histologia tema 7 sanguini (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Histologia
Profesor Q.M.
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 21/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

*les imatges, són simplement il·lustratives, per poder entendre millor el temari, però no em pertanyen.

Vista previa del texto

Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   Tema 7 TEIXIT SANGUINI   •   Teixit  líquid,  que  impulsat  pel  cort,  circula  pels  vasos  sanguinis,  canonades,  gracies  acció  mecànica  del   propulsor.   •   Forma  especialitzada  del  teixit  connectiu.   •   la  seva  funció  es  bàsicament  transport:  molècules  +  cèl·lules  +  trossos  de  cèl·lules   •   constituït  per  2  parts:   o   matriu  extracel·lular  =  PLASMA  SANGUINI.   o   Trossos  de  cèl·lules  i  cèl·lules  (Depenent  de  si  parlem  o  no  de  mamífers).   -­Les  cel  del  teixit  sanguini  no  participen  en  l’elaboració  de  la  matriu  extracel·lular,  el  plasma.   -­El  plasma  sanguini  és  tot  aigua,  la  que  ingerim.  Passa  a  la  sang  i  serveix  de  dissolvent  per  al  transport.   -­Si  parlem  de  MAMIFERS  cèl·lules  i  trossos  de  cèl·lules,  les  PLAQUETES,  no  son  cel  son  trossos  (fragments).   En  vertebrat  no  mamífer  només  hi  ha  cèl·lules,  les  encarregades  de  la  coagulació  sanguínia  en  no  mamífers  son   cèl·lules  COATALS  (amb  nucli  i  citoplasma).   1)MATRIU  EXTRACEL·LULAR:   •   És  liquida.   •   Presenta  moltes  substàncies  en  dissolució.  Pot  transportar  molècules  que  en  aigua  prèviament  no  eren   solubles,  com  els  lípids.   •   Hi  predomina  l’aigua  i  en  molta  menor  proporció  molècules  diverses.   •   NO  hi  ha  proteïnes  fibroses  (col·lagen,  elastina,  reticulina)  en  condicions  normal.   •   Gran  quantitat  de  proteïnes  PLASMÀTIQUES:   o   Albúmina.   o   Globulines   o   Fibrinogen.   o   ...   1.1  ALBUMINA:   •   és  la  proteïna  plasmàtica  més  abundant  i  alhora  més  petita,  70KDa.   •   Es  sintetitzada  al  fetge,  per  hepàtics,  que  la  vessen  a  la  sang.   •   Funcions:   o   Mantenir  la  pressió  osmòtica  entre  la  sang  i  els  líquids  dels  teixits  (pressió  coloidosmòtica).  Si   varia  la  quantitat  d’albúmina,  solut,  hi  ha  trànsit  d’aigua.  (vells  peus  inflats)   o   Transport:   §   Hormones  (tiroxina)   §   Fàrmacs  (Barbitúrics)  (arribar  a  zona  diana)   1.2  GLOBULINES:   •   Son   proteïnes   de   pes   molecular   molt   variable.   En   funció   d’això   es   poden   classificar   en   3   famílies   molt   nombroses:   o   Alfa  globulines.   o   Beta  globulines.   o   Gamma  globulines.   •   Les  alfa  i  beta  globulines  estan  sintetitzades  per  les  cel  hepàtiques  del  fetge.   •   Les   gamma   globulines   són   anticossos   elaborats   per   les   cel   del   sistema   immunitari   –   limfòcits   els   elaboren-­     o   poden  trobar-­se  dissoltes  en  el  plasma  sanguini     o   o  a  sobre  la  superfície  de  cèl·lules  del  sistema  immunitari  (localitzades  al  teixit  sanguini)   •   les  beta  proteïnes  estan  implicades  en  el  transport:   o   hormones   o   ions     o   lípids   •   hi  ha  diferents  tipus  de  beta  proteïnes  en  funció  del  tipus  de  molec  que  transporten.     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   o   Transferrina-­  implicada  en  el  transport  de  ferro.   o   Ceruloplasmina  –  implicada  en  el  transport  de  coure  (metalls  en  condicions  patològiques  inclús   metalls  pensats).   o   Lipoproteïnes.  (colesterol  bo  o  dolent,  alt  o  baix).   2)  CÈL·LULES  I  TROSSOS  DE  CÈL·LULES  (mamífers):   •   Glòbuls  vermells  o  eritròcits  o  hematies.   •   Elements  implicats  en  la  coagulació  sanguínia.   o   PLAQUETES  (mamífers,  fragments  cel·lulars).   o   TROMBÒCITS  (vertebrats  no  mamífers,  cèl·lules  amb  nucli  i  citoplasma)   à  no  son  sinònims  a  nivell  histològic,  son  coses  diferents,  alerta!  Trombòcits  no  es  plaqueta.   -­en  àmbit  mèdic  puc  mesclar  TROMBOPEDIA  (pèrdua  de  plaquetes)  o  PLAQUETOPEDIA.   •   Glòbuls  blancs  o  leucòcits  que  participen  activament  en  el  sistema  immunitari.   -­   tots   tenen   grans,   però   n’hi   ha   uns   quants   que   no   presenten   uns   grans   molt   concrets   no   els   presenten,  els  agranulòcits.   -­   Classificació   segons   característiques   tintorials   de   les   estructures   citoplasmàtiques   molt   concretes:   o   GRANULÒCITS:   •   Neutròfils   •   eosinòfils     •   basòfils   o   AGRANULÒCITS:   •   monòcits     •   limfòcits     2.1  Eritròcits:   •   presents  gairebé  a  totes  les  espècies  de  vertebrats.   •   Responsables  de  conferir  a  la  sang  la  seva  coloració.  Transport  pigment,  hemoglobina  de  color  roig.   •   Hi  ha  representats  d’una  família  de  peixos,  la  Chaenichthyidae  que  no  presenten  eritròcits  ni  hemoglobina   degut  a  que  en  el  seu  hàbitat,  les  aigües  estan  molt  oxigenades.   •   La  mida  pot  ser  molt  variable  en  tots  els  vertebrats:  8  micres  de  diàmetre  en  humans  fins  a  80  micres  en   urodels.   •   El   nombre   també   pot   variar   molt   amb   valor   que   van   des   dels   5   milions   en   humans   fina   17   milions   en   cabres  d’alta  muntanya.   •   El  temps  que  estan  en  circulació  és  molt  variable  (120  dies  en  humans,  4  mesos),  de  2  setmanes  a  molts   mesos).   •   Cal  distingir  entre     o   Vertebrats   mamífers:   quan   ja   estan   molt   diferenciats   perden   el   nucli.   En   aquest   moment   esta   totalment  especialitza  en  transportar  hemoglobina,  al  perdre  nucli  pot  transportar  més.     o   En  vertebrats  no  mamífers:  nucleats,  1  o  2.     ERITRÒCITS  EN  VERTEBRATS  MAMIFERS:   -­cèl·lules   anucleades   sense   nuclis   (experimentalment   podem   ENUCLEAR   cèl·lules,   no   és   el   mateix,   eritròcit  natural  a  natura).  Han  perdut  la  seva  capacitat  de  realitzar  la  síntesi  de  proteïnes  i  així  de  realitzar   moltes  funcions.  Molta  especialització,  diferenciació  per  fer  1  sola  tasca,  transport  de   hemoglobina.   -­presenten   la   forma   de   discs   bicòncaus.   Els   permet   circular   per   tots   els   vasos   sanguinis  per  petits  que  siguin.     -­1   excepció,   en   els   representants   de   la   família   dels   Camèlids   (camells,   dromedaris,   llames...)   independentment   de   l’hàbitat.   Semblen   llenties,   biconvexes.  La  resta  de  famílies  de  mamífers  son  bicòncaus.     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   -­estan  especialitzats  en  el  transport  d’hemoglobina.   -­la  MO  indica  que  son  estructures  acidòfiles.  Tenyim  l’hemoglobina  en  quantitats  elevades,  es  estructura   basòfila.   -­ME  indica  que  aquesta  cèl·lula  presenta  un  contingut  homogeni  de  densitat  considerable.   -­a   més   augments   presenta   una   estructura   granular   que   corresponen   a   les   molècules   l’hemoglobina.   Estructura  electrodensa.   -­la   morfologia   que   presenten   els   eritròcits   és   degut   a   la   presència   d’un   complexa   de   proteïnes   en   la   membrana  plasmàtica  i  a  la  disposició  espacial  del  citoesquelet  (Excepte  camèlids).     -­microfilaments  actina  citoesquelet   -­proteïnes  de  membrana                                =  disc  biconcàu.     ERITRÒCITS  VERTEBRATS  NO  MAMIFERS:   -­en  general  son  elements  nucleats  (generalment  un  sol  nucli,  certes   famílies  de  peixos  poden  presentar  2  nuclis).   -­pot  donar-­se  el  cas  de  trobar  urodels  del  98%  d’eritròcits  nucleats  i  la   resta  anucleats.   -­Morfologia  molt  variable:  aplanada,  el·líptica,  ovalada,...   -­en  el  citoplasma  presenta:   o   Una  mitocòndria  aïllada.   o   BANDA   MARGINAL:   Una   banda   circumferència   de   microtúbuls   (Similar   al   observat   a   les   plaquetes).   Dona   morfologia   a   la   cèl·lula.   (als   2   extrems,   ampliació  dalt,  microtúbuls)   o   En  espècies  de  teleostis  poden  apreciar-­se  restes  del  reticle  endoplasmàtic   i  de  l’aparell  de  Golgi  (puntets  blanc  a  foto).       HEMOGLOBINA:   •   Tots  els  eritròcits  estan  diferenciats  per  transportar  hemoglobina.   •   Proteïna  complexa  amb  un  pes  molecular  de  68.000  Daltons.   •   És  un  pigment  que  dona  coloració  a  la  sang  (roja  o  blava).   •   Eritròcit  no  elabora  l’hemoglobina  sinó  els  seus  precursors  cel·lulars.  Es  una  herència  dels  precursors  que   estan  a  la  medul·la  òssia.  (ha  perdut  capacitat  de  síntesi,  no  nucli,  al  menys  en  mamífers)   •   Es  un  tetràmer  que  consta  de  2  parts:    HEMO  +  GLOBINA   o   HEMO:   -­la  part  hemo  presenta  4  grups  hemo.   -­cada  grup  hemo  és  un  grup  prostètic  de  ferro  porfirínic.  En  funció  de  la  valència,  2  o  3,  podrà  transportar   oxigen  o  no.   -­la  part  hemo  al  tenir  4  grups  pot  unir  4  àtoms  d’oxigen.  Cada  grup  1.   -­el  ferro  per  ser  actiu  (transportar  oxigen)  ha  d’estar  en  estat  ferrós  (Fe2+),  l’estat  fèrric  (Fe3+)  és  inactiu,   no  transporta.    Però  sempre  té  tendència  a  estar  en  estat  fèrric,  a  no  transportar  res.   -­Per  això  l’eritròcit  presenta  l’enzim  metahemoglobina  reductasa  (passa  ferro  3  a  ferro  2,  i  així  portar   oxigen),  constantment  esta  passant  el  ferro  d’un  estat  a  l’altre.       -­però  la  cèl  no  l’elabora,  no  te  nuclèols,  no  te  nucli.     -­herència,  prové  dels  precursors  que  estan  a  la  medul·la  òssia.     o   GLOBINA:   -­proteïna  del  grup  de  les  histones.   -­la   part   globina   presenta   dues   parts   iguals   cada   una   de   les   quals   està   constituïda   per   2   cadenes   polipeptídiques  (seqüencies  d’Aa).     -­aquestes  cadenes  polipeptídiques  en  funció  tipus  i  localització  Aa  poden  ser  (alfa,  beta,  gamma  o  delta)   =  predisposa  a  que  hi  hagui  una  gran  variablitiat  de  l’hemoglobina  en  els  mamífers.     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   -­l’hemoglobina  del  ser  humà  consta  de  3  tipus  d’hemoglobina:     -­hemoglobina  A  (96%)  consta  de  2  cadenes  alfa  i  dues  beta.     -­hemoglobina  A2  (2%)  consta  de  2  cadenes  alfa  i  dues  delta.     -­hemoglobina  fetal  (2%)  consta  de  2  cadenes  alfa  i  dues  gamma.  En  fetus  tota  fetal.   (En   mutacions   =   disminució   transport   oxigen   (talassèmies),   alteració   en   la   proporció   de   les   hemoglobines,  i  baixa  capacitat  transportar  oxigen,  metabolisme  cel  fatal.)     2.2  Plaquetes:   •   No  son  cèl·lules.   •   Son  fragments  citoplasmàtics  d’un  precursor  MEGACARIÒCIT  localitzat  a  la  medul·la  òssia.   •   El   terme   plaqueta   només   es   pot   aplicar   a   MAMÍFERS,   només   s’observen   en   mamífers   (no   peixos,   no   ocells,  no  rèptils).   •   Funció  principal:  participen  en  la  coagulació  sanguínia.  (s’agreguen,  cal  aplicar  anticoagulant)   •   Son  discs  biconvexos  observats  lateralment  i  aplanats  en  vista  frontal    (llentilles).   •   En  MO  poden  observar-­se  2  zones  concèntriques:   -­Hialòmer  (zona  més  externa,  perifèric,  molt  petit,  estret),  entre  10  i  15  línies   -­Granulòmer   o   cromòmer   (gran,   tota   la   resta).   Hi   ha   restes   d’orgànuls   citoplasmàtics.   (1r   cop   observat  pensava  que  veia  grans).     o   HIALOMER:   -­constituït  per  membrana  plasmàtica   -­glicocàlix  molt  desenvolupat.   -­Feix   circumferència   de   microtúbuls,   citoesquelet   (transversalment   punts,   des   de   dal   línies).   consta   de   10   a   15   microtúbuls.   Serveixen   per   mantenir  la  forma,  l’estructura  del  fragment,  tros  de  la  cèl  (alerta  a  examen   no  estructura  cel·lular!!!!)   -­els  microtúbuls  serveixen  per  mantenir  la  forma  discoïdal  de  les  plaquetes.   Es  similar  a  la  banda  marginal  observada  en  els  eritròcits  de  vertebrats  no   mamífers.   -­sistema  de  microfilaments  contràctils.  Localitzats  per  sota  la  membrana   plasmàtica  i  entre  els  microfilaments  (entre  els  microtúbuls)  Estan  implicats   en  el  canvis  de  forma  (molt  marcats)  de  les  plaquetes  que  tenen  lloc  durant   el  procés  de  la  coagulació  sanguínia.  Capacitat  de  contracció.     -­entre  les  diferents  proteïnes  contràctils  podem  destacar:       -­actina       -­miosina       -­actomiosina.       -­tropomiosina   -­trobem  una  gran  quantitat  de  grànuls  de  glicogen.  Com  no  té  nucli,  no  té  capacitat  de  síntesi.  Viu   d’aquest  fins  que  se  li  acaba,  uns  pocs  dies  de  reserva,  després  eliminat  pels  macròfags  a  la  melsa.     o   GRANULÒMER:  la  regió  més  gran  de  la  plaqueta  (no  té  nucli,  tros  de  cel,  ella  no  pot  elaborar)     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   -­presència  de  mitocòndries.   -­estructures  delimitades  per  membranes  =  grànuls.   -­els  grànuls  han  estat  elaborats  pel  megacariòcit  (precursor  cel  a  la  medul·la   òssia).   -­bàsicament  son  de  3  tipus:     -­grànuls  alfa.     -­cossos  densos.     -­lisosomes.   -­sistema  de  magnificació  de  membranes  (augmentar  la  quantitat  de  membranes.     •   GRÀNULS  ALFA:  delimitat  per  membranes   -­factors   implicats   en   la   coagulació   de   la   sang.   Permeten   que   les   plaquetes   canvien   de   morfologia   per   poder  agregar-­se  i  evitar  el  vessament  de  sang.   §   Factor  VIII  (implicat  hemofília)   §   Trombospondina       •   COSSOS  DENSOS:   -­presenten  un  mida  molt  petit,  de  0,2  micrometres  de  diàmetres.   -­caracteritzats  per  presentar  una  estructura  electrodensa  que  pot  ser  central  o   excèntrica,  envoltada  per  un  halus  clar  de  baixa  electró.   -­composició  dels  grànuls:     -­serotonina     -­catecolamines.     -­ATP/ADP     •   LISOSOMES:  la  plaqueta  es  un  tros  de  cel   -­relacionats  amb  les  funcions  secretores  de  les  plaquetes.   -­contenen  enzims  hidrolítics.   -­plaquetes  tenen  capacitat  de  fagocitar  (poca  però  ho  fan)  i  poden  eliminar  allò  que  han  fagocitat.   -­a  més  poden  abocar  els  lisosomes  a  l’exterior.     àLa  plaqueta  s’origina  d’un  precursors  cel  que  trobem  a  la  medul·la  òssia  =  MEGACARIÒCIT.  Són  trossos  del   citoplasma  del  megacariòcit.  Com  més  gran  és,  gegant,  més  capacitat  té  de  donar  plaquetes.     Presenta  un:   SISTEMES  DE  MAGNIFICACIÓ  DE  MEMBRANES:   1)   Sistema  canalicular  obert:     -­prové   de   les   membranes   de   demarcació   plaquetària,   localitzats   al   citoplasma   del   megacariòcit.   -­delimitat  per  membranes   -­presenten  comunicació  interior  amb  l’exterior.   -­hi  ha  continuïtat,  relació  entre  medi  extern  i  interior  plaqueta  via  sistema  canicular  obert.     2)  Sistema  tubular  dens:    -­prové  del  reticle  endoplasmàtic  rugós  del  megacariòcit  (no  ho  fa  la  plaqueta,  ho  troba  tot).   -­és  el  lloc  on  s’acumula  calci,  reservori  (posar  i  traure)   à   aquest   calci   permet   el   moviment   de   les   proteïnes   contràctils   del   citoesquelet   a   l’hialomer   (modificar   forma  de  la  plaqueta)   -­no  comunica  amb  l’exterior.       Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   COAGULACIÓ  SANGUINIA:   -­quan  es  produeix  una  discontinuïtat,  trencament  en  l’endoteli,  hi  ha  vessament  de   sang.   -­teixit  conjuntiu  vascularitzat,  delimitats/  entapissats  per  cèl·lules  endotelials  -­>  les   trenco.  Sang  contacta  amb  el  conjuntiu  format  per  cel  i  fibres.  Contacte  sang  amb   fibres  de  col·lagen  =  activa  plaquetes  =  Canvi  de  forma  (Ca++)  à  tendència  a   agregar-­se,  ajuntar-­se  =  forma  TAP    que  té  com  a  finalitat  tapar  allà  on  s’ha  produït   el  vessament.   -­Pell   fet   d’estar   agregades,   les   plaquetes   alliberen   contingut   dels   grànuls   alfa   =   FACTORS   DE   COAGULACIÓ   SANGUINIA.   Fan   cascada   d’activació   d’altres   plaquetes,  via  extrínseca  i  intrínseca  de  coagulació  sanguínia  =  gran  agregació.     2.3  Trombòcits:   •   Son  cel  amb  nucli  i  citoplasma  típiques  de  vertebrats  no  mamífers.   •   Deriven  de  precursors  cel  localitzats  a  la  medul·la  òssia  o  en  el  sac  vitel·lí,  depèn  del  tipus  d’animal.   •   La  mida  pot  ser  molt  variable.   •   Implicades  en  2  funcions:   o   Coagulació  sanguínia  (aus,  peixos...)   o   Immunològiques,  destaca  la  capacitat  de  fagocitar.   •   Morfoloògicament  poden  ser  cel  ovoides  o  discoïdals  atenent  a  espècie.     2.4  Glòbuls  blans:   Romanowski  posa  a  punt  sèrie  de  tincions  que  avui  encara  s’utilitzen  (Tinció  o  no  d’estructures)   Classificació   en   funció   dels   grànuls.   Granulacions   secundàries   o   específiques   (GRÀNULOCITS)   si   no   puc   trobar,   no   tenyeixo   =   AGRANULÒCITS.  Però  tots  ells  tenen  tincions  primàries  o  inespecífiques.     à  Per  tant,  tots  els  leucòcits  presenten  granulacions  primàries  o  inespecífiques.  Monòcits  i  limfòcits  mai  presenten   granulacions  secundaries  o  específiques.   2.4.1  GRANULÒCITS:  Grànulacions  secundàries  o  específiques    1-­Neutròfitls.      2-­Eosinòfils    3-­Basòfils.   1-­NEUTRÒFIL:     •   Només  es  pot  aplicar  a  l’espècie  humana,  son  els  més  nombrosos  i  mida  petita   (10-­12  micres  diàmetre)   •   Els  més  joves  presenten  un  nucli  llis,  sense  lobulacions  =  “FORMA  DE  BANDA”   (infecció).   •   El  nucli  és  mol  característic  al  presentar  un  número  variable  de  lòbuls  depenent   de  l’edat  de  la  cel·lular.  Com  més  lòbuls  al  nucli,  més  vella  es  la  cel.     •   POLIMORFONUCLEARS   degut   a   la   gran   variabilitat   en   el   numero   de   lobulacions.   •   Només  en  els  neutròfils  “Palillo  de  tambor”  o  corpuscle  de  Barr  (representa  el  cromosoma  X  condensat)   (1r  tija  i  després  s’eixampla).  Medicina  forense,  home  ho  dona  (les  dones  tenen  més  cel  amb  corpuscle   de  Baar)   •   no  tenen  nuclèol=  NO  poden  sintetitzar  res  =>  Son  cel  molt  diferenciades  i  especialitzades.   •   El  citoplasma  pobre  en  orgànuls  citoplasmàtics.   •   El  tret  més  destacable  és  la  presidència  de  granulacions  àestructures  delimitades  per  membranes:   o   SECUNDARIES  o  ESPECÍFIQUES   o   PRIMÀRIES  o  ATZURÒFILES  (inespecífiques)   §   Atzuròfils:  colorants  agafen  mare,  azur,  es  un  colorant  que  ha  agafat  mare  (molt  temps   dins   d’armari,   6   anys   sense   tocar,   envellit,   agafa   qualitat)   li   permetien   tenyir   les   granulacions  primàries,  encara  s’utilitza,  ara  sintètics  però  Romanowski  havia  d’esperar   anys.   GRANULACIONS  SECUNDÀRIES  O  ESPECÍFIQUES:     -­Les  més  nombroses.     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017       •   •   •   •   •   •   -­els  mets  petits  (<0,3micrometres)   -­contenen  productes  bactericides.   -­a   l’home   presenten   poca   afinitat   pels   colorants.   D’aquí   la   denominació   de   neutròfils,   perquè   necessito  una  mescla  de  colorants  àcids  i  bàsics  (neutres).  Concepte  neutròfil  només  s’aplica  a   espècie  humana.   àHETERÒFILS:   els   neutròfils   d’altres   mamífers   poden   tenyir-­se   amb   colorants   àcids   o   bàsics   (mai   neutres).  Cel  iguals  amb  moltes  lobulacions....     GRANULACIONS  PRIMÀRIES  O  INESPECÍFIQUES  O  ATZUROFILES:   -­més  grans  que  les  secundàries.   -­menys  nombroses   -­son  LISOSOMES  (dins  tenen  enzims  hidrolítics  =  digestió).   -­es  tenyeixen  de  color  púrpura.   Les  reaccions  antigen  anticòs  es  fan  al  conjuntiu.   