Tema 8. Sistema neurològic (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria clínica del vell
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: SISTEMA NEUROLÒGIC INTRODUCCIÓ Són patologies que produeixen una alta dependència alguns cops de forma sobtada i d’altres progressiva i insidiosa. Són alteracions que produeixen una alta càrrega física i emocional tant per als ancians com per la família.
Requereixen una alta necessitat de recursos sociosanitaris i constitueixen una de les primeres patologies associades a l’envelliment i a la dependència.
Les principals alteracions neurològiques en gent gran són: - Accident cerebrovasculars (AVC) Malaltia de Parkinson Demència d’Alzheimer Tumors cerebrals Epilèpsia DEFINICIÓ Processos en els quals es produeix una interferència en el reg sanguini cerebral per l’afectació d’un o més vasos cerebrals, produint una reducció general o local de l’aportació sanguínia.
El teixit cerebral es veu desproveït de sang i es produeix una isquèmia, una necrosi o un infart cerebral, generant dèficits neurològics que depenen de l’afectació cerebral.
EVOLUCIÓ Són la tercera causa de mort en persones majors de 65 anys i la primera de discapacitat. En els 3 primers mesos post-ictus la mortalitat es troba en un 20% i s’eleva al 25% si considerem el primer any.
Durant el primer any hi ha un 10% de recurrència, a partir de l’any baixa a un 5%. Per una bona recuperació és òptim que siguin autònoms en un 70% de les AVD en els 3 mesos post-ictus.
1. ACCIDENTS VASCULARS CEREBRALS ETIOLOGIA Els factors predisposants són: - Modificables:        HTA Diabetis melliuts Cardiovascular: hiperlipidèmia, IAM i FA Tabac i consum de drogues Anticonceptius Sedentarisme obesitat 1 - No modificables:  Edat  Sexe  Herència Els modificables caldrà incidir-hi per prevenir recidives.
SIMPTOMATOLOGIA 1.TRASTORNS MOTORS: - Debilitament (hemiparèsia) o paralització (hemiplegia) Alteracions del to muscular: flacidesa/espasticitat Problemes motors com pèrdua de simetria, presència de moviments anormals i en bloc, pèrdua de les reaccions automàtiques i de la coordinació d’ambdues mans Deficiències motrius secundàries: subluxació de l’espatlla, contractures, edemes, etc.
2.TRASTORNS DE LA PERCEPCIÓ: Agnòsia, apràxies, problemes amb l’esquema corporal, dèficits especials, dèficits visuals, síndrome de negligència, etc.
3.TRASTORNS SENSITIUS: Alteració de la sensibilitat superficial i profunda.
4.TRASTORNS DE LA COMUNICACIÓ: Afàsia, disàrtria i mutisme.
5.TRASTORNS EMOCIONALS, PSICOLÒGICS I DE CONDUCTA: Ansietat, sentiments de frustració, canvis bruscs d’estat d’ànim, etc.
2 INTERVENCIÓ EN ANCIANS AMB AVC Recuperar-se d’un ictus no només depèn del tipus de lesió i lloc, també depèn de l’estat de salut previ, de les possibilitat de tractament i cuidats, de l’estat emocional del pacient del recolzament familiar.
Cal establir uns objectius terapèutics realistes: rehabilitació o manteniment de les capacitats del pacient des d’un punt de vista global amb la finalitat d’aconseguir la màxima independència possible, promoure la salut i millorar la qualitat de vida.
- - Reeducació funcional AVD: Es comença per tasques senzilles, es desglossa pas a pas, reforçar mitjançant la repetició permanent que el pacient les vagi integrant, etc.
 Requereix implicació del pacient, família i professionals, per poder generalitzar aquestes activitats s’han de realitzar al llarg de dia, no només durant la sessió de teràpia ocupacional.
 Requereix planificar programes d’entrenament dels dèficits des de la vessant interdisciplinar.
 Requereix ajudar al pacient a ser conscient de les seves limitacions, afrontant-se progressivament a les dificultats més evidents, evitant l’afectació emocional.
 En la vessant social el principal objectiu és que retorni a la seva vida prèvia, caldrà fer adaptacions per reprendre activitats d’oci mantenir relacions socials Planificar l’alta: Educació per la Salut, possible adaptació de l’entorn i prescripció, ús i maneig d’ajudes tècniques quan sigui necessari.
RESPIRACIÓ: - Solen presentar-se a la fase aguda o relacionats amb les dificultats de deglució, neteja ineficaç de vies aèries i disminució del reflex tussigen.
Humidificació habitació, Oxigenoteràpia, aspiració secrecions, administració de líquid sota control, situació en posició de semi incorporat després de la ingesta, fisioteràpia respiratòria (clapping i drenatge postural).
