Tema 2.4. Feudalització de la terra i la societat (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

4.  LA  FEUDALITZACIÓ  DE  LA  TERRA  I  DE  LA  SOCIETAT     Arran  de   la  revolta  de  Mir  s’inicien  una   sèrie   de  pactes,  de  vincles   d’home   a  home,   que  son  els   vincles  feudo-­‐vassallatics.  I  amb  aquests,  es  produeix  l’intercanvi  d’un  preu.   A   partir   1060   es   multipliquen   els   pactes   feudo-­‐vassallàtics   que   afavoriran   l’enfortiment   d’aquesta   societat   tan   jerarquitzada.   Aquests   pactes   seran   el   mecanisme   també   per   afavorir   les  xarxes  de  relacions.       El  procés  del  pacte   • • • • 1r   element   pacte   feudo-­‐vassallàtic:   les   convinences   à   finalitat:   definir   els   vincles,   deures  i  obligacions  que  unien  els  senyors  amb  els  seus  fidels.   El   següent   pas:   Actes   d’homenatge   i   jurament   de   fidelitat.   Aquests   actes   eren   actes   públics.  El  liber  feudorum  maior  dona  imatge  d’aquests:   o Primer  es  feia  la  unió  de  les  mans  entre  senyor  i  vassall  (immixtio  manuum)  à   vassall  es  lliura  al  senyor   o Petó  que  segellava  el  pacte  (osculum)   Després   el   vassall   jurava   sobre   els   4   evangelis   que   seria   fidel.   Són   1r   actes   de   reconeixement  de  fidelitat  i  en  la  2a  part,  jurava  la  fidelitat.   Després,  el  vassall  rep  el  feu.   Tot  això  es  posava  per  escrit.     La  noblesa   Quina  és  la  jerarquització  de  la  noblesa?   • • • Al  capdamunt:  llinatges  comtals  i  vescomtals  à  comte  i  vescomte.  Però  cada  vegada   més  qui  tindrà  el  poder  per  damunt  de  tots  serà  el  comte  de  BCN   Senyors   dels   castells   (castellans)   à   són   els   grans   feudataris,   que   formen   part   dels   seguicis  comtals.  A  vegades  són  anomenats  els  Barons.   Petita  noblesa     o seran  persones  a  qui  els  castellans  cediran  l’administració  d’un  castell  concret   (seran  els  castlans).     o Cavallers   o   milites   à   la   majoria   procedirà   de   la   pagesia   enriquida,   alouera,   amb   propietats,   que   podrà   pagar-­‐se   un   cavall.   Feien   jurament   de   fidelitat   feudo-­‐vassàllatic  a  un  senyor.     o Sempre  estaran  en  situació  subalterna  respecte  al  grup  superior.   Així,  amb  escales  diferents,  es  va  repetint  el  sistema  de  fidelitat.   La  pagesia   Hem  de  distingir  entre  senyoria  banal  o  jurisdiccional  i  senyoria  territorial:   • • Senyoria  banal  o  jurisdiccional     o procedeix  del  dret  de  ban.     o El  dret  de  ban  significa  que  es  té  el  dret  de  manar,  castigar  i  imposar  exaccions   (penes,   multes).   Així,   es   vincula   a   l’autoritat.   Però   en   el   moment   en   que   es   privatitzen   els   drets   de   l’autoritat   comtal   o   reial   aquest   dret   de   ban   passa   també   a   aquests   senyors   dels   castells.   Per   tant,   tota   una   sèrie   de   serveis,   de   drets  prerrogativa  de  l’autoritat  comtal  o  reial,  ara  estan  en  mans  dels  senyors   dels  castells.  Així,  els  serveis  militars,  de  treball,  vigilància...  ja  no  s’hauran  de   fer  al  comte,  sinó  al  senyor  del  castell,  que  amb  el  dret  de  ban,  pot  exercir  la   justícia.  També  s’han  de  fer  pagaments,  imposicions  arbitràries,  al  senyor  del   castell.   I   sovint   veurem   que   els   delmes   produeixen   enfrontament   entre   església  i  noblesa,  perquè  molts  senyors  dels  castells  el  demanen  per  a  ells.   o Les  càrregues  que  implicava   § Serveis  de  tradició  pública:   ú Serveis  militars,  en  treball,  de  vigilància   § Drets  de  justícia   ú Multes  i  confiscacions   § Exaccions  arbitràries   ú Toltes,  fòrcies,  quèsties   § Delmes   o Tots   els   que   es   trobaven   dintre   del   terme   d’un   senyor,   lliures   o   no,   han   de   pagar   o   prestar   serveis   al   seu   senyor.   