Tema 3. Classes d'establiments penitenciaris (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 3º curso
Asignatura Dret Penitenciari
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 17/03/2017
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Dret penitenciari Tema 3. Classes d’establiments penitenciaris GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert TEMA 3. CLASSES D’ESTABLIMENTS PENITENCIARIS 1. NORMES GENERALS DELS CENTRES PENITENCIARIS I SITUACIÓ ACTUAL Actualment, el model de centre penitenciari es basa en una construcció horitzontal. S’ha abandonat el model radial, que és el model de moltes de les presons que encara avui en dia tenim, com per exemple La Model de Barcelona, que es basa en que, a partir d’un centre neuràlgic, surten les diferents seccions de manera radial (com una estrella, en la que en el nucli hi ha el centre de control).
Aquest model ja fa uns anys que s’ha abandonat i prima un model horitzontal, és a dir, grans blocs (que serien els mòduls), i cada mòdul té el seu propi menjador, el seu propi pati, etc. Llavors, cada centre penitenciari comparteix zones comunes, com la cuina, la sala d’actes, la infermeria...
A més, s’intenta crear macro centres penitenciaris per a que puguin incloure tres establiment en un, per poder acollir tant preventius, com interns que estiguin complint la condemna, com centres especials (hospitalaris, etc.).
Aquest és el tipus de construcció que prima avui en dia.
Amb caràcter general, la legislació penitenciària estableix que a cada mòdul no hi hauria d’haver més de 350 interns (cosa que no sempre es compleix) i d’altra banda la legislació també estableix el principi de cel·la individual (cosa que tampoc acostuma a complir-se). Aquests serien els principis generals.
D’altra banda, pel que fa a les condicions d’habitabilitat, l’art. 14 del reglament penitenciari preveu que les cel·les i els dormitoris han de reunir les condicions d’espai, llum, ventilació natural i mobiliari per fer-los habitables, així com també de serveis higiènics.
A més, la legislació penitenciaria estableix que cada intern haurà de disposar de la roba necessària, tant de llit com personal, així com també d’algun lloc per poder guardar les seves pertinences, encara que comparteixi cel·la amb altres interns.
Página 1 de 8 Dret penitenciari Tema 3. Classes d’establiments penitenciaris GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert 2. TIPUS DE CENTRES PENITENCIARIS 2.1.
CENTRES PENITENCIARIS DE PREVENTIUS Aquests centres, d’acord amb el que estableix la legislació penitenciaria, han de ser centres d’àmbit provincial, i la finalitat d’aquests centres és la custòdia i retenció de persones que no han estat condemnades, i s’ha de predicar la presumpció innocència. Ara bé, també tenen una altra finalitat, la d’aconseguir una convivència ordenada entre aquests interns. Excepcionalment, la llei estableix que en aquests centres es puguin complir penes de manera excepcional i mesures de seguretat.
Poden ser d’homes, de dones i de joves, però pel que fa a les dones i als joves, no hi ha tants en qüestió de xifres.
Aleshores, no hi haurà un centre per províncies per dones i per a joves.
El règim d’aquests centres és l’ordinari, és a dir, un paral·lelisme amb el segon grau. Predominen els principis de seguretat, grau i disciplina, amb la finalitat que hi hagi una convivència ordenada.
Es garanteix un descans nocturn de 8 hores, 2 hores de dedicació d’assumptes propis, i després el temps suficient per a que els interns puguin atendre les seves activitats culturals, esportives, terapèutiques, etc., així com en el seu cas, els contactes amb l’exterior, on normalment seran les visites que els familiars facin, tot i que, la llei permet que aquests interns preventius tinguin permisos, i aquests permisos l’intern els aconseguirà a través del jutge que ha ordenat l’ingrés a aquest centre, normalment el de instrucció (encara que normalment no hi haurà permisos).
Hi ha la possibilitat d’aplicar un règim tancat, a aquells interns preventius especialment perillosos, o inadaptats a les normes de règim ordinari.
2.2.
CENTRES PENITENCIARIS DE COMPLIMENT Trobem tres tipus de centres penitenciaris de compliment: 1. Centres tancats: Les activitats són més limitades, i prevalen les mesures de control i de vigilància, que són molt més elevades que en altres centres. En aquests centres tancats, els interns no gaudeixen de permisos, tret d’algun permís extraordinari que pugui atorgar el jutge de vigilància. Si es compleix el principi de cel·la individual, i els interns només gaudeixen de determinades hores en comú amb altres interns. Poden fer algun tipus d’activitats, però mai poden participar més de 5 interns. El metge visita diàriament aquests interns. Hi ha dos tipus de centres: Página 2 de 8 Dret penitenciari Tema 3. Classes d’establiments penitenciaris GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert a) Els departaments especials: Els interns tenen com a molt 3h de pati al dia, que es poden ampliar a tres més, per a la realització d’activitats programades, les quals no poden participar més de 5 interns.
Els registres de cel·les i els escorcolls són diaris. Quan surten al pati els interns, mai poden haver-hi més de dos interns a l‘hora. El programa és un programa destinat a aconseguir la progressiva adaptació a un règim ordinari, que surtin el més aviat possible d’aquests departaments.
b) Els mòduls o centres tancats: És molt semblant al departament especial, encara que la diferència amb els altres és que els interns aquí tenen 4h com a mínim de vida en comú, i es pot augmentar 3h més per a realitzar activitats programades.
2. Centres ordinaris: Tipus de centre que quedaria al mig d’entre els tancats i els oberts, és el model regulat a la legislació penitenciaria. És on transcorre el compliment de la pena dels interns ordinaris. Els principis pels quals es regeix són la seguretat i l’ordre, però adequats a una convivència ordenada. En els centres ordinaris per exemple, no hi haurà registres diaris si no estan justificat, però seguretat i control hi haurà, i més que en els centres oberts. En aquests centres té importància el treball que els interns duen a terme, també la formació, i els interns tenen una sèrie d’activitats obligatòries com poden ser: neteja, higiene, etc., i d’altres que són lliures que cada intern triarà, ja sigui de tipus cultural, esportiu, etc. En aquests centres també es garanteix un descans de 8h, 2h per assumptes propis, i el temps suficient per participar en activitats i pels contactes amb l’exterior. En aquests centres, els interns, si reuneixen els requisits, podran gaudir de permisos de sortida ordinari, de fins a 36 dies per any.
3. Centres oberts: Les característiques generals són que, per regla general, l’intern surt a l’exterior, normalment a treballar, i torna a la presó a dormir. Hi ha un temps d’estada mínima a la presó que són 8h normalment, però que pot ser en aquest cas que no s’hagi de complir aquesta premissa perquè s’ha imposat un control extern, un control electrònic, per exemple. Els interns estaran classificats en tercer grau, tindran permisos de sortida tots els caps de setmana, des de les 4 de la tarda divendres fins a les 8 del matí de dilluns, també en les festes locals, més 45 dies de permisos a l’any. Aquí els controls no són tan rígids ni estrictes, i s’intenta que els interns tinguin llibertat de moviment. El requisit per estar en aquests centres és estar classificat en tercer grau, encara que també pot contemplar-se la possibilitat de que alguns interns de segon grau també puguin accedir a règims oberts restringits. Segons l’art. 80 del reglament penitenciari, hi ha tres tipus de centres oberts: Página 3 de 8 Dret penitenciari Tema 3. Classes d’establiments penitenciaris GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert a) Centres obert o d’inserció social: Apart d’interns en tercer grau serà possible que en ells es compleixin mesures de seguretat no privatives de llibertat i que es controli també, els que estan en llibertat condicional.
b) Secció oberta: Dependències que administrativament depenen d’un centre penitenciari polivalent. És a dir, són unitats, mòduls, departaments, etc., destinats al compliment del tercer grau, però que depenen d’un centre penitenciari. Per exemple la Wad-Ras, on es un centre de dones, però pot haverhi un mòdul d’homes per separat, mòduls on estan els de tercer grau però separat.
c) Unitats dependents: Aquestes unitats són instal·lacions situades fora dels centres penitenciaris, que estan normalment integrades ens els nuclis urbans. On en aquestes unitats col·laboren institucions públiques i privades, tot i que també depenen d’un centre penitenciari, però la seva gestió, el dia a dia, el controlen associacions que no són de caire penitenciari. Els pisos tutelats són un exemple.
2.3.
CENTRES PENITENCIARIS ESPECIALS En aquests centres preval el caràcter assistencial i l’art.11 de la LOGP, preveu tres tipus: 1. Centres hospitalaris: Deixant de banda que, a cada presó hi hagi una infermeria amb llits i materials clínics, a més d’un metge i un infermer, la llei parla de que hi pugui haver hospitals penitenciaris.
2. Centres psiquiàtrics: Són establiments destinats al compliment de mesures de seguretat privatives de llibertat, e aquells casos que s’hagi aplicat l’eximent per patologies psiquiàtriques, on en aquests centres no regeix el règim disciplinari, i les comunicacions i demés s’adapten a les necessitats de tractament. Malgrat que també, a cada centre penitenciari pugui haver dependències destinades a la observació psiquiàtrica.
