Autoevaluacions sang i immunitat; respostes (complet) (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 07/12/2014
Descargas 52
Subido por

Vista previa del texto

En relació als valors normals d'un hemograma indiqui la resposta FALSA: a. El valor normal de limfòcits en la formula leucocitària o recompte diferencial de leucòcits és del 20-40% b. Els valors normals del recompte d'hematies en una dona són de 4,5 - 5,6 x 106 /μl c. Els valors normals del recompte de plaquetes en una dona són de 50.000 - 90.000 /μl d. Els valors normals d'hematòcrit en els homes son de 40-54% Text de la pregunta La resposta immunitària típica davant una infecció bacteriana és la/l' INFLAMACIÓ. La inflamació és caracteritza per una àrea calenta, edematosa, vermellosa i dolorosa.
L'entrada d'un bacteri en el nostre organisme desencadena l'augment de l'activitat del sistema de complement el qual per un mecanisme de QUIMITAXI atrau més leucòcits cap a l'àrea inflamada.
El complement també facilita la fagocitosi de bacteris encapsulats mitjançant la OPSONITZACIÓ.
Per acció del complement mastòcits i basòfils es degranulen alliberant substàncies vasoactives com la HISTAMINA. Finalment, la cascada de complement acaba formant EL COMPLEX D’ATAC DE MEMBRANA que condiciona la destrucció del bacteri no encapsulat. Els bacteris no encapsulats poden ser directament fagocitats per ELS MACRÒFAGS.
En les infeccions bacterianes també s'activa la resposta immunitària adquirida, de tal manera que si hi ha anticossos circulants contra el bacteri, aquests poden actuar com OPSONINES o neutralitzar les toxines bacterianes.
Relacioni les següents cèl·lules o mediadors químics amb la seva funció o mecanisme d'acció.
Complex d’atac de membrana  proteïna del porus de membrana formada per proteïnes de complement.
Interleucina-1  citocina alliberada pels macròfags que indueixen febre.
Macròfags  cèl·lules presentadores d’antígens.
Perforina  Proteïna del porus de membrana formada per les cèl·lules NK i limfòcits T.
Basòfils i mastòcits  Citocines alliberades pels limfòcits T.
Linfocines  citocina alliberada pel limfòcit T.
Neutròfils  granulòcit.
Limfòcits T citotòxics  cèl·lula citotòxica Anticossos  proteïnes plasmàtiques secretades per les cèl·lules plasmàtiques.
Limfòcits NK  cèl·lula citotòxica.
Trieu-ne una: La ----- és l'enzim que converteix ------ en -----.
a.
b.
c.
d.
Serotonina/ Fibrina / Tromboplastina tissular.
Fibrina / Plasminogen / Plasmina.
Trombina / Fibrinògen / Fibrina.
Plasmina / Factor tissular / Fibrina.
Text de la pregunta En la formació del tap plaquetari, el FACTOR ACTIVADOR PLAQUETÀRI (PAF) alliberat per les plaquetes ajuda a convertir els fosfolípids plaquetaris en TROMOBOXÀ A2, el qual activa L’AGREGACIÓ PLAQUETAR. Les cèl·lules endotelials no lesionades sintetitzen PROSTACICLINA i secreten ÒXID NÍTRIC els quals inhibeixen l'adhesió plaquetaria en els vasos sans.
Indica l'opció FALSA: a. Els glòbuls vermells no consumeixen ATP.
b. La cèl·lula mare mieloide dóna lloc, entre d'altres, als eritròcits.
c. Per a la síntesi d'hemoglobina ens cal entre d'altres compostos, Fe3+.
d. El reticulòcit és la forma immadura de l'eritròcit.
En relació als hematies, indiqui la resposta FALSA: a. Els antígens de membrana del sistema A-B-0 i Rh són els que provoquen les reaccions transfusionals més freqüentment.
b. En relació al sistema Rh, l'antigen D és el més prevalent en la població i el més antigènic.
c. Tenen molècules de CMH tipus I a la membrana cel·lular.
d. Si no tenen ni els aglutinògens A ni els B, la sang serà del grup 0.
Indiqui quin dels següents processos donaria lloca a una immunodeficiència més greu: a. falta d'anticossos IgG.
b. falta de cèl·lules T col·laboradores.
c. falta de neurotròfils.
d. falta de cèl·lules B.
En resposta a una infecció bacteriana es produeix una resposta inflamatòria que comporta les següents canvis EXCEPTE: a. Augment de l'activitat dels fagòcits: macròfags i neutròfils.
b. Activació de limfòcits T citotòxics.
c. Activació del sistema de complement.
d. Activació de limfòcits B, en una primera infecció per el bacteri.
En relació a la resposta immunitària, indiqui la resposta FALSA: a. Els limfòcits T col·laboradors activen la producció d'anticossos per part dels limfòcits B.
b. Els limfòcits B tenen molècules del CMH-II a la seva membrana.
c. Els limfòcits T col·laboradors secreten limfoquines en resposta al reconeixen del complex antigen - CMH-I.
d. Els hematies no tenen molècules del CMH-I a la seva membrana.
Relacioni la definició amb el concepte: Proteïna plasmàtica que transporta ferro  Transferrina.
Percentatge de GV en el volum de sang total  hematòcrit.
Activa la transcripció del gen de la EPO  factor induïble per hipòxia (HIF-1).
Lloc on es produeix l’eritropoesi en adults  moll de l’os Prové de la degradació del grup hemo de l’Hb  Bilirubina.
Proteïna del fetge que emmagatzema ferro  Ferritina.
Lloc on es fagociten i es retiren de la circulació els GV  Melsa.
Proteïna transportadora d’oxigen  Hemoglobina.
Cèl·lula precursora de l’eritròcit que ja ha perdut el nucli però encara té aparell de golgi i mitocondris  Reticulòcit.
Indiqui quina de les següents afirmacions explica una diferència entre immunitat activa i immunitat passiva: a. En la immunitat activa la resposta és immediata (en hores).
b. En la immunitat activa hi ha una exposició directa a patògens específics.
c. En la immunitat passiva hi ha una exposició a antígens específics.
d. En la immunitat passiva la durada de la resposta immunitària és prolongada (mesos -anys).
Indiqui quina de les molècules següents pot opsonitzar antígens: a. IBradicinina.
b. Anticossos.
c. Interferó d. Histamina.
Davant una infecció viral l'organisme actua mitjançant mecanismes de defensa intracel·lular.
Relacioni les descripcions amb el tipus de cèl·lula o molècula química: Pirogen  interleucina-1.
Citocina antiviral  interferó.
Actuen com opsonines, revestint les partícules virals per a facilitar-ne la fagocitosi  anticossos.
Reconeixen el complex antigen viral i molècula CMH tipus I de les cèl·lules del nostre organisme infectades i les destrueixen  limfòcits T citotòxics i NK.
Enzims citotòxics que indueixen l’apoptosi  granzimes.
Citocina que ocasiona vasodilatació, augment de la permeabilitat capil·lar i broncoconstricció  histamina.
Fagociten virus i inserten fragments de l'antigen viral a les molècules CMH classe II de la seva membrana  Macròfags.
S'uneixen al complex l'antigen viral - molècules CMH tipus II de les cèl·lules presentadores d'antigen  limfòcits T col·laboradors o helper.
Indiqui quins són els leucòcits menys abundants a la sang perifèrica: a. basòfils.
b. neutròfils.
c. limfòcits.
d. monòcits.
La primera fase de l’hemostàsia és la: a. vasoconstricció.
b. activació de les plaquetes.
c. formació del tap plaquetari.
d. coagulació.
L’antitrombina III és un factor: a. procoagulant.
b. anticoagulant.
c. cofactor.
d. fibrinolític.
Per a la síntesi de glòbuls vermells, ens cal: (indica la falsa) a. ferritina.
b. àcid fòlic.
c. ferro d. Vitamina B12 Totes les següents substàncies químiques són opsonines EXCEPTE: a. proteïnes de la fase aguda.
b. proteïnes del complement.
c. anticossos.
d. bradicinina.