Els   senyors   dels   castells   tenien   dret   d’exigir  aquests  serveis,  d’imposar  les  exaccions,  de  manar,  jutjar  i  castigar,  a   tots  els  habitants,  lliures  o  no,  que  vivien  en  els  seus  termes.     o Així,  dins  de  les  àrees  de  control  dels  senyors  dels  castells  començarà  el  procés   d’asserviment   de   la   pagesia,   i   després,   s’expandirà,   ho   copiaran,   els   comtes   i   l’església.  L’exercici  del  dret  de  ban  el  començaran  a  reclamar  els  senyors  dels   castells,  i  els  comtes  i  l’església,  ho  copiaran.     Senyoria  territorial:     o fa  referència  a  la  propietat  de  la  terra.   o Tenen  la  seva  part  de  tinences  i  la  seva  part  de  reserva   § Tinences:   diversos   masos   que   estan   escampats   dins   de   la   senyoria   territorial,   dins   de   la   propietat,   a   les   quals   s’atorga   el   domini   útil,   l’usdefruit,   del   mas   a   una   família   pagesa   que   l’explota.   I   per   tant,   el   senyor  territorial  cedeix  el  domini  a  la  família  a  canvi  d’unes  rendes.   § Reserva:   l’explota   directament   el   senyor.   Però   aquesta   explotació   directa  del  senyor  la  pot  fer  de  diverses  maneres:     ú gràcies  als  serveis  en  treball  que  havien  de  pagar  els  pagesos   de  les  tinences  (operas,  jovas,  traginas)   ú o  amb  jornalers  (que  també  podien  viure  en  una  vila  i  no  pas  al   mas)   Molts   d’aquests   alous   de   la   pagesia   lliure   s’acabaran   convertint   en   tinences:   els   grans   propietaris  aniran  absorbint  els  alous.  A  finals  XI,  la  petita  propietat  és  ja  només  un  record.     I   els   pocs   alous   que   quedaven,   tot   i   no   ser   d’una   senyoria   territorial,   passarien   a   una   jurisdiccional:  la  plena  propietat  és  gairebé  inexistent.   L’emergència  de  la  tinença  anirà  lligada  a  l’afebliment  de  la  pagesia,  i  per  tant,  hem  d’entendre   ara  la  tinença  com  la  cèl·∙lula  bàsica  de  producció.       La  tinença   Hem  d’entendre-­‐la  com  a  cèl·∙lula  base  de  la  producció.   El   senyors   cedien   el   domini   útil   a   canvi   del   pagament   d’una   sèrie   de   rentes.   ¿En   que   consistien?   • • • Rendes  fixes:  censos  à  ex:  una  gallina  el  dia  de  Nadal.   Agrers:   donacions   o   pagaments   d’una   part   proporcional   de   la   collita.   Era   bàsicament   els  ingressos  més  importants  dels  senyors.  Podien  ser:   o Podien  ser  l’onzè  (tasca),  una  onzena  part   o O  la  desena  part,  vuitena,  cinquena  o  quarta  part  de  la  collita.   Al  XII  s’estableix  un  altre  pagament:  el  braçatge  (1/18  part  de  la  collita)     Contractes  emfitèutics:  amb  aquests  contractes  s’establien    garanties  per  a  les  dues  parts  i  es   definia   el   domini   directe   de   la   tinença   (o   mas)   del   senyor   o   mas   i   el   domini   útil   de   pagesos.   Permetia  un  cert  moviment  entre  la  pagesia.  Amb  ell  s’obtenia  el  domini  útil  del  mas  o  de  la   tinença:   podien   vendre   i   comprar   terra   segons   les   seves   necessitats   i   sempre   amb   el   consentiment   del   senyor.   Donava   el   dret   d’utilitzar,   viure,   conrear,   explotar,   aquelles   terres.   Però  el  domini  directe,  la  possessió,  sempre  és  del  senyor.     El  mas   La  tinença  més  comuna  a  Catalunya  era  el  Mas.  Era  la  unitat  d’explotació  bàsica,  i  ara  també  la   unitat  de  sostracció  rendal:  les  obligacions,  les  càrregues,  es  calcularan  per  Mas.     Però   a   més   a   més,   els   senyors   també   voldran   controlar   tot   el   que   passi   al   mas,   controlar   el   grup  familiar  que  l’habita:  tal  control  es  tradueix  en  el  fet  que  s’aplicaran  unes  determinades   normes   successòries.   El   que   interessa   al   senyor   es   que   els   masos   estiguin   contínuament   ocupats,  garantir  la  ocupació,  perquè  d’allà  li  venen  les  rendes.   