Un   cop   en   el   teixit   conjuntiu   els   neutròfils   presenten   una   marcada   capacitat   de   moviment   (van   a   lloc   infecció).   Presenten  fagocitosi  inespecífica  (tot!).   La  capacitat  de  fagocitosi  incrementa  si  el  bacteri  a  fagocitar  està  opsonitzat.   o   OPSONITZACIÓ:   és   quan   a   la   superfície   d’un   bacteri   (fusta,   ferro,   virus)i   hi   ha   IgG   i   el   component  C3b  del  complement.   -­si  es  petit  fagocita  i  destrueix.   -­però   si   estructura   a   fagocitar   es   molt   més   gran   que   la   cel   =   aboca   a   l’exterior   contingut   grànuls   =   DESGRANULACIÓ,  alliberació  a  medi  extracel,  conjuntiu  el  contingut  del  seus  grànuls,  enzims  hidrolítics,   de  manera  que  destrueix  tot  (neutròfil,  cel  del  conjuntiu,  fibres  del  conjuntiu...)  el  que  queda  forma  el  PUS.   El  neutròfil  presenta  receptors  per  a  ambdós.     Sense  neutròfils  no  hi  ha  vida.     2-­EOSINÒFILS:     •   ELS  SEUS  precursors  cel·lulars  es  localitzen  a  la  medul·la  òssia.   •   Duen  a  terme  les  seves  funcions  en  el  teixit  conjuntiu.   •   La  mida  oscil·la  entre  9-­10  micròmetres  diàmetre.   •   El  nucli  és  bilobulat,  per  madures  que  siguin,  unides  per  un  filet.  NOMÉS  HUMANS   •   En  altres  espècies  la  morfologia  nuclear  pot  variar.  Ex.  Rates  i  ratolins  és  esfèric  (no   lobulat).   •   A  nivell  citoplasmàtic  hi  ha  pocs  orgànuls,  molt  especialitzat.    foto  clar  primàries  ,  fosc  secundaries     GRANULACIONS  SECUNDARIES  o  específiques:   -­es  tenyeixen  Amb  eosina  =  son  acidòfiles.   -­en   ME   presenten   un   tret   molt   important:   la   presència   d’un   cristal·loide   de   mides   i   morfologia  molt  variable  depèn  espècie  (  el  rectangles).   -­en  el  cristal·loide  podem  trobar:     -­nucli  o  intermig  (?)  inclòs.     -­immers  en  una  matriu  més  clara.     GRANULACIONS  PRIMARIES  o  inespecífiques  o  atzuròfils:   -­es  tenyeixen  amb  atzurs,  son  atzuròfiles.   -­son  LISOSOMES.     •   Molt  eficaços  en  fagocitar  complexos  antigen  –anticòs  (menys  capacitat  que  neutròfils)     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   •   El  seu  nombre  en  els  teixits  augmenta  molt  durant  les  infeccions  parasitaries  i  en  situacions  d’al·lèrgia.   Perquè  en  les  granulacions  secundaries  o  especifiques,  amb  cristal·loide  hi  ha  molècules  que  inhibeixen   creixement  i  eliminen  paràsits  +  paràsits  reben  efecte  dels  enzims  hidrolítics  dels  lisosomes.     4-­BASÒFILS:     •   Els  leucòcits  menys  nombroso  a  l’espècie  humana.   •   Mida  en  frotis  sanguinis  de  10  micres  de  diàmetre.   •   Nucli  amb  forma  de  J  o  S.   •   Presenten  més  orgànuls  citoplasmàtics  que  els  eosinòfils.   •   Mostren  granulacions  delimitades  per  membrana:  imp   o   Secundàries  o  específiques.   o   Primàries,  inespecífiques,  atzuròfils.   GRANULACIONS  SECUDNÀRIES  O  ESPECÍFIQUES:     -­les  mes  grans  de  tots  els  granulòcits,  mida  grossa  de  1,2  micres  (dintre  límit  resolució  MO).   -­Son   BASÒFILS   i   metacromàtics   =   càrregues   negatives,   a   causa   de   la   gran   quantitat   de   glicosaminoglicans  sulfatats.     -­en  ME  pot  observar-­se  a  grans  augments  que  cada  grànul  presenta:   -­una  subestructura  per  partícules  denses  (negre,  electró)  de  12  a  36nm  incloses  en  una  matriu   menys  (electró)densa,  més  clara.   GRANULACIONS  PRIMÀRIES:     -­Mida  inferior  als  secundaris.     -­son  lisosomes  à  els  leucòcits  sempre  presenten  lisosomes  amb  enzims  hidrolítics.     -­presenten  poca  capacitat  de  fagocitosi.     -­estan  implicats  en  els  processos  d’al·lèrgia.     AGRANULÒCITS:   Aquelles   cèl·lules   en   les   que   no   puc   trobar,   no   puc   tenyir   granulacions   secundàries   o   especifiques.   4-­Monòcits.   5-­Limfòcits.     2.4.2  AGRANULÒCITS:  No  presenten  mai  granulacions  secundaries  o  especifiques,  NOMÉS  PRIMARIES.   4-­MONÒCITS:     •   A  espècie  humana  son  els  leucòcits  més  voluminosos.   •   Precursors  cel·lulars  localitzats  a  medul·la  òssia.   •   NUcli  arronyonat  amb  1  o  2  nuclèols  (ronyo,  mongeta).   •   Al  lloc  on  hi  ha  la  concavitat  del  nucli  hi  ha  un  parell  de  centríols  i  un  aparell  de  Golgi.   •   Presenten  RER  i  RELL.   •   Presenten  granulacions  atzuròfiles  que  contenen  enzims  lisosòmics  =  LISOSOMES  (enzims  hidrolítics)   •   Té  molts  orgànuls=  cèl·lula  indiferenciada.   •   En  els  teixits  conjuntiu  finalitzen  la  seva  diferenciació.  Aleshores  parlem  de  macròfag.  (nucli,  nuclèol,  rica   en  RER,  les  hereta).   EXAMEN:   àMonòcit(indiferenciat)   i   macròfag   (especialitzat   en   fagocitosi)   es   la   mateixa   cèl·lula   en   diferents   moments  de  la  seva  vida.   àmonòcits  és  precursor  de  preosteoclasts  (es  fusionen  per  obtenir  osteoclast).  