Seminari 1: El teixit conjuntiu dens (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 03/03/2016
Descargas 8

Vista previa del texto

HISTOLOGIA: SEMINARI 1 Mònica Girona 1r de Bioquímica EL TEIXIT CONJUNTIU DENS: El teixit conjuntiu és el teixit més abundant i més amplament distribuït de l’organisme. Està constituït per: les fibres extracel·lulars (responsables de la força i resistència) i les cèl·lules, que estan immerses en una substància fonamental amorfa (SFA). En contrast amb els epitelis, els teixits conjuntius no es troben sobre superfícies lliures i, en general, estan molt vascularitzats i inervats (tenen moltes terminacions nervioses).
En funció de l’organització de les fibres que el constitueixen, el teixit conjuntiu es classifica en: teixit regular, que al seu torn pot ser lax o dens, segons la quantitat de fibres que el formin, i teixit irregular.
✤ Teixit conjuntiu dens (o fibrós): Característiques • Posseeix una alta quantitat de fibres, motiu pel qual se’l coneix amb el nom de teixit fibrós. Aquesta concentració elevada de fibres és l’encarregada de fer que aquest teixit ofereixi una gran resistència a forces tensores i a pressions, i que serveixi de protecció per a altres • Constitueix un tipus de teixit conjuntiu poc abundant en comparació amb el teixit conjuntiu lax.
• Es tracta d’un teixit molt ric en fibres, sobretot de col•lagen tipus I, que tot i conferir-li menys flexibilitat, si que li permet ser molt resistent a les traccions.
• Està constituït per cèl•lules molt disperses, els fibroblasts, que s’encarreguen de la síntesi de tots els elements que conformen la matriu extracel•lular (MEC).
Funcions • Sosté mecànicament els teixits gràcies al seu component fibrilar.
• S’encarrega del suport estructural i de la resistència d’altres òrgans i teixits.
• Té capacitat de deformar-se i tornar a la posició inicial gràcies a les fibres d’elastina, tot i que les fibres de col•lagen limiten aquest estirament i eviten que el teixit s’esquinci. Tot i ser menys flexible que el teixit conjuntiu lax, no és un teixit rígid.
• Participa en la resposta immunitària primària i en la segregació d’hormones.
• Nodreix teixits avasculars. Ex. el pericondri, que nodreix les fibres de cartílag.
• Emmagatzema gran quantitat de proteïnes.
El teixit dens regular està constituït per fibres de col•lagen tant de tipus I com de tipus II (65-80% pes sec), per fibres d’elastina i per fibroblasts. Ambdós tipus fibrilars estan formats per proteoglucans i aigua i tenen una ordenació determinada en l’espai. En aquest cas, les fibres de col•lagen estan molt compactades i orientades en la direcció de les forces. Els fibroblasts formen feixos paral•lels.
HISTOLOGIA - BIOQUIMICA 1 HISTOLOGIA: SEMINARI 1 Ubicació • Tendó: és una part del múscul estriat, de color blanc, de consistència forta i no contràctil, constituït per fibres de teixit connectiu, que s'agrupen en feixos paral•lels. Els tendons estan formats per teixit connectiu dens. Els feixos de fibres que el formen es troben entrellaçats per teixit connectiu dens irregular no modelat que reben el nom de peritendó. Les cèl•lules de teixit conjuntiu que constitueixen els tendons s’anomenen tendinòcits i tenen dues parts diferenciades: l’epitendó, càpsula de teixit prim, i l’endotendó, extensió de l’epitendó.
• Lligament: és l’estructura anatòmica que uneixen als ossos entre si, en les articulacions. El lligament es compon de teixit connectiu fibrós, d'una naturalesa similar a la dels tendons. Aquest teixit es troba estructurat en fibres elàstiques que es disposen irregularment i que estan compostes per col•lagen. Al seu torn, en aquesta estructura hi ha fibres ondulades que contribueixen de forma significativa a la seva resposta no lineal a un esforç aplicat de tensió.
• Aponeurosi: són capes de tendons plans, amples i allargats, histològicament similars als tendons i però que són nodrits pels vasos sanguinis i els nervis. Les seves fibres de col•lagen es troben formen vàries capes i s’orienten amb un angle de 90° les unes respecte de les altres, són perpendiculars.
• Còrnia de l’ull: és la part anterior de la corneosclera. Correspon exactament al 1/6 anterior de l’ull té les següents característiques: està consituïda per fibres de col•lagen de tipus I que li aporten un diàmetre uniforme. Aquesta presència de fibres és molt més abundant que no pas la concentració de fibroblasts en aquest teixit, i la seva disposició és orientada en posició ortogonal. Està poc vascularitzada, per la qual cosa és transparent.
Teixit conjuntiu dens regular El teixit regular i l’irregular es diferencien principalment en la disposició de les seves fibres, ja que el teixit conjuntiu dens irregular, per exemple, té les seves fibres disposades en moltes direccions, una característica que respon principalment a la funció que aquest teixit realitza, si es té en compte que ha de suportar moltes més forces que no pas el teixit conjuntiu dens regular. Així doncs, tenir les seves fibres disposades en totes les direccions possibles fa que a l’hora de resistir a una força tensora el teixit no s’esquinci, donant molt més joc a l’estirament d’aquest.
1. El teixit conjuntiu dens irregular: El teixit conjuntiu dens irregular està constituït exclusivament per un tipus cel•lular: els fibroblasts, i presenten molt poca substància fonamental amorfa (SFA) degut al poc espai disponible entre les fibres. Es troba principalment localitzat a la dermis i a la càpsula de Glisson del fetge. En la dermis, les funcions són lleugerament més àmplies, ja que s’encarrega de la nutrició, de la termorregulació, de l’estructura i de la protecció mecànica i química de l’epidermis. Per altra banda, una de les funcions que també té aquest tipus de teixit és la diferenciació cel•lular.
HISTOLOGIA - BIOQUIMICA 2 HISTOLOGIA: SEMINARI 1 Mònica Girona 1r de Bioquímica 2. El teixit conjuntiu elàstic: Es tracta d’un tipus de teixit conjuntiu dens, caracteritzat per la seva constitució de fibres elàstiques o d’elastina entre les quals s’hi troben els fibroblasts aplanats. S'encarrega de recobrir òrgans buits i des de dins dels quals hi actuen pressions. Ex. artèria aorta del cor.
Aclariments: • La dermis està formada per una capa superficial de teixit conjuntiu lax i una capa profunda de teixit conjuntiu dens. Com que el teixit conjuntiu protegeix però també nodreix l’epidermis és lògic trobar més cèl•lules que fibres en el teixit superficial (el conjuntiu lax), per tal de permetre la difusió.
• Els lligaments estan formats per fibres de col•lagen I que formen feixos gruixuts i que li donen una forma ondulatòria característica quan es troben en repòs. Ara bé, els lligaments no s’esquincen gràcies a la presència de desmosina i isodesmosina. També trobem un tipus de lligaments, anomenats groguencs, que són molt més elàstics i que es poden trobar a les cordes vocals i a la columna vertebral.
HISTOLOGIA - BIOQUIMICA 3 ...