Gèneres informatiu i d'opinió - Narcís Iglésias (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Comunicación Cultural - 2º curso
Asignatura Llengua i mitjans de comunicació I
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 10
Subido por

Descripción

Segona part dels apunts

Vista previa del texto

2. Gèneres informatius i gèneres d’opinió Avui dia cada publicació té un llibre d’estil o guide style, aquest “llibre” conté els continguts i els aspectes formals de la publicació, normes que el mitjà adopta amb la finalitat que tots els treballadors el tinguin en compte a l’hora d’informar.
Allà trobarem com estructurar, tractar les fonts, aspectes tipogràfics, de contingut, d’imatge...
N’hi ha que són públics. I el primer diari espanyol en tenir-ne un va ser El País.
El País Hi ha 6 gèneres i es tractes de forma general: Notícies, reportatges, cròniques, entrevistes, articles d’opinió i d’anàlisi.
Extrem purament informatiu: Notícia, reportatges, cròniques, entrevistes, anàlisi, crítica. (Tot són gèneres d’autor) Extrem oposat a l’informació: Article d’opinió, tribuna, editorial, cartes al director. (Externalitzen i els solen fer periodistes no vinculats a la publicació) L’editorial és l’única peça periodística sense signar per que s’assumeix com la veu de tot el mitjà La notícia Def.1 – Sentit etimològic i, en altres llengües  Llatí: coneixement d’alguna cosa rellevant – Novu = Nou Anglès: Newspaper = Paper de novetats Què és allò nou? Segons el llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és el primer criteri de selecció de l’informació.
Fets d’actualitat que estan passant o acaben de passar en qualsevol lloc del món i, amb interès informatiu. El passat també pot ser actualitat (aniversaris, commemoracions,... ) Def.2 – Blake i Harolden: Un assassinat no és notícia fins que no s’ha descobert i relatat – Una notícia no és notícia fins que no s’ha explicat.
Def.3 – Gomis: No és què passa, sinó les paraules amb les que s’interpreta el que passa.
El que no és notícia Es calcula que cada dia moren 20.000 nens africans, no són mai notícia.
Els periodistes són gate keepers, els que obren i tanquen una porta, per tant, els que discerneixen sobre què és i què no és notícia. La seva feina és fer d’story teller, explicar històries al món i, no poden explicar cada dia la mateixa. Els mitjans trien i interpreten.
Informació i valors que assumim Importància, trivial, sort, tragèdia, allò bo i allò dolent. – L’informació retracta l’escala de valors d’una societat.
Criteris de la CCMA Actualitat, globalitat, proximitat, incidència social, valor documental i patrimonial i servei públic. – Hi ha molts criteris informatius i molt diversos, depèn molt de la societat a la que informis.
Com informen els diaris: Jerarquia informativa i propostes de cada mitjà El que més interessa als espectadors és humor i esport, en canvi, la gent declara és que els interessa més la cultura i els documentals.
Els mitjans ens ofereixen: El primer que fa un periodista que té una notícia és tematitzar-la: - El vestit de la Miley Cyrus Societat - Hisenda i Messi Economia Les seccions: Sempre són fixes: Política (Espanya), economia, societat, cultura, opinió i esports. I tenen un ordre preestablert.
El que més ens interessa és del que més ens ofereixen? L’Ara: Opinió (editorial, xarxes socials i espera pública), tema del dia, política, internacional, societat,...
El Periodico de Catalunya: Tema del dia, opinió (editorial, articles en col·laboració,...), internacional, política, economia.
El País: Opinió + internacional (article), España, economia, opinió El Punt Avui: Opinió (Articles d’analistes, analistes, la punxa d’en JAP...), comarques, nacional i economia.
La Vanguardia: Opinió del director, internacional,...
Cap diari principal situa la cultura al top 5, sempre cap a les últimes seccions.
El Periodico de Catalunya tracta la cultura de forma clàssica, més cultura de masses amb més subapartats: -Espectacles -Cultura -Gent -Gourmet’s ICult -Cartellera -Tele+ràdio -Programació TV Suplements culturals (setmanals) Ara llegim – Ara Babelia – El País Quadern – El País català Culturas – La Vanguardia Llibres – El Periodico de Catalunya Cultura – El Punt Avui Seccions de tancament: La contraportada La Vanguardia – La Contra (Diumenges publicitat) Ara – Articulistes de pes El País – Articulistes El Punt Avui – Sumari de notícies comarcals El Periodico de Catalunya – Articulista (columnista)+ entrevista o reportatge Seccions de marca exclusiva La Vanguardia: El forat del pany, la contra, la punxa d’en JAP Ara: Mirades, Un sofà a la riba El Periodico de Catalunya: ICult ABC: La tercera Le Monde: Plantu L’autoria: Un tros de paper, 1865 Durant dècades l’informació ha estat anònima, com a molt podem trobar inicials que poc tenen a veure amb l’autor.
Rober Robert: Articulista que representa l’anonimat de l’informació dels millors de Catalunya Avui dia tota l’informació escrita i en imatges té autoria, copyright Per què abans era anònima? 1.El valor de la informació i la professió. No tenia importància.
2.Comença a canviar quan molts escriptors de prestigi tenen columnes a diferents diaris.
L’autoria avui Principal característica dels diaris digitals: organització sense redacció i que compren moltes notícies a les agències.
Domini de les agències internacional - Nordamericana (New York): AP - Britànica (Londres) - Francesa (París): AFP, France press ACN (Agència Catalana de Notícies): Àmbit més aviat local AFP (France press): 1835, la més antiga i creada per Louise Havas. Nom actual – 1944 AP (Associated press): Fundada al 1846, té més de 15.000 abonats i arxiu històric de vídeos des de 1895. Arxiu més complet de notícies en streaming (youtube) – Més important d’EUA EFE (Fusió de Fabra, Febus i Faro): Espanyola, des de 1968 notícies en francès i anglès. A partir del 2000 en portuguès i àrab – Més important d’Espanya Europa Press: Espanyola, 1957 vinculada a l’Opus Reuters: Britànica, 1951 per l’alemany Julius Reuters – Més important de Gran Bretanya.
...