Per  tant,  no  és  precursor  de   osteoclasts.     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017     5-­LIMFÒCITS:   •   Histològicament  idèntics  a  MO   •   PRESENTEN  Mitocondris  i  alguns  ribosomes  lliures.   •   Presenten  granulacions  atzuròfiles  =  lisosomes.   •   Però  biologia  molecular  molt  rica=  poblacions  heterogènies  de  cel  en  quant  a    diversitat,  proteïnes  de   membrana    CD  (clasters  de  diferenciació  )identifiquen  els  limfòcits,  donen  la  variabilitat  a  les  poblacions   limfocitàries  (  SIDA  es  carrega  limfòcits  amb  CD4)         Tema 8 HEMATOPOESI •   Les  cèl·lules  i  trossos  de  cèl  del  teixit  sanguini  no  tenen  capacitat  de  proliferar,  de  divisió,  CAP!  Vida  mitja   curta.   •   Han   d’esser   substituïdes   constantment   per   elements   nous   produïts   en   òrgans   especialitzats   (depèn   d’espècie  i  etapa  de  la  vida)   •   A  l’adult  humà,  l’hematopoesi  té  lloc  a  la  medul·la  òssia  =  OSSOS  LLARGS  (húmer  ,fèmur,  esternon...)   •   La  medul·la  òssia  pot  ser  de  2  tipus  morfològicament:  son  formes  intercanviables.   o   VERMELLA:  presenta  activitat  hematopoètica.  Tota  en  individus  joves.   o   GROGA:   plena   de   adipòcits   uniloculars,   inactiva,   pot   tornar-­se   vermella.   Trobem   en   individus   madurs,  grans.   1)Medul·la  òssia:     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   Estroma  i  parènquima  de  la  medul·la  ossia:   -­VERTEBRA  TOTA  TEIXIT  OSSI,  veig  trabècules  de  l’os  esponjós,  entre  trabècula  i  trabècula  hi  ha  espais  blancs,   ocupats  per  la  medul·la  òssia.   *ESTROMA:     •   constituït   per   totes   aquelles   agrupacions   de   cèl·lules   i   la   matriu   extracel·lular   que   elaboren   aquestes   agrupacions  cel·lulars,   •   no  participa  en  la  producció  de  cèl·lules  i  trossos  de  cèl·lules  del  teixit  sanguini.   •   Participa  activament  en  el  manteniment  del  PARENQUIMA  de  la  medul·la  òssia.   •   Esta  constitut  de  conjuntiu  laxa  amb  totes  les  cel  i  matriu  extracel  típics.     *PARENQUIMA:   •   Poblacions  cel·lulars  implicades  en  la  producció  de  cèl  i  trossos  de  cèl  que  em  vist  en  el  teixit  sanguini.     2)Hematopoesi:   •   TEORIA  MONOFILÈTICA  del  al  producció  del  cel  i  trossos  de  cel  del  teixit  sanguini:  esta  acceptat  que   totes  les  cel  i  trossos  de  cel  del  teixit  sanguini  provenen  d’un  sol  tipus  cel  que  trobem  en  el  parènquima   de  la  medul·la  òssia.     Cèl·lula  mare  pluripotencial  (capaç  de  donar  tot  tipus  de  descendents,  tots  implicats  en  la  producció  del  cel   i  tros  de  cel  del  teixit  sanguini)   •   S’autoperpetua,  sinó  s’acabaria  la  medul·la  òssia.  Sempre  almenys  1  dels  descendents  quan  prolifera  un   torna  a  ser  cel  mare  pluripotencial,  l’altre  pot  ser  cel  mare  mieloide  multipotencial  o  cel  mare  limfoide.   •   Les   2   tenen   capacitat   de   proliferar   i   donar   descendents,   però   també   autoperpetuar   per   a   no   acabar   la   classe,  1  obligat  a  tornar  a  ser  cel  mare  mieloide,  i  l’altra  3  opcions,  igual  per  mare  limfoide,  un  tornarà  a   ser-­ho,  l’altre  CFU  (unitats  formadores  de  colònies  de  limfòcits).   •   Donen  cèl·lules  mares  implicades  únicament  en  la  formació  d’un  tipus,  compromesa  de  forma  irreversible.   Però  també  s’autoperpetua:  UNITAT  FORMADORA  DE  COLONIES  (CFU)   o   Eritròcits.   o   Granulòcits  i  monòcits  (neutròfils,  basòfils)   o   Megacariòcits  =  plaquetes   o   Limfòcits.     1)ERITROPOESI   CFU   ERITOCITS   es   diferencien   i   donen   1-­PROERITOBLAST,   característiques   típiques   de   cel   molt   indiferenciades   (nucli,   nuclèol,   molts   ribosomes,   mitocondris,   AG...).   Prolifera   (per   mitosi)   i   descendents   es   comencen  a  diferenciar  =  2  -­ERITROBLAST  BASÒFIL     -­perd  nuclèols  (no  pot  sintetitzar  res,  però  te  ribosomes  del  precursor).  Àcids,  per  això  citoplasma  basòfil.   -­capaç  de  captar  per  grans  quantitats  de  ferro  del  medi  extracel  =  VESICULES  DE  ROFEOCITOSI    (foto   punts  i  fletxes).  Al  seu  interior  conten  ferro  captat.  Acabaran  format  SIDEROSOMES,  grans  cúmuls  de  la   cel  al  citoplasma.  Volem  ferro  per  l’hemoglobina  i  així  poder  transportar  gasos.   -­per  elaborar  les  4  cadenes  polipeptídiques  de  la  part  globina  necessito  RIBOSOMES  que  ja  tinc.   -­proliferació  i  diferenciació     3-­ERITROBLAST  POLICROMATÒFIL     -­cada  cop  tenim  menys  ribosomes.     -­marcada  capacitat  d’elaborar  hemoglobina,  acidòfila.     -­policromatòfil:  a  citoplasma  mescla  basofília  dels  ribosomes  i  acidofília  de  hemoglobina.     -­nucli   comença   a   desplaçar-­se   a   un   costat,   comença   a   ser   NUCLI   MODERADAMENT   EXCÈNTRIC.
