Teoria bloc 6 (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Maestro en Educación Primaria - 2º curso
Asignatura Didàctica de la matèria
Año del apunte 2012
Páginas 19
Fecha de subida 16/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Introducció Les forces és un dels conceptes més quotidians però dels que presenten més problemes didàctics per arribar a la seva comprensió científica. La paraula força té significats molt diversos en llenguatge comú i s’utilitza per explicar situacions de forces i moviment de manera també molt diversa.
Pregunteu a un nen que empeny un cotxet i el deixa anar ¿com es que es mou el teu cotxet? i de segur que respondrà una frase similar a aquesta: perquè l'empenyo. I l'acció d'empènyer s'identifica fàcilment amb una força de l’àmbit de la ciència. Però si li pregunteu ¿per què s'atura finalment el cotxet? pot tenir aquesta resposta: perquè se li ha acabat la força, i aquí força ja no es pot identificar amb una força científica.
Expressions com aquestes i moltes altres que podríem citar ens fan veure que hi ha molta confusió a l'entorn del concepte de força i la seva relació amb el moviment. Són confusions molt arrelades en el pensament comú i que, per tant, són difícils de tractar a l’hora d’ensenyar el concepte científic de força.
Les forces amb que interaccionen els cossos és un concepte bàsic de la ciència que té dues vessants, els efectes de les forces en relació al moviment i els efectes en relació a les deformacions i l'equilibri.
1 ÍNDEX 1.-La definició clàssica de força ......................................................................... 3 2.-Forces i deformacions; mesura de forces ...................................................... 3 2.1.-Forces i cossos elàstics. ............................................................................. 3 2.2.-La mesura de les forces; el dinamòmetre ................................................... 4 3.- Forces i equilibri; estructures i màquines ...................................................... 4 3.1.-L'efecte de gir de les forces ........................................................................ 5 3.2.-Les màquines simples i el moment ............................................................. 6 4.-Les forces i el moviment dels cossos; les lleis de Newton ............................. 6 4.1.-La inèrcia dels cossos i el moviment; 1a. llei de Newton ............................ 7 4.2.-Forces, acceleracions i massa; 2a. llei de Newton ..................................... 8 4.2.1.-Les forces perpendiculars als moviments ................................................ 8 4.2.2.-Composició de forces i força resultant ..................................................... 9 4.3.-Les forces com a interaccions entre cossos; 3a. llei de Newton ................. 9 4.3.1.-La mútua propulsió dels reactors ........................................................... 10 Qüestions ......................................................................................................... 11 GLOSSARI ....................................................................................................... 15 2 1.-La definició clàssica de força Els dos aspectes estan ben contemplats en la definició clàssica de força: força és tota acció entre cossos capaç de produir-los-hi deformacions o fer canviar el seu moviment.
Ressaltem d'aquesta definició que les forces se les fan mútuament uns cossos sobre els altres, és a dir que són interaccions entre cossos.
Les forces són segments orientats o vectors perquè a més de tenir un valor es fan en una direcció determinada. En aquest sentit seguirem el mateix criteri que en el moviment, negligirem els aspectes de direcció a no ser que la seva consideració esdevingui imprescindible per un determinat procés o argument.
2.-Forces i deformacions; mesura de forces Les forces aplicades a un cos sòlid li produeixen sempre deformacions més o menys visibles que li poden quedar de forma permanent o desaparèixer.
2.1.-Forces i cossos elàstics.
Diem que un cos o un material és elàstic si és capaç de recuperar la forma quan cessen les forces que el deformen.
Els materials sòlids són tots més o menys elàstics, però dins d'uns límits, de manera que si es supera un determinat valor de força el material es trenca o queda deformat permanentment.
Els materials més elàstics són els que admeten forces més grans amb menors deformacions. Per tant, contràriament al que molta gent pensa, l'acer és més elàstic que la goma perquè amb la mateixa força es deforma molt menys i 3 admet forces molt més grans sense superar el seu límit d'elasticitat.
