Tema 4: Expansió i consolidació de les societats productores (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Els millors apunts del T. 4!!

Vista previa del texto

Ramon Audet Sanchez Prehistòria exàmen Tema 4: Expansió i consolidació de les societats productores Neolític al Pròxim Orient Molta vegetació geogràfica (muntanyes, valls, rius, deserts, planures...) les civilitzacions buscaven els assentaments amb millors recursos hídrics. Estaven condicionats per l’entorn i l’aigua.
Regions culturals al P.O de més antic a menys antic a nivell de neolític: - Costa sud llevant (Israel, Palestina, sud del Liban...) Nord-est de Síria Anatòlia i muntanyes del Taure Mesopotàmia i muntanyes del Zagros Antecedents: Món mesolític Comunitats caçadores recol·lectores que mitjançant una transformació interna van desenvolupar una economia de producció. Al final paleolític superior (X mil·lenni aC) apareix la cultura kebariana ( cap al 12.000 aC), tenia una economia basada en la caça i la recol·lecció, eren depredadors especialitzats en alguns animals i utilitzaven micròlits (pedres petites) a mode d’armament.
Altre cultures: Natufià – - Apareix amb la sedentarització al llevant. L’arquitectura de les seves cases era de planta circular o semicircular i comença a presentar tots els elements típics d’una casa. La llar estava a ras de sòl.
Societat igualitària sense jerarquies.
Economia de caçadors recol·lectors (es desenvolupa l’emmagatzematge d’aliments).
Nous sistemes simbòlics: figures antropomòrfiques de pedra polida.
Seran cultures mesolítiques del PO que es comencen a neolititzar. Tots els canvis es comencen a accentuar cap al 9.500 amb el khamià.
Inici de l’agricultura – fases preceràmiques A partir del 9.500 o 9.000 aC en diferents punts del PO es comencen a detectar una sèrie de canvis que porten a parlar ja d’agricultura o agricultura pre domèstica, el neolític neix amb la fi de les glaciacions del Quaternari i amb el desenvolupament o aparició de l’agricultura.
Aquesta agricultura predomèstica es caracteritza per una intensificació de la recol·lecció de cereals que estaven essent cultivats amb mètodes poc precisos i precaris. Aquestes formes d’agricultura primària no van comportar en un primer moment la transformació de les especies vegetals fins al punt de poder-les considerar domèstiques.
Divisió del Neolític preceràmic - Preceràmic A (9.500/9.000 – 8.300) Preceràmic B (8.300 – 7.000/6.800) Ramon Audet Sanchez Prehistòria exàmen Preceràmic A (9.500/9.000 – 8.300) - Es comença a parlar de cultures en l’stricto sensu de la paraula.
Agricultura incipient (predomèstica) Intensificació de la recol·lecció provoca manipulació dels elements tecnològics (augment en les fulles de sílex, primeres destrals polides...) Menor nombre d’assentaments però més grans a causa del sedentarisme.
Abandonament de les coves com a hàbitat (fi de l’era glacial) Utilització de materials més duradors com pedra i argila, utilitzats per la construcció, ja podem parlar de “cases”, en alguns poblats es feien grans edificis.
Els enterraments es feien en els mateixos espais estacionals.
Hi ha alguna domesticació d’alguns aliments, però no estan consolidades.
Es fa una explotació intensiva d’ordi i blat cap al 9.000 Apareixen grups regionals culturals - Mureybesiano (Èufrates mig) Aswadiense (oasis Damasc) Sultaniense (Riu Jordà) Tenien cases fetes amb adobs i algunes tenien fins i tot rebost. Eren cabanes circulars, pluricel·lulars o unicel·lulars. Es comença a desenvolupar la simbologia amb figures d’argila.
Preceràmic B (8.300 – 7.000/6.800) Gran canvi entre l’A i el B. En el B es desenvolupa el sistema agropecuari (agricultura i ramaderia) i es consolida. És un nou sistema que s’expandeix ràpidament per l’Èufrates i el Llevant septentrional al meridional.
- - Preceràmic B Antic i mitjà (8.7000-7.700): Canvis arquitectònics i funeraris – passen de cases circulars a cases rectangulars.
