tema 3 sencer amb activitats pràctiques (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Dret Processal II
Año del apunte 2016
Páginas 18
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3 L’EXECUCIÓ La fase de declaració amb les diverses instàncies si hi ha, i un cop tenim sentència ferma, seguim amb la fase d’execució. Dependrà del moment que obtenim la sentència ferma. A l’execució el jutge ja s’ha pronunciat.
L’execució serveix per fer efectiva el pronunciament del jutge. A vegades l’execució comença directament sense necessitat d’haver passat per la fase declarativa, perquè hi ha documents que la llei els hi reconeix força executiva, és a dir, podran anar directament a la fase d’execució. Sense títol executiu no hi ha execució (exemple: escriptura pública)  Per tant hi ha dues formes per estar a la fase executiva.
Al procés civil l’execució sempre té caràcter subsidiari, és a dir, s’ha d’intentar que la part que ha de complir, compleixi voluntàriament, si ho fa voluntàriament ens estalviem l’execució forçosa.
Sempre s’han de tenir presents les garanties de l’art. 24 CE. L’execució té rellevància constitucional, és cert que no està reconegut a la CE de forma expressa, tot i així la doctrina i la jurisprudència han inclòs el dret d’execució dins del precepte de la tutela judicial efectiva, que implica que el procés sigui eficaç, i per a que sigui eficaç és necessari que la decisió del jutge s’executi. S’han d’executar in natura: és a dir, exactament com ho va decidir el jutge. En els casos que el compliment de la sentència no sigui possible d’executar in natura, aleshores s’ha de compensar econòmicament, aquesta compensació econòmica ha de ser subsidiari.
L’art. 117 CE quan defineix la tasca dels jutges, la defineix a partir de dos paràmetres: li encarrega:  Jutjar  Fer executar allò jutjat Per tant atribueix l’activitat jurisdiccional només als jutges i també els encomana en exclusiva d’executar allò jutjat. D’entrada com a regla general, en fase declarativa i la fase d’execució té la facultat de portar-les a terme en exclusiva són els tribunals o jutges, perquè així ho estableix la constitució. Per tant el jutge es qui dirigirà l’execució, decidirà si l’execució seguirà davant o no.
També li correspon al jutge decidir totes les mesures per poder fer possible l’execució. Primer problema: una cosa és que el jutge decideixi una mesura executiva, però després qui materialitzi la mesura serà altre persona (qüestió de distribució). L’altre problema és que el que va passar amb la reforma és que moltes funcions fins aleshores tenien assignades els jutges, van passar al secretari judicial, ha passat el mateix amb la fase executiva, ara sí que és veritat que el jutge qui decideix la declaració executiva, però ara qui s’encarrega de decidir els instruments a utilitzar ho decidirà el secretari judicial (per exemple: què coses s’embarguen).
Pilars bàsics de l’execució: a) Títol executiu: quins documents tenen aquest títol Si no hi ha títol executiu no es pot iniciar l’execució. És un document que la llei li dóna força executiva (és a dir, que pot iniciar l’execució). Això ens ho diu l’art. 517 LEC que fa una llista d’aquells documents que tenen força de títol executiu. Tindrem: - - Judicials: provenen de la tramitació d’un procés. I seran: sentència de condemna ferma, resolució judicial que aprovin transaccions judicials (que tinguin lloc al procés, per exemple a l’inici de l’audiència prèvia el que s’intenta és que les parts arribin a un acord), qualsevol resolució judicial que dicti el secretari, etc.
Extra judicials: títols que s’han obtingut fóra del procés, tot i així permeten iniciar per si mateixos i directament una execució. I seran: laudes arbitrals i acords de mediació elevats a escriptura pública, escriptures públiques, pòlissa de contracte mercantil, etc.
La mateixa llei per als títols extra judicials, han de tenir una quantia determinada.
b) Tribunal: quins tribunals tenen la competència.
L’execució té lloc davant un tribunal. L’òrgan que té competència varia en funció del títol que volem executar, l’art 545 LEC estableix diversos criteris, i distingeix tres supòsits:  En el cas que volem executar una resolució judicial o una resolució d’un secretari qui té competència serà el jutge que ha tramitat la primera instància d’aquell procés.  Sigui l’òrgan qui l’hagi dictat sempre l’execució hem d’anar a l’òrgan ha tramitat la primera instància (normalment serà un jutjat de primera instància).
 En el cas que volem executar un laude arbitral o un acord de mediació  qui té competència és el jutjat de primera instància del lloc on s’ha dictat el laude o el lloc on s’ha celebrat l’acord (sempre serà un jutjat de primera instància).
 Per la resta de títols executius, que són els extra judicials, la competència serà diversa, perquè la part que inicia l’execució pot triar entre tres opcions que li dóna la llei, encara que sempre ha de ser un jutjat de primera instància: a. Jutjat del domicili del deutor b. Jutjat del lloc on s’ha de complir l’obligació c. Jutjat en algun lloc on el deutor disposi d’alguna cosa que es pugui embargar.
La competència d’execució es pot controlar d’ofici i sinó a instància de part (i ho pot posar de manifest mitjançant una declinatòria).
Activitat pràctica de la competència en execució.
Supòsit 1: A Barcelona s’atorga una escriptura pública de la qual resulta que X déu a C una determinada quantitat de diners. C es proposa reclamar el pagament del deute a X a través del corresponent procés executiu. C i X tenen els seus respectius domicilis a Barcelona i Tarragona. En l’escriptura pública X es va obligar a pagar el deute mitjançant ingressos successius a un compte bancari que està obert a nom de C en una sucursal del Banc B situada a Barcelona. X és propietari d’un bé immoble ubicat a Blanes.
Quin tribunal o tribunals són competents per conèixer el procés d’execució que es proposa iniciar C? Podria triar entre: domicili del deutor (que és Tarragona), Barcelona (perquè és on s’ha resolt) o blanes (perquè té un immoble). Però tots tres han de ser de primera instància.
Supòsit 2: C i D arriben a un acord de mediació mitjançant el qual resolen el conflicte que els enfrontava.
L’acord mencionat ha sigut adoptat i firmat per ambdues parts a Barcelona, amb intervenció d’una institució de mediació. L’acord de mediació s’eleva a escriptura ¡, que és autoritzada per un Notari de Sabadell, ciutat on resideix C.
Quin tribunal o tribunals són competents per conèixer el procés d’execució que es proposa iniciar C? Encara que s’hagi celebrat escriptura pública a Sabadell, on s’han adoptat els acords ha sigut a Barcelona, per tant, serà el jutjat de Barcelona el competent.
c) Les parts: qui pot litigar en aquesta execució.
Haurem de canviar la terminologia que havíem estat utilitzant, i serà executant (abans actor) i executat (abans demandat). Executat: qui li recaurà l’execució, se li forçarà l’obligació, La regla general serà que l’executant serà la persona qui consti al títol executiu. I qui consti com executat al títol executiu.
