Conferència 6: Afiliació i poder. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos Psicològics: Motivació i Emoció
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 “Tendència a establir, mantenir i recuperar una relació afectiva amb altres persones”.
    És una característica pròpia de cada espècia, i hi ha molta variabilitat.
Ex: les tortugues només mostren afiliació amb les seves cries, mentre que els búfals s’associen en grans manades.
És una estratègia adaptativa orientada a la supervivència.
Ex: manada de búfals salven a una de les seves cries d’una manada de lleons, treballant en equip.
L’ésser humà ha patit una pressió evolutiva cap a la socialització.
Ex: Quan es va crear el foc  procés de socialització: compartien les presses caçades, informació, etc.
El suport social és crític per la supervivència del individu.
Ex: els infant triguen molt en ser independents i poder sobreviure per ells mateixos.
1.1.- VARIABILITAT PER TRETS DE PERSONALITAT Hi ha una gran variabilitat individual  se expressa en factors ortogonals (independents entre si): grat (agrado) i intimitat: A. MOTIU DE GRAT: preocupació pel que van a pensar de mi.
NEUROTICISME: Avaluació primària dels estímuls socials: estressants  emocions socials negatives: o Conducta d’evitació social.
o Evitació de conductes d’assoliment  si fracassen, sentiran vergonya.
o Por al rebuig:  Evitació del conflicte social.
 Conformisme  sensibilitat a la influència social.
 Submissió  necessitat d’aprovació social.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 B. MOTIU D’INTIMITAT: activació d’emocions positives en situació social.
EXTRAVERSIÓ: Avaluació primària dels estímuls socials: benigna-positiva  emocions socials positives: o Conducta d’aproximació social.
o Tenen un pensament social.
o Percepció social  són percebuts com:  “són sincers”.
 “no són dominants”.
o Biaix memòria activitats socials.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 6. Sanz, T. (2016).
Totes les persones es distribueixen en un espai bidimensional d’intimitat i grat.
La combinació intimitat x grat determina la intensitat del afecte social i la tendència de conducta social (aproximació o evitació).
1.2.- MOTIU D’APEGO: “Motiu que s’infereix de la tendència estable a cercar el contacte i la presència d’altres persones”.
 Com s’origina? EXPERIMENT DE HARLOW: Va veure que els primats (utilitzats en experiments al laboratori) que no tenien interacció amb membres de la seva espècie es comportaven de manera estranya: feien rabietes i quan tenien cries les ignoraven i a vegades, les maltractaven.
Fabrica 2 “mares” per cries de primats: una metàl·lica i alimentària (tenia biberó) i un altra de tela. La cria:    Passa més temps amb la mare de tela (a la metàl·lica només va de tant en tant per menjar).
Quan s’introdueix una amenaça (robot que li espanta) va a buscar refugi en la mare de tela.
S’introdueix a la cria en una habitació desconeguda: o Sense mares: s’aparta en un racó espantat, tractant de buscar seguretat.
o Mare metàl·lica: no té gaire efecte, continua quedant-se en un racó espantat.
o Mare de tela: va a ella directament per buscar seguretat. Un cop es calma, és capaç d’explorar l’habitació.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 CONCLUSIONS: La relació de apego s’origina en el contacte físic, que aporta:   Seguretat.
Confort.
La conducta exploratòria implica la presencia de la mare. La exploració del medi i l’aprenentatge, que són les bases del desenvolupament, impliquen relacions de apego.
La mare aporta seguretat  si tens seguretat explores i adquireixes habilitats  el cervell es desenvolupa.
L’aïllament social primerenc produeix efectes desadaptatius:     Dèficit d’aprenentatge.
Por.
Autolesió.
Fòbia social.
1.3.-TRASTORNS DE APEGO EN HUMANS: La negligència afectiva és una de les formes més destructives del maltractament infantil.
L’absència de contactes i estímuls pertorben els processos de maduració del SN.
Baix contacte fisic:   Baixa tendresa  baixos cuidats parentals.
Dèficit d’organització del còrtex prefrontal  període crític: edat de 10 – 18 mesos: o Dèficit de regulació emocional.
o Dèficit de mecanismes atribucionals.
o Dèficit planificació.
o Dèficit raonament.
o Impulsivitat.
o Baixa tolerància a la frustració.
1.4.- AFILIACIÓ I ESTAT AFECTIU: ANSIETAT: Experiment on augmentaven l’ansietat d’un grup (ex: dir que l’experiment era difícil) i d’un altre no  les persones a les que se’ls havia augmentat l’ansietat esperaven juntes per fer l’experiment, mentre que els d’ansietat baixa els era indiferent esperar sols o en companyia d’altres.
 El suport social redueix l’ansietat  control delegat.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 6.