La família nuclear és el nucli organitzatiu i productiu de la societat, es documenta l’aparició d’edificis de caràcter col·lectiu.
Enterraments sota les cases i es rendeix culte als cranis (desenvolupament al culte dels avantpassats.
Es passa d’una societat igualitària a una desigual (incipient jerarquització social que es reflexa en el tractament selectiu als difunts.
Economia: increment dels canvis en l’obsidiana (ja existia però s’intensifica) però ara, augmenten les xarxes d’intercanvi. Tecnologia similar al A.
Sobretot s’estableix una economia agropecuària.
Conclouen els processos de domesticació de cereals i llegums. Es domestiquen també animals (ovelles, cabres, bous i porcs). La domesticació de les 4 espècies estarà en marxa cap al 8.500 Ac.
Preceràmic B Recent (7.700-6.300) Desenvolupat a la regió septentrional del Llevant.
Hi ha cases rectangulars i pluricel·lulars.
Augment en la mida dels poblats , cada cop seran més grans.
Cases pluricel·lulars amb corredors i passadissos (primer cop que es documenta això). Poblats de 2.000 o 3.000 persones (comunitat amb estructura complexa).
Ramon Audet Sanchez - - Prehistòria exàmen Economia: agricultura i ramaderia plenament establertes. Es desenvolupen sistemes d’intercanvi i recompte (fitxes d’argila sist. de recompte). Figures amb guix i argila(encara no són monedes ni sabem com funcionaven).
Es posen les bases tecnològiques per a l’aparició de la ceràmica (per ex. Es posen recipients a secar al sol).
Preceràmic B final (7.000-6.300): - - Situat al llevant central i meridional.
Es comencen a abandonar progressivament els jaciments importants. Sumat a canvis socials i culturals.
Causes d’aquests fets: climatologia adversa que provoca alteracions mediambientals i un entorn degradat per l’acció antròpica. Això provoca: reestructuració de les estratègies econòmiques- comencen també les migracions.
Zones del llevant septentrional, Anatòlia, Mesopotàmia i Zagros: desenvolupament de la ceràmica en 3 fases: Cap al 7.200-7.000 apareixen els primers indicis de ceràmica.
7.000-6.800 formes ceràmiques simples sense decoració.
6.800-6.500 es generalitza la tècnica de la ceràmica, es diversifica a nivell morfològic i decoratiu.
Aparició dels primers grups ceràmics i canvis: Canvis tecnològics Noves xarxes d’intercanvi de productes exòtics (lapislàtzuli).
El neolític s’expandeix cap a Mesopotàmia i Anatòlia, en la zona del Llevant hi ha un certa decadència a causa de l’aridesa de la zona. En la vall de l’Èufrates apareixen una sèrie de cultures (Hassuna, Samarrai Halaf) que es diferencien totes elles pels seus estils ceràmics diversos i decorats.
Apareix el neolític ple, les diferents àrees del PO evolucionen de diverses maneres.
Amb diferències de desenvolupament a nivell social. Des del 3.500 aC la zona entra en el seu període històric.
*Grans trets que defineixen al Neolític: sedentarització, agricultura, ramaderia i Ceràmica.
Canvis Canvis en l’espai: es consolida el sedentarisme i apareixen els tells (tell: turó artificial de les diferents ocupacions humanes).
Canvis arquitectònics: pas de la casa rodona a la quadrangular (menys caòtica i més ordenada). Per qüestions de funcionalitat (no estètiques), a partir del 8.000 aC l’arquitectura quadrangular és dominant ja que s’aprofitava millor l’espai i la casa rodona dificultava la creació d’espais públics.
Planta circular; La porta de comunicació: És una porta de debilitament, perquè si es tenen dues portes es com si es destruís la casa. Limitació espai: El diàmetre màxim Ramon Audet Sanchez Prehistòria exàmen de les plantes circulars no supera els 8m com a màxim en el cas dels de coberta lleugera. Si en una estructura molt gran, hi vull posar una coberta, només tinc un punt on poder posar-hi un pilar. En canvi si es quadrangular, tens mes punts on posar mes punts i menys risc de que caigui. Sensació de carreró sense sortida: per això fan estructures quadrangulars a partir d'ara. El pas intermedi entre la casa rodona i la quadrangular està documentat en el jaciment de Mureybet.
Planta quadrangular; Abandonament de les unitats semi-excavades. A les cases quadrangulars els murs s'aixequen des del terra sobre un sòcol de pedres. Permet adjuntar mòduls i engrandir pràcticament sense límits l'espai domèstic. L'espai quadrangular= extensible fins a l'infinit. Dins de la planta quadrangular: ORGANITZACIÓ COL·LECTIVA DE L'ESPAI - 1-Arees d'activitat específiques de caire comunal.
2- i d'espais lliures de construccions (places) 3. Alhora, l'espai s'organitza en relació a un nou tipus d'edificis singulars, no residencials: els santuaris o edificis cultuals: CULTUAL, no cultural: És un edifici on hi feien diferents activitats, no només resar. Més llocs de caire col·lectiu.
Hi havia algunes places, zones per a activitats de caire de comunitat (escombraries, circulació, mola de gra...) A nivell tecnològic: ús de tovot (roca) per aixecar murs. A nivell social: el pas d’un tipus de casa a un altre mostra una nova organització diferent en la comunitat.
Revolució mental: correspon a una nova visió del món.
Materials: preferències a l’hora d’utilitzar materials com la pedra per fer murs i un nova expressió simbòlica com estàtues.
Exemples de ciutats: Jarmo (Iran, situada en les muntanyes del Zagros) és del preceràmic B, té una planta rectangular i edificis col·lectius.
Jericó: ciutat més antiga del món, situada a Palestina, té un mur de pedra seca destinat no a la protecció, sinó a les riades.
Escultures – llocs de culte: Al sud de Turquia, es va trobar un tell (això demostra que va haver-hi continuïtat en l’assentament) l’any 1964 i s’excavà per primer cop en el 1994. És el lloc de culte més antic del món ja que té ocupació des del Preceràmic A, té pilars monòlits en forma de T construïts amb blocs de pedres. Té coses del Preceràmic B com ara relleus d’animals o figures abstractes.
Jaciments: Jericó / Telles-Sultan: nucli antic de Jericó (nom bíblic), es poden veure amb claredat les seqüències estratigràfiques. La muralla és del Preceràmic A (alçada de 10 m).
Jarmo (Iran): Cap al 7.500aC, Exemple de Preceràmic B, consolidació de l’agricultura i la ramaderia, és un dels jaciments neolític per excel·lència. S’han Ramon Audet Sanchez Prehistòria exàmen trobat vegetals, lleguminoses, ovicabrins i tot això ens mostra una important tasca ramaderia i agrícola. També s’han trobat espais comuns, tallers...
Tell Magzalia (Iraq): existència de preceràmic B, hi havia murs de pedra amb torres i una entrada en ziga zaga per la defensa.
Çatal Hüyük (Turquia): cap al 7.500 probablement fou ocupat fins al Calcolític (2.000 anys d’cupació). Destaca; una pintura que representa les cases de Çatal Hüyük i un volcà (Hasan Dug). El més important que es conserva d’aquest jaciment són les cases apilades sense carrers. L’accés es feia pel sostre, no hi havia porta. Es calcula que van habitar-la unes 6.000 persones. Com hi ha 40 edificis CULTURALS, va provocar que al 2012 es convertís en patrimoni de la humanitat.
Aquestes edificis contenien baixos relleus, pintures murals, altars... culte al brau.
Destaca el seu culte funerari també.
DIFUCIÓ DEL NEOLÍTIC A EUROPA (7.000-5.000) 1.
2.
3.
4.
Egeu, Balcans i Danubi.
Mediterrani central i occidental GB i Façana atlàntica Europa central Teories sobre la difusió/expansió del neolític: 1. Teoria del Oasis (Gordon Childe): les condicions de vida en el PO eren cada cop més àrides. Quan comença la domesticació, es produeix un augment demogràfic.
Amb la domesticació comença la senderització i canvis tecnològic (ceràmica per ex) = consolidació de l’economia (per tant, Augment de la població).
