T2. La cèl·lula procariota (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

T2. LA CÈL·LULA PROCARIOTA DIFERÈNCIES ENTRE PROCARIOTES I EUCARIOTES La principal diferència entre procariotes i eucariotes és que els procariotes no tenen membrana nuclear ni sistema membranós. El material genètic dels procariotes es troba dins el citoplasma, sense cap orgànul que el protegeixi. La majoria de bacteris tenen una mida que oscil·la al voltant d’1 micra.
La forma dels bacteris s’observen al microscopi amb diferents tipus de tincions i sense tinció. Quan utilitzem les tincions, trobem diferents formes; els coccus (boletes), els bacils, els espirils, les espiroquetes, bacteris amb prolongacions, amb apèndixs i bacteris filamentosos.
LA MEMBRANA CITOPLASMÀTICA DE BACTERIA I ARCHAE La membrana citoplasmàtica és una barrera per cert tipus de substàncies, presenta una permeabilitat selectiva, on s’hi uneixen proteïnes amb diferents funcions, que les que més diferencien de les eucariotes són aquelles que per la part externa de la membrana es carreguen positivament.
Alguns bacteris fan fosforilació oxidativa i utilitzen la membrana per generar un gradient de protons i generar ATP. Té una doble capa de fosfolípids, algunes proteïnes que s’inserten totalment d’un costat a l’altre i altres proteïnes amb llocs hidrofílics i hidrofòbics. Dins dels procariotes, hi ha una diferència important entre dos dominis; Bacteria i Archaea. La majoria dels bacteris pertanyents al domini Bacteria tenen el tipus de membrana que té una molècula de glicerol unida a dos àcids grassos i a un grup fosfòric i en canvi, en les Archae, el patró canvia ja que els enllaços no són esters sinó èters units a una molècula que no són àcids grassos, sinó a grups isoprens (molècula de 5 C amb dues insaturacions i un grup metil). El glicerol està a unit a 4 grups d’isoprè, en total 20 àtoms de C. Aquesta estructura de 4 grups d’isoprè s’anomena fità (substància unida a una altra, radical). Les Archaea genèticament són diferents. En la majoria de les arqueobacteries trobem la mateixa estructura.
ARQUEOBACTERIS HIPERTERMOFÍLICS Hi ha archeobacteris que no tenen una doble capa lipídica sinó monolipídica. Fità és bicapa i bifità és monocapa conjunta. Aquest bifità té 8 grups d’isoprè. Aquestes monocapes lipídiques són molt resistents al calor i s’han trobat fonamental en arqueobacteris hipertermofílics, temperatures òptimes de creixement per sobre de 70ºC. Viuen en un ambient extrem i es troben en zones escalfades geotèrmicament que contenen sulfur a causa d’erupcions volcàniques. La majoria utilitzen compostos que contenen sofre com a acceptor final d’electrons en la respiració anaeròbia o com a donar d’electrons en el metabolisme quimiolitotròfic (energia, electrons, extreta de la pedra, de matèria inorgànica). Es van trobar en el Parc Nacional de Yelowstone, Sulfolobus va ser la primera bactèria que es definí com a arqueobacteri. Les que resisteixen temperatures més elevades són Pyrodictium (105ºC) i Pyrolobus (106ºC) i és perquè es troben en zones molt profundes. A 2000m de fondària la temperatura d’ebullició de l¡aigua és de 350ºC i a 2600m és de 450ºC.
El magma que està sota la superfície pot pujar per esquerdes que troba per la superfície, si puja per esquerdes on troba una entrada d’aigua, aquest magma es refreda i forma les fumaroles blanques. En canvi, si no hi ha entrada d’aigua, quan el magma surt a fora i xoca amb l’aigua freda, pel contrast de temperatura, forma aquestes fumaroles negres. La paret de les fumaroles està a una temperatura de 100ºC. Els arqueobacteris que es troben situades en aquestes zones viuen de la quimiolitotròfia. Al voltant de les fumaroles negres, es van trobar cucs tubícoles, en un ambient on no hi toca la llum, de mesura de dos metres i que s’alimenten dels bacteris. Moltes dels bacteris estan en simbiosis amb aquests animals, musclos, cloïsses... Aquests cucs tenen un òrgan, trofosoma, que dins d’aquest tenen bacteris que assimilen el sulfur d’hidrogen, oxigen i CO2 i construir matèria orgànica pel cuc. Com el cuc té sang, l’hemoglobina transporta tots aquests compostos que aporten energia al cuc de manera respiratòria.
...

Comprar Previsualizar