Fonaments psicosocials del comportament humà - Mòdul 2 (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments psicosocials del comportament humà
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 02/10/2014
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 2 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ 1.Identitat personal i identitat social Llenguatge: Vehicle transmissió formes culturals i històriques. No es pot estudiar més enllà dels valors socials i ideològics que l’envolten.
Identitat social i identitat individual no són realitats separables, constitueixen mútuament.
Ex: Abans no es podia estar estressat, no existia vida accelerada i per tant tampoc el mot.
Self no és fixe i immutable, no es pot separar societat ni circumstancies on es localitza.
Ex: Homosexual només te sentit en una societat on hi ha definit home i dona i un nucli familiar.
Dues perspectives:   Biologicista: Estudia bases biològiques del comportament.
Psicoanàlisi: Estudi de l’inconscient.
Identitat cosificada i perspectiva biològica: Qualsevol vivència i experiència psicològica associada a la identitat, tindrà un correlat biològic en el cos (hormonal, bioquímic, cerebral ...) i a la vegada un de social i un altre contextual.
Teories amb bases biològiques:  Sociobiologia Eysenck: Agrupa estadísticament diferents trets de personalitat i conclou que existeixen dues dimensions centrals que estructuren la personalitat: o Extraversió-introversió.
o Neurosi-estabilitat.
Aquests trets vindrien predisposades innatament marcades per la biologia, per tant les experiències i situacions amb que ens topen diàriament estarien modelats per la biologia.
Sociobiologia doncs considera que molts aspectes personalitat depenen condicions innates però plantejat de forma diferent referint-se com una espècie que s’adapta al medi.
Tot i que la sociobiologia és la mes acceptada perquè fa ús del mètode científic, cal anar amb compte degut a que no es faci ús de la cosificació de la identitat, és a dir, discriminar o segregar alguns individus pel fet que la biologia els ha fet així i per tant el seu comportament es considerat incorrecte per la gent de poder.
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 2 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ Identitat “emmascarada” segons psicoanàlisis.
Freud descriu dos grans trets per entendre la personalitat (identitat és concepte recent).
  Història individual basada en processos emocionals Personalitat produïda per dissociació i desconnexió entre: o El que ens passa ↔ Pensem.
o Motivació ↔ Consciencia.
Per Freud, el passat és la clau s’estructura la seva identitat actual, i per tant, no és innata.
Durant l’edat adulta les experiències passades solen ser desapercebudes (no es tenen en compte, s’ignoren) i per tant les persones no són conscients, poden donar un significat al que fan, o al que els passa, molt diferent i allunyat del que té realment.
Freud desenvolupa una teoria de pulsions bàsiques les quals són centre univers motivacional sent aquesta conscient o no:   Eros: Plaer i principi de vida.
Thànatos: Dolor i principi de mort.
Aquestes pulsions no s’han d’entendre com instints, sinó com a energia pulsional; Eros  Zones erògenes.
A partir d’això desenvolupa un model desenvolupament psicosexual de la personalitat basades en quatre fases que s’ha de viure en la infància, si una d’aquestes no és superava, en l’edat adulta tindria problemes basats en la fase la qual no va ser superada. Aquestes fases són sexuals excepte la primera, i són:     Latent Bucal Anal Fàl·lica D’aquí es pot extreure implicacions per a la noció d’identitat:    Nostra forma de ser i actuar són reflex de motivacions i conflictes inconscients, la qual, la consciencia respon racionalitzant-la i fent explicacions enganyoses.
Molts aspectes identitat neixen nostra infantesa amb les experiències emocionals.
Identitat d’una persona no correspon necessàriament a una unitat coherent en si mateixa  Actuar i sentir de forma conflictiva  Ansietat.
La crítica a aquesta teoria es que pot implicar una concepció determinista de la personalitat, ja que aquesta es considera encotillada per una sèrie de pulsions innates.
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 2 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ 2.Experiència identitat: La consciencia és necessària per a conèixer i entendre la identitat, així com pensar.
Perspectiva fenomenològica fa referencia a l’experiència subjectiva que tenim del jo mitjançant la consciència.
Experiència subjectiva del jo esta lligada estretament per el que es coneix com a consciència d’agència; que és el fet de pensar com a persona particular (saber que tinc poder canviar coses o planejar coses). Juntament a això, tenim la consciència de si mateix, característiques ambdues intrínseques, ens permet que podem crear el nostre self i crear la nostra identitat.
Tanmateix tot això esta limitat per les condicions socials en les que vivim (educació, cultura...) El llenguatge té un paper clau en l’experiència subjectiva de la identitat. (Ens coneixem i representem a partir de mots que coneixem). A la vegada el llenguatge te lligat unes connotacions i valors socials resultant de la ideologia dominant així com escombriaire, jove, nacionalista ... (totes tenen un valor implícit).