2.2.-La mesura de les forces; el dinamòmetre En els cossos elàstics les deformacions són proporcionals a les forces aplicades, empre i quan aquestes no siguin excessives. Llavors, aprofitant la proporcionalitat, podem mesurar les forces per l'efecte de deformació que produeixen.
L' aparell que utilitzem per mesurar forces mitjançant les deformacions s'anomena dinamòmetre i, en essència, no és més que una molla calibrada penjant-hi pesos coneguts. Se'n pot trobar a les ferreteries i s'usen per mesurar pesos.
La unitat internacional de mesura de forces és el newton (N). Per fer-vos una idea del seu valor penseu que la força que notem quan aguantem una massa d'un quilogram és de 9,8 N. Sovint s'utilitza també el pes d'un quilogram de massa com a unitat de força i se l'anomena kilopond (kp).
3.- Forces i equilibri; estructures i màquines Les estructures que construïm (cases, ponts, etc.) són en síntesi cossos sobre els que hi han aplicades forces i que han de complir dos requisits.
El primer és que les deformacions produïdes per les forces han d'estar dins dels límits del comportament elàstic dels materials perquè no hi hagi perill de trencaments o deformacions permanents.
El segon és que totes les parts de l'estructura han d'estar en equilibri estable estàtic (sense moviment), la qual cosa vol dir que s'han de compensar els efectes de les forces que hi actuen, de manera que no es produeixin ni 4 desplaçaments ni girs.
Algunes màquines senzilles utilitzades a casa i a l’escola i que cal conèixer són: la politja, la palanca i el pla inclinat (i totes les seves variacions).
3.1.-L'efecte de gir de les forces Els efectes de gir de les forces mereixen una atenció especial per la seva complexitat i conseqüències.
Si volem estrènyer un cargol no ho fem pas amb els dits sinó amb una clau de mecànic, i no només perquè és més còmode sinó principalment perquè fent la mateixa força l'efecte de gir és molt més gran.
L'efecte de gir d'una força depèn directament d'ella, -com més força més efecte de gir-, i també de la seva distància a l'eix de gir, -com més llarga sigui la clau més podrem estrènyer el cargol-. La magnitud que contempla aquestes dependències i que expressa l'efecte de gir d'una força es diu moment i la seva expressió matemàtica és : M(N.m) = F (N). d (m) Experiència: Pràctica de la palanca. O bé: podeu comprovar-ho amb una experiència senzilla. Talleu una tira regular de cartolina o cartró prim d'uns 2cm d'ample i 20 de llarg. Foradeu-la pel punt mig amb una xinxeta i claveu-la a un suro vertical. Si la tira és regular i la xinxeta és just al mig la podreu deixar horitzontal sense cap problema.
Si ara li enganxeu un clip en un extrem la farà girar cap a la seva banda, però podeu veure que aquest efecte de gir (o moment) es pot compensar amb un clip a l'extrem de l'altre costat o bé amb dos a la meitat. Podeu jugar provant diferents combinacions de clips i de distàncies a les dues bandes de manera que es 5 compensin els efectes de gir i hi hagi equilibri. Comprovareu que si prenem com a unitat de força el pes d'un clip, es compleix per a cada situació d'equilibri que la força per la distància (moment) a un costat és igual a la força per la distància (moment) a l'altre.
3.2.-Les màquines simples i el moment El moment té una aplicació immediata en algunes de les anomenades màquines simples que s'utilitzen per treballar de manera més còmoda.
Prenem per exemple el torn. El pes de la càrrega que es vol pujar li fa al torn un efecte de gir en un sentit, que ve donat pel moment corresponent: M1=P.d1.
La força que hem de fer per pujar la càrrega ha de compensar, com a mínim, aquest efecte de gir. Per tant ha de fer un moment igual però en sentit contrari, M2=M1, és a dir, F.d2 =P.d1. Deduïm doncs que haurem de fer una força tants cops més petita que P com vegades més gran sigui d2 que d1. P.e., si d2 fos el doble de gran que d1, F seria la meitat de P.