Excepció: poden tenir legitimació per ser executant o tant per ser executat persones que no consten al títol executiu. I la llei ho preveu als articles 538.2, 540 i 544 de la LEC. De tots aquests supòsits que són excepcions no els veurem tots, veurem tres (més habituals): i) Mirar els supòsits pràctics següents.
Activitat pràctica de les parts en execució Supòsit 1: V ven un immoble a C mitjançant escriptura pública. S’ajorna el pagament d’una part del preu. En virtut d’un document privat posterior a l’escriptura, F afiança solidàriament el pagament d’aquesta part del preu que ha quedat ajornada. V es proposa exigir per via executiva la part del preu pendent de pagament.
En aquest cas, contra qui pot demanar V que s’iniciï l’execució? Art. 538.2.2 LEC  F i C Supòsit 2: recau sentència ferma que condemna D a pagar a C 50.000€. abans que es demani l’execució de la sentencia C mor. Hi ha testament notarial en el que X i Z, fills de C, són nomenats hereus d’aquest.
Qui pot demanar l’execució de la sentència? Art. 540.1 LEC  podrà demanar l’execució els hereus X i Z, sempre que s’ha acrediti que són hereus a través de documents fefaents. El mateix supòsit seria si fossin la part executada.
Supòsit 3: C inicia procés declaratiu contra la societat irregular S i exigeix e pagament d’un deute contret pel soci D en nom de la societat. Es dicta sentència de condemna contra S. C demana el despatx de l’execució contra S, D i T, ja que aquest últim també és un soci que ha actuat en el tràfic jurídic en nom de la societat si bé no ha intervingut en absolut en la relació jurídica sobre la que versa el procés i a més desconeix l’existència del deute contret per D.
És correcte aquesta sol·licitud de despatx d’execució? Art. 544 LEC  l’execució s’haurà de dirigir contra qualsevol soci, administrador o gestor que hagi actuat al tràfic jurídic en no de la societat, encara que en aquell negoci concret no hagi participat, com és el cas. Per tant és correcta la sol·licitud, que la dirigeix contra la societat (S), D i T.
TRAMITACIÓ DE L’EXECUCIÓ Sempre hi ha una part de l’execució que és comuna a qualsevol execució, es demani el que es demani hi ha una primera fase que es comuna, que inclou quatre parts: i) La demanda executiva La llei marca uns terminis per poder presentar la demanda d’execució. Hi ha un art. 518 LEC que marca un termini però que no afecta a totes les execucions, sinó només afecta aquelles demandes que afecten a títols executius. Passat aquest termini ja no es pot executar la demanda, perquè ja ha transcorregut el termini. Els títols afectats per aquest termini són: resolucions judicials, resolucions del secretari, laudes arbitrals i acords de mediació. Aquest termini són 5 anys a comptar des de la fermesa del títol que volem executar. En els casos dels acords de mediació, com que no són ferms, aquests 5 anys comencen a comptar des del dia que es va adoptar aquest acord.
Per la resta de títols, se’ls aplica el termini general de prescripció de l’art. 1964 CC, que són 15 anys, però amb la reforma de 2015 s’ha reduït a 5 anys.
Si presentem la demanda executiva durant el termini previst legalment serà admès, i haurà de tenir la mateixa estructura que una demanda de primera instància: fets, fonamentació i petitum. El que canvia és el contingut, el “suplico” per tant, canviarà substancialment. Tot el contingut de la demanda executiva demanarà que el títol s’executi i les mesures que el demandant creu convenients per executar. Normalment es requereix que l’executat faci una declaració de béns com una mesura executiva i això es fa per després embargar els béns, encara que embargar no és la via que més s’utilitza.
La demanda executiva també ha d’anar acompanyada amb una sèrie de documents. Els documents més importants són: el títol executiu del qual nosaltres estem pretenent l’execució, el poder del procurador, documents formals (com escriptures públiques).
ii) Despatx d’execució: s’ordena que una execució comenci o s’ordeni que es suspengui.
Ja presentada la demanda executiva, passa al despatx d’execució, en el qual el jutge despatxarà o no la demanda amb una interlocutòria. Si es despatxa l’execució continuarà, i si no es despatxa no continuarà.
Aquesta decisió el jutge la pren sense escoltar a l’executat, ja que només té en compte la demanda executiva i els documents ajuntats. Posteriorment l’executat tindrà l’oportunitat de poder ser escoltat. En alguns casos, el jutge per prendre aquest decisió s’ha d’esperar un termini, als casos en els que la resolució sigui judicial, del secretari, un laude o acords de mediació, el jutge haurà d’esperar que hagi passat un termini de 20 dies, a partir de la fermesa de la resolució. És un termini per veure si el deutor compleix voluntàriament.
Requisits per despatxar o no l’execució:  Qüestions formals: si el jutge té competència, capacitat i legitimació de les parts, el títol executiu (si correspon amb els títols de l’art. 518, si les mesures que es demanen són proporcionades i relacionades.
 El jutge ha de tenir en compte només a determinats títols executius, que tenen naturalesa extra judicial, el jutge examinarà d’ofici si alguna d’aquestes clàusules que es vol executar tenen caràcter abusiu o no. Si sí que una clàusula té caràcter abusiu convocarà a les parts, per saber si es abusiva o no,, i després veurà si despatxa o no. Si la clàusula abusiva no té una influència parcial, despatxarà i inadmetrà la clàusula abusiva o despatxarà l’execució amb una quantia inferior, però si la clàusula és la que es fonamenta tota l’execució no despatxarà.
Si la interlocutòria despatxa l’execució, no s’admeten recursos. Si no despatxa sí que hi haurà recurs d’apel·lació per part de l’executant.
Si es despatxa, immediatament després el secretari judicial dicta una resolució on adopta les mesures executives: iii) Mesures executives Abans de la reforma de 2009 el despatx d’execució i les mesures executives el jutge ho decidia tot a la mateixa interlocutòria.
Ara les mesures executives les adopta el secretari judicial. Contingut del decret de mesures executives:  Execució Dinerària: o Acordar l’embargament de determinats béns que es conegui que són del deutor.
 Acordar mesures d’assegurament d’aquest embargament (com inscriure al registre que aquell bé està embargat, per poder ser oposable enfront a tercers).
o Si el secretari veu que l’embargament serà insuficient, aleshores requerirà al deutor o a tercers per a que facin una declaració del patrimoni, per saber què té el deutor que es pugui embargar.
o Requeriment de pagament, això no sempre s’inclou, sinó només en aquells casos que estem demandant títols executius en els quals no havia aquell termini de 20 dies per pagar voluntàriament, per tant, el secretari fa un requeriment de forma pacífica al deutor, amb la finalitat de que el deutor compleixi voluntàriament.
