb   uns   preus   que   juguin   amb   la   competivitat   que   dóna   disposar  de  subvencions  públiques.  És  una  obsessió  perquè  la  radiotelevisió  pública  no   faci  una  competència  avantatjosa  a  la  televisió  comercial.   ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     Consell  del  govern  CCMA,  el  març  de  2011  fa  un  paquet  de  mesures:   42   -­‐  Absorció  d’Activa  Multimedia  Digital  i  CCRTV  Interactiva  per  part  de  TVC   -­‐  reduccions  salarials  treballadors  (referèndum)   -­‐  Racionalització  estructura  directiva,  immobles.   És   un   intent   per   intentar   reduir   el   deute   i   intentar   que   no   rebi   diners   per   fons   publicitaris.   Associació   Catalana   de   Ràdio   pressió   sobre   el   finançament   publicitari   de   Catalunya   Ràdio  (compareixença  al  Parlament  l’octubre  de  20119     Llei  2/2012  de  22  de  febrer,  de  modificació  de  diverses  lleis  en  matèria  audiovisual   Planteja  l’eliminació  de  la  publi...     Afectacions:   Clausura  del  canal  3XL,  fusió  Super  3  i  Canal  33   Fi  emissions  per  FM  d’ICAT  FM   Tancament  distribució  per  satèl·∙Lit  del  canal  internacional  de  TVC   Tancament  corresponsalies  a  Sud-­‐Amèrica  i  el  Marroc.  La  Seu  d’Urgell,  Terres  de  l’Ebre   i  Perpinyà.   ERO  (juliol  2013,  225  treballadors)   Externalització  del  departament  comercial     **  Buscar  info  grup  Godó  i  Grupo  z   Classe  14  maig  2014.   CCMA.  Al  gener  de  2014  s’inclou  una  clàusula  que  deroga  l’eliminació  progressiva  de  la   publicitat  de  Catalunya  Ràdio.  Els  motius  que  fan  que  la  Generalitat  canviï  d’opinió  ha   estat  que  CiU  necessitava  un  soci  per  ajudar  a  validar  els  pressupostos  i  aquest  va  ser   d’ERC,  que  sempre  havia  estat  contrari  a  l’eliminació  de  pressupostos.     El  nou  plantejament  que  es  vol  vendre  és  que  es  tira  cap  a  un  model  en  que  es  busca   les  “sinèrgies”  entre  els  diferents  MdC  i  les  diferents  plataformes  d’Internet  i  es  vol  fer   un   model   conjunt   del   finançament.   El   que   realment   ha   passat   ha   estat   que   el   finançament   sigui   fet   pel   grup   Godó   hagués   tingut   molta   polèmica,   que   la   privatització   que  ja  havia  fet  havia  estat  molt  pressionada.     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ       43   CRISI  DE  CREDIBILITAT  DELS  MITJANS.       ACTUALITAT Francesc Homs denuncia el tancament que es parlaria en el consell de ministres.
Les eleccions 25M han influït a parlar ara de s’ha hagut d’anular el procés d TEMA 8 | El control del funcionament dels mitjans audiovisuals FORMES DE REGULACIÓ I CONTROL RTVE CCMA Autoregulació L’acció reguladora el que vol evitar és que hi hagi una concentració i que hi hagi pluralisme Com es controla el funcionament dels mitjans audiovisuals FORMES E REGULACIÓ I CONTROL 1. Autoregulació w Té a veure amb la teoria de la responsabilitat social (independència dels mitjans + obligacions envers la societat).
w L’autoregulació pot afectar tan en els mitjans públics com els privats.
w Regulació interna L’autoregulació pot ser interna (que només afecta a un mitjà i que ell mateix s’autoimposa).
Ex. Codi d’autoregulació de RTVE per a la defensa dels drets del menor (2010).
ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     w 44   Acord entre mitjans o fins i tot amb altres actors.
L’autoregulació pot ser externa à autèntic acord que posa en relació els mitjans amb altres actors.
Ex. Codi d’autoregulació sobre continguts televisius i infància (2004).
Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, Autocontrol, RTVE, diverses TV privades, associacions de consumidors i de protecció de la infància.
Control parlamentari Ens estem referent NOMÉS ALS MITJANSPÚBLICS w De manera regular hi ha unes compareixences periòdiques del responsable de la radiotelevisió pública davant d’una comissió parlamentària.
w Representació de les diverses forces polítiques. De vegades les compareixences poden implicar respostes orals en el moment, o per escrit.
w En el cas espanyol comissió mixta de membres procedents del Congrés dels Diputats i membres del Senat. Normalment la periodicitat és mensual w Respostes orals o per escrit a les preguntes dels diputats.
Control governamental Repartiment competències fixat a la Constitució espanyola.
Art. 148 competències exclusives de les CCAA (sense referències a mitjans).
Art. 149 estableix les competències de l’Estat: w 149.1.21 L’Estat té la competència del règim general de comunicacions.
Telecomunicacions. Radiocomunicació.
w 149.1.27 competència exclusiva sobre les normes bàsiques de tots els mitjans de comunicació social, sense perjudici de les facultats que en el seu desenvolupament corresponguin a les comunitats autònomes. Aquesta seria una competència compartida. Les comunitats autònomes poden desenvolupar alguns aspectes, l’Estat només fixa les normes mare.
Aquestes competències que poden desenvolupar les comunitats autònomes tenen llicencies per atorgar freqüència modulada i canals de televisió. En general les CCAA tenen competència en les concessions de ràdio en FM i en l’atorgament de llicències de televisió d’àmbit autonòmic i local.
Control governamental i competències (Espanya) MINISTERIO DE INDUSTRIA, ENERGÍA Y TURISMO.
ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     45   Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información (SETSI). Vigila el correcte funcionament des del punt de vista tècnic i de continguts.
Aspectes que toca: w Concessions radiodifusió en ona mitjana w Control de la publicitat. [que no superin els minuts màxims permesos com el contingut en sí de la publicitat].
w Que es compleixin les obligacions dels operadors: accessibilitat (subtitulació, llenguatge de signes…), la necessitat d’anunciar amb antelació la programació, diferenciar la publicitat de la resta de continguts [que no hi hagi la barreja entre la informació i la propaganda], respecte als menors i als drets fonamentals de les persones.
w Promoció de la producció audiovisual.
MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE: competències en cinema, audiovisual i indústries culturals en general.
w Té a veure amb la teoria de la responsabilitat social (independència dels mitjans + obligacions envers la societat).
Control governamental i competències (Catalunya) DEP. PRESIDÈNCIA /DIR. GRAL. DE MITJANS DE COMUNICACIÓ: qüestions relatives a la comunicació. En governs anteriors no depenien de presidència sinó d’un departament diferent.
Què es fa des d’aquest departament?: w Vigilar i sancionar: control i sanció mitjans audiovisuals w Fer tasques de suport a tot tipus de mitjans w Fer tasques de gestió i propostes de planificació de l’espectre radioelèctric.
DEP. EMPRESA I OCUPACIÓ /DIR. GRAL. DE TELECOMUNICACIONS I SOCIETAT INFORMACIÓ Èmfasi en la inspecció i control tècnic de mitjans audiovisuals DE LA DEP. DE CULTURA Hi ha ajudes i subvencions per fomentar les indústries audiovisuals catalanes.
w Dir. Gral. De Política Lingüística (doblatge i subtitulació) w Institut Català d’Empreses Culturals (subvencions empreses audiovisuals).
Autoritats reguladores independents Aquest concepte d’independent, per comprendre’l l’hem de relacionar amb el grau d’independència respecte el govern: - les figures que existeixen.
ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     - w w w 46   la quantitat de persones que pot assegurar més o menys pluralitat la forma d’escollir-les (a través de majoria qualificada/..).
la valoració del currículum professional del candidat.
el període del mandat (que si coincideix amb les legislatures serà més probable que coincideixin amb la ideologia que governi).
Designació parlamentària / independència: es veu influïda per la llista de factors anteriors N’hi han algunes que només es dediquen Ràdio i televisió i d’altres als nous serveis.
Possibles funcions: (de més bàsiques a menys) ¨ Observar com són els continguts i vetllar perquè es compleixin les normatives (publicitat, menors, pluralisme...).
¨ Atorgar o no títols habilitants perquè tinguin llicencies per emetre.
¨ Responsabilitats gestió de l’espectre.
w Associació que existeix a EUROPA: European Platform of Regulatory Authorities (EPRA), 1995. Fòrum de trobada on es posen d’acord a nivell europeu Fòrum informal de relació entre autoritats reguladores.
Les més importants Conseil Superieur de l’Audiovisuel (França) Office of Communications (Regne Unit) Les més importants espanyoles Presents CAC, CAA i CNMC (anteriorment la CMT –Comisión del mercado de las telecomunicaciones-).
w Federal Communications Comission (EUA) En el cas dels estats units, en el país on es més extrem les tendències liberals, fins i tot en aquest context tenen un organisme regulador (i amés, potent).
Es fixa més w Consejo Estal de Medios Audiovisuales (CEMA) Previst a la llei 7/2010 General de la Comunicació Audiovisual. Mai creat.
Aquesta llei incloïa la premissa que existís un organisme de regulació audiovisual espanyol. Ni per una banda ni per l’altra no van ser capaços de fer un organisme regulador de l’audiovisual w Les seves funcions són assumides per la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (entra en funcionament octubre 2013). Que ha absorbit les competències que que havia de tenir la CEMA.
ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     w 47   Es va concentrar tot en un à CNMC.
Arguments contraris: econòmics / censura (necessitat de garantir drets protegits per llei).
La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia assumeix les funcions de diverses institucions reguladores, a banda del CEMA: ÉS UN BATIBULL: n Comisión Nacional de la Competencia n Comisión Nacional de la Energía n Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones n Comité de Regulación Ferroviario n Comisión Nacional del Sector Postal n Comisión de Regulación Económica Aeroportuaria Àrees: competència, telecomunicacions i serveis audiovisuals, energia, transports i sector postal Consells audiovisuals autonòmics Consejo Audiovisual de Madrid Creat el 2001 i suprimit el 2006. Només era consultiu, no tenia competències fortes. Vida curta i poc intensa.
Consejo Audiovisual de Navarra Creat el 2001 i suprimit el 2011 per raons pressupostàries, també.
Consejo del Audiovisual de Andalucía Creat el 2005. 11 membres. Elecció parlamentària per cinc anys amb una possible reelecció.
30/4/12 Programa de reformes de l’executiu de Rajoy enviat a Brussel·les per reduir el dèficit públic, proposa eliminar organismes per evitar duplicitats, entre els quals els consells audiovisuals autonòmics.
Consell de l’Audiovisual de Catalunya (abraça tots els mitjans: també internet) Abraça tots els Mitjans audiovisuals (ràdio, TV, Internet).
Afecta a Privats i públics.
Afecta als mitjans amb un àmbit d’actuació autonòmic i local (a Internet sobre els establerts a Catalunya).
Competències n Es centren en el mitjans públics n TV privades d’àmbit català n TV locals, públiques i privades n Ràdios en FM, públiques i privades n Prestadors nous serveis (Internet) establerts a Catalunya ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     n 48   Continguts de les desconnexions a Catalunya de les cadenes estatals Funcions n Títols habilitants n Continguts: o Compliment normativa, pluralisme polític, social, religiós, cultural i de pensament.
o Pluralisme lingüístic.
o Protecció menors.
o Publicitat.
o Compliment missions de servei públic.
Llei 2/2000, de 4 de maig, del CAC.
Ampliació competències llei 3/2004.
També regulada per la llei 22/2005 de comunicació audiovisual de Catalunya Llei 2/2012, de 22 de febrer, de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual: n Reduir els membres: 6 membres (abans 10) n Reducció del ventall dels partits polítics. Elecció com a mínim dos grups parlamentaris (abans tres). No s’obté una majoria de dos terços, majoria absoluta en segona votació a la mateixa sessió (rebaixa majoria qualificada) n S’ha mantingut el mandat de sis anys 21 / 05 / 2014 TEMA 9 | Els blocs electorals: un excepcional i controvertit sistema de protecció del pluralisme Espanya Mitjans públics europeus CAC Crítiques professionals TVE w Professionals contraris (periodistes) à per l’escassa representació dels partits minoritaris.
w Publicitat: No són espais de publicitat: són espai d’informació i ara s’han convertint en propaganda.
w Mitjans públics, i ara també privats w Distribució del minutatge ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     w 49   Legislació A la majoria de democràcies s’hi fa referència a: o les normes fonamentals (de manera genèrica i per a tots els suports) o la legislació específica (principalment per a l’audiovisual) Espanya Protecció del pluralisme polític Constitució espanyola.
n Art. 1 n Art. 20 (llibertat d’expressió): dret que tenim a rebre informació veraç.
n Art. 149 competència exclusiva de l’Estat en les normes bàsiques de tots els mitjans de comunicació, sense perjudici de les competències autonòmiques En període electoral la protecció del pluralisme polític queda en mans de la legislació electoral.
Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG –Llei Orgànica de Règim Electoral General–).
Art. 66: “El respeto al pluralismo político y social, así como la neutralidad informativa de los medios de comunicación de titularidad pública en período electoral, serán garantizados por la organización de dichos medios y su control previstos por las leyes” Parla dels continguts informatius, com s’ha de produir la info en els mitjans públics. Ha de ser plural ideològicament. Aquests continguts dels mitjans audiovisuals els vigila les autoritats reguladores.
En cas que els partits polítics no estiguin d’acord poden anar a queixar-se a la Junta Electoral.
Possibilitat de recórrer a la Junta Electoral Art. 67 Es centra en la propaganda Atorga a la Junta Electoral l’atribució dels temps de propaganda electoral gratuïta als partits, en funció dels vots obtinguts a les anteriors eleccions equivalents (blocs ponderats).
La junta electoral no té per què donar un minutatge pel que fa a la informació electoral: només intervé si hi ha algun tipus de demanda.