Si feu atenció a la corriola de la figura veureu que en aquest cas les distàncies a les que es fan les forces són iguals. Per tant la força F és igual al pes de la càrrega i l'avantatge és només que podem utilitzar el nostre propi pes per ajudarnos a pujar la càrrega.
4.-Les forces i el moviment dels cossos; les lleis de Newton Hi ha una idea molt arrelada al pensament comú i és la de veure les forces com a productores de moviment, però aquest no és el significat científic de força.
6 Els efectes de les forces en relació al moviment foren tractats per Newton en els seus Principia (1687), on els resumí en les tres famoses Lleis del moviment.
que presentarem a continuació 4.1.-La llei de la inèrcia i l'experiment ideal de Galileu El problema d'aquesta llei és que contradiu les nostres experiències habituals de moviment. A la superfície de la terra no es pot demostrar experimentalment a causa del fregament que acaba parant tots els cossos. Fou Galileu qui afrontà primer el repte d'argumentar aquesta llei extrapolant els resultats experimentals fins a un experiment ideal fictici.
En síntesi, el seu argument diu que si empenyem una bola i la fem córrer per terra recorrerà una distància abans d'aturar-se que serà més gran com més petit sigui el fregament que la fa parar-se. Si reduïm l'acció del terra i de l'aire que freguen la bola aquesta trigarà més en parar-se i, extrapolant l'argument, si no hi ha cap acció externa la bola no es pararà mai.
Amb les tecnologies d'avui l'experiència ideal de Galileu és pràcticament realitzable en un laboratori. I també lluny de la Terra amb les sondes que s'han enviat per explorar l'univers. Com que no hi ha aire, als llocs on les accions dels astres són negligibles s'han mantingut amb rapidesa constant en una trajectòria rectilínia i sense consum d'energia.
Si, en contra del que s'acostuma a pensar, no són les forces qui mantenen els moviments, sinó la seva absència, )que li fan les forces al moviment?. La resposta ens la dona Newton amb la segona llei.
7 4.2.-Forces, acceleracions i massa; 2a. llei de Newton Amb la segona llei, Newton va deixar clar que sempre i arreu que constatem un canvi de velocitat en un cos, podem fer-ne responsable una acció o força exterior.
Les forces doncs canvien els moviments dels cossos.
Aquesta segona llei s'acostuma a redactar tal com segueix: quan sobre un cos actua una força exterior, aquest cos experimenta un canvi de velocitat per unitat de temps, és a dir, una acceleració, directament proporcional a aquesta força i inversament proporcional a la seva massa i la seva expressió matemàtica serà a(m/s2) = F(N) / m(kg) on a és l'acceleració experimentada pel cos i es mesura en m/s2, F és la força que actua sobre el cos i es mesura en N i m és la massa del cos que es mesura en Kg.
Com més força fem, més s'accelera el cos i com més massa té el cos, més petita serà l'acceleració. Per tant, un cos de gran massa costarà més de posar-lo en moviment o d'aturar-lo i direm que té molta inèrcia.
4.2.1.-Les forces perpendiculars als moviments Aquest és un aspecte que ens fa considerar el caràcter vectorial de l'acceleració i de les forces. Força i acceleració tenen sempre la mateixa direcció i el mateix sentit. Això vol dir que si la força és perpendicular al moviment del cos no l'estira ni endavant ni endarrere, i per tant no el farà anar més ràpid o més poc a poc: la rapidesa serà constant. Però sí que li farà canviar la direcció del moviment, de manera que la trajectòria es corbarà en la direcció de la força.
Per exemple, si fem giravoltar una pedra lligada amb un cordill, el cordill fa una força sobre la pedra que li fa canviar la seva velocitat fent que la trajectòria sigui 8 una circumferència però mantenint-se la mateixa rapidesa.