 Execució No dinerària, dependrà de cada cas. El secretari també podrà incloure decretar l’embargament de determinats béns, per si de cas l’obligació de fer no es compleixi, doncs per garantir que hi hagi una indemnització.
Si es vol impugnar el decret de mesures executives, es podrà fer un recurs de revisió.
Quan ja tenim el decret de mesures executives, s’haurà de notificar a l’altra part, que encara no ha pogut participar: iv) Oposició a l’execució Moment en el qual l’executat pot oposar-se a la demanda executiva, al despatx d’execució o a les mesures executives. Motius d’oposar-se: previstos a la LEC:  Aspectes processals (art. 559 LEC).
o Legitimació per iniciar l’execució o per ser executat.
o Nul·litat del despatx d’execució que, per exemple, no té cap condemna. És el moment pel executat d’oposar-se  Qüestions de fons: art. 556 LEC quan el títol executiu és un laude, acord de mediació, una resolució judicial o del secretari estableix uns motius per poder oposar-se. L’art. 557 fa una llista de motius per poder oposar-se a l’execució sense que hi hagi un títol executiu anomenat anteriorment.
Té un termini de 10 dies a comptar des de que se li notifica el despatx d’execució per presentar l’escrit d’oposició. Un cop presenta aquest escrit, se li trasllada a l’altra part, per a que pugui fer les al·legacions oportunes. I a partir d’això el jutge decidirà.
Si estima l’escrit d’oposició, arxivarà l’execució, pagant les costes l’executant. Si no estima, continuarà el procés, i les costes aniran a l’executant. Si estima o desestima es pot apel·lar.
v) Posar a la pràctica les mesures executives Hem de distingir entre l’execució dinerària i no dinerària.
EXECUCIÓ DINERÀRIA: Preparació de l’embargament: - Requeriment d’embargament. Abans de decidir l’embargament cal intentar aquest pagament de forma voluntària, l’oficina judicial es dirigeix al deutor i li demana que pagui. Aquest requeriment no es fa sempre, s’ha de fer només en els casos en que l’execució dinerària es fonamenti en uns títols executius determinats: que no siguin ni resolucions judicials, ni del secretari, ni laudes arbitraris ni acords de mediació. (si es fonamenta en aquests títols, el deutor ja ha tingut el termini per complir voluntàriament – els 20 dies - ).
L’únic supòsit on ens podríem establir el requeriment de pagament és als casos on l’executor acrediti que ja ha intentat abans que el deutor pagui.
Aquest requeriment es fa al domicili del deutor, o la llei permet que es pugui fer en qualsevol lloc on el podem trobar (exemple: lloc de treball).
- Actes per assabentar-se dels béns que té el deutor: o Manifestació de béns de l’executat: és necessari perquè hem de conèixer els béns que anem a embargar. Aquesta manifestació la pot acordar d’ofici el secretari, o l’executant la pot sol·licitar la demanda executiva. Els béns que declara no han de ser tots, sinó el que creu del deutor que seran suficients per fer front a l’execució.
En cas que l’executat es negui o faci una manifestació errònia o confusa, això té conseqüències previstes a la LEC: multa al principi, i si no es corregeix la conducta es convertirà en un delicte.
o Demanar informació sobre el patrimoni del deutor a tercers: Entitats bancàries, agències tributàries, organismes públics, seguretat social, etc. S’ha de demanarà a instància de part per l’executant, i el secretari ho acordarà al decret de mesures executives. Regla general: els tercers tenen deure de col·laboració amb la justícia, a menys que pugui al·legar una causa justificada per no proporcionar la informació (drets fonamentals per exemple).
Si l’executant demana al secretari que demani informació a un tercer, però que el mateix executant ho pot fer, no cal que ho demani.
o Comprovació de la pertinença de béns al deutor, el secretari ha de tenir la certesa que aquells béns pertanyen al deutor, però la certesa no és absoluta i hi ha marge d’error. Per reduir aquest risc, la llei preveu sistemes (si aquests mecanismes fallen i s’embarga béns de tercers, la llei preveu un instrument per a que aquest tercer es pugui defensar  la terceria de domini).
El secretari es basa en indicis, (exemple: bé moble està en posició de l’executat, es un indici que aquell bé és de l’executat). Si ho té clar, decretarà l’embargament, però si no ho té clar no ho decretarà. En el cas de que hi hagi dubtes, està previst un incident, per poder establir de qui és realment el bé.
ACTIVITAT PRÀCTICA. PREPARACIÓ DE L’EMBARGAMENT Supòsit 1. A petició de C, es despatxa execució contra D a l’empara d’una pòlissa de crèdit. El funcionari judicial corresponent acudeix al domicili de l’executat que consta en el títol executiu, però no aconsegueix de requerir de pagament a D, perquè aquest no es troba en aquest domicili. Un veí indica al funcionari que D ja no resideix en aquest lloc. C demana que es practiqui l’embargament de forma immediata, sense esperar a la realització d’un nou intent de requeriment de pagament.
Es pot practicar aquest embargament? S’ha de fer el requeriment al domicili, si no es troba, i l’executant ho vol i ho sol·licita, es pot tirar endavant l’embargament, sense esperar notificar a l’executat. Seria un embargament sense donar la possibilitat al deutor de complir voluntàriament, però la llei ho permet.
Supòsit 2. A petició de C, es despatxa execució contra D per la quantitat de 15.000 euros. En la seva demanda executiva C senyala per a l’embargament un pis que pertany a D, i indica que desconeix l’existència d’altres béns pertanyents a D. En la mateixa demanda executiva C demana al secretari judicial que requereixi a D perquè manifesti altres béns embargables d’aquest executat.
El secretari judicial ha d’accedir a aquesta petició de requeriment de manifestació de béns? No es tracta d’embargar qualsevol cosa del deutor, sinó que el que s’embarga va directament relacionat amb el preu que s’ha de pagar, i per tant, s’ha d’intentar que el valor d’allò que embarguem sigui suficient per pagar el deute. Si és suficient, no s’haurà d’embargar més.
Totes les mesures de l’embargament són sempre en funció de l’execució en la qual ens trobem, i no en termes absoluts.
Supòsit 3. X promou execució dinerària contra Z. En la demanda executiva X demana que el secretari judicial requereixi R, representant de la societat S, perquè faciliti la relació de béns i drets econòmics de Z de que tingui coneixement. En la mateixa demanda executiva X indica que S és un client de Z.
És procedent la petició de X? Per part del jutjat si et requereixen informació, encara que hagis sigut client, s’haurà de lliurar la informació que et demanen. No s’ha de demanar la confirmació de la societat, has de donar la informació i així ho estableix la llei.