I  dins  del  control  del  grup  familiar,  subjecció  servil  dels  habitants  del  mas.     Resumint  àel  senyor  vol  que  la  successió  dins  el  mas  quedi  garantida  (sistema  d’heretament).   (Però   no   fa   referència   a   la   figura   del   hereu).   Ara   es   vol   fixar   el   camperolat   a   la   terra:   el   desenvolupament  de  la  servitud,  a  partir  XI  i  XII,  estarà  sempre  en  relació  amb  les  masos.     Així,   en   virtut   dels   contractes,   els   senyors   voldran   controlar   cada   vegada   més   les   famílies   pageses,  els  nuclis  familiars,  establir  unes  regles  de  successió  dins  dels  masos  per  a  garantir  la   continuïtat   d’explotació   en   les   seves   tinences.   Però   també   voldran   controlar   la   força   de   treball   d’aquestes  famílies  pageses.  Per  evitar  la  pèrdua  de  mà  d’obra  i  la  mobilitat  de  la  pagesia  que   permetien   els   contractes   emfitèutics,   els   senyors   lliguen   als   grups   familiars   a   la   terra.   Per   tant,   veurem  com  al  llarg  del  XI-­‐XII,  els  senyors  no  només  tindran  drets  sobre  els  homes,  sinó  que   acabaran   posseint   els   homes   i   dones   en   sí   mateixos,   controlant   els   matrimonis   i   les   successions.   Seran   Homo   proprius   et   solidus   (home   propi,   sòlid   i   afocat),   lligats   a   la   terra,   al   mas.  Vol  dir  que  seran  serfs.  Només  si  pagaven  la  redempció  corresponent,  podien  esdevenir   lliures.   Control  de  la  successió  per  part  dels  senyors.  La  servitud  era  hereditària.  Els  senyors  volen  que   les   tinences   no   es   trenquin,   i   per   això   van   introduint   el   sistema   d’heretament   en   les   famílies   pageses:   sembla   que   fou   imposició   senyorial,   com   pensa   Lluís   To.   Però   altres   autors   opinen   que  també  els  pagesos  hi  van  acabar  consentint:  2/3  de  la  tinença  son  per  un  únic  hereu.     Un  exemple  representatiu   Per  entendre  com  s’exercia  aquesta  violència,  document  3.  Es  situa  entre  1041  i  1075,  o   bé  en  plena  revolta  final  o  bé  ja  en  ple  feudalisme.  És  un  redactat  sota  el  dictat  del  bisbe   d’Urgell  sobre  tot  el  que  estem  veient  en  el  territori  de  Sanaüja.   Càrregues  a  les  quals  estaven  sotmesos:     • • • • • • • primer  diferencia  al  bisbe  i  al  senyor  del  castell.  Hi  ha  coses  per  al  bise  i  altres  per  al  senyor   quèstia:   imposició   arbitraria   que   permetia   al   senyor   quedar-­‐se   amb   una   part   de   les   reserves  en  carn  o  vi  dels  pagesos  en  aquest  cas    (en  aquest  text,  però  podia  ser  també   referent  a  pà,  etc.).   EL   batlle   en   origen   administrava   la   part   de   reserva   de   les   parts   senyorials,   però   després   també   s’encarrega   de   recaptar   imposicions,   controlar   la   pagesia,   les   collites...   fins   i   tot   impartirà  justícia.  Es  un  delegat  del  senyor  al  territori.     Compra   del   bisbe   es   semblant   a   la   quèstia,   s’anava   a   veure   les   cases   dels   pagesos   i   una   part  de  la  collita  anava  per  al  bisbe.     Servei   d’host   à   té   tradició   publica   i   ara   serà   exercit   pel   senyor.   Cada   vegada   més,   amb   més  professionals  de  la  guerra,  s’establirà  com  a  pagament  anual.  Hauran  de  defensar  el   seu  territori.     Ús  a  les  cases  de  Sanaüja  de  llenya...  en  origen  ve  del  dret  d’alberg:  estan  obligats  a  acollir   al  senyor  en  la  seva  casa:  els  pagesos  es  repartiran  anualment  aquest  dret  d’alberg.   Conjunters:   comparteixen   una   junta.   Jovers   en   tenen   una   parella,   de   bous.   Els   aixaders   només  treballen  amb  l’arada,  no  tenen  junta.   • • • • • Delimita   zones   que   només   són   per   a   ús   del   bisbe.   Origen   d’aquest   bosc   podria   ser   comunal.   