Treball Infants Salvatges (nota: 9'25) (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Educación Primaria - 2º curso
Asignatura Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 06/03/2015
Descargas 1

Vista previa del texto

Grup de treball: Roger Casadejús, Eduard Gandía, Laura Navarro, Paula Pérez.
Julen Álvarez Juan Julen Álvarez Juan 2n EP FPCEE Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat INFANTS SALVATGES El fet de visualitzar un vídeo com aquest que hem vist avui a classe fa que et replantegis moltes coses. La importància tant de l’herència com de l’entorn en l’educació d’un infant pot arribar a ser molt determinant a l’hora de poder desenvolupar-se de forma que tot succeeixi amb normalitat.
El documental deixa ben clar la situació social-educativa que hi ha al món actual, i fa que et preguntis :”com poden deixar que aquestes coses succeeixin?”.
Durant el vídeo visualitzem quatre històries diferents però al mateix temps molt semblants. Primer trobem la Oxana, una nena ucraïnesa que va ser abandonada pels seus pares alcohòlics i que conseqüentment va ser criada pels gossos de la seva zona residencial. El seu comportament era com el d’un gos en un cos humà.
A continuació, veiem en Víctor, un nen francès que es acollit per un metge per intentar resoldre els seus problemes, el nen va poder sentir empatia però tot i els esforços del metge va ser-li impossible ensenyar-li a parlar, el llenguatge.
Després trobem la Jenny, una nena que estava, al contrari que la Oxana o en Víctor, totalment aïllada del contacte humà, fins i tot dels animals. La seva descoberta als 13 anys va ser massa tard per poder fer que adquirís un comportament mínimament humà.
I finalment, trobem el cas de l’Edik que és, probablement, el que va tenir més sort. Va ser adoptat als tres anys després d’haver estat sobrevivint a un pis amb gossos. El nen té problemes però no tan greus com el de la resta de casos.
Sembla que hi ha una espècie de data límit a l’hora d’aprendre el llenguatge ja que, per què la Jenny, el Víctor i la Oxana no van tenir la “facilitat” de l’Edik a l’hora d’adaptar-se i d’aprendre la llengua? Va ser una qüestió d’edat i de costums dolentes ja consolidades al seu comportament? Grup de treball: Roger Casadejús, Eduard Gandía, Laura Navarro, Paula Pérez.
Julen Álvarez Juan Això ens fa preguntar-nos si la dificultat/impossibilitat que pateixen aquests nens per aprendre el llenguatge ve donada per l’herència o és conseqüència de l’entorn. És veritat que està dins la nostra naturalesa la capacitat de poder emetre uns sons específics per poder comunicar-nos entre nosaltres, però hi ha una teoria/hipòtesi que diu que l’aprenentatge d’una llengua pot estar condicionada per un Període crític.
Aquesta teoria afirma l’existència d’un període crític en què l’adquisició d’una llengua es produiria de manera natural i sense esforç. Penfield and Roberts (1959), “identifiquen aquest període de vida amb els primers deu anys de vida”, la qual cosa explicaria el cas de que l’Edik aconsegueixi, finalment, aprendre el llenguatge i els altres nens no. Aquest seria un punt de vista des del model cognitiu de la psicologia on es defensa que l’adquisició del llenguatge a partir d’una etapa.
Però el documental també mostra un punt de vista constructivista quan a la la psicologia constructivista de Vygotsky s’afirma que la interacció social és converteix en l’origen i la mecànica de l’aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual. Per tant, si no hi ha una interacció cultural no pot haver-hi aprenentatge.
L’entorn és un condicionant molt important en l’etapa de desenvolupament i aprenentatge d’un infant, així com l’herència, els dos són igual d’importants ja que influeixen d’igual manera als infants. Com a mestre caldria moltes coses a millorar, per començar els entorns dels nens no faciliten res la tasca. Hauria de mirar de trobar una sol·lució a aquests problemes ja que si la teoria del període crític és certa el nen estaria perdent una part de la seva vida que a la llarga només li provocaria problemes.
Referències bibliogràfiques: - Ribé i Queralt, R. (1994). L' ensenyament de la llengua anglesa: al cicle escolar secundari : (1218 anys)-Manuals de la Universitat de Autònoma de Barcelona; 14.
- Cano Ortiz, Maribel. “Model constructivista i model cognitiu”. Processos Educatius. Univeristat Ramón Llull. 12-11-2013.
...