Supòsit 4. X promou un procés executiu contra Z. En la seva demanda executiva X demana al secretari judicial que requereixi T, a fi de que faciliti informació sobre el patrimoni de Z. La petició de X es basa en que T ha actuat com a advocat de Z, cosa que, a parer de X, permet suposar que T coneix l’existència de béns i drets embargables pertanyents a Z.
És procedent aquesta petició de X? Seria procedent, però podria oposar secret professional perquè és advocat.
Supòsit 5. A petició de C, es decreta l’embargament contra D. L’executant presenta un escrit on diu que no coneix béns embargables pertanyents a D, per la qual cosa demana al secretari judicial que es dirigeixi al Registre de la Propietat de la ciutat on resideix D, a fi que aquest Registre informi sobre els béns immobles o drets reals sobre béns immobles que figuren inscrits a nom de l’executat.
És procedent aquesta petició de C? No, perquè C es podria dirigir directament al registre de la propietat, sense necessitat de demanar al secretari judicial la petició.
Embargament Es una declaració del jutge en virtut de la qual s’afecta un determinat bé a una execució.
Decidir si s’embarga o no, està directament relacionat amb el requeriment de pagament. Un cop tenim els béns identificats, s’embarguen directament. Però als casos que s’ha de fer el requeriment de pagament, abans d’embargar hem de veure com reacciona l’executat, en funció de com actuï, embargarem o no.
L’executat, quan se li fa el requeriment de pagament, pot: a) Pagar en aquell moment. Conseqüències: - Evita l’embargament Renuncia a la possibilitat d’oposar-se a l’execució.
b) Paga però consigna: entrega els diners però ingressar-los al compte de dipòsits i consignacions del jutjat, conseqüències: - Evita l’embargament No renuncia la possibilitat d’oposar-se a l’execució. Si guanya l’oposició, se li retornaran els diners. Si perd l’oposició, l’execució continuarà i aquells diners pagaran a l’executant.
c) No pagar. Conseqüència: embargament de béns.
L’embargament el fa el secretari, no sempre és així, a vegades l’embargament el pot decretar una persona diferent que no sigui el secretari, per exemple: el jutge (encara que quan ho decreta ell és que li arriba de “rebot”).
O l’embargament no es decretat ni pel secretari ni pel jutge.
Legitimació per a acordar un embargament: normalment ho fa el secretari judicial. Encara que ho pot fer el jutge quan ho rep via recurs. Si el secretari decideix que un bé no és embargable, l’executant ho podrà impugnar amb un recurs de revisió el qual es resoldrà pel jutge. Resolent aquest recurs és qual el jutge pot confirmar la decisió del secretari o no.
El embargament pot ser també que el decreti en alguns casos l’auxiliar judicial, als supòsits que: dictar l’embargament sigui necessari desplaçar-se fóra del jutjat, s’anomenarà diligència d’embargament.
Lloc de l’embargament: depèn de la persona que el decreti: - Jutge o secretari: a la seu del jutjat Auxiliar judicial: es decidirà fora del jutjat, on es trobi el bé.
La decisió ha de concretar específicament els béns embargables, perquè no es pot decretar sense definir exactament, excepció: embargament dels comptes bancaris. Han de ser béns suficients (i no més). Com és difícil saber el valor, s’ha de fer un judici de valor, on es tindran en compte molts paràmetres.
Si l’executat creu que és massa la llista de béns embargats, pot sol·licitar una reducció de l’embargament, per desembargar béns.
Si l’executant creu que s’ha quedat curt, pot demanar una millora de l’embargament  per embargar més béns.
Béns que es poden embargar i que no: Regla general: béns que tinguin contingut econòmic es poden embargar.
Llei fa una llista dels béns inembargables i d’altres parcialment embargables.
 Béns inembargables. Art. 605, 606 LEC. Es pot impugnar depenent del subjecte que faci l’embargament: o Béns inalienables (que no es poden transmetre). Entren els béns de domini públic que no poden ser objecte d’embargament.
o Béns que no tinguin caràcter patrimonial o Béns necessaris per tenir una vida digna o Béns necessaris per exercir l’activitat professional.
 Béns parcialment embargables. Art. 607 LEC. Com els sous. Una part està protegida. Per saber quines parts del sou són embargables, el paràmetre és el salari mínim interprofessional, això és inembargable. La 2a porció que pugui integrar-se en el teu sou es podrà embargar un 30%, de la 3a un 50%, de la 4a un 60% i de la 5a un 70% i de la resta un 90%. Si te moltes despeses pot demanar que se li redueixin els percentatges de l’embargament.
Altre supòsit es quan una persona ja ha patit un embargament, es queda sense habitatge habitual però continua sent deutora, le llei estableix per facilitar que el deutor pugui tirar enavan s’amplia la part del sou que és inembargalbe a un 50%, per a que la persona tingui mensualment una quantia més amplia.
La llei preveu que les parts poden establir quins béns tenen preferència d’embargament. Si no arriben a cap acord, la llei estableix uns criteris generals per a que el secretari decideixi: Primera opció: La llei permet que entre l’executant i l’executat puguin elegir quins béns s’embargaran i quins no.
Segona opció: en cas que les parts no siguin capaços d’arribar a cap acord, la llei estableix uns criteris generals: començar a embargar a aquells béns que siguin més fàcils convertir-los en diners (realitzar-los) i aquells béns que el seu embargament i la seva conversió provoqui el menor trastorn econòmic possible a l’executat.
Si aplicant aquests criteris no és possible dir quins béns s’aniran a embargar, aleshores la llei preveu una llista específica a l’art. 592 LEC de béns a embargar seguint l’ordre que estableix: - Diner en efectiu Crèdits i drets realitzables a curt termini o a l’acte.
Joies i objectes d’art.
Rentes en diner Bens mobles Béns immobles - Crèdit i drets que es realitzin a llarg termini.
Conseqüències de l’embargament Per l’executant: li genera uns drets en aquells béns. Té dret a que aquells béns es converteixen en diners, i té dret que amb aquells diners es pagui el deute.
Per l’executat: no perd la titularitat del bé, el pot disposar i el pot transmetre (vendre) embargat. Haurà de comunicar al comprador que aquell bé està embargat (sempre estarà protegit l’executant, i no el tercer comprador).
En cas de transmissió del bé: sempre quedarà protegit el tercer que compra un bé moble de bona que està embargat però ho desconeix (perquè l’executat li oculta)  criteri: bona fe.
Si es tracta d’un bé immoble, s’han de complir uns requisits: - Bona fe Transmissió onerosa Qui vengui sigui el que figura com a titular del bé immoble al Registre de la Propietat El tercer inscrigui el bé abans que es dugui a terme l’anotació de l’embargament.
Supòsit 1. C promou una execució contra D i s’embarga un bé moble que pertany a l’executat. Posteriorment, D ven aquest bé a T, amagant-li l’existència de l’embargament. A més a més T no ha conegut per altres vies l’existència d’aquest embargament. Es podrà efectuar a favor de C la realització forçosa d’aquest bé moble? Quedarà protegit l’executant.