Actuem més per la imatge que narrem, que no pas en virtut del que podríem realment fer des de una perspectiva més objectiva.
Per tant el llenguatge ens permet transcendir en el temps i espai fent-nos sentir com temps enrere, actualment o com en un futur.
La relació que hi ha entre self i identitat = Relació d’inclusió. Aquesta relació depèn de com tinguem desenvolupat la capacitat de pensar simbòlicament. Ex: Estic fart de que em preguin el pel.
La identitat doncs depèn del ventall de relacions i en el marc en el qual es troba.
x: No és el mateix la identitat que es demana quan s’ha de fer pare que no pas quan s’està amb els amics veient un partit de futbol.
Això per tant produeix una multiplicitat del jo, que s’associa en comportament extern i explícit de les persones a qualitats internes d’aquestes, que es consideren naturals i preexistents.
A tot això cal afegir que hi ha un modelatge per part de la cultura, així com per exemple les relacions íntimes d’una persona amb un altre: Xina es el conjunt de la família qui ho decideix, mentre que a altres cultures ho decideix un mateix. Això pot conduir a un menyspreu de les altres normes socials d’altres cultures e inferioritzar-les o fins i tot, a la destrucció de l’altre; ex: Nazisme.
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 2 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ 3. Identitat i categories socials.
Perspectiva psicosocial: Interacció de les dos vessants psicoanalista i biologicista.
Teoria de la identitat social de Tajfel: Permet entendre els processos de identificació i desidentifació en un grup social (que soc i on pertanyo). Ho explica en tres processos psicosocials que actuen conjuntament:    Comparació: A partir d’un patró (normalment vingut socialment) fem una valoració i una percepció d’aquella persona.
Categorització social: Conjunt de processos psicològics que porten a ordenar l’entorn en termes de categories, així com grup de pertinença, objectes i esdeveniments. Això a la vegada crea un efecte d’accentuació il·lusòria de semblança o diferencies exagerades. Ex: Catalans som iguals o comparació entre xines i un europeu.
ES POT CONSIDERAR UN VALOR INSTRUMENTAL.
Identificació Categoria grupal proporciona una identitat o posició social que funciona com a prisma de lectura i percepció de la realitat social que ens envolta.
Distintivitat positiva: El fet de escollit comparar-nos amb aquelles categories que ens permetin estar afavorits.
Etnocentrisme: Favoritisme cap al nostre grup i menyspreu i discriminació cap als altres.
Brofenbrenner va descobrir que es produeix el efecte mirall, i es que dos grups oposats descobreixen les mateixes característiques que ells però amb caràcters invertits.
L’oposat de l’etnocentrisme és sociocentrisme; admiració i favoritisme cap a un exogrup. Ex: Treballador admira al seu cap pel fet de ser un estatus més alt.
Tanmateix no totes les categorials socials funcionen de la mateixa manera, algunes són més utilitzats que les altres.
Prejudici: Actitud generalment negativa cap a determinades persones originada pel fet de pertànyer a determinades categories socials i no pas per les individuals.
Estereotip: Conjunt de creences socials associades a una categoria grupal, resultat de la categorització social. La percepció ajuda a eliminar aquests estereotips que distorsionen la realitat, tot i que hi ha forta tendència a mantenir-les. Això pot esdevindre a fer veure coses que no hi són.
Aquest tracte discriminatori pot afectar directament la identitat i la psicologia d’un altre persona, sobretot quan existeix baixa autoestima o percepció negativa de si mateix.
També pot fer que tingui una actitud de predisposició al fracàs. Tanmateix existeix el efecte Pigmalió, atribuir a algú un efecte negatiu fent així, que realment li apareguin.
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 2 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ Exemplificació global de la categoria social del gènere (Home/Dona).
Es pot deixar de ser del grup fumador, però no pas de ser dona o home.
En psicologia s’entén per sexe la consideració en base biològica, mentre que gènere per a explicació cultural i social de la identitat.
Degut a tota la història sexista que s’ha anat produint al llarg del temps, únicament existeix un únic model de normalitat psicològica, però quelcom més propera al que s’associa com masculí.
Això ha esdevingut a una desigualtat entre sexes, però donant-li una complementarietat a la dona per tal de mantenir el model clàssic i jeràrquic de família.
Maccoby i Jacklin van demostrar que a excepció d’alguns trets, la resta de creences, estereotips i representacions socials respecte diferències entre homes i dones no tenien cap fonament.
4. Presentació del jo i la gestió d’impressions.
Estructura social i rol, conceptes estretament lligats.
 Rol: Prové del teatre, representen diferents papers, rols, en relació amb l’estructura social en la qual estan inserides.
o Poden configurar la identitat.
o Interiorització dels rols que ens toquen.
En tot rol, hi ha una valoració al prestigi o significat per part de la societat, així el rol de metge esta més ben vist que el d’un escombriaire.
