Tema 9. Colonització del medi terrestre (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

COLONITZACIÓ DEL MEDI TERRESTRE Fa 700 – 400 ma es produeix la colonització del medi terrestre per les plantes (embriòfits) i el desenvolupament de teixits conductors (plantes vasculars).
1. ORIGEN DE LES PLANTES TERRESTRES Segons el registre fòssil, la colonització de la terra ferma pels vegetals es dona en OrdoviciàSilurià, fa uns 475 Ma. En aquest temps, el clima era càlid, però hi ha molta radiació UV.
Es troben registres parcials. Ex: espores, porcions, etc.
Els primers organismes que van comença a viure a terra ferma era alguna alga verda ancestral similar als Coleochaete actuals.
Es trobaven: 1. Briòfits, 2. primeres plantes vasculars (ancestres de les actuals falgueres), 3. fongs (micorizant les anteriors); 4. probablement líquens.
La diversitat de dates es tan diferent per les fonts. El registre fòssil és fiable, però pot ser que abans de trobar el primer fòssil no es trobessin les condicions adients perquè es formessin.
Això ho deduïm segon les evidencies molecular, que forma un rellotge molecular pressuposant un ritme de mutacions constants. De forma que quan es produeix un seguit de mutacions es pot deduir quan temps té l’organisme.
1.1. PRIMERS ORGANISMES La colonització sorgeix a partir del les carofícies, en concret Coleochaete (briòfits), i a partir d’aquestes sorgeixen les plantes amb embrió, de les qual sorgiran les hepàtiques. Les evidències ho indiquen són:  Comparació de seqüències del DNA nuclear i cloroplàstic.
 Esporopol·leina (polímer que dóna consistència a espores, molses, carofícies i plantes terrestres) als zigots de les carofícies. Això és una apomorfia.
 Gàmetes amb flagels d’inserció lateral: apomorfia.
Els Coleochaete (briòfits) viuen en aigües dolces. S’ha demostrat que poden viure en ambients amb molta humitat (subaquàtics), però sense arribar a estar en contacte l’aigua.
En aquests ambients, adopten una estructures diferents que són tridimensionals.
Evidència fòssil més antiga: espores triletes, només presents en plantes terrestres. Datades de fa 475-500 Ma. No s’ha trobat la planta productora, però les característiques de la paret les atribueixen a una planta terrestre tipus hepàtica (briòfits).
Els primers organismes terrestres devien ser líquens, briòfits o plantes vasculars (ancestrals de les nostres falgueres actuals i en companyia de fongs micorízics), probablement en aquest ordre d’aparició.
1 1.1.1. Homologies entre carofícies i plantes terrestres - Semblances en les seqüències del DNA - Cloroplasts (pigments i organització) - Estructura i composició de la paret cel·lular. La cel·lulosa es sintetitza a partir d’un conjunt d¡enzims que es situen a la membrana.
- Presencia de meristema  creixement meristemàtic.
- Mecanismes de la mitosi i citocinesi: fragmoplast.
- Ultraestructura de l’aparell flagel·lar - Rutes bioquímiques comunes. Ex: compostos fenòlics.
- Presència de plasmodesmes.
- Presència d’esporopol·lenina, apareix en Coleochaete (org haploide) *Els Coleochaete retenen el zigot als gametangis rodejat amb una paret protectora que té esporopol·lenina. Al cap d’un temps pateix una meiosi i allibera espores n.
Aquests fet de retenir el zigot, és un pas evolutiu. Els embriòfits reten l’embrió.
2. ADAPTACIONS AL MEDI TERRESTRE Les plantes, al passar del medi aquàtic al terrestres es troben amb nous reptes o pressions ambientals: deshidratació, CO2, UV, fluctuació de Tª, gravetat, etc.
Per superar tots aquests reptes sorgeixen les adaptacions: - Oogàmia i aparells reproductors protegits: apareixen oogonis i anteridis. Per evitar la deshidratació - Sistemes de subjecció al sòl: evitar ser arrossegats, per absorbir l’aigua, etc.
- Sistemes per agafar l’aigua i els minerals dissolts - Superfícies fotosintètiques àmplies i orientades per captar la llum.
- Obertures en les superfícies per permetre l’intercanvi gasós. Ex: estomes.
- Sistemes de conducció per transportar els compostos d’un lloc a un altre de la planta.
Les plantes han de ser petites per poder transportar l’aigua per la planta.
- Impermeabilització de les superfícies per evitar pèrdues d’aigua.
- Estructures que permetin a la planta mantenir-se dreta.
2.1. ESTRATÈGIES DELS DIFERENTS GRUPS DE PLANTES TERRESTRES 2 2.2. ADAPTACIONS DE LES ESTRUCTURES REPRODUCTORES Totes les plantes terrestres presenten un cicle diplohaploide amb alternança de generacions heteromòrfiques i pluricel·lulars. Això els hi aporta millories, ja que els 2n solen tenir més variabilitat i si hi ha una mutació perjudicial no afectin tant.
*En els briòfits, domina el gametòfit. En tots els altres grups domina l’esporòfits.
La reproducció és oògama, el zigot es forma el gametangi, on queda retingut i comença el desenvolupament del l’embrió pluricel·lular (mitosi del zigot).
Els gametangis estan recoberts per cèl·lules estèrils protectores.
Els esporangis seran pluricel·lulars que tenen cobertes de cèl·lules estèrils protectores. A més les espores estan recobertes per una paret més resistent, esporopol·lenina (protegeix contra la dessecació durant el transport aeri).
2.3. INNOVACIÓ DE LES ESTRUCTURES VEGETATIVES - Meristemes apicals: zones de divisió cel·lular que els hi permeten ramificar-se molt.
- Intercanvi de gasos per porus o estomes.
3. SINAPOMORFIES DE LES PLANTES TERRESTRES *Que hagi sorgit un organismes 2n a partir d’un n és degut a que el zigot s’ha retingut més i no s’arriba a produir la meiosi, sinó que directament es realitzen una sèrie de divisions mitòtiques.
3 ...