Supòsit 2. C promou una execució contra D i s’embarga un bé immoble que figura inscrit al Registre de la Propietat a nom de l’executat. Després e l’embargament, però abans de que aquest s’anoti al Registre, D ven el bé a T en concepte de lliure de càrregues, és a dir, amagant a T l’existència de l’embargament. T inscriu el bé a nom seu al Registre abans que s’anoti l’embargament Es podrà efectuar a favor de C la realització forçosa d’aquest bé immoble? Requisits per a que el tercer quedi protegit quan es tracti de béns immobles: - - Bona fe, és a dir, que el tercer no conegui ni tingui la possibilitat de conèixer que aquell bé estava embargat. Perquè en el moment que s’adquireix l’embargament no estava inscrit al registre  com que no està inscrit en aquest cas, es presumeix bona fe.
Transmissió onerosa Qui el vengui sigui qui estigui inscrit com a titular al Registre.
Que el tercer inscrigui al registre abans que s’hagi produït l’anotació de l’embargament.
Mesures judicials: Una mesura judicial per assegurar l’embargament és el depòsit judicial. El depòsit s’encarrega de guardar i protegir el bé fins que el jutge ho necessiti. S’utilitza quan el que s’ha embargat és un bé moble.
Quan es tracta d’un bé immoble la mesura més adequada és l’anotació preventiva d’aquest embargament.
Aquesta mesura també es pot utilitzar per aquells béns mobles que es poden inscriure al Registre, fins i tot, de forma simultània amb el dipòsit.
El problema de l’anotació preventiva de l’embargament és que entre que des del jutjat s’ordena l’anotació fins que l’ordre arriba al Registre oportú passa temps (dies, setmanes) durant aquest temps pot passar que un tercer hagi adquirit el bé sabent o no que estigués embargat, i inscriure al Registre la nova adquisició. Una possible solució es que el dia que es decideix al jutjat d’embargar el bé, i que s’enviï immediatament una assentament d’anotació, de forma que ja es preveu l’anotació.
Si el tercer compra i inscriu, al moment que el Registrador anoti l’embargament, el que veurà serà que el bé està inscrit a nom d’un tercer, i quan el registrador detecta aquesta situació no podrà anotar aquest embargament en aquell registre, i per tant, això ho comunica al jutjat per a que s’aixequi l’embargament, és el que s’anomena terceria registral.
Quan el que hem embargat són sous, pensions i retribucions o crèdits bancaris, la mesura adequada és la retenció judicial. En el cas del crèdits bancaris es dona l’ordre a l’entitat bancària per a que retingui a disposició del jutge i en el cas de que siguin sous o pensions, des del jutjat s’enviarà a l’empresa la quantitat que s’haurà d’embargar per a que ja no s’entregui la part del sou embargada.
Si s’embarguen empreses, s’anomena un administrador judicial per a que cuidi l’empresa, per a que prengui les decisions adequades. En aquests casos es pren la mesura que s’anomena administració judicial.
iv) Fase de constrenyiment (a l’execució dinerària) (fase de apremio en castellà) - Realitzar els béns que tenim embargats en diner Pagar a l’executant A vegades ens podem saltar la realització de béns en líquid, i es pagui directament a l’executant, donant-li els béns.
Hem de tenir clar que només comença la fase de constrenyiment en el cas que: - o bé l’executat no hagi plantejat oposició; o en el cas que l’executat que si que hagi formulat oposició però l’oposició ha sigut desestimada mentre que no s’esclareixi l’oposició, no podrà començar la fase de constrenyiment.
En funció de quins béns s’han embargat la manera com es realitzaran en líquid o com es pagarà a l’executat pot variar (depèn del tipus de béns variarà la forma).
a) Entrega directa a l’executant: de totes les diferents opcions aquesta es la més simple, perquè es tracta d’això de pagar només a l’executant.
Quan el que s’embargui sigui: - una suma de diners en efectiu.
Saldos de comptes corrents o comptes bancaris de disponibilitat immediata.
Divises (quantitat de diners que no estan en la moneda en que s’ha de pagar el deute).
Saldos que estan en dipòsits o en comptes bancaris de disponibilitat a llarg termini, caldrà esperar a que venci el termini de dipòsit.
b) Venda en borsa o a través de notari Aquesta opció és l’adequada quan el que s’ha embargat són accions, valors, participacions que cotitzin en borsa, el que es farà serà vendre-les i es pagarà a l’executant.
Si són participacions d’una societat limitada, es mirarà el que diu als estatuts i s’haurà de seguir el que diu l’estatut, i si no diu res, es realitzarà a través de notari c) Subhasta pública (la més habitual).
Per tota la resta de béns, la manera de realitzar-los serà a través de la subhasta pública. Tot i que és un instrument que no és perfecte, inconvenient: els béns que es venen per subhasta pública es venen per un preu menor al preu de mercat.
Com funciona la subhasta: i) Avaluació dels béns, es fa a partir del preu de mercat que té i aquest serà l’avaluació Si es tracta d’un bé moble aquest valor serà el valor pel qual el bé sortirà a subhasta.
Si es un bé immoble, el secretari demanarà un certificat de les càrregues i gravàmens que té el bé immoble, i si té càrregues i gravàmens es descomptaran al preu de mercat. El valor d’aquesta resta serà el valor pel qual sortirà el bé immoble a subhasta.
Si el bé immoble està ocupat, s’ha de comunicar a aquelles persones i s’ha de demanar si l’ocupació és legal o no, aportant documents, etc.
ii) iii) Es convocarà la subhasta (actualment electrònicament), per poder participar qualsevol ha de depositar el 5% del valor del qual el bé surt a subhasta.
Qui fa la millor oferta es queda el bé. Sempre respectant uns mínims, per evitar que aquell bé no s’acabi venent per un preu mínim.
Si no s’adjudica a cap postor, hi ha l’opció que l’executant s’adjudiqui el bé per uns determinats percentatges.
Per exemple si es tracta de la habitatge habitual, l’executant se’l pot adjudicar del 70% del valor pel qual ha sortit ha subhasta.
Si no es habitatge habitual, se la pot quedar l’executant pel 50%. I si es tracta d’un bé moble, se’l pot adjudicar pel 30%.
Si el bé se l’acaba quedant l’executant, i no assumeix el valor del deute, encara hi haurà una part del deute que s’haurà de pagar. Si el valor és superior, la diferència l’haurà de consignar al dipòsit judicial.
Però si se l’adjudica un tercer, a la subhasta, restarà aquell 5% que va pagar inicialment.