Indiqui quina de les següents no és una limfocina secretada pels limfòcits T col·laboradors o Helper activats: a. interleucines.
b. perforina.
c. interferó gamma.
d. factors estimulants de colònies.
En relació als aglutinògens i a les aglutinines, indiqui la resposta FALSA: a. A la superfície dels hematies humans hi ha més de 100 aglutinògens diferents.
b. Els individus del grup sanguini 0 tenen aglutinines anti A i anti B circulant pel plasma.
c. Els individus del grup sanguini A tenen aglutinògens anti B circulant per plasma.
d. El individus del grup AB tenen aglutinògens A i B a la superfície dels seus eritròcits.
Omple: Els neutròfils són el tipus de leucòcits més abundants a la sang perifèrica, i s'originen a partir de la cèl·lula mare MIELOIDE. En la fórmula leucocitària normal representen entre el 50-70%.
Un augment a sang perifèrica de neutròfils en banda és un signe de INFECCIÓ BACTERIANA AGUDA. Els neutròfils i els macròfags són FAGOCITICS. Les/els BASÒFILS. contenen grànuls amb histamina i heparina, mediadors químics de la inflamació.
Relacioni la definició dels següents conceptes: Lloc de formació de les cèl·lules de la sang durant el període embrionari precoç (2n trimestre intrauterí)  fetge i melsa.
Citocina que estimula la síntesi de plaquetes  Trombopoetina.
Part líquida que s'obté al centrifugar sang total  Plasma.
Els factors que regulen la leucopoesi  factors estimulants de colònies.
Proteïnes que representen el 60% del total de les proteïnes plasmàtiques  albúmines.
Transporta oxígen en sang  Glòbul vermell.
Part líquida que s'obté al deixar reposar sang total en un tub d'assaig sense anticoagulant  Sèrum.
Leucòcit més abundant en la sang perifèrica que augmenta en infeccions bacterianes  neutròfil.
Lloc de formació de les cèl·lules de la sang entre las 3-6 setmanes de vida intrauterina  sac vitel·lí embrionari.
Precursor de les plaquetes  megacariòcit.
Proteïnes del plasma sintetitzades per les cèl·lules plasmàtiques  Immunoglobulines.
Citocina que estimula la síntesi d'eritròcits  eritropoetina.
Indiqui quins dels següents factors ocasionen vasoconstricció (més de 1 resposta és correcta): a. Factor activador plaquetari.
b. Fosfolípids plaquetars.
c. Tromboxà A2 d. Colagen.
e. ADP.
f. Serotonina.
En relació a la immunitat humoral, indiquin la resposta FALSA: a. Implica a anticossos.
b. Implica a cèl·lules T col·laboradores.
c. Pot proporcionar immunitat passiva quan es transfereix d'una persona a una altra.
d. Implica limfòcits B de memòria.
En relació a la immunitat, indiqui la resposta FALSA: a. Les cel·lules natural-killer alliberen granzima que afavoreix l'apoptosi.
b. L'alliberació d'interleucina-1 per part dels macròfags indueix l'aparició de febre.
c. Els antigens virals són fagocitats per macròfags i presentats als limfòcits T col·laboradors associats a les molècules CMH classe I.
d. Les cèl·lules T citotòxiques alliberen una proteïna que ocasiona porus a les membranes cel·lulars anomenada perforina.
Relacioni les descripcions amb el tipus de cèl·lula: Quan s’activen alliberen limfocines que activen els macròfags  limfòcits T col·laboradors.
Quan s’activen es diferencien en cèl·lules plasmàtiques i sintetitzen anticossos  limfòcits B Quan s’activen alliberen limfocines que activen la proliferació i diferencació dels limfòcits B  limfòcits T col·laboradors.
Alliberen perforina i granzimes  limfòcits T citotòxics.
Fagociten i presenten als antígens estranys associats al CMH II  macròfags.
Reconeixen antígens estranys associats a molècules del CMH I a la membrana de cèl·lules infectades per virus  limfòcits T citotòxics.
Estan programades per a reconèixer antígens amb els que hi ha tingut contacte  limfòcits T i B de memòria.