3. Centres de rehabilitació social: La llei preveu aquests centres, encara que no venen desenvolupats al reglament penitenciari, només s’esmenten. Poden ser des de centres psiquiàtrics, fins a centres de deshabituació.
En l’art. 183 del reglament penitenciari, dedica aquest article a preveure formes especials d’execució, on en algun cas aquestes formes són els centres que acabem de veure, i en altres casos són modificacions del règim obert, tancat, o dels règims que hem vist. Per exemple, aquí com a formes especials d’execució fa esment a les unitats dependents, als centres d’inserció social, a unitats psiquiàtriques, que ja hem parlat, però no hem parlat de: Página 4 de 8 Dret penitenciari Tema 3. Classes d’establiments penitenciaris GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert a) Departaments mixtes (art. 99.3 del reglament penitenciari): Està previst que pugui haver-hi convivència entre homes i dones, que seria un règim contrari als principis que regeix el reglament penitenciari. La idea es que hi pugui haver-hi parelles amb fills o sense fills, encara que a Catalunya no hi ha cap departament mixta, i a la resta de l’Estat només hi ha un a Madrid.
b) Departaments de joves: En algun cas poden ser unitats dependents d’un altre centre penitenciari, és a dir, es on aniran els joves que hagin de complir alguna pena, i per joves s’entén de 18 a 21 on es pot allargar fins a 25 anys. La Trinitat de Barcelona es va tancar, i ara estan a Quatre Camins.
c) Departaments de mares: Poden estar amb els seus fills fins que aquests facin 3 anys, i estan separades de la resta d’internes, però poden participar a les activitats amb la resta. A Wad-Ras per exemple, si a la planta de l’entrada es on està aquest departament de mares, i els nens fan horari escolar normalment. A l’Estat Espanyol si que s’han creat tres presons per a mares, especials que es diuen Unitats Externes de mares, una a Palma de Mallorca, a Sevilla i a Madrid, i encara que la llei digui que els nens només poden estar fins als 3 anys, en aquestes presons deixen que els nens estiguin excepcionalment una mica més.
3. LA ORGANITZACIÓ GENERAL DELS CENTRES PENITENCIARIS 3.1.
INGRESSOS L’ingrés en un centre penitenciari es pot produir perquè s’ha dictat una sentència d’una pena privativa de llibertat, però també en virtut d’una detenció. Un cop s’ingressa a la presó, s’ha d’estar segur que s’identifica a la persona, mitjançant les empremtes, amb un registre per evitar que pugui entrar objectes prohibits dins la presó, i se li guardaran els objectes personals que més tard se li retornaran.
Se li trasllada al departament d’ingressos, i un cop allí, abans d’entrar en contacte amb els altres interns, pot estar en aquest departament fins a 5 dies. Mentre es troba en aquest departament, rebrà la visita del metge, psicòleg, jurista, treballador social, per tal que entre tots puguin fer una proposta sobre el lloc en el que l reu estarà millor.
Dins cada presó hi ha diferents separacions internes, les quals cada una d’elles té la seva pròpia ordenació.
També durant aquests dies s’hauran d’adoptar les mesures higièniques necessàries i una cosa important és que , quan una persona ingressa a la presó, se li obre un expedient penitenciari que li acompanyarà sempre, si canvia de centre penitenciari, etc.
Página 5 de 8 Dret penitenciari Tema 3. Classes d’establiments penitenciaris GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert Aquest expedient penitenciari, almenys a Catalunya, està digitalitzat. Està format per diferents parts: una part penal en la que s’expliquen les diferents condemnes, una part processal que explica els processos que té i en quina causa està com a preventiu o penat, la fitxa social, és a dir, qui són els seus pares, l’estat civil, etc., i després hi ha l’expedient disciplinari en sentit estricte.
Existeix un protocol que estableix com s’ha d’acollir als interns per tal que aquesta acollida sigui humanitària.
Hi ha alguns casos concrets en el que el jutge pot acordar la incomunicació, és a dir, que l’intern no pugui rebre cap visita ni es pugui comunicar en ningú. En aquest cas, també anirà al mòdul d’ingrés, però estarà més aïllat dels altres interns.
En el cas d’estrangers, aquest té dret que es posi en comunicació de las autoritats diplomàtiques i consulars del seu país que està detingut.
Pel que fa a les mares amb fills menors de tres anys, s’ha d’aprovar la filiació i el nen també ha de ser reconegut pel metge.
3.2.