Sanz, T. (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25    L’ansietat augmenta les conductes afiliatives.
Les conductes afiliatives es mantenen si redueix l’ansietat.
Les persones prefereixen agrupar-se amb altres que comparteixen un mateix problema. Ex: en guerres formació d’exèrcits.
VERGONYA: Experiment: a un grups se’ls augmentava la vergonya i a l’altra no  les persones amb vergonya alta, preferien esperar sols.
 La vergonya redueix la conducta afiliativa  evitació del estigma social.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 6. Sanz, T. (2016).
“Necessitat de tenir impacte, control o influència sobre un altra persona, grup o el món en general”.
El poder només s’expressa en espècies amb conductes afiliatives, però no totes les especies afiliatives expressen conductes de poder. Hi ha espècies molt afiliatives en les que no hi ha estructuració jeràrquica. Ex: bonobos, búfals.
El poder dóna lloc a estructures socials jeràrquiques. Els individus dominants busquen la estabilitat de l’estructura jeràrquica.
El poder permet la satisfacció d’altres motius (gana, sexe)  major probabilitat de supervivència i perpetuació.
Els individus dominants regulen la conducta de la resta:   Instauren normes i incentius.
Estableixen pautes educatives.
2.1.- TIPUS DE PODER: A. LEGÍTIM: prové d’uns consens social, acceptació per part de la resta de membres. Ex: president.
B. RECOMPENSA: persones que gestionen i atorguen incentius positius. Ex: reis mags.
C. COERCITIU: persones que gestionen i atorguen incentius negatius. Ex: policia.
D. REFERENCIAL: generen conductes d’imitació. Ex: Mandela, Gandhi.
E. D’EXPERT: persona que té major coneixement que nosaltres. Ex: Einstein.
2.2.- DESENVOLUPAMENT ONTOGENÈTIC DEL MOTIU DE PODER: 1. El poder té el seu origen en la motivació d’efectància infantil: Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  Sobre objectes. Ex: veure que al moure un objecte pot produir un efecte  so.
 Sobre persones. Ex: al plorar t’atenen.
2. El poder permet la satisfacció d’altres motius(control indirecte del medi a través d’altres persones).
3. El poder adquireix, per si sol, propietats motivants  aconseguir poder és motivador.
No explica la variabilitat individual en motius de poder.
2.3.- DIFERÈNCIES INDIVIDUALS I MOTIU DE PODER: Característiques de les persones amb elevat motiu de poder: A. NIVELL PERSONAL:  Alta necessitat de control  no només sobre altres persones. Necessita controlar tot.
 Major tendència agressiva: s’expressa en situacions d’estrès o desinhibició.
 Exhibeixen símbols de poder  realitzen conductes per mostrar la seva superioritat jeràrquica: o Vestimenta.
o Objectes.
o Gesticulació.
 Extremada competitivitat  trien activitats competitives: o Professió.
o Oci.
o Esport.
 Major arousal: quan lluiten per aconseguir poder.
B. NIVELL GRUPAL: cap altres persones i com són percebuts:  Són els que participen més a les discussions grupals.
 Discuteixen més públicament  qüestionen el poder d’altres.
 Animen a la participació grupal: són promotors de la socialització.
 Participen més en organitzacions socials.
 Aconsegueixen major influència sobre el seu grup.
 Percepció sensorial: o No són els més simpàtics.
o No són els més eficients.
PROFESSIONS AMB MAJOR PREVALENÇA DE MOTIU DE PODER:    Política.
Diplomàcia.
Psicologia.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25   Periodisme.
Sacerdoci.
És un estudi antic, a EUA  probablement ara sigui diferent.
2.4.- MOTIVACIÓ DE PODER, ACTIVACIÓ I SALUT: A. INVESTIGACIÓ EN PRIMATS:  Estabilitat jeràrquica  Individus dominants: o Menys ateromes.
o Menys esdeveniments cardíacs.
 Inestabilitat jeràrquica  individus dominants: o Més adrenalina.
o Major pressió arterial.
 Quan hi ha estabilitat en la jerarquia es pateixen menys malalties cardíaques.
L’agredit per un superior que no agredeix a un inferior presenta pitjor salut cardiovascular.
B. INVESTIGACIÓ EN HUMANS: Dos candidats es presenten a les eleccions  el guanyador té una esperança de vida 2’7 anys inferior a la del perdedor.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 6. Sanz, T. (2016).
2.5.- EXPRESSIÓ DEL MOTIU DE PODER  ANÀLISIS SEMIÒTIC:      Posició corporal.
o Realç de l’estatura.
o Realç de la corpulència.
Ostentació. Ex: rellotge d’or.
Expressió facial.
Mirada: directa, et mira als ulls.
Gesticulació.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 6. Sanz, T. (2016).
...