Tema 0 - Introducció (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Sociedad, Salud y Bienestar
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

SSB. Tema Introductori Societat: Conjunt de Persones, Grups i Organitzacions que desenvolupen la seva vida amb graus diferents d’interacció i d’interdependència, i graus diferents de formalització de les seves estructures.
Salut: No sols l’absència d’infermetat, sinó el benestar físic, mental i social de la persona (OMS) Benestar: ‘Estar bé’  Wellbeing / ‘Estat del Benestar’: quan l’Estat assumeix la garantia de la prestació de serveis als ciutadans necessaris per ‘estar bé’ (sanitat, educació, seguretat, atencions personals i socials, suport en situacions ‘excepcionals’ com atur, minusvalia, marginació, etc.  Wellfare L’absència de ‘benestar’ no és només degut a patologies, pot ser degut a condicions socials, que poden derivar en comportament desviat i en patologia.
Què és la psicologia? L’estudi de la persona i el comportament humà. Quan es centre en el comportament desviat i la patologia de l’individu, parlem de psicologia clínica.
Aquesta assignatura es veurà a través de la mirada psicològica, sociològica i psicosocial per conèixer com incideixen les condicions estructurals, ambientals, socials i culturals, alhora que les disposicions individuals en la SALUT i el BENESTAR de les persones.
Segons Munné (1995)...
La psicologia és l’estudi de la persona i el comportament humà.
Èmfasi en les disposicions individuals de la persona.
La psicologia social estudia la persona en societat.
Èmfasi en la interacció i la influència social en la construcció i desenvolupament de la persona.
La sociologia estudia les societats humanes. Èmfasi en l’estructura i les dinàmiques entre sistemes i subsistemes socials.
Dimensions de les mirades psicológiques Variables personals: personalitat, identitat personal i social.
Condicions ambientals: interacció amb l’entorn sociofísic, condicions ambientals...
Dimensió social: formes de societat, tipus d’agrupament, col·lectivitats, institucions, grups socials...
Bases biològiques: evolució (variació, herència, selecció), aspectes biofísics del comportament Comportament humà Bases culturals: sistemes de significat, formes simbòliques i la cultura derivada d’aquestes Què és la sociologia? És l’estudi de les societats humanes. Una manera de “mirar”, de “llegir”, d’”escoltar” d’”ensumar” els fenòmens socials. És un tipus de sensibilitat davant dels fenòmens socials, una manera d’analitzar, d’interpretar la “realitat social”, d’explicar i de comprendre els fenòmens socials.
La sociologia sap: Que la realitat es construeix socialment  que la societat és producte de l'home  que l'home es producte de la societat  Que els fenòmens socials són relatius i costa molt “objectivar-los”  Que les societats formen sistemes de relacions  Que allò que la gent pensa, diu, fa o escriu no acostuma a coincidir  Que la convivència és difícil Històricament hi ha hagut 3 orientacions sociològiques:  1. Positivista o cientificista (p.e. Durkheim) 2. Crítica (p.e. Marx, Escola de Frankfurt) 3. Constructivista (p.e. Weber, Berger) L’enfocament psicosocial centra l’interès en el caràcter interdependent del comportament de les persones, la interacció social o el comportament social recíproc que es produeix en la co-presència amb altres persones i la influència mútua que es dóna entre les persones que interactuen, a diferents nivells: • • • Intraindividual (ex. percepció) Interpersonal (ex. amistat) Posicional (ex. jerarquia a l’empresa) • Ideològic (ex. violència de gènere) L’enfocament psicoambiental Tota interacció social es produeix en un entorn sociofísic que l’estructura, la condiciona, la possibilita i la limita.
Ex. Una aula a la facultat organitza un camp pautat d’interaccions socials, la seva forma física facilita o dificulta tipus d’interacció: aula seminari  diàleg entre tots els membres del grup amfiteatre  discurs unidireccional de professor La mirada psicoambiental centra l’atenció en la transacció entre la persona/grup i el seu medi ambient/entorn/espai de vida.
Ex. Com utilitzem l’espai per regular les nostres interaccions socials? Territorialitat, privacitat, espai personal.
Ex. Com ens representem mentalment el nostre entorn, la nostra ciutat i ens hi orientem? Mapes cognitius, wayfinding.
Ex. Perquè hi ha gent que recicla i gent que no ho fa? Actituds ambientals, comportament ecològic responsable.
Ex. Com les condicions físiques i socials faciliten o dificulten el comportament humà per avançar vers una societat més sostenible? Aportar estratègies i coneixements pro-actius per al seu assoliment.
L’enfocament psicocultural 1. Bases culturals del comportament humà (E. Morin, 2001/2003): El que és diferencial de l’Homo Sapiens és la cultura.
   No hi ha cultura sense cervell, però no hi ha pensament sense cultura.
El llenguatge és el nucli de la cultura i de la societat; la consciència, el llenguatge i la ment permeten la reflexivitat.
la mirada psicocultural (Bruner,1991) se centra en l’anàlisi del significat i la seva interpretació.