En cas que sobrin diners es torna a l’executat.
d) Vies alternatives a la subhasta L’administració per a pagament, consisteix en que l’executant es queda temporalment el bé embargat, l’administra el cuida, etc., i amb els fruits que obté anirà pagant el deute.
Conveni de realització: es un conveni entre executant i executat el bé embargat. Fins i tot poden proposar el tercer a qui el podria interessar aquell bé.
Realització dels béns embargats per una persona o entitat especialitzada, es tracta de vendre el bé embargat però per part d’un tercer especialitzat. Per exemple: amb una obra d’art.
TERCERIES Poden tenir lloc a l’execució dinerària.
Les terceries són instruments que preveu la llei als tercers (aquelles persones que no participen a l’execució) per tal de poder defensar els seus interessos a l’execució. La manera que té de defensar, intervenir els seus drets i interessos és a través de les terceries. Tipus: a) Terceria de domini La interposa aquell tercer que veu que en una execució s’ha embargat un bé de la seva titularitat, (que es propietat seva), aquest tercer per defensar els seus interessos la via és presentar una terceria de domini.
La de plantejar davant el mateix jutjat que està tramitant l’execució. Procediment que s’ha de seguir per plantejar-ho: amb una demanda dirigida contra l’executant i també contra l’executat en cas que el bé està embargat i qui l’hagi proposar per embargar hagi sigut l’executat.
El petitum d’aquesta demanda es pretén només que s’aixequi l’embargament d’aquell bé. El jutge valorarà allò aportat pel tercer i decidirà si aixeca o no l’embargament.
Contestació, Vista oral, Resolució: a través d’una interlocutòria (auto), decidint si aixeca o no l’embargament.
L’interlocutor no decideix sobre la titularitat del bé.
Per a que es pugui interposar i guanyar has de poder acreditar que el tercer tenia el bé abans de que s’embargués, encara que no ho tingui inscrit al Registre.
SUPÒSITS diferents (no són supòsits de terceria de domini): 1) Un tercer adquireix, ho inscriu, es produeix l’embargament, i es produeix l’anotació preventiva  el registre no podria inscriure el bé perquè el tercer té inscrit el seu bé al Registre, per tant, quedarà protegit. Es produirà una terceria registral.
2) Un tercer adquireix, no inscriu, es fa l’embargament i després l’anotació preventiva  terceria de domini 1) Hi ha embargament, no hi ha anotació preventiva de l’embargament, però el tercer adquireix i inscriu al Registre. Com que l’embargament no està anotat, l’embargament s’haurà d’aixecar.
2) Es produeix l’embargament, després l’anotació preventiva, i el tercer adquireix  l’embargament es mantindrà i quedarà vinculat a l’execució. El tercer no estarà protegit perquè hi ha hagut anotació preventiva, per tant, no podrà ser de bona fe.
En els casos que hi ha una terceria de domini i el tercer ho guanya, perquè ha aconseguit demostrar que el bé és seu, el perjudicat en aquesta situació serà l’executant, perquè perd opcions per poder cobrar el seu crèdit.
L’executant en aquests casos per intentar que aquell bé torni a l’execució serà iniciar un procés declaratiu, on a la demanda el petitum de la demanda serà demanar que el jutge declari que aquell bé està dins de l’execució.
ACTIVITAT PRÀCTICA. TERCERIA DE DOMINI Al mes de febrer es dicta sentència ferma que condemna D a pagar a C una determinada quantitat de diner.
C demana l’execució de la sentència. El jutge dicta interlocutòria de despatx de l’execució contra D i el secretari acorda l’embargament d’un bé immoble que pertany a l’executat. Ambdues resolucions es van dictar durant el mes de juliol. Posteriorment, s’expedeix el manament judicial corresponent per tal d’obtenir l’anotació preventiva de l’embargament al Registre de la Propietat. I, en efecte, a finals de juliol es du a terme aquesta anotació preventiva.
Tanmateix, durant el mes de maig anterior, D va atorgar escriptura de compravenda d’aquest bé a favor de T.
D no té altres béns lliures d’embargament que siguin suficients per cobrir el crèdit de C.
Què pot fer T per defensar els seus drets? I el subjecte C? T hauria de interposar una demanda de terceria de domini, amb el petitum demanant que s’aixequi l’embargament, per tal de defensar els seus drets, perquè ell va adquirir el bé abans de que es realitzi l’anotació preventiva de l’embargament.
Es pot interposar una terceria de domini perquè l’embargament encara no s’ha embargat. El bé ja està en mans del tercer (i és necessari per interposar una terceria de domini).
C (executant) haurà de demostrar que l’adquisició per part de T no ha sigut amb bona fe, perquè D ja s’havia que hauria de fer front al deute interposat per sentència ferma (a febrer) i va vendre el bé immoble al mes de maig.
b) Terceria de millor dret És un mecanisme que preveu la llei pels tercers per a que puguin defensar els seus interessos.
El tercer al·lega que el seu crèdit contra el mateix deutor té preferència respecte al crèdit de l’executant.
S’encarregarà el mateix òrgan que està tramitant l’execució. Procediment: demanda, contestació, vista (on es practicaran proves) i el jutge resoldrà. La diferència amb la terceria de domini, és que la terceria de millor dret és resol amb sentència i hi ha efectes de cosa jutjada. Per tant, el jutge haurà de decidir si aquell crèdit que al·lega el tercer existeix i si té preferència.
Les dues terceries fan una tramitació d’un judici verbal, encara que la terceria de domini es resol amb una interlocutòria i no tindrà efectes de cosa jutjada.
EXECUCIÓ HIPOTECÀRIA És una execució dinerària especial. És un procediment d’execució de penyora o hipoteca. Encara que aquest procés s’utilitza més per hipoteques perquè és el que s’utiliza més.
Com que és una execució dinerària, se li apliquen les regles de l’execució dinerària.
Competència: l’òrgan que s’encarrega serà el jutjat de 1a instància on es troba la finca (immoble) hipotecada.
Objecte: només els béns sobre els quals recau l’hipoteca.
Es presenta la demanda executiva, és imprescindible que vagi acompanyada de l’escriptura pública, per tant, serà una execució amb un títol extra judicial. Ha de constar el preu de taxació de l’immoble i ha de constar el domicili del deutor i del creditor (per notificar les diverses resolucions). Es presenta la demanda i el jutge ha de decidir si despatxa o no despatxa l’execució.
Com que el títol executiu és contractual, el jutge abans de despatxar ha de comprovar si l’escriptura pública hi ha alguna clàusula abusiva, si hi ha una clàusula abusiva ha de prendre les decisions corresponents a l’hora de si despatxa execució o no: - Si hi ha clàusula abusiva: i la clàusula fonamenta l’execució: serà motiu suficient per denegar el despatx d’execució.
Si hi ha clàusula abusiva però no fonamenta l’execució, inaplicarà la clàusula però despatxarà.
