Tema 7.2: Ascomycota (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botanica farmaceutica
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7.2: Ascomycota Ascomycota Poden ser levuriformes o miceliars.
Presenten hifes septades amb perforació simple.
Fase sexual: endospores meiòtiques, ascospores.
Fase asexual: exospores mitòtiques, conidis.
Ascocarp = cos fructífer = bolet/la part fèrtil = himeni Hi han tres tipus: llevats, fongs imperfectes i ascomicots superiors.
Els llevats són fongs perfectes i no tenen cos fructífer però sí asc. Són levuriformes.
Viuen en hàbitats aquàtics i terrestres, rics en matèria orgànica.
Es multipliquen per bipartició o gemmació. Tenen interès en les fermentacions (cervesa). Uns exemples són: Saccharomyces cerevisiae i Saccharomyces boulardii (usat en farmàcia com a probiòtic).
Per finalitzar, dos llevats que produeixen micosis: • Malassezia furfur: produeixen la pitidiasi versicolor que causa lesions superficials i taques hiper o hipo pigmentades. També causen picor.
• Candida albicans: candidiasi. És un fong patògen oportunista i causa infeccions clíniques en mucoses bucals i genitals. També hi han fongs al cervell .
Els fongs imperfectes només fan reproducció asexual (no veurem ascs) i no hi ha cos fructífer.
El Penicillium i Aspergillus els veiem només en la fase asexual. Les espores són anomenades conidis i es formen en el conidiòfor. Les cèl·lules que formen els conidis d'anomenen fiàlides.
En el cas de Penicillium el conidiòfor té forma de pinzell mentre que en l'altre té forma com d'espersor d'aigua.
• El Penicillium es troba en formatges blaus i en alimentació i en la formació d'antibiòtics (penicil·lina). Penicillum notatum.
• El Aspergillus niger també apareix en alimentació i biotecnologia. Va bé per prevenir flautulències gràcies a un enzim que conté.
• Aspergillus flavus produeix intoxicacions alimentàries. Conté unes toxines termoestables cancerígenes i hepatotòxiques. Aflatoxina.
• Aspergillus fumigatus produeix micosi en persones immunodeprimides.
• Tolypocladium inflatum: produeix ciclosporines, un pèptid cíclic que són els principis actius per aconseguir la immunodepressió en un pacient, per exemple en un transplantament.
• Alternaria sp.: causen al·lèrgies fúnguiques. Es troben espores en la pòls de les cases.
• Trichophyton: produeix dermatomicosis, tinyes. Aquests fongs s'alimenten de queratina i s'anomenen fongs queratinofílics.
• Monascus purpureus: "llevat" vermell de l'arros, formen artroconidis. Usat molt a la China. Monacolines, que s'utilitzen com a reductor de greixos, en particular el colesterol.
Els Ascomicots superiors, tenen cos fructífer i són miceliars. Són fongs perfectes ja que fan reproducció sexual i asexual.
• Tuber: tòfona.
• Claviceps purpurea: paràsit d'alguns cereals ("banya del sègol"-centeno). També conté alcal·loides, la forma de resistència que d'aquest fong rep el nom d'escleroci. Pot produir micosis, ja que parasita cereals i per tant, si ens mengem aquests cereals ens podem intoxicar.
Cicle: partim d'una espora que cau, germina i forma micel·lis, aquest es pot reproduir per via asexual i donar lloc a conidis o bé per via sexual i donar lloc a hifes. Les hifes es compacten i formen l'escleroci i sobre aquest es forma el estroma. Dins de cada estroma trobem els ascs. Per tant el cos fructífer.
En la banya del sègol hi trobem més de 30 alcaloides que deriven de l'àcid lisèrgic (ergotamina, ergotoxina i ergometrina, usats en farmàcia). Alguns són molt psicoactius i poc toxics i al inrevés.
Farmacologia de l'àcid lisèrgic: canvis de percepció (sinestèsies), hipersensibilitat, atàxia, taquicàrdia...
Un dels derivats de l'àcid lisèrgic és el LSD.
Seminari: els misteris d'Eleusis.
A l'edat mitjana era molt freqüent intoxicar-se per aquest fong, ja que si menjaves farina que contingués el fong, et contaminaves.
Hi han dues fases de l'intoxicació: la fase de gangrenisme i la fase convulsiva. La gent que estava intoxicada els podíen acusar de bruixería.
Albert Hofmann: a partir de l'àcid lisèrgic, per síntesi va trobar el LSD. La CÍA va idear un programa per administrar LSD com a arma no convencional.
...