LLIBERTATS En el cas dels detinguts, aquests no podran estar més de 72 hores detinguts, tal i com estableix la Constitució. I passades aquestes 72 hores, si el director no rep el manament de presó preventiva, l’hauria de deixar en llibertat.
Pel que fa als penats, un cop han complert la condemna, el Jutge del Tribunal sentenciador (que és el competent per ordenar la seva llibertat).
3.3.
CONDUCCIONS I TRASLLATS El trasllat és el canvi de l’intern d’un centre penitenciari a un altre. Mentre que la conducció és el transport que s’utilitza per portar-lo d’un centre a un altre. La regla general és que els trasllats els aprova l’Administració penitenciària i s’efectuen, normalment, per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i per carretera, amb tots els mitjans de seguretat que calguin.
Hi ha diverses normatives sobre com s’han d’efectuar els trasllats i sobretot s’han de realitzar tenint en compte la dignitat humana, aquests trasllats no poden ser humiliants per a l’intern.
Página 6 de 8 Dret penitenciari Tema 3. Classes d’establiments penitenciaris GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert Hi ha una altre regla general que diu que l’intern ha de complir condemna en el centre penitenciari més pròxim al seu domicili.
El trasllat és una decisió administrativa, però si l’intern no n’està d’acord, té la possibilitat de recórrer i qui ho soluciona són els Jutjats de lo Contenciós Administratiu.
El Centre penitenciari també determina el jutge de vigilància que serà competent.
Quan es tracti de permisos que estan en segon i en tercer grau, aquests poden realitzar es trasllats “pel seu compte”. I pel que fa als nens, quan aquests estiguin amb la mare, aleshores la regla general és que els menors s’entreguen als familiars o a les persones que tinguin la cura d’aquests nens durant el cap de setmana, etc., i excepcionalment poden ser traslladats amb les mares en vehicles idonis.
3.4.
RECLAMACIONS DELS INTERNS Aquestes poden ser per escrit o verba i es poden adreçar a qualsevol funcionari, al director o al Jutge de Vigilància.
Normalment qui resol les queixes o peticions dels interns és el director, però els interns es poden adreçar al Jutge de Vigilància fent també qualsevol tipus de petició o queixa.
Si recorre al Jutge de Vigilància, la decisió que aquest Jutge dicti, per normal general també es podrà recórrer. Si es tracta d’una matèria d’execució de penes, la resolució del recurs correspon al Jutge sentenciador, i si l’auto és d’una matèria de règim penitenciari, la resolució del recurs correspon a l’Audiència provincial.
3.5.
SEGURETAT I VIGILÀNCIA Pel que fa la seguretat i vigilància dels centres penitenciaris, la seguretat exterior és competència de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. A qualsevol presó, els Mossos d’Esquadra estaran fora vigilant. La seguretat interior correspon als funcionaris de presons, excepte en situacions de greu alteració de l’ordre, en els que calgui la intervenció de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
Les mesures dirigides a salvaguardar la seguretat interior són l’observació dels interns, per conèixer el seu comportament, les relacions que tenen amb els altres, etc. Com a formes específiques de control, trobem els recomptes, els registres i escorcolls, i les requises. No només aquestes mesures de seguretat es poden adoptar sobre l’intern, sinó també en alguns casos sobre persones, vehicles o paquets que poden estar en contacte amb l’intern.
Página 7 de 8 Dret penitenciari Tema 3. Classes d’establiments penitenciaris GRAU EN CRIMINOLOGIA Laura Gelabert a) Els recomptes són el control numèric de la població reclusa, i es fa diàriament, un cop al matí i un cop a la nit. Encara que també poden haver-hi recomptes extraordinaris.
b) Els registres o escorcolls es dirigeixen a inspeccionar la roba i les pertinences de l’intern, així com les seves dependències, la cel·la. Aquests registres es fan de manera excepcional i per motius de seguretat. Encara que en el règim tancat es fan diàriament.
c) Els “cacheos” són els escorcolls que es porten a terme sobre els cossos de les persones, ja sigui interns o familiars, per detectar objectes prohibits. Només es poden fer per raons de seguretat, i si hi ha motius fonamentats, concrets i que justifiquin la necessitat. De manera que queden excloses els escorcolls generals, sistemàtics i arbitraris. Hi ha escorcolls amb nu integrals, a l’art. 68.2 del reglament penitenciari, on es preveu aquest tipus d’escorcoll, i la llei no estableix la periodicitat o freqüència dels registres, excepte ens els departaments especials que si que són diaris.
d) Les requises són les revisions o inspeccions que es porta a terme normalment sobre objectes materials, com poden ser portes, finestres, locals d’ús comú, al terra, etc.
Página 8 de 8 ...