Està   prohibit   l’entrada   dels   habitants   del   terme   del   qual   anteriorment   podien   gaudir.  I  serà  ara  pel  gaudi  del  bisbe.   Estan  obligats  a  construir  les  edificacions.     Només  el  bisbe  té  autoritat  per  establir  exempcions.     Fins  i  tot  estan  obligats  a  fer  de  correus  pel  bisbe.   I  parla  dels  monopolis  dels  molins.  Han  de  pagar  ¼  part  dels  ingressos  i  el  destre  de  mogà.   No  han  de  pagar  només  una  part,  sinó  també  el  dret.       Les  Querimoniae   En  aquesta  data  ja  podem  trobar  carregues  i  imposicions  a  la  pagesia,  que  comencen  a  mitjan   XI,  però  amb  el  temps  aniran  apareixent  noves  carregues,  nous  tributs,  i  això  farà  que  a  partir   d’ara  apareguin  les  llistes  de  queixes,  les  querimònies.  Les  trobarem  en  judicis,  negociacions...   les   comunitats   pageses,   doncs,   les   adreçaran   al   seu   senyor   natural,   comte,   perquè   els   protegeixi  de  la  violència  feudal.       La  segona  revolta  feudal.  El  segle  XII   Però  al  segle  XII  es  mantindrà  aquesta  violència  feudal:  es  dona  la  2a  revolta  feudal.   A   diferència   del   que   vam   veure   a   la   primera,   de   la   primera   meitat   del   XI,   aquí   serà   la   petita   noblesa  qui  manifestarà  la  seva   voluntat  de  participar  en  aquest   repartiment  de   l’excedent  del   treball   pagès:   es   a   dir,   poder   també   obtenir   beneficis   d’aquesta   imposició   a   les   quals   estarà   sotmesa  la  pagesia.  Per  tant,  el  que  faran  per  a  aconseguir  aquest  botí  del  excedent  pagès,   de   forma   violenta,   anàrquica,   actuaran   contra   la   pagesia,   i   moltes   vegades   seran   robatoris   d’aquest  excedent  pagès.     El   comte   ho   acceptarà   perquè   la   violència   senyorial   passarà   a   ser   un   dret   reconegut   per   les   corts  de  1202.  Per  tant,  aquesta  constitució  de  les  corts  de  Cervera  del  1202  reconeix  el  dret   dels   senyors   de   maltractar   impunement   els   seus   pagesos.   Es   el   ius   maltractandi.     I   es   salten   amb  això  tota  la  pau  i  treva  del  senyor.  El  rei  no  pot  ni  intervenir  en  allò  que  passi  dins  dels   feus   d’altres   senyors,   però   tampoc   els   feudataris   entrar   en   els   d’altres.   Es   el   dret   insitucionalitzat  de  la  violència.  Els  pagesos  es  queden  sense  protecció  jurídica.   Per  tant,  aquestes  querimoniae  ja  no  tindran  valor  perquè  tot  serà  acceptat.     Els   mals   usos   aniran   fossilitzant   una   sèrie   de   drets   moltes   vegades   en   base   a   aquest   dret   de   maltractament   i   en   aquest   control   de   la   família   pagesa   i   de   la   seva   successió.   Dins   els   mals   usos,  en  podem  incloure  més,  però  tenim  6  principals,  els  més  comuns,  que  quedaran  abolits   amb  la  sentencia  arbitral  de  Guadalupe  de  1486.       Mals  Usos   Els  més  comuns:   • • • • • •                             Remença:   dret   del   senyor   a   imposar   un   rescat   (una   redempció)   al   pagès   que   vol   abandonar  l’explotació   Intestia:   dret   del   senyor   sobre   els   béns   mobles   i   bestiar   d’un   pagès   que   mor   sense   haver  fet  testament,  sense  establir  qui  l’havia  d’heretar.  Es  vol  garantir  que  quedi  clar   qui  succeirà  en  el  mas   Eixorquia:  dret  del  senyor  de  quedar-­‐se  amb  1/3  dels  béns  mobles  i  bestiar  del  pagès   que  mor  sense  fills.     Cugúcia:   dret   del   senyor   de   quedar-­‐se   amb   una   part   dels   béns   de   la   dona   culpable   d’adulteri   (la   meitat   sense   consentiment   del   marit,   i   la   totalitat   si   hi   havia   dit   consentiment)   Arsina:  Dret  del  senyor  sobre  una  part  dels  béns  en  cas  d’incendi   Ferma   d’espoli   (forçada):   dret   del   senyor   sobre   una   part   dels   béns   que   configuraven   el   dot  en  cas  de  matrimoni.     ...

Tags: