Mixomicets i oomicots (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

2. ELS FONGS 2.1 INTRODUCCIÓ ALS DIVERSOS GRUPS. MIXOMICETS (ELS FONGS AMEBOIDES) I ELS OOMICOTS (ELS PSEUDOFONGS).CARACTERÍSTIQUES GENERALS, BIOSIVERSITAT, ECOLOGIA I UTILITATS MIXOMICETS: Fílum Micetozous, Cl. Mixomicets (Myxomycota). Fongs ameboides perquè es creu que el seu ancestre era un ameba • 720 spp en molts hàbitats diferents però sempre de medi terrestre (ambients humits) • S’alimenten a través de la fagotròfia (fagociten): bacteris, llevats, hifes, espores, matèria orgànica… • Viuen sobre restes vegetals: fusta, fullaraca, palla… • No tenen paret, estructura indefinida • La seva fase vegetativa activa és en forma de plasmodi, només poden mantenir aquesta fase si hi ha suficient aigua al medi. Si la quantitat d’aigua no és suficient, passa a la fase del escleroci que esperarà condicions favorables per tornar a la fase de plasmodi.
El plasmodi és un agregat cel·lular, massa de protoplasma ameboide, plurinucleada i sense tabics. Es mouen gràcies a la mixomiosina, proteïna contràctil que els hi provoca corrents interns CICLE VITAL (curt) Si no hi ha prou aigua l’espora passa a cèl·lula ameboide, si hi ha suficient aigua passa a cèl·lules flagel·lades. Tant les ameboides com les flagel·lades s’uneixen i formen un zigot. A partir del zigot es forma el plasmodi. Quan es detecti un canvi sobtat en les condicions ambientals, que aquestes són més seques o que els nutrients van disminuint, el plasmodi passa a escleroci. Si les condicions canvien de manera gradual es forma l’esporangi en lloc de l’escleroci GENERALITATS FONGS Funcions principals en el medi, és la seva capacitat de descomposar la matèria orgànica del medi. Viuen en el substrat i es reprodueixen per espores. Existeixen tres grups: -­‐ Saprobis: organismes que descomposen la matèria orgànica, si parlem de fongs seran sapròfits (la majoria descomposen vegetals) -­‐ Paràsits: organismes que viu dins d’un altre, es beneficia i causa danys a l’hoste. La majoria de fongs infecten a les plantes, encara també n’hi ha que infecten altres fongs, o animals, etc.
-­‐ Simbionts: organismes que estableixen una relació mutualista amb un altre individu, per exemple els líquens, o les micorrizes (entre arrels d’arbres i fongs) TIPUS D’ORGANITZACIÓ (de menys a més complexes) 1. Unicel·lulars: els més simples, els llevats.
2. Hifes sifonades: hifes sense separacions dins el seu interior i es ramifiquen molt.
Acostumen a tenir un creixement molt més ràpid, ja que permeten el transport de nutrient molt ràpidament pel miceli. Per exemple els fongs que fan floridures.
3. Hifes septades: hifes amb separacions per parets, però amb porus entre cèl·lules.
Alguns porus pateixen uns engruiximents anomenats dolípors.
4. Paràsits: estructura vegetativa especial. En distingim dos tipus: endobiòtics (l’espora del paràsit entra dins la cèl·lula i es desenvolupa a dins sense formar micelis, viuen completament dins del hoste) i epibiòtics (l’espora del paràsit es posa sobre la cèl·lula i penetra les hifes però el cos vegetatiu, que també es desenvolupa, queda fora. Dels seus micelis en surten unes petites ramificacions que s’anomenen rizomicelis).
HIFES Presenten un creixement apical. A la punta hi ha una activitat molt elevada del reticle endoplasmàtic que sintetitzen moltes vesícules que van a parar a l’àpex de les hifes i allà juntament amb proteïnes (enzims) trenquen les parets de quitina per poder allargar-se.
Aquest creixement apical, permet a una espora desenvolupar hifes en totes les direccions formant una estructura tridimensional. Aquest miceli que creix en totes les direccions té forma radial. en bolets, quan s’observen un conjunt de bolets formant un cercle al sòl, sota la terra estaria el seu miceli, i les parts més velles (primes) estan al centre del cercle, les mes noves (grosses i gruixudes) es situen sota els bolets. Els micelis grans són més superficials per poder alimentar-se de la massa morta que es va quedant al sòl.
DIMORFISME Els fongs que presenten dimorfisme, tenen la capacitat de convertir-se en llevat des del seu miceli i a la inversa. Quan hi ha molta matèria orgànica, el fong li va millor convertir-se en llevat, en canvi quan la matèria orgànica escasseja, es converteix en miceli, per poder anar a buscar l’aliment.
