Apunts Estratifiació Social (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Estratificació Social
Año del apunte 2015
Páginas 14
Fecha de subida 13/03/2015
Descargas 58
Subido por

Descripción

Tota l'assignatura

Vista previa del texto

Introducció ESTRATIFICACIÓ SOCIAL Diferenciació social: fa referència al fet que les persones realitzen tasques diferents, però aquesta diferència no implica jerarquia.
Desigualtat social: condició per la qual les persones tenen un accés diferencial als recursos, serveis i posicions més valorades en la societat. Neix de la tendència de les persones a establir jerarquies i voler jutjar qui mereix més mèrit que altres.
_______________________________________________________ Els psicòlegs socials diuen que les persones tendim a assignar etiquetes en funció dels atributs qualitatius que veiem de la gent, i quan assignem aquestes etiquetes “ordenem” les persones.
En els orígens de les civilitzacions, per protegir-nos dels perills reconeixíem els nostres aliats segons les semblances físiques que tenim amb nosaltres: aquelles persones que no eren similars a nosaltres eren objecte de la nostra desconfiança en primer lloc.
L’etiquetatge genera problemes per la gent etiquetada: prejutgem algú sense conèixer-lo realment.
1)Estima (gent semblant a nosaltres) 2)Enveja 3)Llàstima (mestresses de casa, gent gran…) 4)M e n y s p r e u ( t r a fi c a n t s , s e n s e - s o s t r e , delinqüents..) __________________________________________________________________________ Error fonamental d’atribució: és una etiqueta que fa referència a la tendència de les persones de sobreestimar els factors personals per sobre de l’entorn per explicar el comportament humà.
Estratificació social: és el moment en el qual les jerarquies i les desigualtats prenen forma i s’institucionalitzen. Com societat, ja hem establert una jerarquia de les persones i d’alguna manera han establert qui és mereixedor de rebre més o menys recompenses i tots estem d’acord amb aquest model d’estratificació social.
Recursos simbòlics: accés diferencial a l’estatus o honor que té una persona dins el conjunt de la societat: les diferències d’estatus i prestigi.
Assoliment: ubicació de les persones dins d’un estrat social que està relacionat amb les qualitats de la persona que un pot controlar. Permet que un es pugui moure dins de l’estructura social per mèrits propis. Logro social.
Adscripció: ubicació de la persona dins d’un estrat social per raons que, fonamentalment, estan fora de la persona: són raons d’herència.
1 Introducció Classe social: conjunt de persones que comparteixen la mateixa posició dins l’estructura social i que, per tant, comparteixen els mateixos interessos polítics i econòmics. Va més enllà del poder adquisitiu d’una persona.
Hi ha tres dimensions per les quals es defineix la classe social: Kerbo (2003) - Treball: Categoria ocupacional - Propietat: Tens la propietat dels teus mitjans de producció, tens alguna part del teu lloc de treball? - Autoritat: Quina autoritat ostentes al teu lloc de treball. Kerbo (2003) Classes socials: 1. Classe alta: Treball alt; autoritat alt; propietat alt. Ex: Família Botín.
2. Classe corporativa: Ocupacions molt qualificades, molt autoritaris (des del punt de vista econòmic). Persones que han tinguin bon creixement econòmic durant la guerra (classe emergent). Ex: Grans directius.
3. Classe mitjana: Professió qualificada, certa autonomia, nivell de propietat mitjà. Ex: Directius més humils.
4. Classe treballadora: Tenen treball (nivell de formació baix), nul·la autoritat i poca propietat.
5. Classe baixa: Treballadors sense preparació/formació, nul·la autoritat i nul·la propietat. Feines manuals i rutinàries.
Ocupació Autoritat Relació de propietat Alta Alta Alta Propietaris Corporativa Alta Alta No Mitjana Treballadora Baixa Alta-mitjana Mitjana No Mitjana-baixa Baixa No Baixa Baixa No 5 MODELS D’ESTRATIFICACIÓ I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES: I. Comunal primitiu: 
 Societats nòmades. Màxima igualtat possible, ja que les propietats no es podien traslladar.
Poca cronologia. 
 En quant a recursos: No tenien recursos materials, però si simbòlics econòmics. Aquells que tenien comportaments negatius per a la subsistència eren ridiculitzats/marginats. => S’establien jerarquies. 
 Diferència important a destacar: Rígida divisió sexual del treball. Així cada “sexe” havia de desenvolupar les característiques pròpies. Dones (mares) i homes (caçadors).
 