Goffman: La experiència de la identitat i del nostre sentit de l jo, pot provenir de la construcció de la estructura social la qual estem inserits i dels rols representats per els locutors. Quelcom pot ser l’efecte dels rols que els interlocutors tenen en relació amb nosaltres i del significat que aquests atribueixen als contextos els quals ens trobem. Aquesta idea prové de la tradició teòrica de la dramatúrgia.
 Actuació d’un rol: Qualsevol activitat d’una persona, influeix d’alguna manera en el comportament d’aquells que son presents.
 Connecta actuació de les persones amb el rol: Una persona que desenvolupa la mateixa rutina d’avant un mateix públic en diferents oportunitats, probablement desenvoluparà una relació estandarditzada amb aquest públic.
 Establishments: Fa referència a un lloc tancat amb barreres per a la percepció, on es desenvolupa regularment un tipus determinat d’activitat. Ex: Un aula ple d’alumnes, so col·loquem a una persona a la tarima, aquesta es veurà obligada a fer classe perquè no pot fer res més.
o Regió de fons o invisible per al públic: Per a preparar el rol d’una rutina.
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 2 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ o Regió de front o visible per al públic: Oferir actuació al públic La cara visible de la actuació estarà configurada pels elements següents:   Dimensió física que imposa l’escenari (la aula) Dimensió personal (edat, sexe...) o Aparença o conjunts d’estímuls que informen sobre l’estatus de l’actor.
o Els comportaments que ens informen sobre el rol de l’actor.
Les aparences normals o una bona actuació de rol, permet inferir informació que no té forma objectiva i obviar coses, permetent un cert control de l’actor sobre el comportament del públic. Ex: Un lladre no pot anar vestit com a tal, si va ben vestit passarà desapercebut.
Per tant, cada subjecte en interactuar en un stablishment porta  representació (perfomance) subjecta a un programa prefixat (rutina) i que està marcat per uns rols.
En el cas de que una regió no visible es convertís en visible  situació enutjosa.
Per acabar, dir que hi ha situacions més difícils de reconèixer com a rutina degut a que aquestes estan mes formalitzades que d’altres (colla d’amics).
Goffman i l’estudi de les estratègies de presentació del jo.
Aquesta presentació del jo és una estratègia d’interacció basada entre dialèctica del jo i el mi.
Com que no es perceptible la realitat d’aquella interacció, això fa que ens haguem de fiar d’unes primeres impressions.
Per tant l’individu posarà en joc dos rols genèrics, actuant i actor el qual s’origina un self d’actor i un self del personatge que posa en escena Mead: El jo fa referència a la consciència i coneixements dels elements que la situació està posant en joc, mentre que el mi està controlat pels altres, resultat de l’herència social i cultural adquirida amb la socialització.
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 2 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ 5. Identitat i interacció simbòlica Interaccionisme simbòlic, Mead: Corrent psicologia social que entén el self o identitat d’un altre manera.
Cooley: Entén que la identitat neix a partir de les mirades dels altres i de la imatge que creen de nosaltres, i que, a partir d’aquesta diversitat d’imatges.
Mead: Segons la convinença d’aquestes mirades hi respondrem fent reajustaments modificacions o canvis segons conveniència de la forma més racional (des del jo).
 Concepció substancialitzada del self  Concepció relacional i emergent.
Característiques d’aquest nou concepte d’identitat:      Identitat és situada i múltiple (depèn del context i és canviant).
Identitat és emergent, preexistent a les relacions socials.
Identitat és recíproca.
Identitat és negociada, els altres són el meu mirall i jo l’ajusto a la meva manera de pensar-me a mi mateix.
Identitat és causa i a la vegada resultat de la interacció social.
Tot això, per tant, ens obliga a reconèixer el rol que tenen els altres en la construcció del jo, ja que és impossible una introspecció.
Concepció del self a Occident és considerat independent, autosuficient, autònom i separat amb nucli interior del qual sorgeix tot. Es bassa en referència a tres idees; individualitat, autonomia i llibertat com a valors centrals  Construccions situades històricament i emergents en els processos socials.
Ex: Heterosexual es una identitat prescrita amb objectiu de la reproducció d’un concepte de família, i contrasta amb la de homosexual, identitats proscrites amenaçadores de l’ordre social establert.
Gergen:  Self romàntic: Atribueix a cada individu característiques profunditat personal (passió, ànima ...).
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 2 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ   Self modern: Atribueix a cada individu característiques vinculades a l’habilitat de raonar per mitja de les seves creences, opinions i intencions conscients.
Self saturat: Sorgeix crisi dels self romàntic i modern associat a la condició postmoderna. Basa amb la gran capacitat relacions i varietat de vincles que les tecnologies ens han permès.
La psicologia doncs compleix funció de contribuir a la construcció d’un self convenient a l’ordre social utilitzant operacions que produeixen i regulen identitats. Ex: test psicològics.
...

Tags: