Tema 4 part 1 Dret romà udl (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret Romà
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: LA FAMÍLIA ROMANA I EL DRET SUCCESSORI I.
Configuració de la família romana 1. Família agnatícia: Predomina aquesta organització fins al final de la República.
És el sotmetiment de varies persones a la patria potestas de un paterfamilias comú.
2. Família gentilícia: Va desaparèixer a començaments de la República (“509 a.C”) perquè la família gentilícia feia les funcions d’Estat i d’organització política.
El cap de la família és el patergentis que compartia la propietat comuna o col·lectiva (hi ha havia un consorci). Per una norma de les XII Taules es va poder dividir el patrimoni familiar, i va aparèixer la propietat privada.
3. Família cognatícia: Predomina a partir de finals de la República.
Aquella que depèn dels vincles sanguinis (“família biològica”).
El fill emancipat, gràcies al pretor, és té en compte en el dret d’herència pel vincle sanguini.
4. Parentiu per afinitat: S’estableix una relació entre el marit i la família biològica de la dona, o al revés, la dona amb la família biològica del home (“família política”).
II.
Còmput del parentiu 1. Finalitats S’utilitza en matèria matrimonial, successòria, i en la tutela.
El parent agnat més pròxim serà hereu.
2.
Concepte de grau i línia El grau és la mesura per saber la proximitat del parentiu.
La línea pot ser directa o colateral: La línea directa, està formada per ascendents i descendents.
La línea colateral, relaciona dos persones que provenen d’un progenitor comú.
Es va establir que no es podia casar en graus de 3 o menors (tiet-neboda).
III.
El matrimoni 1. Concepte No es basava en rituals, ni formalismes, és a dir, no hi havia presència de sacerdots o magistrats.
- Segons Ulpià: “Unió lliure d’un home i una dona dirigida una unitat de vida”.
L’essència del matrimoni la constitueix el consentiment, no la còpula carnal (és a dir, la consumació del matrimoni). Posa èmfasi en la seva definició que el consentiment ha de ser lliure.
2. Elements que conformen el matrimoni romà - Affectio maritalis és la voluntat o consentiment intern.
- Honor matrimonii són les evidències / senyals que donaven honorabilitat al matrimoni.
3. Requisits per contreure matrimoni vàlid: Capacitat jurídica, capacitat física i consentiment - La capacitat jurídica o conubium era poder contraure matrimoni jurídic en l’ordenament romà. Això suposa que el matrimoni està en possessió del status libertatis i el status civitatis.
El contuberni era una relació entre plebeu i romà. Anteriorment, estaven exclosos del matrimoni, però a partir de la lex Canuleia (445 a.C) va existir el conubium entre patricis i plebeus, i es podien casar.
La Lex Iulia , en època d’Octavi, va regular i limitar el patrimoni.
- Capacitat física, a partir de la pubertat es permet el matrimoni legítim.
- S'ha de donar el consentiment dels dos que és lliure. Si els contraents estan sota potestat (alieni iuris) és necessari el consentiment del paterfamilias.
I.
La successió hereditària 1. Concepte Conjunt de normes que regulen la destinació dels béns (deures) d’una persona després de la seva mort.
És universal, engloba tots els béns i drets del causant. L'hereu es col·loca en la posició del causant.
La successió hereditària és una successió mortis causa, és a dir, els efectes tenen lloc després de la mort de la persona, a títol universal.
La successió inter vivos a títol universal: Transmissió en bloc de la totalitat dels drets i deures Per exemple, a l’adopció de persones sui iuris o independents, tot el patrimoni passa al paterfamilias adoptant). P.e, quan la dona es casa el seu patrimoni passa a mans del marit o paterfamilias del marit.
La disposició mortis causa a títol particular: Consisteix en què el testador atribueix una o vàries coses a una persona determinada. Per exemple, un llegat a favor de una persona per deixar-li uns béns.
La disposició inter vivos a títol particular: La venda o donació d’una cosa a una altra persona.
1. Objecte El patrimoni hereditari s'anomena "as" i es divideix en quotes hereditàries, segons el que hi ha disposat en el testament o el que preveu l'ordenament jurídic, quan hi ha més d’un hereu les quotes seran iguals.
Quan una persona hereta comporta dues conseqüències: 1. La confusió dels dos patrimonis (causant i hereu).
2. La responsabilitat il·limitada de l'hereu. No solament respondrà amb els béns de l’herència sinó també amb els seus deutes.
2. Pressupòsits 1) Hi ha d’haver una mort i la persona que mort ha de tenir capacitat de fer testament.
2) L'hereu ha de ser capaç d'heretar.
3) La delació és l'oferiment o crida als hereus en base a un testament o successió Ab intestato (quan no hi ha testament, no es vàlid o els hereus no l’accepten).
4) Addició (additio) és l’acceptació o rebuig de l’herència.
3. Successió intestada Es dóna quan no hi ha testament o és invàlid. En les XII Taules les persones eren cridades segons un ordre de preferència per a la crida d’hereus: 1. Si eren els sui heredes (o hereus necessaris).
2. En cas que no hi hagi cap sui heredes, els agnats col·laterals més pròxims (els que juntament amb el causant estaven sota la mateixa patria protestas, és a dir, els germans).
3. En cas que no hi hagin germans, es passa a la família gentilícia.
4. Successió testamentària: El testament i formes del testament El testament és un acte unilateral (una persona la que fa una manifestació de voluntat) mortis causa (existeix a partir de la mort de la persona) de caràcter personalíssim (únicament el testador pot expressar la seva voluntat, no hi han representants legals ni voluntaris) i lliurament revocable (es pot modificar en qualsevol moment abans de la mort) que es basa en instituir un o varis hereus.
- Ulpià diu que: “el testament es una manifestació de la nostra voluntat conforme al dret davant testimonis, de manera solemne, perquè valgui després de la nostra mort”.
- Modestí ho defineix de la mateixa manera, però diu que no inclou de forma solemne ni davant de testimonis. S'adapta a la generalitat de tots els testaments.
! Testamentum Calatis Comitics (s’ubica en la Monarquia) ! Testamentum in procintu ! Testamentum oes et libram (Testament del bronze i la balança) ! El testament pretori A partir del s. V d.C hi ha el testament escrit que potser tancat o obert ! El testament oral ! El testament Hològraf ! Els testaments públics, s’aixeca acte i el document s’arxiva com a oficial.
- Testament Apud Acta conditum: Testament públic realitzat davant de l'autoritat judicial o municipal.
- Testament Principi Oblatum: Testament públic que consisteix en una declaració de voluntat davant de l'emperador (el document públic s'arxiva).
! Els testaments especials: - Testament militar - Testament dels cecs - Testament en el camp - Testament de malalt contagiós   ...