4. Progressos tècnics i el telèfon (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Història de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 11/03/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

Els progressos tècnics de la comunicació: la il·lustració de textos, la litografia i gravats i la fotografia. El telèfon: la implantació, els efectes sobre la vida econòmica i social americana, la irrupció en la intimitat, l'ampliació dels mercats borsaris, la comunitat i les relacions socials, el procés de democratització del telèfon, els límits a l'accessibilitat, els periodistes informals i el control i la sobirania nacional.

Vista previa del texto

PROGRESSOS TÈCNICS DE LA COMUNICACIÓ Il·lustració de textos: 1) La litografia: procediment d'impressió amb formes planes (cap diferència de nivell apreciable entre zones que imprimeixen i zones que no imprimeixen), prefiguració de l'offset.
2) Gravats sobre un tipus de fusta que permetrà dibuixos més fins.
Desenvolupament d'una premsa il·lustrada.
Fotografia (al principi es necessitaves cinc minuts i trenta segons per a poder fer una fotografia) - Niepce (1823), primers procediments fotomecànics. Louis Daguerre (1829), perfeccionament.
- Talbot posa a punt el calotip: fixa la imatge negativa sobre paper i la fa multiplicable.
- Sobre els treballs de Niepce es posa a punt el primer mètode de fotogravat. Es realitzen clixés gravant a l'àcid el metall – s'emprarà el zinc, després el coure – sobre el qual s'ha posat un negatiu fotogràfic.
EL TELÈFON 1) El telèfon no ha estat considerat com un mitjà de comunicació de masses.
2) Desenvolupament lent perquè ja existia el telègraf.
3) El telèfon fou també el mitjà que va triar més a democratitzar el seu ús. Era difícil instal·lar-lo, i a més havies de pagar una quota al mes.
4) La gent s'instal·lava el telèfon perquè era un signe de distinció. Telèfon = família poderosa.
La idea d'aplicar l'electricitat a un aparell per a transmetre la veu humana a distància es remuntava al 1837, i fou contemporània de les primeres temptatives assolides per Morse d'aplicar racionalment els impulsos elèctrics al seu telègraf.
  1   ANTONIO MEUCCI, l'inventor del telèfon. Graham Bell el va aprofitar, però no n'és l'inventor.
• La implantació Diferències molt marcades en el ritme d'implantació entre països: o Entre el nombre d'aparells per cada 100 habitants, en el nombre de línies, nombre de trucades.
o La implantació va ser de dalt a baix en l'escala social o El 1882, a Chicago hi havia un telèfon per cada 100 habitants, mentre que a Londres aquesta relació era de 1 per a cada 3.000 habitants.
o A Espanya, als anys seixanta molta gent de pocs recursos encara no tenia telèfon.
o Les telecomunicacions, els estats i les empreses Un nou sistema de comunicacions planteja necessàriament el problema del seu control: o Podien els Estats restar llarg temps indiferents? Era necessari deixar lliure camp a la iniciativa privada o al contrari, intentar planificar o controlar? o Les respostes dependrien àmpliament de les tradicions nacionals i la naturalesa del règim polític.
Efectes sobre la vida econòmica i social americana o Augment del ritme i la intensitat dels negocis o El telèfon contribueix a les noves formes d'organització del treball o L'aparició del treball en cadena, instaurat per Henry Ford al 1913, coincidí amb la implantació efectiva del telèfon o Va fer possible l'organització i el desenvolupament de grans empreses   2   La irrupció en la intimitat: públic i privat o La imatge/sentiment de la família burgesa amenaçada per la invasió del telèfon era més o menys generalitzada o Un dels perills assenyalats: el telèfon permetia establir intercanvis socials fora dels circuits tancats dels parents i amics. La distància social i la distinció de classe estaven amenaçades.
o El telèfon: temut per la facilitat per a trencar la intimitat domèstica i exposar en públic (els telefonistes) els secrets familiars.
La veu per telèfon trigà molt a guanyar-se la confiança. Por a la pèrdua de confidencialitat: metge, advocats... + Por a la pèrdua de qualitats morals en les persones que l'utilitzaven pel fet que el telèfon permetia a la gent usar un llenguatge més vulgar.
El telèfon i l'ampliació dels mercats borsaris El telèfon va fer que els mercats fossin més inestables, però va permetre per primera vegada el seu desenvolupament a escala nacional i un augment del número d'accionistes. La història del “crac” del 20 a Wall Street provà també que el telèfon pot ser una maledicció. És ben conegut que el procés que es desencadenà fou un procés d'alarma.
El telèfon, la comunitat i les relacions socials o Efectes sobre la planificació de les zones urbanes (centre, perifèria) o El telèfon facilità la separació entre el lloc de treball i el lloc de residència o Efectes sobre les interaccions socials i efectes sobre els esquemes i models de comunicació entre les persones: la xarxa de relacions d'una persona ja no estigué limitada a la seva zona de residència.
  3   El procés llarg de democratització del telèfon Així com el telèfon mòbil s'ha democratitzat molt ràpidament, el telèfon convencional va trigar molt de temps abans de deixar de ser un servei per a un club exclusiu de “selectes abonats”.
Al començament molta gent pensava que la verdadera utilitat del telèfon només podria ser preservada restringint la seva accessibilitat. Per què tothom ha de tenir telèfon? Els límits a l'accessibilitat del telèfon 1. L'abonat com l'únic i legítim usuari del telèfon contractat. Aquesta limitació provocà molta polèmica.
2. La introducció de les cabines telefòniques: els canals populars de comunicació per a donar compte de les emergències. No es volia que tothom el pogués fer servir, només podria parlar l'abonat, ja que els telèfons es saturarien de falses alarmes i trucades banals.
Anticipant el futur El telèfon transmetia la veu, però podia desenvolupar múltiples serveis relacionats amb el teatre, la música, la política i la difusió d'entreteniments. El 1896 tota persona influent podia contractar una connexió privada amb una varietat d'espectacles de Londres.
Diverses experiències es van desenvolupar: 1. El teatròfon.
2. Electrophone. Programes en directe, transmissió de concerts, varietats de programes religiosos. Les llars o els establiments públics podien triar entre diversos programes.
  4   3. El telèfon Hirmondó. El telèfon noticiari, el pregoner. Fou el telephone newspaper de més llarga durada, el més regular en les seves emissions i el més influent. Nasqué el 1893 i entrà a l'era de la radio als anys vint. Era regulat pel govern com a diari. Hirmondó oferí una programació diària a base de notícies polítiques, econòmiques i esportives, conferències, obres teatrals, concerts,...
El telèfon: els periodistes informals o El telèfon fou important també com a mitjà d'informació o Com mitjà de transmissió, el telèfon representà un pas gegantí respecte al diferit de la informació en premsa. Es reduí molt el temps entre l'esdeveniment i el seu coneixement per part del públic. (El telègraf no era un mitjà tan accessible) o Les operadores locals (telefonistes) es convertirien en periodistes informals: subministraven informacions d'interès general (incendis i inundacions, butlletins de la policia,...) Control i sobirania nacional El control de les comunicacions és un element fonamental de la sobirania nacional: poder comunicar és vital per a tota activitat econòmica. Dues activitats dins de les indústries de telecomunicacions: fabricació de materials (equipaments) i la gestió de la xarxa.
Dos models principals: 1. El dels Estats Units, en el que els operadors i els fabricants són integrants en el si d'un monopoli privat.
2. El d'Europa en el que l'operador és una administració que detenta un monopoli públic i els fabricants (empreses privades) es troben en una situació d'oligopoli.
    5   ...