Preguntes (2013)

Resumen Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Opinió Pública
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 10/06/2014
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

T1: DEFINICIÓ I Característiques DE L'OPINIÓ PÚBLICA Què és l'opinió pública? Opinió pública és l'expressió de qualsevol col·lectiu que tingui la capacitat de manifestar-se al voltant d'un objecte públic o privat, però d'exposició pública, en un àmbit socialment visible.
L'opinió pública pot ser...
Homogènia: tota la població té la mateixa opinió; unanimitat Heterogènia: conviuen opinions diferents entre individus o grups.
Informada: opinió sostinguda per una sèrie de premisses justificades.
Desinformada: opinió adoptada per pertinença a un grup que la sosté.
Predominant: opinió amb més ressò als mdc, no sempre és la que té més partidaris.
Majoritària: opinió sostinguda per un nombre més alt d'individus, no sempre és la predominant.
Agregada: opinió pública entesa com a la suma d'opinions individuals.
Discursiva: opinió pública formada a partir de l'entesa entre els diferents individus de la societat.
Quins són els discursos sobre l'opinió pública? Els discursos històrics entenien l'OP com a coneixement imperfecte; una imatge no sempre concordant amb la realitat.
Els discursos moderns entenen l'OP com a àrbitre en el conflicte d'interessos que ajusta qui té dret a governar, l'OP era l'opinió dels líders o representants dels ciutadans informats, d'elaboració racional i compromesa amb el bé comú.
T2: conceptes bàsics de l'opinió pública Defineix...
ACTITUD: predisposició o mode d'orientar-se cap a aspectes diferenciats de la realitat del subjecte (tendències) amb estabilitat temporal, de tipus conservador o progressista, amb components afectius (sentiments), cognoscitius (coneixement) i conatius (impulsos).
VALOR: meta o fi transituacional que expressa interessos (col·lectius i/o individuals) relatius a un tipus de motivació, apresos en els processos de socialització.
CREENÇA: coneixement fermament assumit respecte d'una cosa més o menys general.
MARC MENTAL: forma d'entendre/percebre/enfocar els temes sobre els què s'expressa una opinió.
POBLE: conjunt de ciutadans que forma part d'una comunitat o Estat.
POBLACIÓ: nombre d'habitants d'un país, regió o Estat.
ELECTORAT: opinió manifestada a les urnes, subjecte en el cos electoral.
MUNIÓ: agregats de persones, concentrades en un lloc de forma transitòria, sota l'efecte d'un centre comú d'atenció.
MULTITUD: massa d'individus que, davant d'un centre comú d'atenció, allibera certes actituds/emocions/accions.
MASSA: massa d'individus definida per la seva magnitud, heterogeneïtat, dispersió, atomització, mediocritat i igualació en els seus comportaments – concepte negatiu, manipulació.
AUDITORI: forma de munió institucionalitzada on les persones tenen un propòsit definit (on van i què van a veure), es reuneixen en temps i lloc, poden polaritzar-se i interactuar.
AUDIÈNCIA: individus de diferents agrupacions que satisfan els seus interessos particulars en la comunicació, exposats a la comunicació dels mitjans, la d'intragrup i la d'intergrup.
COL·LECTIU: suposa un nombre important de persones (no la totalitat), no és necessària la proximitat física entre els membres però sí l'expressió en l'espai públic, solen tenir un caràcter racional però poden ser irracionals, formen agrupacions naturals i espontànies sense organització prèvia, es mouen per interessos similars i/o estan exposats a estímuls semblants (monotemàtics, organitzats o ideològics).
Opinió pública segons les perspectives psicològica i sociològica...
La psicologia estudia la conducta de l'individu. La perspectiva psicològica entén l'OP com a la suma d'opinions individuals (OP agregada). Aquesta perspectiva segueix la tradició empírica per a explicar l'OP (enquestes).
La sociologia estudia la conducta dels grups. La perspectiva sociològica entén l'OP com a opinió col·lectiva que sobrepassa la suma de les opinions individuals i genera un efecte multiplicador: les opinions i actituds fonamentals es recolzen entre sí, la societat és conscient de formar part d'un tot dinàmic que demanda notorietat i es dirigeix a un mateix objectiu, les opinions pròpies s'enfronten amb les dels demés, i això crea corrents d'opinió que duen al consens o al conflicte (OP discursiva). Aquesta perspectiva segueix la tradició clàssica (visió teòrica o especulativa, cerca d'una definició) per a explicar l'OP: pluralisme o elitisme.
Criteris de dinàmiques socials...