3 ALIMENTACIÓ: Les alteracions solen ser degudes a problemes secundaris a la disfàgia i alteracions de la mobilitat.
- - En fase aguda:  Iniciar dieta oral túrmix i anar canviant consistència segons tolerància (no barrejar aliments líquids i sòlids)  Donar líquids amb espassant segons el grau de disfàgia  Posició: Assentada. Donar de menjar per la part de la boca no afectada i a vegades és convenient baixar la barbeta per deglutir  Petites racions lentament per evitar que es cansi  Els menjars freds solen estimular el reflex de la deglució  Dieta baixa en greixos i adequat aport de verdura i fruita  Comprovar ingesta (quantitat i qualitat)  Control de pes del pacient  Mantenir una bona higiene bucal  Si nutrició per SNG o PEG: Administració dels aliments i cures de la SNG segons protocol del centre. Posició Fowler i mantenir capçal 30º En fases posteriors:  Incentivar que mengi sol abans possible: adaptar utensilis a les seves capacitats  Vigilar especialment la hidratació i fer higiene oral adequada ELIMINACIÓ: Avaluació del patró miccional i fecal. Es sol produir incontinència vesical i/o fecal, retenció d’orina i en ocasions també pot produir-se restrenyiment.
- - En fase aguda: Control minuciós de l’eliminació vesical, procurar retirar-lo abans possible la sonda vesical, en cas d’incontinència utilitzar absorbent adequats.
 Ingesta adequada de líquids durant el dia (evitar nictúria)  Proporcionar dieta rica en residus (immobilitat = restrenyiment)  Oferir intimitat En fases posteriors:  Reeducació d’esfínters si prèviament el pacient era continent  Problemes principals solen ser deguts a dificultats en el desplaçament  Respondre ràpid a senyals d’excreció  Promoure hàbits fixes  Respondre ràpid a la demanda del pacient  Facilitar l’entorn tenint en compte les dificultats físiques: de seguida que pugui, anar al bany MOBILITZACIÓ: Mantenir una postura alineada i fent canvis posturals i tenir molt en compte les incapacitats de moviment.
Una postura incorrecte pot provocar diverses complicacions: Augment de l’espasticitat, aparició de retracció, rigidesa i deformitats, augment de risc de patir una UPP, problemes circulatoris, complicacions respiratòries, etc.
4 El tractament postural va dirigit a mantenir una alineació correcte del cos les 24 hores del dia.
S’aconsella canviar de posició cada 2-3 hores. Tenir en compte la disposició del llit, que faci que el pacient hagi de mirar a través del seu costat afectat.
- Elevar el tronc i cap si hi ha edema cerebral Iniciar rehabilitació lo abans possible (fisioterapeuta) i col·laborar en aquesta. Fer mobilitzacions passives dels membres afectats Evitar el repòs al llit i estimular la deambulació sempre que sigui possible Incloure en el pla d’activitats la rehabilitació i reeducació AVD Incrementar l’autonomia amb suports precisos:  Asseure’s en una cadira alta, que tingui resposabraços i respatller ferm  Transferència: superfícies a la mateixa altura VESTIR-SE I DESVESTIR-SE: - Motivar la participació del pacient: Seqüenciar les tasques i proporcionar les estratègies necessàries per facilitar-li Començar a vestir-se per l’extremitat afectada i desvestir-se al revés. Per facilitar el vestit s’ha d’estar assentat Vestir-se primer la part superior, després la inferior i al final incloure roba més complexa com al roba interior Utilitzar roba còmode i fàcil de col·locar, amb botons grans, amb velcro i gomes, roba no molt ampla per evitar enganxades. Sabates còmodes i tancades perquè el peu estigui ben subjectat DORMIR I DESCANSAR: - Col·locar al pacient en postures antiàlgiques Ambient que afavoreixi la comoditat i repòs, tenint en compte les lesions de l’AVC Adequar l’execució d’activitats tenint en compte el descans 5 HIGIENE I INTEGRITAT CUTÀNIA: - Prevenir síndrome de desús (té incidència alta) Afavorir l’autocura Dotar de les ajudes tècniques necessàries (en AVC instaurat) SEGURETAT: - Evitar complicacions musculars per incapacitat en el moviment Procurar decúbit lateral sobre part no afectada Prevenir úlceres per decúbit Risc de lesió Adaptar entorn al pacient Ajudes tècniques COMUNICACIÓ: Valorar el grau de deteriorament i afectació.
- Establir mecanismes de comunicació Procurar bona estimulació sensorial però evitar excessos Fer estímuls pel lloc afectat i forçar que es giri No fer comentaris inapropiats pensant que no els entendrà Utilitzar tècniques de comunicació adaptades (pregunta curta) Utilitzar tècniques de comunicació orals, escrites, dibuixos i gestos Anar fent la comunicació més normalitzada progressivament AUTOREALITZACIÓ: - Potenciar al màxim aquesta necesistat Accedir sovint al pacient a través del costat afectada Incitar que el pacient es miri el costat afectat Fer que es toqui el membre afectat i que s’ajudi a mobilitzar-se Procurar la seva participació en l’autocura, tot el temps que sigui necessari Valorar precoçment l’alteració de l’autoconcepte Identificar recursos personals i familiars i aportar ajuda 6 APRENENTATGE: - Convivència amb una nova situació de salut i, per tant, són necessaris nous aprenentatges (limitacions, seqüèles, etc) Marcar-se objectus realistes Apreciar positivament les millores que s’aconsegueixen Assessorar a la família i cuidador sobre el maneig del pacient PRINCIPALS DIAGNÒSTICS - Dèficit d’autocura Alteració de la comuniació Alteració de l’eliminació urinària Trastorns de la mobilitat física Risc de pèrdua de la integritat cutània Risc de lesió Desatenció unilateral 2. MALALTIA DE PARKINSON Fou descrita al 1817 per James Parkinson. És un trastorn neurològic degeneratiu que afecta a la zona del cervell anomenada substància negra. Afecta a la zona de control i coordinació i al manteniment de la postura. És la segona malaltia neurodegenerativa després de l’Alzheimer.
La causa és desconeguda però és produeix una degeneració de les cèl·lules de la substància negra. Es produeix un descens en la dopamina i un desquilibri entre neurotransmissió dopaminèrgica i colinèrgica. Hi ha alteracions que produeixen Parkinson de forma secundària: - AVC Infeccions TCE Hipòxies per CO2 Envereniment per toxines i metalls Fàrmacs neurolèptics Antihemètics 7 EVOLUCIÓ Evoluciona en diferents estadis o fases.
- ESCALA DE HOEHN I YAHR:  Estadi I: Afectació unilateral  Estadi II: Afectació bilateral sense anomalies posturals  Estadi III: Afectació bilateral amb cert desequilibri postural  Estadi IV: Afectació bilateral amb desequilibri postural  Estadi V: Desenvolupament greu i total de la malaltia SIMPTOMATOLOGIA Els simtpomes més precoços són subtils i es desenvolupen de manera gradual. Al principi se solen sentir cansats de forma desproporcionada amb la seva activitat física normal o troben que les hi costa més realitzar la seva activitat quotidiana. Poden sentir una fatiga o un estat d’ànim baix.
En general són els familiars i amics qui detecten un canvi: expressió facial sense l’expressivitat d’abans o roman quiet durant períodes perllongats.
- - Tremolor: Rítmic i en repòs que afecta a mans, també a llavis, mandibula, llengua i que desapareix amb moviments voluntaris.
Hipocinèsia: Alentiment genralitzat per la realització de moviments voluntaris.
Acinèsia: Abscència de moviments involuntaris o espontanis com parpalleig o deglució.
Rigidesa: Resistència a la mobilització passiva, moviments com salts, no continus.
Alteracions posturals: Flexió anterior (tronc, maluc i genolls), sobretot al caminar.
Marxa:  Caminar característic amb passos curts, arrastrant peus i ràpids (propulsió, retropulsió i bloqueig)  Inestabilitat postural Disprosodia i micrografia Disfunció del SNA: Restrenyiment, nictúria, disfàgia, hipersudoració, sialorrea i hipotensió Altres trastorns: Canvis en la personalitat, trastorns del son, síndrome demencial i depressió TRACTAMENT No es pot prevenir ni curar. La farmacologia ens permetrà el control de símptomes. No presenta un patró evolutiu típic, cal individualitzar el tractament. És important trobar equilibri.
Inicialment es començarà amb dosis baixes de fàrmac, que s’incrementen gradualment fins aconseguir controlar els símptomes. És important iniciar el tractament quan el pacient experimenti un dteriorament de les AVD, activitats familiars o socials.
Els medicaments dopaminèrgics és la pedra angular del tractament: - Levodopa: Precursor de la dopamina 8 - - Inhibidors de la DDC i de la COMT: Es donen conjuntament amb la levodopa i faciliten que més quantitat de levodopa pugui creuar la barrera hematoencefàlica del cervell, on es converteix en dopamina. I permeten un subministre més constant al cervell, permetent augmentar la resposta de al levodopa i el temps en què els símptomes estan ben controlats.
Agonistes dopaminèrgics: Estimulen l’acció de la dopamina natural.