Aquesta població per mitjà difusionista anirà a altres llocs. Hi ha dues corrents de població que durien les innovacions del PO a Europa: una corrent de pagesos per la via danubiana i una corrent de pastors per la costa mediterrània. Això produirà la colonització i una aculturació de la gent local.
Comença la dicotomia entre Colonització i aculturació 2.
Models basats en processos de colonització (Ammerman i Cavalli-Sforza) Onada d’avançament (segons aquests autors): primer: les datacions preceràmiques més antigues daten l’inici de l’agricultura, hi ha agricultura quan es comencen a domesticar els primers vegetals, conclusió: no podem associar ceràmica amb agricultura. No pot ser perquè si diem que l’agricultura ve de la mà de la ceràmica no concorden les dates. Segon: per a ells el model d’expansió té una velocitat constant i uniforme, en canvi, el neolític a Europa no té un avanç uniforme. Tercer: segons les datacions del C14 de diferents jaciments, va concloure que aquesta onada d’avançament seria d’un kilòmetre l’any. Però, no es pot fer una teoria europea basant-se en els jaciments que tu esculls, no van tenir en compte la orografia ni les condicions climàtiques.
3. Models basats en aculturació (Alexandre Guilaine) Model de frontera: 1978. Concepte frontera per a ell vol dir el lloc on estan els límits que per a ell són una frontera mòbil entre els NEOLÍTICS (colonitzadors) Ramon Audet Sanchez Prehistòria exàmen i caçadores recol·lectors (gent autòctona d’un lloc que serà aculturada1). Hi ha una frontera que es mou, entre recol·lectors-caçadors autòctons i els nouvinguts.
Model arítmic de Guilaine: la difusió cultural té avançaments, aturades i retrocessos, el neolític europeu ve per difusió del PO.
1. EGEU, BALCANS I DANUBI Es neolititza Grècia i els Balcans, arriba del PO (agriotips salvatges, animals i plantes). No hi havia agriotips propis de Grècia. Ve per les coses occidentals d’Anatòlia.
1.1 Xipre: ocupació de l’illa cap al 8.300 aC. Es troben animals domesticats com el porc, ovelles, cabres... jaciments de la cultura Khirokitia on es mostren els inicis de la cultura del Neolític (és considerat patrimoni de la humanitat per la unesco. Cases circulars, possiblement hi havia vinya autòctona però no és així pels argotips.
1.2 Neolític grec: Tessàlia i Macedònia: orígens a les costes occidentals d’Anatòlia, es creu que el Neolític grec arriba per mar (Teoria actual). El grec, és un neolític preceràmic: 1.2.1: pre sesclo (sense ceràmica).
1.2.2: sesklo (neolític antic i mitjà).
1.2.3 Dimini (neolític creixent i final) – apareixen ceràmiques pintades, nova tècnica: Ur firnis (vernís, dóna la sensació que la ceràmica brilla).
1.2.2.1 Sesklo (6.500): model dual: planes i muntanyes s’ocupen, els jaciments són tells. Hi ha cases rectangular fetes amb sòcols de pedra, argila, fang...
1.1.2 Neolític Balcànic o cultura dels tells Arriba per via terrestre (en canvi en Grècia arriba per mar). Hi ha la cultura de: - - Cultura CRIS (Romania).
Cultura Karanovo (Bulgaria): té 7 nivells d’ocupació i cases rectangulars al voltant dels carrers. Agricultura basada en blat, bous, cabres...(igual que al PO) i la ceràmica es decora amb elements plàstics com asses.
Cultura Koros (Sud Hungria) Cultura Starcevo (Serbia) 1.1.3 Neolític centreeuropeu (Danubià) El procés de neolització abraça del 5.500-4.800. el danubi és l’eix vertebrant del neolític ja que hi ha moviments fluvials per on es mouen les persones i les idees. Les 1 Aculturació: procés d’acceptació d’un cultura diferent a la teva i com a conseqüència vas perdent progressivament la teva pròpia.
Ramon Audet Sanchez Prehistòria exàmen condicions climatològiques seran més humides i boscoses. No cultiven blat, sinó civada ja que aguanta millor el fred , tenen porcs i bovins (no cabres ni ovelles).