ESQUEMA SEQÜENCIAL: La construcció de l'OP passa primer per la fase personal, i després per la social i la política.
Existeixen certes entitats que faciliten la transformació de dinàmiques d'opinió en OP: els empresaris cognitius, líders formals, líders comunicatius, líders informals, etc. que seleccionen allò sobre el què hem d'opinar, els debats públics mediats i el clima d'opinió condicionant que creen.
INTERACCIÓ ENTRE ESFERES PÚBLIQUES: Aquest model diu que l'OP es crea a partir del debat entre l'esfera central (opinions que tendeixen al consens i a la legitimació del poder, provinent de les institucions polítiques, informatives i demoscòpiques; OP manipulada) i les esferes perifèriques (sectors dinàmics de la societat civil que fan propostes als gestors d'allò públic; OP ideal o paradigmàtica).
BUBBLE-UP: OP creada a partir de les propostes que els públics fan a les èlits.
SALT D'AIGUA: OP creada a partir de les opinions que les èlits imposen als públics: les inquietuds econòmiques i socials de les èlits polítiques i de govern circulen per les xarxes de comunicació i arriben als ciutadans a través dels líders de comunicació locals.
t3: recorregut històric pel concepte d'opinió Diferencia el concepte d'opinió de Plató i Aristòtil. A quines corrents posteriors modernes corresponen? Mentre Plató veia l'opinió com a semi-saber o coneixement parcial de la realitat, basat en impressions o ambigüitats (doxa), Aristòtil la veia més com una ciència; saber probable o coneixement aproximat, camí per a interpretar la realitat (episteme). És a dir, Plató creia que la opinió no era suficient per a conèixer la realitat i, en canvi, Aristòtil creia que era el començament del coneixement. Aquestes filosofies correspondrien a l'escepticisme i l'empirisme.
Què és la res pública? Quan es crea aquest concepte? En la distinció que es va fer a l'Imperi Romà entre l'espai públic i el privat, la res pública seria ja una mena d'Estat, propietat de tota la societat (tot i que anomenarien res pública, per exemple, als carrers o les places de la ciutat). A partir d'aquí també va crear-se el dret a la privacitat.
Assenyala un moment històric en què apareix/desapareix la separació entre les esferes pública i privada. Què suposa això per a l'opinió pública? A l'Edat Mitjana desapareix la distinció entre les esferes pública i privada: s'instaura la teocràcia i es creu que les lleis han de ser divines (i no de l'Estat ni de la pròpia Església). Al Renaixement tornem a trobar la distinció entre allò públic i privat: s'instaura l'antropocentrisme, es reforma la religió i es comença a seguir el mètode científic. Això repercuteix en l'OP amb la creació dels públics lector i polític: el públic lector comença a discutir sobre allò que és millor (s'informa i ho posa en dubte), mentre el públic polític continua donant suport a l'opinió impartida pels més poderosos.
Quins conceptes clau apunten les primeres teories democràtiques dels filòsofs de la il·lustració? Höbbes apuntava que l'opinió corresponia a la consciència de cada individu, pertanyia per tant a l'esfera privada i no es veia influenciada ni manipulada per agents superiors.
Locke va distingir entre llei divina, llei civil i llei de l'opinió; per tant, entenia la societat com a una sobirania popular on la propietat privada era un dret natural.
Hume defensava que una opinió favorable era un element amb prou força per a sostenir governs; la classe política, doncs, segons ell, estava interessada en tenir quant més recolzament millor.
Rousseau deia que l'OP era un poder institucionalitzat per vetllar pels bons costums; la censura esdevenia només quan hi havia una no-voluntat general i existia un contracte social que restaurava l'Estat natural en Estat social.
Quin es el paper que Rosseau atribueix a l'opinió pública? Rosseau entén l'OP com a discursiva, creu que aquesta es forma en un diàleg entre tots els individus. El paper que li atribueix és el de governar l'Estat de la millor manera possible, és a dir, creu que un Estat de benestar és aquell les lleis de qual corresponguin al què dicta l'OP.
Què aporten els Fisiòcrates al concepte actual d'opinió pública? Els fisiòcrates eren partidaris d'una doble autoritat: el govern de l'OP per mitjà del rei. És a dir, lleis dictades en efecte pel rei però que corresponen a l'OP majoritària; els il·lustrats determinen l'OP i els governants la duen a terme.
Per què són importants les Declaracions de Drets respecte l'opinió pública? Les DD permeten el ple desenvolupament de l'OP. Gràcies a la sobirania popular, la llibertat d'expressió o el dret a l'educació, la societat passa a ser menys influenciable i pot construir-se una OP més informada.
t4: aproximació teòrica a l'estudi de l'opinió pública Com s'articula l'opinió pública en el Liberalisme? El Liberalisme entén que l'OP és el resultat del pensament de tots aquells ciutadans interessats en un tema; els quals alhora reclamen la substitució del règim d'autoritat per un règim d'opinió, articulat en tres entitats: la societat civil (esfera privada), l'Estat (esfera pública) i el públic (persones de la societat civil que s'interessen pels assumptes públics i el poder – propietaris, burgesos i il·lustrats). Així doncs, el Liberalisme reprèn les teories del Renaixement i els Fisiòcrates.
Quin és el principal desacord entre Marxisme i Liberalisme pel que fa al concepte d'opinió pública? (3 crítiques) Les crítiques que Marx fa a l'OP lliberal són: 1. No vetlla pels interessos de la societat, sinó per preservar els interessos de classe 2. Els qui exercien el poder polític són alhora subjectes de l'OP burgesa 3. La discussió i el debat no tenen per què portar la veritat i la raó Què denuncia Marx amb el concepte de falsa consciència de classe? Marx denuncia que realment no hi ha una OP homogènia perquè existeixen diferents classes socials amb opinió pròpia dins la societat. Amb el concepte de falsa consciència es refereix a la doble alineació entre capitalistes i proletaris. Per tant, no hi ha una OP general com a expressió de la societat civil, sinó tantes com classes socials i el que normalment s'entén com a OP no és sinó l'opinió de la classe dominant.
Defineix la societat de masses i el concepte d'opinió pública que se'n deriva.
La societat de masses és una societat amb un pensament homogeni manipulat per uns líders. L'èlit racional queda relegada a un segon pla i la societat és aliena a què passa al seu voltant.
Defineix l'exercici ideològic que Gramsci engloba sota el concepte d'hegemonia.
Quan Gramsci parla d'hegemonia es refereix a què la societat és manipulada per una entitat (que podria ser el govern o els mdc). La ideologia, doncs, es crea a partir del convenciment de la societat per part d'aquesta entitat manipuladora sobre què és millor.
Per què els construccionistes afirmen que tot pensament és ideològic? A què respon, segons aquests autors, l'OP? Els construccionistes defensen que tot pensament és ideològic perquè aquest, en realitat, amaga darrere la ideologia que predomina a la societat. El pensament sorgeix a partir dels processos de socialització, en aquests es formen una sèrie d'idees fonamentals que constitueixen el pensament. Aquesta construcció del pensament pot semblar natural però és, en realitat, un artefacte de la societat. Per tant, es pot dir que el pensament predominant correspon a la ideologia predominant.
Segons els construccionistes, l'OP és un pensament col·lectiu i quotidià, expressat públicament i fortament condicionat per diferents factors de la societat (interessos polítics, mdc, estructures socials...). És, per tant, una combinació de racionalitat i irracionalitat, és relativa a la societat que la produeix i no se'n pot deslligar. Les societats construccionistes renuncien a cercar la veritat, ja que formen un consens sobre el pensament que ha de prevaldre.
Quins són els principals problemes de la tradició empírica? 1. No explica l'origen ni prediu l'evolució de les opinions 2. No té en compte que l'OP és un procés fruit de la interacció 3. No tots els ciutadans són competents ni estan informats en el mateix grau 4. No detecta fenòmens d'inhibició d'opinions 5. La formulació de les preguntes introdueix biaixos 6. Falsa idea de sondeocràcia (enquestes) T5: Opinió pública i comunicació política Quin paper es reserva a l'OP en els diferents règims polítics? L'OP en règims autoritaris no té el poder per controlar políticament els governants, té un paper d'aquiescència, és a dir, conformar-se i dir a tot que sí.
L'OP en règims democràtics és la base del govern, manté amb ell connexions eficaces; el règim polític incideix en l'OP amb la persuasió exercida a través de la comunicació política. Hi ha tres tipus de democràcies: 1. En la democràcia representativa, l'OP és agregada; es tracta de la suma de totes les opinions individuals.
2. En la democràcia directa, l'OP és discursiva; les opinions individuals deliberen entre sí, condicionant-se mútuament.
3. La democràcia deliberativa segueix l'OP agregada i fomenta l'OP discursiva.
Què són els think tanks, els lobbies i els spin doctors? Els tres són actors polítics que intervenen en la formació d'OP, juntament amb els governs i els partits polítics.
- Els think tanks són grups d'experts investigadors amb una ideologia marcada.
- Els lobbies són grups de que comparteix la mateixa opinió (no experts).
- Els spin doctors són una mena de rrpp que s'encarrega de fer propaganda.
Quin tipus d'investigacions trobem en les diferents àrees d'estudi de la comunicació política? 1. Anàlisi de discursos polítics: paraules més repetides, etc.
2. Anàlisi de processos polítics: expressió corporal, gestos, llenguatge no verbal...
3. Anàlisi d'accions de comunicació: debats, publicitat, esdeveniments, ficció xarxes socials...
4. Anàlisi de la mediació en els missatges polítics: relació entre polítics i periodistes, rutines periodístiques, aplicació de la lògica mediàtica als processos polítics, creació de climes d'opinió per part dels mitjans, etc.
5. Anàlisi dels efectes dels missatges polítics: cens electoral, recompte de vots...
Quins són els possibles mecanismes d'activació de la comunicació política i en què consisteixen? En l'eix d'anàlisi de la CP acció-reacció trobem els mecanismes d'activació de la CP: 1. Teleològics: intencionats, evidents, no amagats 2. Axiològics: basats en valors i criteris ètics 3. Afectius: recursos psicològics/emocionals per modificar conductes 4. Rutinaris: irreflexius però no irracionals, casuals 5. Dramatúrgics: representació, posada en escena 6. Comunicatius: arguments racionals que justifiquen la conducta i respostes lògiques segons el que els altres han dit Quins són i en què es diferencien els 4 nivells de mediació periodística en la comunicació política? 1. Característiques personals del periodista: periodista individual, experiència personal, criteri subjectiu...
2. Rutines professionals: model organitzacional-burocràtic, interessos del mitjà...
3. Pressions econòmiques: allò més rendible econòmicament 4. Circumstàncies tecnològiques: imatges, vídeos, etc.
Quins són els models de relació entre mitjans i poder polític? MODELS NORMATIUS (1) teoria liberal de la premsa: la premsa és el quart poder que vigila i controla el poder polític (pluralisme), en una societat democràtica hi ha una informació lliure i de qualitat, (2) teoria de la responsabilitat social la premsa ha de servir al poder polític i ha d'estar sotmesa a un control estatal (model de poder elitista pur).
MODELS FÀCTICS (3) model de l'adversari: periodistes i polítics estan en conflicte permanent (pluralisme/elitisme pur), (4) model de l'intercanvi: periodistes i polítics són interdependents (model de poder elitista institucional).
Quines motivacions té un vot underdog? Un vot underdog és aquell que s'emet per pena a un partit polític discriminat per l'OP o amb molts pocs vots.
Quines activitats cal dur a terme en la fase d'execució de la comunicació electoral? (1) disseny d'un eslògan, (2) organització d'esdeveniments – trobades amb els votants, debats electorals, (3) disseny de la publicitat electoral: (I) aparició del candidat, (II) aparició de testimonis, (III) d'atac o de reforç, (IV) d'issue o d'imatge – racional/informativa o emocional, (4) ús de tècniques informatives per tal de presentar els missatges electorals com a notícies: (I) criteris de notabilitat – novetat, conflictivitat, actualitat, proximitat i rellevància pública, (II) adaptació a les formes pròpies dels mitjans – notes de premsa, comunicats oficials, rodes de premsa en horaris de notícies per sortir en directe, (III) presentació formal similar a la de les notícies, (IV) adequació als ritmes informatius.
Què cal tenir en compte quan s'aplica la cessió d'informació en la comunicació institucional? (1) equilibri entre conflicte i consens, (2) equilibri entre immediatesa i allargament de terminis, (3) dir la veritat, no mentir, (4) mantenir bones relacions, evitar adversaris, (5) avançar-se a les necessitats dels mitjans, (6) no privilegiar mitjans o periodistes, (7) equilibri d'informació atractiva pels mitjans i per la institució, (8) adequar-se als ritmes informatius, (9) racionar l'ús de notes de premsa, rodes de premsa i entrevistes.
Quins efectes té Internet en la comunicació política? Globalització de la informació, transformació de l'espai polític. (1) Visions optimistes: (I) electorat més informat i participatiu, (II) desenvolupament i cooperació entre moviments socials i grups d'interès, (III) democràcia directa – votar per internet; (2) visions pessimistes: (I) societat dividida digitalment – no tothom té accés o sap com utilitzar Internet, (II) pèrdua de fiabilitat – només reforça a aquells que tenen la voluntat d'informar-se, (III) saturació d'informació.