 En el moment que comencen a fer-se sedentaris i sorgeix la propietat, es diu que és l’inici de l’estratificació social. 
 II. Societat esclavista: 
 L’esclavitud representa que unes persones tenen el poder de controlar a unes altres. 
 Si parlem dels EUA, el model esclavista era el 98% => Ubicació per adscripció.
 Era un sistema injust però bo per als blancs => eren mà d’obra de franc.
 Tot i les revoltes, el sistema esclavista va durar molt temps => Societat basada en arguments racistes, la religió reforçava les idees i eren societats altament repressives (si s’escapaven morien)
 III. Sistema de castes: 
 ÍNDIA: Hi ha 4 castes principals a partir de les quals hi ha altres subcastes.
 
 1. Brahmins (intel·lectuals i líders espirituals)
 2. Kshatriyas (soldats i governants)
 3. Vaishyas (mercaders, agricultors)
 4. Shudras (artesans, proveïdors de serveis)
 
 Població tan baixos en l’estructura social que ni es consideren dins castes.
Dalits o intocables Feien el que ningú vol fer. No podien ni tocar ni tenir contacte visual.
 
 2 Introducció Aquest sistema ha durant molts anys => Sistema hereditari. 
 Ara la discriminació per castes es prohibeix el 1949, però encara es visible avui en dia. 
 Procés de legitimació: La religió hindú => diu que si tu et comportes amb els deures de la teva casta, a la segona vida seràs reencarnat en una casta superior. 
 
 1992 abolició de APARTHEID: 
 l’apartheid Negres Segregats en “bautustanes” 
 1994 primeres eleccions Indis depauperats (homelands)
 multiracials Mestissos
 Asiàtics
 Blancs => un 15% de la població i control pràcticament absolut de la riquesa del país i monopoli del poder polític.
 
 Legitimació: Por, repressió i ideologia racista. 
 S’aboleix degut a la pressió exterior. Nelson Mandela va fer un boicot al sistema econòmic.
 
 Segregació: 
 1964: Es prohibeix la segregació racial a les escales; llocs de treball i espais públics als EUA. 
 1955-1968: Moviment afroamericà per drets civils => moviments en els EUA dirigits a prohibir la discriminació racial contra els afroamericans i pel restabliment dels seus drets de vot. 
 *Rosa Parks: activista per als drets civils entre blancs i negres als EUA. 
 La fi de l’esclavitud i la segregació…
 No és econòmicament eficient
 És moralment injusta als ulls de les societats civilitzades
 IV. Sistema feudal:
 Societats agràries avançades => Major desigualtat (Repartiment de la riquesa molt extrema).
Organització jeràrquica.
 Nivell de tancament molt elevat => es casaven entre el mateix estatus per augmentar riqueses.
Neixes i mories dins el teu estrat social. 
 Legitimació => Religió catòlica: et comportes com t’ha tocat per família. 
 Tradició
 Repressió
 S’acaba amb el sorgiment d’una nova classe emprenedora (burgesia), convencen als treballadors per a la formació i es crea el sistema capitalista. 
 V. Sistema capitalista: 
 Les elits canvien les relacions laborals => Salaris més alts, increment del nivell adquisitiu.
Repartició dels guanys del capitalisme = millors condicions. 
 Així milloren la producció i redueixen l’hostilitat entre els interessos dels obrers i les elits. 
 Legitimació => Igualtat social: les persones poden pujar de classes socials i prosperar en la vida en funció dels mèrits i honors.
 SISTEMA RANGS UBICACIÓ FORMA DE LEGITIMACIÓ FONAMENTS DE LA DESIGUALTAT COMUNAL PRIMITIU oberts Assoliment Tradició Estatus-honor ESCLAVISTA Per regla general, tancats Usualment, adscripció Ideologia legal Econòmic CASTES Tancats Adscripció, religió Ideologia Estatus-honor FEUDAL Fonamentalment tancat Fonamentalment adscripció Ideologia legal Econòmic CLASSE Fonamentalment obert Barreja assoliment i Ideologia legal adscripció Econòmic, autoritat burocràtica 3 Gràfics GRÀFICS INEQUALITY OF LABOR INCOME: De 1900-2010: diferents països.
El gràfic és un indicador de com es reparteix la riquesa a cada país, si es molt alt, vol dir que hi ha molta riquesa dins la classe alta i molt poca a les baixes, és a dir, hi ha molta desigualtat.
1900: 10% de la població que més rica d’EEUU, Suècia, Alemanya (…) guanya més del 40%.
(EUA): Capitalisme poc regulat, males condicions, salaris baixos, etc. El nivell de desigualtat està per sota dels demés.
1930: Crack. Es fan reformes. (preguntar!) 1940-1970: Després de la Segona Guerra Mundial: desenvolupament de l’Estat de Benestar, reducció de les desigualtats.
1980: Es disparen les desigualtats. => 2010: EUA major país amb desigualtats.
DIFERÈNCIES DE RENTA Diferències de renda entre el 2007 i el 2011.
Espanya: Abans de la crisi, la distància entre rics i pobres era baixa. Però la crisi ha agreujat la distància, apropant-se a la dels EUA.
Espanya és el país on més ha augmentat la desigualtat.
POBRESA INFANTIL Espanya: Molta pobresa infantil. És greu per que es diu que la infància i les condicions d’aquesta condicionaran el futur de les persones.
4 Gràfics GRÀFIC 2.3 Al gràfic es mostra els ingressos dels ciutadans dels EEUU dividits en el 5% i el 20% més alt, el 20% més baix i entre els anys 1971-2002. Així es poden veure els canvis i millores que uns han fet i, per tant, les desigualtats.
- Els ingressos del bottom 20% no ha variat durant aquests anys. És manté amb menys de 50.000$/anys.
- Els ingressos del top 5%, així com els ingressos del top 20%, han anat augmentant substancialment (Ex: supermanagers). S’han beneficiat del desenvolupament econòmic.

