Barroc (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Barroc en els segles XVII-XVIII
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Alessandro Specchi, Piazza Spagna Veiem un belisc pero que no es de l'epoca de Felip V. S'aixecarà un en el segle XVIII que es quan correspon l'inici de l'urbanitzacio del que es considera la Plaça d'Espanya. Aquest desnivell que hi ha sempre havia sigut un problema que se'l havien plantejat els papes. Fins i tot, Santa Trinita del Monte es coneixia com Santa Maria l'Altiva per l'alçada. Es va plantejar i es diferents projectes per solucionar aquest problema. No va ser fins al segle XVIII que això es va solucionar. Inclús el mateix Sixt V ho havia plantejat fer una escala per solucionar-ho. Agafa aquest nom perque hi ha el Palazzo Spagna controlava els artistes que anaven a Roma, era un espai on hi havien molts espanyols. A la part superior el jardins que veiem són els jardins del Palazzo Medici que es on hi havia l'Academia de França a Roma. Tot aquest nucli estava format per molts artistes tant francesos com espanyols.
Bernini va fer un projecte per l'escalinata de la Piazza Spagna de Roma (1660), ell havia previst un aspecte que era interessant que eren rampes per si anaves amb carruatge o cavall, amb lo qual configura més l'aspecte de plaça. Però això no es va acceptar, perquè portava una vida molt "fresca" despres es va casar i va formar part de l'ordre dels jesuites. Serà escollit i anirà a París i es torna seguidor del rei de França, comptant que darrere hi ha l'Academia de França a Roma no se li acudeix una altre cosa que montar tota aquesta escenografia amb un podi i una escultura a cavall de Lluís XIV. El Papa va dir que no perque la ciutat del rei era França i a Roma era la ciutat dels papes. Va quedar abandonat el projecte fisn que va arribar Francesco de Sanctis i Alessandro Specchi que compleix la funció de plaça, on actualment es celevren algunes festivitats.
Les escales acostumen a fer creixer l'espai. Quan pujes hi han unes balustrades que son d'arquitectura obliqua.
Filippo Raguzzini, Piazza Sant'Ignazio, 1727-28 S'ha tenir en compte el teme del teatrum mundum es tenen en compte les escenografies com si fos un muntatge teatral. La petita plaça es construeixen els edifics com si l'escalinata fos l'escenari i l'espai de la plaça la platea i tots els balcons els palcs. És un espai molt petit però concebut d'aquesta manera, no està pensat per una correcta distirbucio dels mobles, sino que esta pensat més en l'exterior que l'interior. És un clar exemple de urbanització del segle XVIII. Es busca el moviment en alçat no només en planta.
Fontava di Trevi Coneguda originalment com Aqua Virgo, fou inaugurada per Agrippa el 19 aC. Des de que es porta l'aigua fins allà com és de gran abundància no només regarà tota aquesta zona sino que es farà servir per moltes coses. El mateix Sixt V va voler recuperar la industria de la llana en el mateix lloc. Es van fer molts projectes per urbanitzar aquesta plaça i la font des de Bramante fins Bernini.
No serà fins el segle XVIII que començarà veure la llum. És diu Fontana di Trevi perque està en un petit espai d'encreuament de 3 carrers (Via Poli, Via Muratte, Via Cociferi). La fontana està col·locada en una paret mitjanera del Palau Poli. Van participar un gran grup d'escutors G. Panini, Pietro Bracci o Nicoló Salvi. Francesco Milizia va dir "En este siglo no se ha creado en Roma ninguna obra tan majestuosa".
En la façana ens trobem, el escut del primer Papa i 4 escultures a dalt que fan referencia a les 4 estacions. La font ve a ser un homenatge a les virtuts de l'aigua. Aquesta aigua que es imprescindible per els prodcutes que genera la terra hi han alegories femenines de les 4 estacions. L'escultura de l'estiu hi ha la sega del blat, l'hivern amb els fruits corresponents, les flores a la primavera...
Despres trobem l'explicacio de perque es diu Aqua Virgo, veiem el general Agrippa que aprova els planols de la canalitzacio cap a la ciutat. A la part d'abaix, hi han dos imatges que són fetes per Filippo Valle representen l'abundància i la salubritat. L'abudnància està representada amb una dona que i brota l'aigua de la gerra, acostumen a ser dones femenines i joves, porta el corn de l'abundància per donar més èmfasi. Al costat hi ha la salubritat, es representa el simbol d'Esclepi.