2. Concepcions de la cultura:     Clàssica: el cultiu de les capacitats pròpiament humanes.
Antropològica: l’estil i les formes de vida d’un grup humà.
Crítica: espai de cooperació, però també d’antagonismes i d’hegemonies.
Dialògica: el conjunt de sabers que conformen els relats de vida.
3. Identitat, diversitat, convivència:   La diversitat és inscrita en la unitat de la vida.
La gran paradoxa: el que ens uneix ens separa, començant pel llenguatge.
Som similars per la cultura i diferents per les cultures.
 Podem emfasitzar la diferència, o bé el fons antropològic comú. La unitat complexa: la unitat produeix la diversitat, la diversitat que reprodueix la unitat.
El tresor de la humanitat està en la seva diversitat creadora, però la font de la seva creativitat està en la seva unitat generadora.
Salut vs. Salut mental Salut i Benestar tenen també a veure amb Qualitat de Vida La salut mental no és simplement l’absència d’infermetat mental, però tampoc s’ha de confondre amb la felicitat.
• • • • • La salut mental és un estat d’equilibri psicològic que possibilita una interacció satisfactòria del subjecte amb el seu medi.
L’àrea de la salut mental compren tots els elements bio-psico-socials relacionats amb l’equilibri psicològic i els elements que el poden alterar.
La definició de salut mental ve condicionada de manera rellevant pel context cultural del subjecte, existint variacions en el model de salut mental en diferents cultures.
Els trastorns mentals són funcionaments psíquics que es caracteritzen perquè la persona veu disminuïda de manera rellevant la seva autonomia personal i el seu funcionament social i laboral.
Els trastorns mentals són entitats clíniques de les que encara no coneixem de manera clarament establerta la seva causa, a diferencia de les entitats clíniques mèdiques que es denominen ‘malalties’.
Psicologia de la salut i psicologia social de la salut • • • Psicologia de la Salut = aplicació de la Psicologia científica individual als problemes de salut.
Psicologia Social de la Salut = l’aplicació específica dels coneixements i tècniques de la Psicologia Social per a - la comprensió dels problemes relacionats amb la salut/infermetat.
- el disseny i posta en pràctica de programes d’intervenció.
El que és essencial és l’anàlisi de totes les possibles interaccions implicades en el procés d’emmalaltir i en tots els processos per mantenir o potenciar la salut i el benestar de la persona i els grups socials.
La Salut i el Benestar depenen dels Estils de Vida i condicionen la Qualitat de Vida.
Què és la qualitat de vida? És l’avaluació subjectiva que es fa de les condicions de vida. Des del punt de vista social depèn dels grups, cultures, salut i Comunitat. Des del punt de vista psicològic individual depèn dels estils de vida individual, aspectes essencials de les condicions de vida i l’adaptació i canvis en els estils de vida.
Components essencials de la qualitat de vida: 1. Dimensió Física:    Alimentació Son restaurador Exercici físic: respiració 2. Dimensió Cognitiva:    Aspectes cognitius (emocionals) Importància del llenguatge i l’escriptura Pensament irracional 3. Dimensió Social:     Relacions Interpersonals Comparació social Infància Edat Adulta Dimensions Psicosocials de la Qualitat de Vida CONTEXT CULTURAL CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I SOCIALS DE L’ENTORN RECURSOS EXÒGENS GRUPS SOCIALS DE REFERÈNCIA QUALITAT DE VIDA NECESSITATS, MOTIVACIONS, EXPECTATIVES CAPACITATS I RECURSOS PSICOLÒGICS PERCEBUTS PER LA PERSONA Psicologia de la salut La psicologia de la salut és l’estudi i intervenció dels comportaments i interaccions relacionats amb la salut i la infermetat. Té en compte els aspectes biològics, biogràfics, psicològics i socials de la persona. A partir d’aquí es forma el concepte de salut i d’infermetat.
L’usuari, la família i el servei han de prevenir, educar i promoure la salut. La salut és quelcom que s’ha de potenciar i mantenir, si la perdem caiem en la infermetat caldrà que l’usuari passi per un procés d’adaptació a aquesta.
Què es la promoció per la salut? És el procés de capacitar a la gent per augmentar el control de la seva salut i millorar-la. És una estratègia de mediació entre la població i el seu entorn.
“La salut no es contempla com a un objectiu en si mateixa, sinó com un recurs per a la vida quotidiana, com una manera de viure” Principis i Objectius de la Promoció de la Salut 1. Ocupar-se de la població en la seva vida quotidiana (no només de persones en situació de risc): Desenvolupar polítiques i eliminar barreres en institucions i/o sectors crítics...
2. Dirigir les accions a responsables determinants en les “pèrdues” de la salut: Crear entorns favorables i saludables… 3. Combinar diferents mètodes i implicar a tota la població (educació, informació, desenvolupament i organització comunitària, defensa de la salut i legislació): Reforçar l’acció comunitària i social.
4. Remarcar la importància dels professionals de la salut: Ajudar a adquirir actituds individuals i reorientar els serveis assistencials.
5.-Treballar a partir d’intervencions que incloguin la participació de la població (grupal, comunitària...) Creació de projectes, de programes, de campanyes… ...