Qualsevol que sigui la direcció entre la força i la velocitat sempre podrem aplicar el recurs de veure la força com a dues, una de perpendicular al moviment que farà corbar la trajectòria i l'altra de paral·lela a la direcció del moviment que farà canviar la rapidesa. Així, p.e., us podeu explicar la trajectòria parabòlica dels cossos a l'aire (fig1.4).
4.2.2.-Composició de forces i força resultant Quan sobre un cos actuen més d'una força, l'acceleració sempre és el resultat de l'actuació conjunta de totes. Per exemple, quan intentem moure un cos empenyent-lo, l'acceleració que adquireix no depèn només de la força que fem en empènyer sinó del resultat de composar aquesta amb la força de fregament que actua en sentit contrari. Si la força que fem no supera la de fricció el cos no s'accelerarà i per tant no començarà a moure's.
Per referir-nos a la composició de forces que actuen sobre un cos utilitzem el concepte de resultant que és una força que faria el mateix efecte que totes les altres juntes. Si les forces que actuen sobre un cos es compensen entre si, la resultant és nul·la i el cos no podrà canviar el seu estat de moviment. Fig1.5 4.3.-Les forces com a interaccions entre cossos; 3a. llei de Newton Amb la tercera llei, Newton, va aprofundir en el concepte de força com a interacció entre cossos. Sempre que un cos fa una força (acció) sobre un altre cos, aquest segon cos també fa una força (acció) del mateix valor sobre el primer.
9 Tota força comporta una segona força, per tant podem referir-nos-hi com a parella de forces. Les forces sempre van per parelles, sempre són dues forces d'igual valor, una feta pel cos A sobre un cos B i la segona feta pel cos B sobre el cos A. Si pitjo la paret amb la mà, la paret em pitja la mà. Com més fort pitjo la paret, més fort em pitja la mà. Si la paret no em pitgés, jo no podria pitjar-la.
Cap cos pot fer una força més gran o més petita que la que li fan i això repugna una mica el nostre sentit comú que creu que qui guanya fa més força.
Les forces són parelles sempre iguals i de sentit contrari, el que és diferent són els resultats: el mateix valor de força a un el fa caure, i perd, i a l'altre no, i guanya, però, insistim, la força té el mateix valor.
Experiència.-Podeu constatar aquesta tercera llei de Newton fent la següent experiència. Agafeu un imant de barra i una bola d'acer. Si teniu la bola a prop d'un imant, que aguanteu amb la mà damunt de la taula, però separada una certa distància d'aquest i la deixeu anar, la bola serà atreta per l'imant i correrà cap a l'imant; però si després aguanteu la bola d'acer amb la mà i deixeu anar l' imant des d'un lloc situat a una distància prou petita, l'imant, que també es atret per la bola es desplaçarà cap a aquesta. Procureu de fer l'experiència damunt d'una superfície que no sigui molt rugosa.
4.3.1.-La mútua propulsió dels reactors Que les forces es presentin per parelles iguals i oposades té una important conseqüència. Resulta que A empeny a B tant com B a A i com a conseqüència A modifica el seu moviment de manera proporcional a la seva massa i B 10 anàlogament. I així es mouen els avions i coets a reacció.
Els avions a reacció expulsen part de la massa del seu combustible en forma de gasos que surten a gran rapidesa respecte de l'avió. Els gasos són empesos pels reactors de l'avió en sentit contrari al moviment d'avançament d'aquest. Per la tercera llei, els reactors (i amb ells la resta de l'avió) seran empesos en el sentit del moviment amb una força del mateix valor que actua sobre la massa de l'avió i el fa accelerar cap endavant.
Experiència.-Preneu tres llumins, dels de cera o paper, ajunteu-los i emboliqueulos hi el cap amb paper d'alumini. Obriu les potes, doblegant-les una mica, de manera que es pugui plantar al terra sobre les tres potes i ja teniu un simulacre de coet. Amb un altre llumí o un encenedor escalfeu els caps embolicats amb l'alumini. Quan la temperatura sigui prou alta els llumins cremaran i, si heu fet prou bé el muntatge, els gasos resultants sortiran per les potes cap a terra i el coet de llumins saltarà amunt. Com podeu veure és com un reactor domèstic i elemental.