Problema: el procediment declaratiu no provocava la suspensió de l’execució. Llavors mentre estaven resolent si és una clàusula abusiva o no, estan executant. I normalment primer acaba l’execució, i per tant, et feien fora de l’immoble, i després acabava el procés declaratiu dient o no si es abusiva, i et donaven una quantia econòmica per resarcir els danys.
Pel que fa als recursos, també hi havia un cert desequilibri, perquè abans de les reformes, el que preveia l’art.
695.4 LEC era que si el jutge estimava l’oposició en l’execució, l’executant si que podia posar un recurs d’oposició. Però si l’oposició en l’execució era desestimada, l’executat no podia interposar cap recurs.
En el primer cas dels motius que es poden al·legar per oposició a l’execució, va arribar a al TJUE amb la sentència de 14 març de 2013. El que interessa d’aquesta sentència són les conseqüències que va tenir en relació a l’execució hipotecària.
Es va resoldre que tal com està estructurada l’oposició en l’execució hipotecària, no és ajustat a les directives comunitàries, pel que fa al procediment va dictaminar que aquell sistema processal per oposar-se que estava previst no s’ajustava a les directives europees. Això v a provocar que aquest mateix any el legislador, i va introduir un nou motiu d’oposició i a partir d’aleshores, es podrà al·legar el caràcter abusiu, i en el moment de despatxar l’execució el jutge haurà de valorar si hi ha alguna clàusula abusiva (d’ofici) abans de despatxar o no.
Hi va haver una sentència que també va resoldre, STJUE de 17 de juliol de 2014. El TJ va considerar que aquest sistema desigualitari que no s’ajustava a la normativa europea, i va tenir la reacció corresponent al legislador espanyol que el mateix any va modificar l’apartat 4 de l’art. 695 i va a afegir la possibilitat que a l’executat quan se li desestima el recurs d’oposició quan a al·legat com a motiu el fet de que alguna de les clàusules podia ser abusiva, té la possibilitat d’interposar un recurs d’apel·lació si se li desestima.
Després de l’oposició, el procediment continua endavant. Aleshores es subhastarà el bé immoble, i amb els diners obtinguts, es pagarà a l’executant (entitat bancària) i aquí també hi ha problemes, perquè normalment a la subhasta no s’aconsegueixen els diners necessaris, i queda una part del deute encara per pagar.
A partir d’aquí el banc pot iniciar una execució dinerària per intentar cobrar aquests diners que han quedat pendents de pagar. I és en aquesta execució dinerària on s’aplica l’embargament dels sous. Es considera inembargable el salari mínim interprofessional, i un 50% més, més un 30% per cada membre de la unitat familiar, que tingui uns ingressos no superiors al salari mínim interprofessional.
Mesures per evitar la situació de seguir devent diners, després de l’embargament:  No són mesures que s’apliquen a tothom, han de concórrer uns requisits especials  Que no et desallotgin de l’habitatge per un termini de 2 anys després de l’execució, per gaudir d’aquesta suspensió hi ha uns requisits que s’han de complir: o Família nombrosa o Unitat familiar monoparental amb una càrrega o Unitat familiar on hi hagi un menor de 3 anys.
o Etc.
 Codi de bones pràctiques, on es poden acollir les entitats bancàries per voluntat, no és de compliment obligat. Per exemple, aquest codi intenta reestructurar el crèdit hipotecari, intentar adaptar les condicions de l’hipoteca a les condicions de la família.
o Adhesió al pagament, és altre mesura que està prevista al codi.
EXECUCIÓ NO DINERÀRIA Ens trobem que estem executant un títol executiu que obliga a una persona a fer una prestació o activitat diferent a l’entrega de diners.
Els títols executius que poden incloure aquest tipus de condemnes són:     Resolucions judicials Resolucions del secretari Laudes arbitrals Acords de mediació Una mateixa sentència pot incloure pronunciaments dels dos tipus: condemna d’entregar diners i condemna de fer alguna cosa.
En els casos d’execucions no dineràries s’intenta que es compleixi el que diu la sentència íntegrament, s’anomena execució in natura. Només en els casos que l’execució in natura no sigui possible, aleshores s’haurà de compensar econòmicament.
Casos que pot consistir una execució no dinerària:  Condemna a entregar una cosa diferent d’una suma de diners: Depèn del bé en que consisteixi les mesures seran diverses. Si és una cosa moble concreta i determinada, si el demandant no compleix amb el termini que se li marca, aleshores l’executant ha de demanar és que adopti totes les mesures necessàries per aconseguir aquest bé. Si no és possible, llavors es demanarà una compensació econòmica.
Si la cosa moble és indeterminat o genèric, l’executant té diverses opcions: pot demanar al secretari que adopti les mesures necessàries per aconseguir, o pot demanar que li autoritzin per aconseguir la cosa per ell mateix; o pot optar per demanar una compensació econòmica.
Si la cosa és un bé immoble, si això no es compleix voluntàriament, llavors això implicarà el desallotjament a la força. Si està ocupat no per l’executat sinó per tercers, dependrà de com puguin justificar la seva ocupació, si no tenen títol jurídic s’haurà de desallotjar, però si no tenen títol jurídic es podrà desallotjar igual.
 Condemna a un fer no personalíssim És a dir, que és fungible, vol dir que la sentència obliga a fer alguna cosa que no importa qui ho faci. El que es persegueix és que l’activitat es realitzi. Si no hi ha compliment voluntari, l’executant té possibilitats: Encarregar a un tercer la realització de la prestació, però a càrrec econòmicament per part de l’executat.
O bé, demanar la compensació econòmica.
 Condemna a un fer personalíssim No és indiferent qui ho faci. L’executant té opcions, si no es compleix voluntàriament: Demanar la compensació econòmica.
Pot demanar al jutjat que se li imposi a l’executant una multa per cada més d’incompliment. Amb una durada màxima d’un any. Sinó després, aleshores l’opció és la indemnització.
 Condemna a emetre una declaració de voluntat Si l’executat no compleix de forma voluntària: Si el jutge coneix el que ha de fer l’executat, li consten els elements essencials, el mateix jutge ho pot fer, i pot substituir el que hauria de fer l’executat. Però si el jutge no té tota la informació necessària, no pot executar, llavors,  Condemna a no fer L’executat fa aquella cosa que no ha de fer. L’executant pot demanar que es desfaci tot el que s’ha fet malament.
En cas de que no es pugui desfer, l’únic que li queda a l’executant és la compensació econòmica.
EXECUCIÓ PROVISIONAL No sempre es dóna. L’execució provisionals dóna quan executem una sentència que encara no és ferma (queda fora les interlocutòries, etc.) ha de ser una sentència que hagi un pronunciament de condemna, per tant, exclou les sentències declaratives i constitutives. Aquesta sentència per a que pugui executar-se ha d’estar pendent de recurs.