Quan s’activen alliberen factors estimulants de les colònies que augmenten la producció de leucòcits  limfòcits T col·laboradors La vitamina K...
a. és un anticoagulant.
b. participa en l’activació de les plaquetes.
c. és necessària per la síntesi dels factors de coagulació.
d. és un cofactor de la cascada de coagulació.
Quin d’aquest compostos és un factor anticoagulant...
a. Heparina.
b. Ca2+ c. Vitamina K d. Plamina.
Indiqui si l'enunciat és vertader o fals: La presencia d'aglutinines en el plasma contra el sistema ABO es degut al pas d'eritròcits a través de la placenta  Fals La diferència entre aglutinines i aglutinògens és que les aglutines són anticossos i els aglutinògens són antígens de la membrana dels eritròcits  Verdader En una transfusió de sang, si la sang del receptor i del donant és incompatible, les aglutinines del donant reaccionen contra els aglutinògens del receptor  Fals Si l’aglutinogen tipus A no està present en els eritròcits, en el plasma apareixen aglutinines anti-A  Verdader Si no hi ha hagut contacte de sang previ, un individu Rh negatiu no té anticossos anti-Rh en el plasma  Verdader Si la sang del donant i el receptor són incompatibles es produirà una reacció transfusional per aglutinació dels eritròcits de la sang donant  Verdader Tria la correcta: 1. La diferència entre plasma i sèrum és que en el plasma hi ha presència de proteïnes de coagulació.
2. La composició del plasma i el líquid intersticial es igual excepte pel que fa a la concentració de proteïnes.
3. Les proteïnes més abundants en el plasma són la família de les albúmines i la seva funció principal és .
Completa: L'eritropoesi és el procés de SÍNTESI dels glòbuls vermells. És un procés que està regulat per un sistema de retroalimentació NEGATIVA on el dèficit d'oxigen tissular (hipòxia) estimula secreció de ERITROPOETINA en el RONYÓ, que estimula la síntesi de glòbuls vermells al MOLL DE L’OS.
Omple La via extrínseca s'activa quan els teixits lesionats exposen el factor tissular.
La via intrínseca s'activa per l'exposició del col·làgens del vas lesionat i l'activitat de determinades proteïnes plasmàtiques. En la coagulació hi participen els factors de la coagulació molts d'ells sintetitzats al fetge excepte Ca2+ Trobarem aglutinines anti A i anti B en el plasma d'una persona que és...
a. del grup sanguini A b. del grup sanguini 0 c. del grup sanguini B.
d. del grup sanguini AB.
Indiqui quina de les següents opcions és CORRECTE respecte la formació i destrucció dels eritròcits: a. La transferrina és la proteïna que s’uneix al Fe3+ especialment en cèl·lules hepàtiques i constitueix el reservori de ferro per al nostre organismo b. La ferritina és la proteïna plasmàtica que transporta el Fe3+ en sang.
c. El fetge degrada i metabolitza els gastats.
d. La bilirubina és la porció no fèrrica del grup hemo, un pigment que s’elimina en part per la orina i en part per les femtes.
L'hematopoesi té lloc en els següents òrgans o localitzacions EXCEPTE: a. el fetge.
b. la melsa.
c. el sac vitel·lí embrionari.
d. la medul·la òssia groga.
Relacioni els resultats de la tipificació sanguínia amb el grup sanguini: Els eritròcits han aglutinat al posar-hi serum anti A, serum anti B i serum anti-Rh  Els eritròcits han aglutinat amb el serum anti-A però no amb el serum anti B ni amb el serum anti Rh  Els eritròcits han aglutinat al posar-hi serum anti A, serum anti B però no amb el serum anti-Rh  Els eritròcits han aglutinant amb el serum anti B i anti Rh, però no amb el serum anti-A  Els eritròcits no han aglutinat ni al posar-hi serum anti A i ni amb el serum anti B, però si amb el serun anti Rh  Els eritròcits han aglutinat al posar-hi serum anti A, serum anti B i serum anti-Rh  Els eritròcits han aglutinant amb el serum anti B i anti Rh, però no amb el serum anti-A  ...