La levodopa és el principal fàrmac per tractar el parkinson, no només en el control de símptomes, sinó reduint inclús la mortalitat associada.
Després de 5 anys de tractament amb levodopa, prop del 40% els pacients desenvolupen complicacions motores: - Wearing-off o deteriorament de fi de dosi Discinècies S’aconsella: - - L’ús de la levodopa amb els inhibidors COMT Fer un diari de medicació per facilitar la detecció d’aquetes complicacions i ajustar la dosi: hora de presa de medicació, hora d’aparició de símptomes i quins, símptomes nocturs, discinècies, hora dels àpats, etc.
Ensenyar al pacient a escoltar el seu cos Els símptomes no motors poden empitjorar amb el waring-off i millorar si la medicació està ajustada. Pot ser precís adminsitrar teràpies addicionals per tractar-los com medicaments per reduir la saliva, laxants pel restrenyiment i antidepressius.
Es recomana en etapes inicials començar el tractament amb agonistes dopaminèrgics busacnt endarrerir l’aparició de complicacions. Però donat la menor potència de contraol de símptomes arribarà un moment en què s’haurà d’introduir la levodopa.
9 En els pacients d’edat avançada i els que presenten deteriorament cognitiu, donat el major risc de desenvolupar confusió, que s’associa als agonistes dopaminèrgics es recomana utilitzar la levodopa com a tractament des de l’inici.
INTERVENCIÓ INFERMERA És important informar al pacient sobres les caractesrístiques de la seva mallatia i sobre les possibilitats terapèutiques disponibles per millorar la simptomatolgia, avualuant el grau d’ansietat, estrès i/o depressió que causa el diagnòstic.
- La teràpia ocupacional i la fisioterapia són elements claus en el tractament.
Mantenir-se actiu ajuda a elevar l’estat d’ànim Mantenir una rutina diària afavoreix la resposta al tractament ALIMENTACIÓ: - Separar l’hora d’administració de medicació amb el menjar Els plats de proteïna animal en les hores més llunyanes de la presa de medicació, per exemple el sopar Mantenir un bon estat nutrional Alterada pels tremolors Utilitzar dispositius adequats (coberts, plats, etc) Avaluar dificultats per mastegar o deglutir/disfàgia Dieta tova No barrejar aliments que siguin sòlids i líquids Facilitar aliments que es puguin menjar amb les mans Porcions petites, forçar masticació, moure els aliments amb la llengua, concentrar en empassar la saliva, etc.
No parlar mentrestant es menja Seure a la taula amb una postura correcte ELIMINACIÓ: - Actuacions davant el restrenyiment Actuacions davant la incontinència urinària Actuacions davant nictúria MOBILITZACIÓ: - Millorar postures en repòs i en moviment Realitzar exercici de forma regular per conservar la mobilitat articular, la coordinació i destresa, tractar la rigidesa, evitar contractures i compençar la falta de moviment automàtic 10 DORMIR I DESCANSAR: Programar activitats diàries per evitar el son diürn, flata d’interès i apatia.
HIGIENE I INTEGRITAT CUTÀNIA: - Donar-se més temps que abans per fer les tasques del dia a dia, com afeitar-se, pentinarse, etc. Tenir paciència Utilitzar màquina d’afeitar VESTIR-SE I DESVESTIR-SE: - Escollir roba que pugui i posar-se amb facilitat, com pantalons o faldilla amb cinturó elàstic incorporat i sabates amb velcro Esperar a vestir-se quan la primera dosi de medicació del dia faci efecte SEGURETAT: - - Millorar mobilització:  Caminar dret, separar peus, evitar flexió genolls i malucs, ensenyar a aturar-se de tant en tant per evitar velocitat excessiva, exercicis de mobilització quiet  Aconsellar exercicis d’estirament per afluixar les articulacions  Hidroteràpia, massatges, exercicis passius i actius per ajudar a relaxar la musculatura i els espasmes musculars doloroses que acompanyen la rigidesa Facilitar mobilització en entorn habitual, prevenció de caigudes Ajudes tècniques COMUNICACIÓ: - Estimular exercicis de pronunciació Aconsellar parlar amb frases curtes i lentament Relaxar-se i inspirar fort abans de parlar Donar temps a respondre ACTUAR SEGONS CREENCES, REALITZACIÓ I OCI: - Estimular que participi de forma activa en la seva terapèutica i aconteixements socials i diversions per evitar l’aïllament i la depressió DIAGNOSTICS - Deteriorament de la comuniació verbal Deteriorament de la interacció social 11 - Aïllament social Afrontament familiar inefectiu Maneig inefectiu del règim terapèutic Dèficit d’autocures Cansament en el desenvolupament del rol del cuidador 12 ...

Comprar Previsualizar