Al mitg trobem la figura potent d'Ocèan feta per Pietro Bracci. Molt més potent l'oceà que no pas el mediterrani per això no posen a Neptú. Té el carro tirat per cavalls que simbolitzen les dues naturaleses que té el mar; si el mar està agitat hi ha un cavall indòmit mentre que si el mar està planer es representen els cavalls dòcils. És un clar exempllel de l'escenografia que sorpren en el Barroc, plaça pettia que es dona entre uns carrers medievals petits. L'escenografia fa que la plaça sembli més gran.
Arquitectura d'Itàlia Esglesia del Gesú, 1568 Il Vignola: Farà la planta, hem de pensar que és uan obra feta per els jesuites i amb el Concili de Trento surten unes pautes que han de seguir. L'objectiu d'aquesta contra reforma és que volen tornar a recuperar els creients i els volen concentrar en els espais que capiguen en major nombre. Aquesta planta es coneix amb el nom de planta congregacional perque congrega el maxima nombre de fidels per assistir a la celebracio de l'eucaristia. Tambe es coenix amb el nom de planta jesuitica perque prove de l'ordre dels jesuites pero la utilitzaran tots els ordres. Tambe es coneix amb le nom de planta contrareformista. Comença en aquesta esglesia i serà un de les plantes que continuarà en el segle XVII i XVIII i s'escamparà per tota Europa.
S'utilitza la planta de creu llatina amb un braç més llarg, hi ha un fals creuer. És lo mateix que ja veiem amb Sant Andrea d'Alberti a Màntua. Perforaran els contraforts (capelles laterals) dse cara a que hi hagi una comunicacio com si fos una girola, sense molestar els que estan congregats al mig. Aixo que veiem en planta està també en el primer pis d'alçat, totes les tribunes estan tapades amb gelosies pero estan comunicades. El fidel fa un recorregut fins el creuer i adalt a la cupula es representa la gloria celestial.
La cupula serà un element arquitectonic religios. Es juga amb la llum perquè hi ha una volta de canó que està trencada amb llunetes, darrere hi ha una finestra i ilumina. Aquestes llunetes iluminen la nau central on es congrega la gent. Les capelles laterals queden en penombra per la oracio i la penitencia, es busca aquest efecte lumínic. Es evident que la cupula on hi ha la gloria celestial hi ha un tambor on hi haurà llum i una lanterna on també entrarà la llum. Quan comença la Contrareforma comença d'una manera molt austera pero a mesura que va passant el temps es van enriquint amb un exces de decoració.
Altar amb absis. Les finestres de les llunetes hi han uns angels molt sensuals amb uns vestits curts, aquesta sensualitat fa que la bellesa que podem trobar amb l'obra d'art marqui la sensibilitat del fidel i s'evoqui molt més en la devoció. En el tambor hi han les 4 virtuts cardinals, i les petxines que serveixen de transició d'un espai quadrat a un circular on veiem que la pintura no es com en el Renaixement que respectava el seu espai, sino que es comença a desbordar. Es coloca normalment els principals pares de l'eslgesia o les figures fortes com David o Judith, fent refernecia a que son estructures que aguanten molt de pes. A la llanterna trobem l'esperit sant.
Giacomo della Porta: La façana es de Giacomo della Porta. Reflexe el que hi ha al seu interior, ens marca que hi ha dos pisos, sabem que hi han dues naus laterals amb les portes més petites. El cor es colocara sobre la porta central de manera que quan entres passes per sota del cor. Perque el que interessa es congregar a la gent de manera que no moelsti. També hi ha una finestra en el segon pis que segueix la finestra de San Carles Borromeo, hi ha d'haver la maxima decoracio a la porta principal i un ocul a dalt. Segueix la funcio de iluminar els llibres que utilitzaven els del cor. Veiem que en el primer pis hi han unes pilastres adossades perque sostenten més pes, i adalt columnes. Tot i que aqui no segueix aquest esquema. En el frontó no és trenca en absolut marca l'entrada prinicipal.
Si mires la façana t'informa que es una esglesia jesuita i dedicada a Gesú, hi ha l'escut de Farnese. Normalment hi ha una creu que et guia cap a la gloria i cap al infinit.
...