Gran canvi respectes altres Neolítics; NO HI HA TELLS. Això demostra pocs nivells d’ocupació, a més, les cases eren de fusta (poca conservació).
Utilitzaven ceràmica de bandes (LBK) són ceràmiques amb decoracions basades en bandes incises que varien estilísticament al llarg del temps i l’espai. ¡ comunitats bel·licoses ! 1.2 Neolític Mediterrani central i occidental Molts jaciments es situen en les costes mediterrànies i gràcies a la ceràmica podem englobar totes les categories (el neolític grec és més antic que el de la mediterrània).
És un fenomen complex amb molt factors com econòmics, domesticació i tecnològics. A finals del VII mil·lenni hi ha un horitzó de producció de ceràmiques anomenat: ceràmica Cardial o ceràmica Impresa.
1.2.1 1.2.2 Itàlia meridional: hi ha fossars en forma de C que podien servir com a reserves d’aigua, elements de drenatge...
França: el neolític arriba per dues vies; 1. Centre Europa (ve la cultura LBK) 2. Via italiana/mediterrani. Hi ha l cultura Chassey.
1.3 Neolític a les Illes britàniques Apareix al V mil·lenni aC i es caracteritza per la ramaderia i l’agricultura (sobretot cereals), no hi ha processos de domesticació (òbviament, arriba per mar el neolític). Cultura important: Cultura Windmill Hill: Enclosures i henges (és el mateix), Henges: estructures arquitectòniques prehistòriques amb formes circulars u ovalades que consisteixen en l’excavació d’un terraplè.
AVEBURY: recinte de 400 m.
Destaquen també les avingudes de West Kennet (podria ser un camí per a un ritual) i Beckhampton (santuari o impressionant túmul d’Hevey, estructura d’origen antròpic més important d’Europa amb 40 m d’alçada i 160 de diàmetre).
1.3.1 illes Òrcades: Skara Brae (jaciment) fou un poblat on es van fer construccions subterrànies, a causa del fred i condicions climatològiques.
1.3.2 Neolític alpí (Suïssa): existència de cledes (limitacions per a que no s’escapin els animals, el neolític acaba adaptant-se allà on va.
1.3.3 Perifèria d’Europa: Península Ibèrica: l’art continua a les parets. Importants jaciments com les Mines de Gavà o mines de sal de Cardona.
Plenitud del neolític Europeu: Megal·lisme Són construccions fetes amb grans blocs de pedres i paraments ciclopis (megalitos), són grans blocs de pedra que encaixaven uns amb altres sense argamassa, encaixaven per la seva forma.
El fenomen del megal·lisme serà molt propi al llarg de diferents períodes de la prehistòria. La majoria de funcions del megal·litisme era funerària i sorgeix als inicis del neolític (cap al V mil·lenni). És un moviment europeu i un fenomen complex ja que no és exclusiu d’una cultura Ramon Audet Sanchez Prehistòria exàmen concreta ni tampoc d’una època concreta, travessa cultures i etapes històriques i té pluralitat de formes.
La discontinuïtat geogràfica d’Europa provoca que no a totes les regions del continent hagin aquestes construccions (PI, GB, França, Portugal, Irlanda... no és megalitisme totes les estructures de pedra del món.
En la historiografia, el megalitisme ha sigut objecte de moltes llegendes i contes populars, deien que no eren construccions humanes sinó de gegants, fades o inclús del dimoni.
La corrent difusionista sorgeix al S.XIX on es deia que el megalitisme havia nascut a Egipte i s’havia difós pel món, els dòlmens i els menhirs eren copies mal fetes de les piràmide si obeliscs. Al S.XX sorgeixen les corrents difusionistes moderades, “copies” a partir de cultures més avançades com la micènica grega: eren els missioners megalítics.
Podien ser; funeràries o no funeràries: - - Funeràries aspecte extern (2 tipus): dòlmens: construccions megalítiques, funeràries, normalment fetes per dos monòlits en posició vertical i un en horitzontal.
Cairn: és un megàlit sepulcral monumental que posseeix un túmul de pedra seca.
No funeràries: menhirs, sacralitzaven el territori.
...

Comprar Previsualizar