 NEOLIBERALISME DEL CAPITALISME Facilita la vida als empresaris => la societat igualitària havia de canviar.
• Retallen els impostos a les rendes altes.
• Congelació del salari mínim • Retallada de salaris • Retallen el sistema de protecció social.
Desmantellament de l’estat de Benestar Això explica el distanciament del gràfic.
REAL MEDIAN HOUSEHOLD INCOME Mitja d’ingressos de les famílies segons l’origen ètnic que viuen als Estats Units.
La població negra (pròpia d’els Estats Units) està per sota de la mitjana.
La població asiàtica és la més rica degut a que (hipòtesi) són procedents de famílies adinerades que envien els seus fills a estudiar als Estats Units.
5 Gràfics ESTRUCTURA SOCIAL I DELINQÜÈNCIA *Bruce Western [Gràfic 1]: Taxes d’empresonament (2007): Els EEUU tenen una proporció molt alta. Es parla de empresonaments en massa [Gràfic 2].
Els països nòrdics tenen una baixa incidència i una baixa desigualtat, per això hi ha una taxa tan baixa d’empresonament.
[Taula (no copiada) sobre les persones dins la presó d’EUA, dividits segons l’edat, el sexe i la nacionalitat. => S’aprecia com els homes, negres, sense estudis, tenen més probabilitats d’entrar a la presó.
Problemes d’entrada a la presó: 1. Estigma social => tothom coneix els antecedents (EUA) Difícil reinserció 2. No tenen formació => forats en el currículum 3. Pèrdua de contactes BLOC 2. ORIGEN DE LES CLASSES A TRAVÉS DELS TEÒRICS CLÀSSICS 2 grans corrents fonamentals: CRÍTIC FUNCIONALISME CONFLICTE NO CRÍTIC - MARX (1818) (1858) MAXIMILIAN WEBER (1864) FUNCIONALISME Interessats en que malgrat les diferències, les persones arribem a cooperar => Si tots tenim la mateixa visió del món arribem al benestar => Consens social: Socialització.
Societat com un conjunt => totes les persones són importants pel funcionament de la societat.
• FUNCIONALISME NO CRÍTIC Les desigualtats socials són inevitables i saludables.
no es pot confiar en les persones.
Es preocupen per els mecanismes restrictiu de les persones (religió i família).
L’ordre social es manté quan és eficient.
Implicacions: Les institucions de les persones (família…) Emile Durkheim: Preocupació fonamental: Integració total - Com aconseguir que tots comparteixin la mateixa moral del dels individus en món=> solidaritat.
la societat - La unió de la societat, per evitar el caos social.
-Totes les institucions han de fer bé la seva feina per unir la societat.
 6 Solidaritat: No parla mai del concepte de classe social, parla de persones que tenen diferents funcionalitats a la societat.
Deia que a les societats mes rudimentàries hi havia una solidaritat mecànica (tothom s’ajudava perquè se suposa que depenien dels altres, era molt senzilla per que tothom tenia les mateixes creences i interessos). A mesura que la societat es va dividint i es difuminen els interessos, les persones obliden aquesta solidaritat => Durkheim creu que hem de treballar per a que torni a sorgir aquesta solidaritat per que creu que es necessària.
HI ha dos tipus de desigualtats (dins el sistema capitalista): a) A les societat poc desenvolupades, es troben desigualtats externes. Desigualtats molt injustes, basades en factors totalment adscriptius.
b) A les societats més desenvolupades, es donen desigualtats internes pròpies del sistema.
Desigualtats que s’expliquen només per l’assoliment.
Base de la ubicació de les persones en el sistema. capitalista=> Societats basades en la meritocràcia: gran part del que guanyen les persones responen al sacrifici.