  -­mistosi  i  diferenciació   4-­ERITROBLAST  ORTOCROMÀTIC:     -­Nucli  completament  excèntric.     -­dotació  completa  d’hemoglobina,  quantitat  100%  de  la  que  ha  de  tenir.     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017     -­perd  ribosomes,  citoplasma  acidòfil,  té  molta  hemoglobina.     -­es  diferencia,  ja  no  por  proliferar   5-­RETICULÒCIT:     -­ha  perdut  el  nucli.     -­morfologia  característica:  prolongacions  citoplasmàtiques  es  el  lloc  per  on  s’ha  perdut  el  nucli.   -­surt  del  corrent  circulatori.  Percentatge  baix  de  reticulòcits  en  sang.  Si  augmenta  molt  segur  que  tenim   anèmia.   -­casi   ha   perdut   tots   els   ribosomes,   n’hi   queden   uns   quants,   molt   pocs,   aquests   amb   un   determinats   colorants  com  el  blau  de  metilé,  els  reorganitza  artefactualment  en  l’espai  i  els  fa  formar,  assolir  disposició   espacial  que  recorda  un  reticle,  d’aquí  el  nom.   -­te  alguna  mitocòndria  i  restes  de  AG.   -­continua  diferenciació,  quan  la  finalitza  (ni  ribosomes,  ni  mitocòndries  ni  restes  de  Golgi)  podem  dir  que   tenim  6-­  ERITRÒCIT  del  teixit  sanguini.  Transport  gasos,  vida  mitjà  120  dies  i  envellits  destruïts  a  la  melsa.     Fotos  per  ordre  nombrat         IILLOT  O  NIU  ERITROBLASTIC   ILLOT   O   NIU   ERITROBLASTIC=   Totes   s’agrupen   al   voltant   d’una   cèl·lula   reticular  (de  color  roig)  +  totes  les  cèl·lules  (del  proeritroblast  i  descendents)     que  participen  en  la  gènesi  dels  eritròcits.     -­gegants.   -­al  parènquima  de  la  medul·la  òssia.   -­la  cel  reticular  té  llargues  projeccions  citoplasmàtiques  que  envolten  les  cel   implicades  en  la  generació  d’eritròcits.  Les  abraça  físicament.    -­El  fet  que  les  envolti  fomenta  un  microambient  òptim  i  adient  per  a  2  coses:     -­proliferació  de  les  cel  implicades  en  la  formació  eritròcits.     -­diferenciació  dels  descendents  de  totes  les  cel.   -­i  per  abraçar-­les  també  les  esta  aïllant,  separant  físicament,  de  la  resta  de  les   estructures   hematopoètiques:   hormones,   factors   de   creixement,   missatgers   coses   que   circulen   per   el   parènquima   de   la   medul·la   òssia   no   arriben/no   afecten  a  les  cel  de  producció  d’eritròcits.               2)GRANULOPOESI    (neutròfil,  eosinòfils  i  basòfils)   -­Son  leucòcits,  alerta  que  també  hi  ha  agranulòcits.   1-­Unitats   formadores   de   colònies   (mare)   UFC-­GM.   Descendents   derivats   implicats   de   forma   irreversible   compromesa  només  pot  produir  3  tipus  de  descendents:  neutròfils,  eosinòfils  i  basòfils.     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   2-­  MIELOBLAST.  Primera  cel  morfològicament  identificable  (mo  i  me).  Mitosi  +  diferenciació  (pot  proliferear).     3-­  PROMIELÒCITS.  2  Nuclèols,  moltes  cisternes  RER,  ribosomes  lliures     -­encarregat  de  formar  les  granulacions  primàries/inespecífiques/atzuròfiles.     -­mitosi  (prolifera)  +  diferenciació  dels  descendents.  Podem  tenir  4  tipus  de  descendents  encarregats  de   forma  les  granulacions  secundàries.  De  2  descendents  1  serà  per  autoperpetuar-­se  a  promielòcit.  Tots  els  que   proliferen  s’ha  de  perpetuar  (mitosi),  un  descendent  idèntic  per  no  acabar  amb  l’espècie.     3-­MIELÒCIT:  formació  de  les  granulacions  secundàries  /específiques  típiques  dels  granulòcits.   NEUTRÒFIL  EOSINÒFIL  O  BASÒFIL   -­mitosi  i  diferenciació.   •   Els  successius  descendents  cada  cop  tindran  menys  granulacions  (es  van  dividint).  En  tinc  menys  de   primàries   perquè   son   les   primeres   que   s’han   produït,   s’ha   diluït   la   quantitat   de   granulacions,   més   divisions.   •   Fase  2  i  3  molt  importants  en  patologia  clínica  perquè  indiquen  en  quin  punt  tinc  afectada  la  gènesi  (afecto   totes  les  branques  o  només  1)   4-­METAMIELÒCIT  (neutròfil/eosinòfil/basòfil).   -­a   patir   d’aquí   ja   no   hi   ha   proliferació,   és   la   mateixa   cel   en   diferents   moments   de   la   seva   vida.   Només   hi   ha   diferenciació.   5-­En  banda:  diferenciació.   6-­NEUTRÒFIL     3)AGRANULOPOESI(LEUCÒSITS  I  MONÒCITS)   *MONOPOESI   CFU-­GEMM  CEL  MARE  proliferen  i  perpetuen  à  UFC-­GM   1-­MONOBLAST  primer  que  puc  identificar  de  la  nissaga.  MITOSI  i  diferenciació   2-­PROMONÒCIT:  proliferació  i  diferenciació   en   fase   1   i   2   es   formen   les   granulacions   primàries   o   inespecífiques   o   atzuròfiles,   que   son   les   úniques   que   presenten  limfòcits  i  monòcits.   3-­MONÒCIT  (a  teixit  sanguini):  es  diferencia  al  teixit  conjuntiu  =  4-­MACRÒFAG.           teixit  ossi  =  PREOSTEOCLAST           nerviós  =  MICROGLIA.     Mateixa  cel  en  diferents  moments  de  la  seva  vida.     *LIMFOPOESI.   Morfològicament   TOTS   els   limfòcit   igual,   el   que   veiem   a   mo   i   me,   proteïnes   de   membrana     de   la   membrana   plasmàtica  ens  permeten  classificar-­los.     -­LIMFÒCIT  T:   1-­CFU  –  L:  proliferació.  (colònia  formadora       Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   2-­  Descendents  destinats  a  ser  limfòcits  T  à  migració  a  TIMUS  (finalitzen  la  seva  diferenciació  cap  a  limfòcits  T).   3-­Retornen  al  circulatori  com  a  limfòcits  T.  Per  poder  fer  la  seva  tasca  anar  a  conjuntiu,  on  es  carreguen  cel.     -­LIMFOBITS  B:  cal  diferenciar  com  a  mínim  aus  de  mamífers.  Es  va  conèixer  primer  en  aus.   AUS:   1-­CFU  –L,  cèl·lules  mare  migren     2-­  a  BOSSA  DE  FABRICI    A  on  proliferen  i  es  diferencien  els  descendents  a  limfòcits  b.   3-­  Retornen  al  circulatori  com  a  limfòcits  B.   MAMÍFRES:   1-­CFU-­L  migren  a  diferents  llocs:     -­medul·la  òssia     -­melsa     -­teixits  limfoides  associats  als  budells.  On  s’acaba  de  diferenciar.   2-­Rerton  al  circulatori  com  a  limfòcits  B.   3-­  Per  poder  fer  la  seva  tasca,  producció  d’anticossos,  cal  migrar  al  conjuntiu.   Tant  T  i  b  quan  estan  diferenciats,  especialitzat  en  el  circulatori,  tots  programats  amb  la  capacitat  de  reconèixer   un  antigen  concret,  i  si  va  bé  no  reconeixeran  antígens  propis  del  cos,  si  en  reconeixen  un  de  propi  tinc  MALALTIA   AUTOIMMUNE.  Pots  fer  autoanticossos  per  propis  espermatozoides,  receptor  acetilcolina.     3)TROMBOPOESI:  formació  de  plaquetes,  no  trombòcits.   1-­CFU-­  megacariòcit  :  descendència  i  proliferació.   2-­MEGACARIOBLASTS:  primera  cel  diferenciable  clarament.     -­Prolifera  i  descendent  es  diferencia  a  megacariòcit.   -­ordres  creixents  de  poliploïdia  (2n=46,4n=46,  8n=46  -­-­-­-­  a  nivell  128  són  molt  escassos).  Com  més  ordres   de  poliploide  té  ell,  més  en  té  el  descendents.     3-­   MEGACARIÒCIT:   com   més   polipolide   és   més   plaquetes   donen.   Quan   es   jove   ho   es   poc,   dona   poques   plaquetes.  Un  megacariòcit  vell  es  molt  productiu.  A  biòpsia  de  medul·la  ossia  imp,  si  es  jove  o  té  poques  ordres   de  polipolidia  indica  pèrdua  de  plaquetes  a  nivell  general.  Que  li  pot  passar  al  citoplasma:  2  coses     •   LINIES   DE   DEMARCACIÓ   PLAQUETARIES:   línies   blanques   del   citoplasma   delimiten   les   plaquetes,  que  son  trossos  del  citoplasma.  Indiquen  el  límit,  mida  de  la  plaqueta.   Invaginacions  de  la  membrana  plasmàtica  del  megacariòcit.  Sistema  de  magnificació/augment  de   membranes  molt  gran.   •   El   citoplasma   línies   de   demarcació   molt   grans   que   es   trenquen   en   trossos   grossos=   PROPLAQUETES.  Que  migren  als  pulmons  on  s’acaben  de  trencar  a  plaquetes.   No  és  el  mateix,  no  es  la  mateixa  cel  en  etapes  diferents  perquè  megacariòcit  es  cel  amb  nucli  i  citoplasma  però   plaqueta  només  es  un  tros  del  citoplasma.     Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017       ...

Tags:
Comprar Previsualizar