Doctrina erràtica de la Junta Electoral central ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     50   Primera etapa (1977-1988) sense criteri explícit. Ratifica els criteris de RTVE, però no considera que la proporcionalitat directa sigui d’aplicació a la informació electoral.
o Segona etapa (1989-2005) assumpció progressiva del criteri de proporcionalitat dels vots.
o Tercera etapa (a partir de 2005) fixa cada vegada criteris més específics, com l’ordre d’aparició dels blocs informatius minutats o l’exigència que la minutació sigui diària. à els professionals de la informació han d’elaborar-la amb el cronòmetre a la mà.
APLICAR EL TEMPS SEGONS ELS VOTS: es desconfia dels periodistes en període electoral, estan segrestats i no poden valorar la informació.
à gravíssim des d’un punt de vista democràtic.
o Llei orgànica 2/2011, de 28 de gener, per la qual es modifica la LOREG.
Imposa els blocs electorals a les televisions privades.
TVE Els blocs electorals no s’aplicaven durant els primers anys de democràcia.
Apareixen a partir de 1982 (govern PSOE). La direcció de RTVE instaura el minutatge per la cobertura de la informació electoral (blocs).
Reacció partits de l’oposició: protestar perquè creien que no s’estaven comptant bé els minuts.
Consens polític per a l’aplicació d’aquest criteri. Únicament queixes per la seva aplicació (aliança de tota l’oposició el 1989 per l’aplicació dels criteris de la propaganda electoral a la informació).
Crítiques professionals o o o 1996 Sindicat de Periodistes de Catalunya S’intensifiquen les denúncies a partir de 2003. Primer manifest conjunt dels comitès professionals de mitjans públics 2008 recurs contenciós administratiu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació de la Premsa de Madrid i el Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia contra el pla de cobertura de RTVE (no admés a tràmit).
CAC 2007 recomanacions amb criteris de referència: es podrien matisar: n equitat, n professionalitat n interès informatiu n igualtat d’oportunitats ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     51   Es té en compte la representació electoral, però matisant-la.
Mitjans públics europeus A la majoria de països occidentals la informació política en períodes ordinaris i electorals no està subjecta al sistema de blocs.
a) Control per part de les autoritats de l’audiovisual.
b) Només Portugal atorga jurisdicció a un òrgan electoral.
c) Alemanya, Finlàndia i Regne Unit, el control de les emissores públiques és intern.
                  8. Ajuts a la premsa Europa Després  de  la  II  Guerra  Mundial,  per  invertir  el  procés  de  declivi  en  el  nombre  de  diaris   i  per  salvaguardar  el  pluralisme  en  la  premsa,  es  va  acordar  fer  un  segutis  d’ajuts  a  la   premsa  a  nivell  europeu.     8.1  Context  crisi  actual   Devallada   nombre   de   capçaleres   i   tirada;   processos   de   concentració.   Les   causes   d’aquesta  crisi  són:   • Davallada  de  l’índex  de  lectura  (joves).  Les  noves  generacions  tendeixen  a  llegir   menys  premsa.     • Competència  mitjans  (lectors  i  publicitat)  per  aquesta  disminució  de  lectors  (de   totes   edats,   no   només   joves),   perquè  hi   ha  més   serveis   en   línia   i   la   publicitat   es   divideix  en  més  serveis     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     8.2  Crítiques   52   Hi   ha   dues   posicions   contraposades,   la   línia   intervencionista   i   la   liberal.   Les   crítiques   són  del  vessant  liberal,  que  creuen  que:   » Atemten  contra  el  principi  d’una  premsa  lliure  i  independent.  Les  ajudes  a  la   premsa   són   contraries   a   que   la   premsa   sigui   independent,   perquè   quan   s’ajuda   es   pot   modular   la   línia   editorial:   hi   ha   una   amenaça   a   la   independència   de   la   premsa.   » Distorsionen  el  lliure  mercat.  Les  ajudes  intervenen  en  les  lleis  de  lliure  mercat.   Potser  hi  ha  capçaleres  que  tanquen  perquè  no  hi  ha  suficient  demanda,  i  per   tant  no  cal  ajudar-­‐les:  les  lleis  de  lliure  mercat  no  s’han  de  distorsionar.     » Dubtes   sobre   l’efectivitat   per   mantenir   el   pluralisme.   En   el   sistema   d’ajudes     no  queda  massa  clar  que  es  pugui  mantenir  un  sistema  de  mitjans  plural.  Això   pot   tenir   a   veure   en   el   sentit   que   pot   haver   un   cert   risc   que   les   editorials   es   vegin  influenciades    per  la  subvenció.   » Si  donem  diners  a  aquests  mitjans  comporta  que  no  es  controlin  tant  aquests   mitjns  i  per  tant  inhibeixen   la   reestructuració   que   caldria   fer   per   afrontar   la   creixent  competència  entre  els  mitjans.     » Crisi   de   legitimitat.  No  es  justifica  que  es  donin  diners  en  diaris  de  paper  i  no  es   subvencionin  suports  digitals.       8.3  Justificacions  de  les  subvencions   » Aturen  la  davallada  de  capçaleres   » Permet   més   competència   entre   mitjans   i   combatre   la   tendència   a   la   concentració   (oligopolis)   en   un   entorn   competitiu   i   comercialitzat.   Això   ajuda   a   la   pluralitat   (mantenir   la   diversitat   d’opinió   a   la   premsa)   i   salvaguardar   la   diversitat  lingüística,  per  tant  vetllar  pels  drets  de  les  comunitats  minoritàries.       8.4  Tipus  d’ajudes   Segons  la  funció   • Puntuals   -­‐   Nous   diaris   o   diaris   amb   dificultats-­‐     o   continus   -­‐per   promoure   la   competència-­‐.   • Alguns  ajuts  incideixen  en  els  costos  de  producció  o  distribució   ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     53   • Compensar  davallada  de  vendes  i  publicitat   • Cooperació  entre  diaris  i  distribució,  estalviar  costos  en  distribució  per  tant.   • Inversió  de  capital  i/o  reestructuració   • Formació  de  periodistes     • Projectes   especials.   Per   exemple,   un   diari   que   tingui   una   base   de   dades   històrica  important  que  vol  digitalitzar:  és  d’interès  públic  que  rebi  subvencions   públiques.   • Premsa  minoritària  amb  una  certa  vàlua  social  (per  exemple,  diaris  de  partit).     Segons  l’abast,  hi  ha  dos  tipus  d’ajuts:   • Indirectes  (generals,  afecten  a  tota  la  premsa)   » Tarifes   preferencials   per   a   la   distribució   (postals,   ferrocarril)   i   en   telecomunicacions   » Reducció  d’impostos  (exempció  temporal  sobre  les  inversions,  IVA)   » Subvenció  preu  paper  de  premsa.     Aquests  ajuts  generen  normalment  menys  controvèrsia  perquè  tothom  s’hi  veu   implicat,  tot  i  que  la  proporció  més  gran  vagi  als  mitjans  més  forts.     • Directes   (selectius,   en   un   tipus   d’empresa   de   premsa).   En   forma   de   crèdit   o   transferència  de  diners.     A  vegades,  només  les  capçaleres  més  grans  es  veuen  més  beneficiades  segons   els   criteris   que   s’hi   apliquin,   per   tant   es   sospita   de   possibles   manipulacions.   Com   s’ha   de   valorar   a   qui   se’ls   hi   dona   les   subvencions   i   a   qui   no,   pot   haver   influències  polítiques.  Els  criteris  que  s’utilitzen  són  respecte  la  tirada*,  situació   econòmica,   capacitat   d’atraure   publicitat,   rellevància   en   termes   de   diversitat   d’opinió  i  de  vàlua  social,  cultural  o  política.   *   Cal   saber   al   diferència   entre   tirada   i   difusió:   Tirada   són   la   quantitat   que   s’imprimeix   d’exemplars,   la   DIFUSIÓ   és   l’audiència   que   acaba   llegint   els   exemplars.     8.5  Sistemes  d’ajuts  a  Europa   ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ   54     En   funció   de   les   característiques   polítiques,   situació   econòmica   o   des   del   punt   de   vista   cultural   del   país   (índex   de   lectura,...),   trobem   diferents   tendències   d’organitzar   la   premsa  i  de  donar  ajuts.     En  alguns  països  s’ha  decidit  retirar  els  ajuts,  s’ha  revisat  aquestes  variables  per  veure   si  calen  aquestes  subvencions.     8.5.1 Nord  Europa  -­‐Àustria,  Finlàndia,  Noruega,  Suècia   Són   els   països   que   reben   més   subvencions,   i   els   sistemes   d’ajuts   són   més   desenvolupats.   Això   es   deu   a   que   hi   ha   una   tradició   de   consensos   polítics   i   amb   cultures   polítiques   i   econòmiques   socialdemòcrates   i   democràtiques   corporatives.   Hi   ha  una  clara  orientació  cap  al  benestar  social  i  el  pluralisme     Els  ajuts  són  motivats  per  factors  polítics,  perquè  així  la  societat  és  més  enriquida  de   debat  social:  per  tant  hi  ha  importància  del  multipartidisme.   En  aquests  països  hi  ha  alts  índexs  de  lectura  de  diaris     8.5.2  Països  mediterranis  -­‐  França,  Itàlia,  Portugal,  Espanya   És  una  indústria  tant  dèbil  que  cal  subvencionar-­‐la.  És  tant  dèbil  pels  baixos  nivells  de   difusió  –índexs  de  lectura  baixos  i  menor  capacitat  per  atreure  publicitat-­‐.  Inicialment   hi  ha  un  alt  nivell  de  subvencions  però  cada  vegada  va  a  menys.           8.5.3  Orientació  liberal  –  Alemanya,  Regne  Unit,  Irlanda,  Suïssa.   No   han   considerat   necessàries   les   subvencions   i   per   tant   han   evitat   els   ajuts   a   la   premsa.  Particularment,  Regne  Unit  i  Alemanya  tenen  una  premsa  molt  forta  i  potent  i   el  Regne  Unit  l’única  subvenció  concedida  a  la  premsa  és  l’exempció  de  l’IVA.       8.6 Cas  d’Espanya   Durant  la  transició  democràtic,  trobem  un  país  que  s’ha  de  construir  des  del  punt  de   vista  democràtic  i  també  de  la  premsa.  És  un  període  d’efervescència  tot  i  que  durant   els  anys  70  i  80  hi  ha  una  crisi  de  caràcter  industrial  en  el  sector  de  la  premsa.     Els  diversos  anàlisis  d’aquella  premsa  que  s’han  fet,  han  trobat  aquests  trets:   • Sobredimensió   de   plantilles.   Eren   plantilles   amb   massa   personal   i   sovint   poc   professional.   ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     55   • Gestió  empresarial  deficient.     • Costos   de   producció   d’exemplars   i   distribució   alts.   És   un   moment   de   reconversió  tecnològica  i  per  tant  és  un  moment  delicat.   • Deutes  amb  l’Estat.  El  pagament  de  la  seguretat  social,  per  exemple,  o  deutes   de   tipus   fiscal   que   no   s’havien   liquidat   tal   i   com   s’havia   d’haver   fet.   A   més,hi   havia  una  situació  de  permissivitat,  i  per  això  el  deute  es  va  acumular  tant.   • Baixos   índexs   de   lectura   i   adquisició   de   premsa   escrita.   Aquests   índexs   variaven   entre   comunitats   autònomes,   però   en   comparació   amb   la   resta   d’Europa  l’índex  deixa  molt  a  desitjar.     A   partir   de   l’any   1982   amb   l’arribada   de   Felipe   González   (UCD   1977-­‐82)   al   govern   comencen   les   ajudes   per   part   de   l’Estat   a   la   premsa.   Fins   el   1983,   els   ajuts   eren   de   caràcter   discrecional   -­‐arbitraris-­‐     amb   criteris   no   prou   clars,   i   per   tant   es   donava   situació  de  “Fons  de  rèptils”  –subvencions  a  clients  amb  afinitats  polítiques-­‐.     A  partir  de  l’any  1994  comença  a  canviar  la  situació.  S’estableix  la  Llei  29/1984  que  era   un   seguit   d’ajudes   a   empreses   periodístiques   i   agencies   informatives   per   afavorir   el   pluralisme:   es   feia   un   informe   anual   al   Parlament   amb   el   balanç   de   les   ajudes   concedides.     Modalitats  d’ajuts:   • Directes  (generals)   » Segons  la  difusió,  tenint  en  compte  la  difusió  a  l’estranger.   » Segons  el  consum  de  paper  de  premsa  nacional     » Segons   la   reconversió   tecnològica,   per   actualització.   En   aquest   cas   també   s’acollien  agències  de  notícies,  i  era  un  únic  ajut  per  agències.     • Indirectes.   » Inclouen  des  de  beneficis  crediticis,  desgravacions  fiscals,  IVA  reduït...   » Afectava  a  nivell  general,  agències  informatives  i  a  més    a  les  publicacions   no  diàries  d’informació  general.     La  Llei  de  29/1984  tenia  un  seguit  de  requisits:   > Nacionalitat  espanyola   ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     56   > Que  no  hi  hagués  vinculació  entre  empreses  editores  i  publicitàries,  per  a  evitar   tendències  de  concentració  entre  aquests  mercats   > Si  rebies  l’ajut,  havies  de  lliurar  exemplar  a  l’Administració.   > Si  es  rebia  ajut  tecnològic,  aquest  pla  d’ajut  havia  de  consultar  prèviament  amb   els  treballadors,  per  evitar  controvèrsia  i  possibles  obres  no  necessàries.   > S’havien  de  fer  recomptes  dels  balanços  i  composició  de  la  propietat,  per  tant   claredat  de  qui  hi  ha  darrere  de  les  empreses  periodístiques.     El   1986   ingressa   a   la   Comunitat   Europea,   i   en   aquell   moment   s’estableixen   unes   clàusules  que  no  s’adapten  a  les  espanyoles,  per  tant  al  1988  s’eliminen  d’una  banda   les  ajudes  al  paper  de  premsa  de  producció  nacional  (per  vulnerar  la  normativa  sobre   al  competència)  i  d’altra  banda  el  requisit  de  la  nacionalitat  espanyola  per  accedir  als   ajuts.     A  través  de  la  llei  de  supressió  de  clàusules  (37/1988  Pressupostos  generals  de  l’Estat),   Espanya   va   més   enllà   i   deroga   parcialment   la   normativa   sobre   ajuts   a   la   premsa:   suprimeix   totes   les   modalitats   d’ajuts   directes   –excepte   la   publicitat   institucionals-­‐.   Això   es   va   justificar   amb   que   hi   havia   una   millora   de   sector   premsa,   hi   havia   més   beneficis  i  una  millora  de  la  inversió  publicitària  i  difusió.   Més   tard,   al   1990   (31/1990)   Es   suprimeixen   també   la   majoria   d’ajudes   indirectes.   Només   es   mantenen   les   tarifes   postals   reduïdes   (perquè   la   major   part   d’empreses   tenen  distribuïdora  pròpia)  i  el  tipus  reduït  de  l’IVA  (4%).  A  banda  d’aquesta  qüestió,  es   van  mantenir  subvencions  per  part  del  Ministeri  de  Cultura  a  publicacions  de  caràcter   cultural.   Sobre   la   publicitat   institucional,   és   un   aspecte   problemàtic   des   del   punt   de   vista   de   com   s’organitza   a   través   dels   governs.   La   primera   vegada   que   es   planteja   regular   la   publicitat  institucional  és  a  l’any  1992  per  part  del  PP,  que  estava  aleshores  a  l’oposició   del  govern.  Al  1995  hi  ha  la  primera  llei  aprovada  a  Andalusia,  però  a  nivell  d’Estat  és  a   l’any   2005   (Llei   29/2005   de   Publicitat   i   comunicació   institucional),   amb   l’objectiu   d’aportar  transparència  de  les  campanyes  de  l’Administració  General  de  l’Estat.       Aquesta  llei  aporta:   ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ     57   > Comissió   de   publicitat   i   comunicació   institucional,   adscrita   al   ministeri   de   presidència,   amb   representants   de   tots   els   ministeris.   Recull   totes   les   propostes.   > Cada  any  caldrà  aprovar  un  pla  de  comunicació  del  govern  on  queden  recollits   quines   campanyes   es   volen   fer,   amb   quins   objectius,a     qui   aniran   adreçades.   cost...  una  planificació  de  l’acció  governamental  que  es  durà  a  terme.   > Obligatorietat  d’enviar  a  les  Corts  un  informe  anual  sobre  les  campanyes  fetes   (import,  adjudicatari...)     A  Espanya,  veiem  que  la  televisió  és  el  mitjà  predominant  en  el  que  s’hi  inverteix  més   en  publicitat  institucional  i  al  llarg  dels  anys  s’ha  invertit  de  manera  estable.  De  totes   aquestes  campanyes  institucionals,  l’Estat  inverteix  a  la  premsa  de  manera  oscil·∙lant  en   publicitat:   cada   any   canvia   la   inversió,   depenent   de   varis   factors   –polítics   majoritàriament-­‐.       Hi   ha   un   moment   determinat   que   es   reclama   la   necessitat   de   posar   ajuts   a   la   premsa   i   després  veiem  com  es  tendeix  a  suprimir  aquestes  ajudes.  La  situació  actual  demana   més  ajudes  a  la  premsa.     Es   fa   un   primer   pas   per   debatre   el   tema   de   la   publicitat   (Proposició   no   de   llei),   i   plantejaven   ajuts   diferents:   de   reconversió   tecnològica,   formació   continuada   i   reconeixement   de   drets   d’autor.   Aquests   objectius   sorgeixen   per   l’avanç   de   la   digitalització.   També   es   proposen   facilitats   per   afrontar   les   quotes   de   la   seguretat   social,  crèdits,  subvencions...  De  totes  maneres,  aquesta  Proposició  no  de  llei  no  es  va   arribar  a  aprovar,  tenia  vots  en  contra  del  PP,  UPN,  Foro  Asturias  i  abstenció  d’UPyD.     Comunitats  autònomes.   Atorgament  d’ajudes  nomes  promogut  per  les  comunitats  autònomes.     Justificació   majoritària   per   raons   lingüístiques,   però   també   en   comunitats   sense   llengua  pròpia  –per  exemple  hi  ha  plans  de  foments  de  lectura  o  transport-­‐,  així  com   ajudes  no  lingüístiques  a  comunitats  amb  dues  llengües.     8.7 Catalunya.   ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ   58     A  partir  dels  anys  80  els  ajuts  es  donen  des  del  Departament  de  Presidència  i  Cultura.   Hi   havia   un   mercat   en   desequilibri   entre   català   i   castellà   tant   a   l’oferta   com   a   la   demanda:  per  tant  eren  ajuts  automàtics  per  raons  lingüístiques  (estructurals),  per  a   fer-­‐ho  s’introdueixen  factors  de  la  difusió  i  audiència.   L’altra   gran   categoria   d’ajuts   són   els   ajuts   a   projectes,   donats   com   a   suport   empresarial  concrets.  (mitjans  anys90).     Amb   el   nou   govern   de   2003   es   reforma   els   sistema   d’ajudes.   A   partir   de   2005,   les   subvencions  de  la  Secretaria  de  Comunicació  (Presidència)  s’atorguen  per  concurs  i  es   fan   públics   els   criteris.   Amb   el   nou   govern   de   2006   es   crea   el   nou   Departament   de   Cultura   i   Mitjans   de   Comunicació,   i   entra   com   a   Conseller   Tresserras:   fa   que   les   ajudes   de  premsa  es  despengin  de  Presidència  i  passen  a  Cultura  i  Mitjans  de  Comunicació.   Amb   el   govern   de   CIU   (2010)   tornen   a   passar   al   Departament   de   Presidència,   es   recupera   la   Secretaria   de   Comunicació.   Els   ajuts   a   mitjans   són   a   la   Direcció   General   de   Mitjans   Audiovisuals   (també   premsa   escrita).   La   cultura   només   es   queda   en   ajuts   de   caràcters   lingüístics   i   perd   la   capacitat   d’ajuda   en   caràcter   de     polítiques   de   comunicació.     A   començaments   de   2013   (febrer)   s’eliminen   els   ajuts   a   projectes   i   només   es   mantenen  els  ajuts  per  l’ús  del  català  o  l’aranès.  Aquesta  és  la  situació  actual.     A   més   de   les   subvencions   reglades,   a   Catalunya   hi   ha   una   gran   importància   de   les   subscripcions  en  bloc  i  publicitat  institucional.     Suscripcions  en  bloc.   A   administracions   i   empreses   (Es   difonen   exemplars   a   empreses   de   manera   que   es   puguin  adquirir  gratuïtament).     Publicitat  institucional.   La  primera  vegada  que  s’intenta  regular  la  qüestió  és  el  1996  amb  una  proposta  (ERC),   un  any  després  que  Andalusia.  La  proposta  és  retirada  amb  el  compromís  de  CiU  de  fer   un   projecte   de   llei   per   l’any   següent.   El   1997   no   es   fa   però   es   crea   la   Comissió   Assessora   sobre   Publicitat   Institucional,   amb   poques   competències   –   només   la   d’opinar-­‐  i  dependent  de  la  Secretaria  de  comunicació  del  departament  de  presidència.   ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ   59     Assessora   a   qui   dona   els   ajuts   i   preveu   que   hi   hagi   membres   de   la   Generalitat,   persones  d’associacions  municipalistes  i  representants  acadèmics  i  professionals.     Es   crea   la   Llei   18/2000   que   regula   la   publicitat   institucional   que   afecta   a   totes   les   administracions  catalanes,  tant  locals  com  supralocals.       Restriccions  de  la  llei  18/2000:   > No  es  pot  fer  publicitat  institucional  en  període  electoral  (que  s’incompleix)   > No   es   poden   fer   ús   d’eslògans,   simbologia   o   publicitats   identificables   amb   un   partit  polític.     Aquesta   llei   té   criteris   d’implantació   social   i   difusió   del   mitjà   i   remarca   que   s’ha   de   considerar  especialment  els  mitjans  locals  i  comarcals.     Sobre   el   tema   dels   contractes   remet   a   la   llei   sobre   contractes   de   les   administracions   públiques  (13/1995),  i  no  obliga  a  crear  informes  d’aquests  contractes,  amb  despeses  i   beneficiaris.   La   llei   22/2005   de   la   comunicació   audiovisual   de   Catalunya   diu   que   no   es   poden   promoure   campanyes   amb   la   finalitat   de   destacar   la   gestió   o   els   objectius   assolits   pels   poders  polítics.   La  generalitat  en  els  últims  anys  és  la  institució  que  ha  invertit  més  en  publicitat  dins   de   Catalunya   (i   Catalunya   és   la   segona   comunitat   autònoma   que   inverteix   més   d’Espanya,   seguida   de   Madrid),   i   l’Ajuntament   de   Barcelona   és   l’ajuntament   que   inverteix  més.     ...