Per tant, requisits per l’execució provisional:  Sentència amb pronunciaments de condemna  Pendent de recurs, sigui quin sigui el recurs.
 Instància de part Sempre hi ha el risc que la sentència que s’està executant es revoqui. L’execució provisional comença per instància de part, el beneficiat en la sentència pot demanar l’execució i mai ho farà el jutge.
Execució definitiva és diferent, pels diferents tipus que poden.
Art. 525 LEC exclou determinades sentències d’execució provisional:      Sentències dictades sobre paternitat, maternitat, divorci, etc.
Sentències que condemnin a emetre una declaració de voluntat.
Sentències que declarin la nul·litat o caducitat de títols de propietat industrial Sentències estrangeres Pronunciaments indemnitzatoris d’aquelles sentències que declarin la vulneració de drets.
Tramitació de l’execució provisional: sempre hem de demanar al tribunal que s’ha encarregat de la 1a instància serà a qui hem de demanar l’execució provisional. Si volem executar la sentència de 2a instància, igualment ens haurem de dirigir al tribunal de 1a instància.
Es comença amb una demanda executiva (sol·licitant), la presentem davant el jutge competent i el jutge ha de decidir si despatxa o no execució. Ha de tenir en compte si es una sentència de pronunciament de condemna, haurà de comprovar que no ens trobem en cap supòsit de l’art. 525 LEC, i haurà de comprovar la legitimació de qui demana l’execució provisional.
Contra el no despatx d’execució és possible un recurs d’apel·lació i en cas que es despatxi l’execució l’executat no pot plantejar un recurs, perquè en el moment que se li notifica l’execució s’obrirà un termini per poder interposar un recurs d’oposició.
Causes d’oposició estan taxades: - - Si l’executant entén que l’execució provisional no compleix amb els requisits bàsics, a més declarar manca de legitimació.
Perquè l’execució li provocarà un perjudici irreparable: o En cas que sigui una execució dinerària, l’executat no es pot oposar a tota l’execució, l’únic a que es pot oposar és a determinats actes concrets a l’execució, en aquest cas ha d’oferir una alternativa. S’ha de referir a actuacions concretes. En les declaracions no dineràries es pot dur a terme l’oposició de tota l’execució.
Ja ha complert i per tant no cal començar l’execució Pot al·legar que entre executant i executat havien consensuat que no s’iniciaria l’execució provisional.
L’oposició s’ha de fer després del despatx d’execució i des del moment que se’t notifica el despatx comença el termini perquè pugui l’executat oposar-se. El jutge decidirà si estima o no.
Si hem executat provisionalment una sentència i resulta que el recurs pendent, es resol i revoca la sentència executada provisionalment. Llavors: - Si és una execució dinerària i la sentència que s’executa provisionalment és revocada, caldrà retornar els diners percebuts en concepte d’execució provisional, més una compensació pels danys i perjudicis que li han provocat a l’executat.
o - Si la revocació és parcial, és a dir, la sentència només revoca una part, el que s’haurà de retornar és la diferència.
Si l’execució és no dinerària, la sentència revocada caldrà realitzar totes aquelles actuacions per reposar la situació en el moment en que es va iniciar l’execució provisional i per tant, desfer tot el que es va fer. I també abonar una compensació pels danys causats.
Art. 524 LEC ACTIVITAT PRÀCTICA. EXECUCIÓ PROVISIONAL Supòsit 1. En un procés incoat per X contra Z es dicta sentència que estima la demanda de X i declara la nul·litat d’un contracte de compra-venda atorgat per ambdues parts. A més a més, condemna Z (venedor) a retornar a X (comprador) el preu de la venda que X havia abonat a Z. La sentència és recorreguda en apel·lació per Z. X pot demanar l’execució provisional d’aquesta sentència?    Sentència amb pronunciaments de condemna Pendent de recurs, sigui quin sigui el recurs.
Instància de part Com que compleix els requisits, hem de veure que el declaratiu on declara la nul·litat del contracte no es podrà executar provisionalment. Però el pronunciament de retornar el preu de la venda sí que es podrà executar provisionalment. És a dir, s’executarà parcialment.
Supòsit 2. En un procés de divorci, es dicta sentència que condemna D a pagar a C una pensió compensatòria de 800 euros mensuals. D apel·la la sentència. C demana i obté l’execució provisional d’aquesta condemna.
Però posteriorment la sentència ferma dictada en el procés revoca la condemna mencionada.
Quines conseqüències té per C aquesta revocació? La sentència és de divorci, i per tant, és una sentència constitutiva. L’art. 525 marca que aquest tipus de sentència no es pot executar de forma provisional, encara que a excepció, diu que tots aquells pronunciaments que regulin les relacions patrimonials si que es poden executar provisionalment.
Per tant, C haurà de retornar tots els diners que ha rebut per part de D, a més amb una compensació econòmica pels danys causats a D, per haver executat una sentencia provisional.
Supòsit 3. A instància de l’entitat C, es dicta sentència la part dispositiva de la qual conté, entre altres, el següent pronunciament: “Condemno S a la publicació íntegra de la part dispositiva de la sentència estimatòria a costa de la demandada en dos diaris de tirada nacional, així com en la pròpia portada de la pàgina web de la demandada, durant el termini de sis mesos, mitjançant link a la notícia, visible en la pàgina principal de la web XXXXX”. La demandada S interposa recurs d’apel·lació contra la sentència.
És possible l’execució provisional del pronunciament mencionat? Es tracta d’un pronunciament de condemna i per tant, es pot demanar la seva execució provisional. L’art. 525 no admet l’execució provisional en els pronunciaments indemnitzatoris no s’entén que es vulnera el dret a l’honor, intimitat... però en aquest cas no es tracta d’un procés indemnitzador, sinó que és una obligació de fer i per tant, es pot executar provisionalment.
Com que compleix els requisits, es podrà executar provisionalment. Un cop es despatxa execució, l’executat pot dir que això li crea un perjudici o un dany que després serà molt difícil de reparar i aleshores el jutge decidirà, però d’entrada sí que es executable provisionalment.
Supòsit 4. A petició de C, es despatxa execució provisional dinerària contra D per la quantitat total de 80.000 euros. S’embarga un compte corrent bancari del qual és titular D. En el termini legalment previst, D s’oposa a l’embargament d’aquest compte, i demana que, en substitució d’aquest embargament, se li embargui un bé immoble de la seva propietat. D al·lega i acredita que l’embargament del compte el deixa en situació de falta total de liquidesa. També acredita que l’immoble ofert per a l’embargament té un valor econòmic superior al de la quantitat reclamada en l’execució.
El jutge ha d’estimar l’oposició formulada per D? En una execució dinerària, l’executat pot oposar-se a actuacions concretes si creu quela mesura adoptada li és més perjudicial que una altra que ell proposa.
...