“El periodisme és lucidesa, desobediència i obstinació” (2013)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Escritura en prensa
Año del apunte 2013
Páginas 1
Fecha de subida 18/11/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Jordi Peralta i Mulet Periodisme Escriptura en Premsa Grup 1 Té lloc a la UAB la 7ª edició dels Premis Ploma d’Or 2013 “El periodisme és lucidesa, desobediència i obstinació” Espinàs, Ramoneda i Bastanier han estat els guardonats El degà Josep Maria Català ha estat ben clar: “La facultat de ciències de la comunicació té la necessitat de participar en la transformació que està vivint el periodisme”. Amb aquest objectiu s’impulsen aquests premis, ideats per l’historiador Josep Maria Figueres.
Un escriptor amb nas periodístic, un filòsof que ha acabat flirtejant amb el món periodístic i un periodista de raça. Aquests són, a grans trets, els perfils dels tres premiats en aquest certament organitzat pel Grup d’Investigació d’Història del Periodisme (HISPER). Es tracta ni més ni menys que de Josep Maria Espinàs, Josep Ramoneda i Miguel Ángel Bastanier, els quals han rebut paraules d’elogi per part dels altres professionals convidats. I és que es parlem de tres personatges molt interessants i dels quals, si cal destacar-ne quelcom en especial, és la seva multidisciplinarietat. Així doncs, Ramoneda fou militant del PSUC i impulsà el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, mentre que Bastanier ha estudiat diverses carrereres, entre les quals història i filologia anglesa, i Espinàs ha rebut guardons tan prestigiosos com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o la Creu de Sant Jordi. Podem afirmar, per tant, que no ens trobem davant d’uns desconeguts.
L’opinió que ha donat cadascun dels premiats sobre la praxi periodística, així com la manera en què cada un d’ells l’entén, eren les paraules més esperades. Espinàs ha dit que l’article és molt fàcil de criticar, però per fer el mateix amb un llibre cal més voluntat. Ell ho sap prou bé: ha escrit una columna diària durant 35 anys, essent la més llarga de la història de la premsa catalana. De fet l’exconseller Tresserras, encarregat de presentar el lliurament del seu premi, n’ha lloat la continuïtat, però també el to i l’estil que empra. Ramoneda, elogiat per Albert Chillón com “un dels perodistes més admirables d’aquest país”, ha explicat que ell sempre ha mirat de cercar un punt entre la filosofia, exemplificada com la guineu que sap poc de moltes coses, i el periodisme, l’eriçó que coneix a la perfecció una cosa molt concreta. També ha afirmat que el periodisme ha de mantenir l’esperit crític per preservar l’honor de la seva funció.
L’hispanocolombià Bastanier, en canvi, ha posat èmfasi en la necessitat d’evitar confondre els fets amb les opinions i ha citat Albert Camus per definir el periodisme: lucidesa, desobediencia i obstinació.
Com a anècdota, s’ha procedit a la lectura d’un fragment de les seves obres, les quals han ajudat a entendre millor l’estil propi de cada premiat. Hi ha hagut, també, lloc per a la reflexió sobre el futur de la professió: si bé han discrepat pel que fa a l’avenir de la premsa escrita, s’han posat d’acord a l’hora d’afirmar que el periodisme no morirà mai.
També han alçat la veu conjuntament per denunciar l’apatia periodística, tot fent una crida a les noves generacions de periodistes a recuperar l’entusiasme i la il·lusió.
...