T6: Les teories sobre els efectes persuasius dels mitjans en l'opinió pública Quan parlem d'efectes dels mitjans en l'OP, a què ens referim quan utilitzem la metàfora de l'agulla hipodèrmica? Absència d'investigacions empíriques serioses sobre la recepció de missatges, fruit de prejudicis; tot allò nou fa por.
Què diu la teoria de l'exposició selectiva? Que ens exposem només a aquells missatges afins amb les nostres actituds.
Què és allò que fa que, a partir dels anys 70, es recuperi la idea d'uns efectes forts dels mitjans de comunicació? (1) canvis en sistema comunicatiu, (2) refutació de la teoria de l'exposició selectiva: (I) les opinions sobre què cal i què no cal consumir es basen en informació extreta principalment dels propis mitjans, (II) homogeneïtzació dels continguts mediàtics; (3) condicions limitades: efectes a nivell cognitiu, indirecte i acumulatiu – no som capaços de ser selectius, per poder triar hem d'estar informats i la informació ens prové precisament dels mdc, que ens inculquen allò que ens ha d'agradar o no.
En què consisteix el procés de tematització, segons Luhmann? OP = instrument al servei del sistema polític; reducció de la incertesa i ordenació del món social a través del plantejament de temes institucionalitzats als mdc; descobriment de nous efectes: (1) agenda setting – mdc diuen sobre quins temes és important pensar i tenir una opinió, (2) priming – proporcionen pautes d'avaluació de l'entorn social i polític, (3) framing – proporcionen marcs cognitius per interpretar els temes plantejats.
Quines són les proposicions de la teoria de l'espiral del silenci? Elisabeth Noelle-Neumann: la gent tendeix a comentar en públic les seves opinions quan percep que són socialment majoritàries, i a inhibir-les quan percep que són minoritàries, per por a l'aïllament; això desemboca en una espiral en què les opinions percebudes com a majoritàries encara ho semblen més per la inhibició de les percebudes com a minoritàries – mdc donen més presència a certes opinions i les tracten positivament, influeixen en la percepció de quina és l'opinió més forta: (1) els individus posseïm un òrgan quasi-estadístic per percebre de forma immediata i precisa la distribució i la intensitat de l'OP, (2) la por a l'aïllament s'imposa al desig d'expressar una opinió minoritària, (3) s'imposa la tendència a parlar d'allò que és majoria, autocensura de les minories, (4) els mitjans creen una pressió ambiental que ajuda a fer la “OP majoritària” dominant – idea feixista: tots iguals.
T7: El camp demoscòpic i les tècniques qualitatives d'estudi de l'opinió pública Quines són les fases per a la realització d'una enquesta? Una enquesta és un procediment per aconseguir informació (opcions) d'un grup de subjectes (mostra) que pretén representar un univers major (població), dins d'uns marges d'error controlats (probabilitat).
Les fases per a la realització d'una enquesta són: (1) determinar la grandària de la mostra, (2) escollir la mostra, (3) dissenyar el qüestionari, (4) realitzar les entrevistes, (5) processar les dades, (6) analitzar i interpretar els resultats.
De què depèn l'error de mostreig en una enquesta? De la grandària de la mostra, el nivell de confiança, el procediment de selecció, l'heterogeneïtat de l'univers...
Quins són els principals biaixos de resposta en una enquesta? (1) Aquiescència: tendència a respondre sistemàticament que s'està d'acord o en desacord amb l'enunciat de la pregunta independentment del seu contingut. (2) Desitjabilitat social: tendència a respondre a la pregunta d'una manera socialment acceptable i no en funció del que un sent, opina o pensa realment. (3) Indecisió: tendència a seleccionar una alternativa central o neutra. (4) Resposta extrema: tendència a escollir com a resposta les categories dels extrems independentment del contingut de la pregunta.
Quins són els principals errors periodístics en el tractament de les enquestes? Els periodistes, a l'hora de redactar els resultats d'una enquesta, posen massa èmfasi en el pronòstic i oculten el seu caràcter probabilístic; els errors que cometen són: (1) presentar dades fora de context, (2) biaix ideològic en la interpretació de resultats, (3) omissió de la incidència dels NS/NC, (4) falses enquestes (online).
Què cal tenir en compte quan es realitza una entrevista en profunditat per estudiar qualitativament l'opinió pública? (1) Preguntes flexibles i obertes. (2) Anàlisi del vocabulari utilitzat, emmarcament dels fets, justificacions... per tal d'inferir la manera d'entendre la realitat de l'entrevistat. (3) Claus per fer una bona entrevista: triar bé els informants i explicar-los els objectius, saber encoratjar les respostes, ser estructurats, clars, amables, ràpids, empàtics, ètics...
...