Qüestions P1.-Digues si són certes les següents asseveracions: a)-Els cossos elàstics són els que es poden deformar molt.
b)-Els cossos elàstics són els que recuperen la forma quan cessen les forces que els deformen.
c)-Els cossos més elàstics són els que es deformen més fàcilment.
R1.-És certa la b). La propietat d'elasticitat vol dir capacitat de recuperar la forma i els cossos més elàstics són els que és deformen menys amb més força.
11 P2.-Una palanca és una màquina simple que consisteix en una barra recolzada per un punt. Aquest punt divideix la barra en dues parts, a l'extrem d'una hi tenim l'objecte que es vol aixecar (o moure) i al de l'altra fem la força per aixecar-lo.
Digueu si són certes les següents asseveracions: Si volem moure un objecte molt pesat procurarem que la part on hi ha l'objecte sigui: a)-més llarga que la nostra.
b)-més curta que la nostra.
c)-és indiferent.
R2.-És certa la b), perquè el moment de la força que fem nosaltres ha de ser igual al que fa el pes de l'objecte, MF = F. dF = MP = P.dP, i com més llarga sigui la nostra part , dF, en relació a l'altra, dP, menys força haurem de fer.
P3.-Imagineu que heu de transportar un objecte llarg com una barra de ferro. Com l'agafareu, per un extrem o pel mig? R3.-Si no voleu fer un esforç inútil, l'agafareu pel mig. Si considereu la barra de longitud l, sobre ella hi actua la força pes que està localitzada al seu punt mig l/2.
Si l'agafeu pel mig haureu de fer una força igual i oposada per compensar-la i prou perquè no hi intervindran moments de gir.
Si l'agafeu per un extrem amb dues mans, la barra tindrà tendència a girar al voltant del punt on teniu la mà més interior. La força pes la voldrà fer girar cap baix i la mà que teniu més a l'extrem pitjarà avall per fer-la girar al revés i compensar el moment del pes, -la mà més interior només fa força amunt aguantant que la barra no caigui. Perquè no giri haureu de compensar el moment 12 de gir del pes MP= P. l/2, però com que la distància entre les dues mans és molt més petita que l/2 haureu de fer molta més força que P.
P4.-Completeu la següent frase: Sobre un paracaigudista que baixa cal considerar que hi actuen dues forces, la força ......... i la força de ..........
R5.-a)-Sobre un paracaigudista que baixa cal considerar que hi actuen dues forces, la força pes i la força de fregament.
P6.-Completeu la següent frase: Sobre un paracaigudista, la força pes la fa ............ i la de fregament la fa ............
R6.-Sobre un paracaigudista, la força pes la fa la Terra i la de fregament la fa l'aire.
P7.-Completeu la següent frase: La força pes sobre el paracaigudista va dirigida .............. i la força de fregament ..............
R7.-La força pes sobre el paracaigudista va dirigida verticalment avall i la força de fregament verticalment amunt P8.-Quan un cotxe ha de girar per fer un revolt en una carretera, necessita una força que actuï sobre ell i el faci canviar de direcció. Digueu si són certes les següents asseveracions: a)-La força ha de ser perpendicular a la direcció de moviment del cotxe.
13 b)-La força necessària la fa el conductor sobre el volant.
c)-La força necessària la fa la carretera R5.-La a) és correcta, mentre es fa el revolt la rapidesa es manté més o menys constant i per tant la força només ha de canviar la direcció del moviment, o sigui que li ha de ser perpendicular. La b) és falsa, un cos o sistema no pot automodificar-se el moviment, necessita la força d'altres cossos externs a ell, i el volant i el conductor són part interna del sistema cotxe. La c) és certa, a part de l'aire que frena el cotxe però no el pot fer girar, l'únic cos que actua sobre el cotxe és la carretera i per tant és l'únic que pot fer, i fa, la força que el permet girar. La carretera fa una força de fregament sobre el pneumàtic dirigida cap al centre de la corba, impedint que les rodes que el conductor ha girat llisquin i segueixin en la direcció que portava el cotxe. Per això s'ha de reduir la velocitat quan la carretera està molla o glaçada, perquè les forces de fregament són molt més petites i no permeten girar tan bé.
