Tema 3. Processos de degradació (2010)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 3º curso
Asignatura Gestió i Conservació dels sòls
Año del apunte 2010
Páginas 4
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. PROCESSOS DE DEGRADACIÓ 1.1. Principals processos de degradació de sòls a escala mundial 1. Erosió hídrica (Mg/ha/any):  Laminar i en xarargalls  Barrancs, badlands  Moviments en massa 2. Erosió eòlica (Mg/ha/any) 3. Salinització (dS/m/any) 4. Degradació física (g/cm3/any): degut a compactació, perd porositat-> mal airejament i poca retenció d’aigua. Més densitat aparent 5. Degradació biològica (%/any): Disminució del contingut d’humus. El principal indicador de la vitalitat del sòl és la quantitat de mo que té.
6. Degradació química:  Acidificació(%/any)-> menys increment de saturació de bases. pèrdua progressiva de nutrients, substituïts per protons o alumini provinents de les aigües de pluja.
 Contaminació (ppm/any)-> (difusa) ha agafat més importància en quant a legislació 1.2. Alguns problemes importants del sòl Erosió, pèrdua de m.o., contaminació local i difusa, pavimentació, compactació, reducció de la biodiversitat, salinització, inundacions i esllavissades.
1.3. Formació versus degradació de sòls La formació depèn dels factors següents: La degradació és el desequilibri d’aquests agents.
Un sòl madur es troba en equilibri en aquestes condicions, però si alguna varia el sòl s’ha de tornar a ajustar.
1.4. Agents que intervenen en la degradació dels sòls Els principals agents de degradació són l’agressivitat climàtica i les accions antròpiques.
Resistència (vulnerabilitat) del sòl Resiliència (capacitat de regeneració) 1.5. Avaluació de l’estat de degradació Mesura del nivell de degradació actual o potencial d’un sòl per a cada tipus d’ús que tingui o que se li vulgui donar.
  Degradació actual: degradació mesurada o estimada en un moment determinat per a cada tipus de sòl, s’expressa com a taxa de degradació actual.
Risc de degradació: o degradació potencial prevista en funció de determinades condicions medio-ambientals o d’utilització del sòl.
1.6. Qualitat del sòl Es pot definir com la aptitud del sòl per a realitzar múltiples funcions.
Indicadors de la qualitat del sòl Són necessaris per conèixer l’estat del sòl en front a un determinat ús o pertorbació.
Físics Gruix del sòl o dels horitzons Estabilitat de l’estructura Permeabilitat hidràulica Textura Químics Nivells de nutrients Elements potencialment tòxics C.I.C pH i saturació del complex de canvi Biològics Nivell de m.o.
Activitat respiratòria Biomassa microbiana Activitats enzimàtiques Tests ecotoxicitat Funcions del sòl Índex biològic de capacitat de càrrega de contaminants “Dosis ecològica”: concentració d’un contaminant en el sòl que disminueix l’activitat microbiana en una determinada proporció respecte el control.
EC50= concentració de contaminant que redueix un 50% l’activitat microbiana o un determinat paràmetre relacionat amb aquesta.
En el cas del Zn-> EC50 de 100 a 300 mg/kg de Zn en el sòl.
Els indicadors físics i químics són més senzills de mesurar però no consideren les interaccions entre components del sòl en l’avaluació dels efectes dels contaminants.
Taxes de degradació tolerables Són aquelles que permeten un ús sostenible del sòl sense interferir en les seves funcions.
Menor o igual que les taxes de formació o de regeneració natural del sòl.
Concepte de vida útil d’un sòl front una taxa de degradació: Temps en què un sòl romandrà productiu afectat per una determinada taxa de degradació.
Criteris orientatius per avaluar el grau de degradació dels sòls Degradació química Degradació física (densitat aparent, g/cm3/any) %canvi Degradació biològica (disminució contingut humus) % any ...