FONGS HOLOCÀRPICS Transforma tot el seu aparell vegetatiu en estructures reproductives.
FONGS EUCÀRPICS Només una part de l’aparell vegetatiu intervé en la reproducció (la majoria de fongs).
CICLE VITAL DEL FONGS • Fase Anamòrfica: etapa del cicle vital on el fong es reprodueix asexualment. Es considera imperfecte, no hi ha recombinació genètica • Telomòrfica és l’etapa del cicle vital on el fong es reprodueix sexualment. Es considera perfecte La reproducció es pot realitzar en un medi aquàtic (isogàmia, anisogàmia o oogàmia) o en un medi terrestre (es simplifiquen les estructures, només es formen gametangis, en comptes de tenir moltes cèl·lules amb nuclis, la membrana desapareix, queden tots dins el gametangi i el que es recombina són nuclis no cèl·lules) SISTEMES DE FERTILITZACIÓ (fecundació) • Contacte gametangial (ascomicets): tenim dos gametangis (el masculí i el femení) amb els nuclis a dins, per produir la fecundació els nuclis s’han de fusionar. Es forma un tub copulador o tricògina, i a traves d’aquest, els nuclis del masculí migren al gametangi femení • Gametangiogàmia (zigomicets): no es forma el tub copulador, directament es fusionen els gametangis. I al mig d’aquesta fusió s’originarà el zigot.
• Somatogàmia (basidiomicets): s’ha simplificat tant que no es formen els gametangis.
Totes les cèl·lules vegetatives es poden convertir en gametangis.
Quan hi ha la fecundació, el zigot al desenvolupar-se s’anomena esporangi (2n). El cos fructífer és el mateix que dir carpòfor (bolet). Hi ha una diversitat molt elevada de carpòfors, la part fèrtil és l’himeni.
OOMICOTS (pseudofongs). El nom de oomicots: “oo” vol diu ou. Una vegada s’ha donat la fecundació, a l’interior del gametangi es formen els zigots, la imatge recorda una cistella d’ous.
• Emparentats amb les algues • La majoria són aquàtics, hi ha espècies terrestres • Nutrició per lisotròfia • En medi aquàtic molts actuen com organismes sapròfits encara que també hi ha molts paràsits de plantes, algues o fongs • El tipus de miceli que formen és sifonat (no té tabics). Els que són paràsits tenen un miceli endobiòtic (que es desenvolupa completament dins l’hoste). Dins aquest grup trobem espècies holocàrpiques • La paret cel·lular està formada per cel·lulosa • La reproducció sexual és per contacte gametangial • El miceli és diplòntic. Tot el cicle és 2n, només és n quan es formen els gametangis • Durant el seu cicle vital formaran espores biflagel·lades Caràcters més importants: miceli sifonat i diploide, paret cel·lular de cel·lulosa i espores flagel·lades.
CICLE VITAL Espècie terrestre paràsita de les vinyes: Plasmopara vitícola. La malaltia que provoca és el Mílviu de la vinya. Per combatre-la à fungicida: brou bordelès: sulfat de coure i calç La fase superior és la fase asexual, la fase inferior és la fase sexual.
Fase anamòrfica: Els cist són estructures de resistència per sobreviure durant les èpoques que no estan parasitant l’hoste. Els cist es troben en el substrat, quan es comencen a desenvolupar les fulles dels ceps, els cists les parasiten. Un cop parasitades, aprofitaran alguna ferida de a fulla per poder-hi penetrar. A partir del cist es començarà a formar el miceli. Quan la infecció està molt estesa, i el fong detecta que les condicions ambientals són més seques, forma les seves estructures reproductores sota les fulles. Aquestes estructures reproductores són els esporangiòfors. Els esporangiòfors formaran els esporangis, que formaran espores flagel·lades, les zoòspores. Cada espora es podrà convertir en un cist i esperar a la temporada següent per infectar les fulles.
Fase sexual: Dins una fulla es troben dos micelis, els dos micelis es localitzaran mutuament per l’efecte d’hormones i formen els gametangis. Si hi ha contacte gametangial es forma un tub entre un gametangi i l’altre, i es produeix la fecundació i es formen els zigots. A partir del zigot es forma un esporangi. A partir de l’esporangi es podran formar una altra vegada zoòspores (2n) que acabaran formant cists. Només tenim fase n als gametangis.
Espècie paràsita d’un organisme animal aquàtic: Gènere Saprolegnia. Ataca els peixos, els crea unes úlceres que els acabaran produint la mort. Afecta a les piscifactories. Una altre gènere paràsit és el Phytophtora.
    ...