Tema 3 - Introducció a les relacions internacionals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Profesor C.G.
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 31/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

04/10/2016 TEMA 3 EL PODER BLOC 1. Definició del poder: -—Hi ha moltes maneres de definir “el poder”, però la més bàsica és: la capacitat d’un actor per a fer que un altre actor actuï de forma diferent a com ho hauria fet de no intervenir el primer. En d’altres paraules, és la capacitat d’un actor de modificar la conducta dels altres actors; consisteix en la capacitat d’exercir influència. Així, el poder sempre és una relació entre dos o més actors.
—Per tenir poder has de tenir recursos i habilitats. Hi ha dos tipus de recursos de poder: 1.Recursos tangibles o materials (capacitats): són recursos quantificables, possessius, materials.
2.Recursos intangibles: no tenen a veure amb allò que es té, amb les capacitats, sinó amb les habilitats que es tenen, amb els recursos immaterials.
—El concepte de poder és un concepte que ha anat evolucionant; abans s’entenia com el poder polític-militar dels Estats mentre que avui en dia s’entén com a quelcom més ampli.
—El poder pot ser entès o considerat com un fi en si mateix o com un mitjà per assolir un objectiu.
–Poder com a possessió (un fi en si mateix): entès de forma o des d’una visió realista (la lluita pel poder), té com a conseqüència unes relacions internacionals conflictives, sempre hi haurà conflicte si partim d’aquesta idea.
–Poder com a relació (mitjà per un fi): partim d’unes relacions internacionals molt menys conflictives i molt més cooperatives ja que quan hem aconseguit el nostre objectiu ja no ens és necessari seguir lluitant per tenir el poder i/o per tenir-ne cada vegada més.
05/10/2016 BLOC 2. L’evolució del concepte de poder: 1. El poder interestatal i les concepcions estatocèntriques del poder: —El poder entès en els conceptes polítics i militars és la capacitat d’influir sobre un territori.
—La importància econòmica del poder comença quan hi ha poders econòmics externs a l’Estat. Cada vegada el poder contemporani està més fragmentat perquè hi interfereixen més actors. El poder no és intercanviable, ja que pots tenir moltes capacitats econòmiques però no tenir el poder polític.
—A l’inici de les Relacions Internacionals (inici segle XX, fins als anys 60) tenia a veure amb la capacitat d’imposar els objectius d’un actor sobre altres actors. És un concepte teleològic, finalista. En aquest cas el poder només pertany als Estats i per tant és estatocèntric. El poder es mesurava segons les capacitats dels actors en funció dels recursos materials o tangibles que tenia un determinat Estat, especialment fent referència a recursos militars. És una concepció estatocèntrica i militaritzada (cal tenir en compte que aquesta concepció està molt influenciada per les guerres mundials).
2. Ampliació i canvi de la concepció realista del poder: —Aquesta manera de definir el poder comença a ser qüestionada a partir dels anys 70: –Sorgeixen multinacionals i aquestes són capaces d’influir en el món; algunes, fins i tot, són més riques que alguns Estats.
–Al 1973, crisi del petroli. L’OPEP1 apuja el preu del petroli, ja no segueixen les ordres dels països rics. Per primera vegada, els països rics es veuen qüestionats i també el seu poder. Així, els països de l’OPEP, que no tenen recursos militars, demostren que també tenen poder i influència. És en aquest moment quan es qüestiona que el poder només estigui relacionat amb els recursos militars ja que s’ha vist que també hi influeixen els recursos econòmics.
—Aquests dos fenòmens o aspectes fan que es qüestioni la teoria i/o concepció anterior del poder. Així, apareix la idea de “versatilitat” del poder. El poder ja no només està lligat als recursos militars sinó que també està lligat a d’altres recursos tangibles (territori, economia...). Però un actor no serà poderós si només posseeix, sinó que serà poderós en funció de la versatilitat d’aquests recursos. És a dir, el poder recau en la capacitat de traduir en influència els recursos concrets que un actor té. Els recursos més versàtils són els recursos econòmics (són els més tangibles en influència. Un exemple és que pots comprar un exèrcit). El poder, per tant, ja no depèn de la possessió dels recursos sinó de la capacitat d’influir gràcies als recursos que tens.
BLOC 3. Concepcions del poder a les relacions internacionals: 1. Poder relacional i poder estructural (Susan Strange): —Als anys 70 Susan Strange planteja dues noves visions del poder, plantejament potenciat a causa de dos factors principals: 1. La recuperació econòmica d’Europa. S’adopta el dòlar com a moneda de canvi i això fa que moltes empreses europees comencin a ser internacionals, fet que comporta entrar en mercats d’arreu del món en els quals anteriorment només hi era EUA pràcticament. Això significa que les empreses dels EUA comencen a tenir competència, el que porta a una crisi econòmica.
                                                                                                                1  “OPEP”: Organització de Països Exportadors de Petroli. És un càrtel format per països productors de petroli amb la intenció de negociar conjuntament amb les empreses petrolieres temes referents a volums de producció, preus i drets d’explotació (objectiu d’unificar les polítiques petrolieres dels països membres i de protegir llurs interessos). Va ser fundada el 4 de setembre del 1960 a la Conferència de Bagdad.
Actualment aquesta organització està constituïda per Algèria, Angola, Nigèria, Emirats Àrabs Units, Líbia, Qatar, Iraq, Iran, Kuwait, Aràbia Saudita, Veneçuela i Equador.
2. A aquesta crisi econòmica generada en part per la recuperació d’Europa, s’hi suma la primera crisi energètica o del petroli, quan els àrabs van disminuir la producció del petroli (cosa que comporta un gran augment del preu del litre del petroli) per tal de forçar als EUA a posicionar-se en relació al “Yom-Kippur”2 (Guerra del Yom Kippur)3. Així, els àrabs van utilitzar aquells elements que tenien per poder ser més poderosos que els altres (aquests elements eren, essencialment, el petroli). Això va demostrar que era (i és) més important el que necessiten els altres que no pas un gran exèrcit.
Tot això comporta una pèrdua del poder econòmic que tenia EUA, que ja no poden mantenir el valor del dòlar en or perquè han deixat de tenir 2/3 parts de l’or de tot el món a les seves reserves.
—Amb tot això, Susan Strange defensa que la pèrdua de poder dels EUA és relativa ja que segueixen controlant el sistema internacional tot i que hagin perdut poder econòmic.
És en aquest punt quan defineix el poder estructural i el poder relacional: -El poder no és només la capacitat que té un determinat actor d’influir sobre altres actors (poder relacional) sinó que també és la capacitat d’un determinat actor d’influir sobre el marc de relacions que es donen entre Estats i estructura (poder estructural); és la capacitat d’incidir sobre les regles del joc (de marcar les regles del joc).
Estableix que per poder mesurar el poder estructural d’un determinat actor ens fixem en 4 estructures bàsiques de les relacions internacionals: 1.Capacitat d’influir sobre l’estructura de seguretat (militar) 2.Capacitat d’influir sobre l’estructura de producció (econòmic) 3.Capacitat d’influir sobre l’estructura de coneixement (ideològic) 4.Capacitat d’influir sobre l’estructura financera (econòmic) 2.Poder fort (hard power) i poder suau (soft power), (Joseph Nye): —A finals dels anys 80 Joseph Nye defineix dos conceptes en relació al poder, però no en relació a com s’entén el poder sinó a com s’exerceix el poder.
–Hard power (coacció/pressió): utilitza elements tangibles, (economia, política, militar (tot i que no implica necessàriament recursos militars per exercir aquest tipus de poder)) per aconseguir una modificació de la conducta. El punt fort és que els resultats són immediats; el punt feble és que és un tipus de poder molt complicat de mantenir. Un exemple d’aquest poder és l’amenaça.
                                                                                                                2  “Yom-Kippur”: Festivitat del judaisme (“dia de l’expiació”) que té lloc el desè dia del mes de Tisrí (setè mes del calendari hebreu litúrgic; finals de setembre i principis d’octubre), dedicada a l’oració i al dejuni d’expiació pels pecats comesos pel poble.
3  “Guerra del Yom Kippur”: també coneguda com a Guerra del Ramadà, Guerra d’octubre, Guerra Araboisraeliana de 1973 o Quarta Guerra Araboisraeliana va ser una guerra iniciada el 6 d’octubre de 1973 per Egipte i Síria per tal d’intentar recuperar els territoris perduts (el Sinaí i els Alts del Golan, respectivament) en mans d’Israel el 1967 a la Guerra dels sis dies. Rep aquest nom perquè els àrabs agafaren als hebreus per sorpresa mentre celebraven la festivitat del Yom-Kippur.
–Soft power (persuasió): utilitza elements intangibles; l’actor A convenç a l’actor B que allò que proposa és bo per a A i per a B, aleshores s’aconsegueix que l’actor B adopti com a objectius els objectius de l’actor A. El punt fort d’aquest tipus de poder és que és fàcil de mantenir; el punt feble és que és un tipus de poder molt complicat d’aconseguir.
3. La concepció més recent del “poder intel·ligent” (smart power): —Ja en el context de la Guerra d’Iraq, els EUA perden part del seu “soft power” que tant els hi havia costat aconseguir. El perden degut a que és una guerra que es duu a terme sense l’autorització del Consell de Seguretat, i per tant, és “il·legal”.
Davant d’aquest fenomen s’imposa una nova reflexió d’on sorgeix el concepte de “smart power”, apareix a partir de preguntar-se “què ha canviat i passat perquè passi això?” (referint-se a la pèrdua de “soft power”). La qüestió és que en aquell moment els EUA pretenen canviar la norma de joc que ells mateixos havien fet, i pretenen fer de la violació de la norma una nova norma o regla de joc. Fent això s’estan carregant el principi bàsic del Dret Internacional, EUA defensen que cada vegada que se sentin amenaçats poden fer ús de la força i poden saltar-se el Consell de Seguretat. Tot això és el que fa que perdin “soft power”.
—Aquí neix el “smart power”: una combinació dels dos poders; es combinen la diplomàcia, la persuasió, es busca una legitimitat política però no es descarta l’ús de la força armada sempre que es donin les condicions legals i després d’haver fracassat totes les formes de “soft power” (diplomàcia, persuasió...).
dit d’una manera diferent, el “smart power” consisteix en un equilibri entre el “hard power” i el “soft power”, es dóna importància als recursos econòmics i ideològics, al “soft power”, però no s’exclou la possibilitat de recórrer a la força, al “hard power” quan han fallat tots els recursos del “soft power” i sempre dins la legalitat i els límits que permet la Carta de les Nacions Unides i el Consell de Seguretat.
  ...

Tags:
Comprar Previsualizar