P9.-Galileu va ser el primer en argumentar que un cos llençat horitzontalment trigarà el mateix en caure que un deixat anar des de la mateixa altura. Digueu si són certes les següents asseveracions: a)-El dos estan igualment accelerats per la gravetat.
b)-No és possible que triguin el mateix temps perquè el que llencem horitzontal fa un recorregut més llarg i ha de trigar més.
c)-Triguen el mateix perquè el moviment de caiguda és el mateix pels dos.
R9.- La a) és certa, els dos tenen l'acceleració de la gravetat (9,8 m/s2), independentment de la seva velocitat inicial. La b) no és certa perquè el que fa el 14 recorregut més llarg porta sempre més rapidesa i el resultat és el mateix temps.
La c) és correcta, si apliquem que el moviment horitzontal és independent del vertical i ens fixem només en aquest últim, veiem que és igual pels dos cossos, els dos cauen de la mateixa altura i amb rapidesa vertical inicial zero-, per tant trigaran el mateix en caure, per molt que el nostre sentit comú ens digui el contrari.
P10.-Un paracaigudista arriba a terra amb un moviment de caiguda constant.
Digueu si són certes les següents asseveracions: a)-La força pes i la de fregament són iguals i oposades.
b)-La resultant de totes les forces sobre el paracaigudista no pot ser zero perquè sinó no es mouria.
R10.- La a) és certa, si el moviment és constant les forces s'han de compensar i, com que només n'hi ha dues, han de ser del mateix valor però oposades. La b) no és certa, la força resultant és responsable dels canvis de moviment i ha de ser zero perquè el moviment no canvia. Les forces resultants diferents de zero són necessàries per accelerar però no per mantenir els moviments.
GLOSSARI Acceleració: En general és un vector que expressa la variació per unitat de temps del vector velocitat en valor i direcció. Si no es considera el caràcter vectorial expressa la variació de la rapidesa per unitat de temps: a=∆ v/t.
Acceleració de la gravetat, gravetat, g: Acceleració que la força pes provoca a qualsevol cos que cau lliurement en el buit, sobre la superfície de la Terra.
Amplitud: Màxima dimensió (separació del punt d'equilibri) d'una oscil·lació.
15 Desplaçament: És el segment orientat que va de la posició inicial a la final d'un cos que canvia de posició.
Dinamòmetre: Aparell per mesurar forces a partir de les deformacions que provoquen en una molla calibrada.
Distància recorreguda:(d) És la longitud de la trajectòria que fa un objecte que es mou.
Eixos de referència:Tres línies imaginàries, perpendiculars entre si que indiquen les tres direccions de l'espai i que s'utilitzen com a referència per situar els punts de l'espai.
Elàstic, elasticitat: Que té la capacitat de recuperar la forma quan cessen les forces que el deformen. L'Elasticitat és la qualitat de ser elàstic.
Energia. Magnitud física mesurable i que al llarg d'un procés físic es conserva, tot i que pot canviar de forma o ser transferida. Al llarg d'un procés real l'energia es degrada en més o menys grau.
Equilibri: Estat d'un cos o sistema que es caracteritza per l’absència de canvis.
Un equilibri estable és quan el cos o sistema té la capacitat de recuperar-lo després de ser-ne desplaçat, en cas contrari és equilibri inestable.
Estàtic: Que no es mou.
Força: És tota acció capaç de produir deformacions o fer canviar el moviment dels cossos.
Força pes, pes: Força d'atracció de la Terra sobre tots i cadascun del cossos que hi ha a la seva superfície. Si la massa del cos és m la força pes és P= m.g on g és l'acceleració de la gravetat a la superfície de la Terra.
Força de fregament, fregament, fricció: Interacció per forces entre les 16 superfícies en contacte de dos cossos sòlids, o de la superfície d'un sòlid amb el fluid que l'envolta, que s'oposa al moviment relatiu mutu, (de l'un respecte de l'altre) Freqüència: És el nombre de revolucions o d'oscil·lacions completes d'un moviment periòdic per unitat de temps. És la magnitud inversa del període.
Galileu: (1564-1642) va desenvolupar les idees bàsiques del moviment en especial en relació a la seva relativitat i la inèrcia. Va estudiar experimentalment el moviment de caiguda dels cossos i el del pèndol. A causa de la publicació del seu llibre Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo (1632), on exposava les seves idees sobre el moviment, va ser acusat d'heretgia i va haver d'abjurar de les seves teories per salvar-se de la foguera. Es considerat el pare de la ciència moderna.
Hertz, Hz: Unitat de freqüència que resulta quan el període es mesura en segons: 1Hz=1/1s.
Inèrcia: Concepte que expressa la tendència d'un sistema a continuar en les mateixes condicions. O també, la incapacitat que pot tenir un sistema d'actuar sobre ell mateix per canviar-se les seves condicions.
Instant: Qualsevol punt de la recta imaginària que representa el temps.
Interval de temps: (t) És el temps que transcorre entre dos instants.
Kilopond, kp: Força pes d'un quilogram de massa. 1kp= 9,8N.
Massa:Mesura de la quantitat de matèria d'un cos. En l'àmbit de les forces s'entén també com una mesura de la inèrcia a ser accelerat: m=F/a.
Moment: D'una força, és la magnitud que expressa l'efecte de gir respecte d'un eix que la força fa. La seva expressió matemàtica és: M = F.d.
17 Moviment rectilini uniforme: És un moviment en que la trajectòria és una recta i la rapidesa constant.
Moviment uniformement accelerat: Moviment en que la velocitat varia sempre de la mateixa manera, és a dir que l'acceleració és constant.
Moviment periòdic: És aquell que es van repetint sempre igual, amb la mateixa durada.
N: Unitat internacional de mesura de forces. La força pes d'un kg de massa val 9,8 N.
Newton: (1642-1727) va desenvolupar el concepte de força i la seva relació amb el moviment i una teoria completa i consistent amb totes les dades conegudes, que explicava l'estructura del sistema planetari en funció de l'atracció gravitatòria.
Aquests treballs els presentà en el seu llibre Philosophiae naturalis principia mathematica (1687) considerat d'importància cabdal pel desenvolupament de la física.
Ona: És un fenomen de propagació d'una pertorbació. En una ona es transporta energia sense transportar matèria.
Oscil·lació, vibració: Moviment repetitiu i alternatiu a banda i banda d'una posició d'equilibri. S'anomena oscil·lació completa una anada i tornada senceres a banda i banda de la posició d'equilibri.
Pèndol: Sistema físic format per un cos que oscil·la lligat a l'extrem inferior d'un fil.
Període: D'un moviment periòdic és el temps que es triga en fer una revolució o oscil·lació completa. La seva inversa és la freqüència.
Posició: D'un cos és el punt de l'espai on es troba, situat en relació a altres cossos o a unes línies imaginàries que anomenen eixos de referència.
18 Posició d’equilibri, punt d'equilibri: Posició d'un sistema en que ateny l'equilibri.
El sistema oscil·la al voltant de la posició d'equilibri.
Rapidesa:(v) És la velocitat no vectorial, que expressa la distància recorreguda per unitat de temps: v=d/t.
Revolució: Cadascuna de les voltes completes d'un moviment repetitiu de trajectòria tancada.
Segment orientat, vector: Segment de recta que a més a més de la seva longitud senyala una direcció i un sentit a l'espai.
Trajectòria: És el conjunt de punts de l'espai per on passa un objecte que es mou.
Velocitat: Magnitud vectorial. La seva part numèrica és igual a la rapidesa però a més a més indica la direcció i sentit del moviment a l'espai.
19 ...