Teoria de Davis i Moore: Premissa: Les desigualtats socials son inevitables i necessàries.
És una teoria abstracte i molt simple.
Punts més importants: 1. A totes les societats hi ha posicions més importants. Hi ha ocupacions que tenen una funcionalitat més alta a les societats, i aquesta rellevància = + qualificació.
2. Hi ha quantitat limitada de persones amb talent per aquesta qualificació. No tothom esta capacitat per realitzar aquestes feines.
3. En la societat meritocràcia: La intel·ligència ha d’estar avalada amb una titulació.
4. Per fer tots els sacrificis, s’ha d’esperar una recompensa.
5. Quins béns o recompenses? Drets incorporats a les seves posicions que contribueixen sentiment i benestar, humor i diversió, autoestima + ego 6. Quin resultat? + prestigi (desigualtat social institucionalitzada = estratificació ) 7. Conclusió: la desigualtat social és positivament funcional i inevitable.
Elements crítics d’aquesta teoria: èmfasi que donen a la intel·ligència. Diuen que es una de les claus per a l’èxit i amés una forma d’organització/diferenciació.
CONFLICTE La societat està fraccionada i dividida. Està organitzada a través de grups que tenen diferents interessos.
La convivència es deu a les relacions de poder.
• CONFLICTE NO CRÍTIC Gran desconfiança de la naturalesa humana.
Implicacions: Interès dels autors per entendre les relacions de les persones Maximilian Weber: Volia entendre la ubicació de les persones dins l’estructura social.
Gran aportació: Teoria al voltant de les estructures burocràtiques.
Eixos que determinen l’estructura social: - Classe social: per entendre-la havies de tenir en compte: 1. Accés de les persones a la propietat i a la riquesa. i 2. la posició que tenen les persones en el mercat de treball (tenint en compte la ocupació i la formació). Concepte dinàmic: la formació i credencials determinara el teu desenvolupament en el mercat de treball “life chances”.
- Estatus: representa un grup social que ostenta un estatus especial o un estil de vida que el fa diferent a la resta de les persones. Aquests grups intenten limitar o restringir l’interacció social.
- Partit (o poder): habilitat d’exercir el poder sobre els altres a partir de l’organització d’un grup o partit.
7 Per Weber la societat no era harmònica, donat que eren molts grups diferents amb subordinació, però considera que la societat depenia d’un sistema burocràtic superior amb la suma d’interessos socials comuns. Aixi, predeia la importància d’una estructura burocràtica.
• CONFLICTE CRÍTIC Teòrics radicals.
Element fonamental que els diferencia: Confiança en la naturalesa humana => l’enemic són les institucions, que són repressores i mantenen l’ordre social de manera forçada.
Implicacions: No només busquen entendre la realitat social sinó intentar canviar-la => model de societat igualitari.
Ex: Feminisme Carl Marx: Teoria de la classe determinant. Durant molts anys ha estat un escriptor prohibit, a països com els EUA no es va traduir fins als anys 80. HI ha assignatures totalment dedicades al que ell volia dir.
jueves, 5 de febrero de 2015 Conceptes importants => Materialisme històric: fa referencia a entendre com es guanya la vida la gent. Si entens bé com està organitzada la base econòmica, entendràs bé com s’organitza l’estat.
La base de marx: entendre els canvis que s’han donat al llarg de la historia sobre els diferents models d’estratificació social (feia un treball de recerca històrica).
- Model Marxista d’organització social: 
 2 parts: 
 1. Infraestructura (la manera a través de la qual la gent es guanya la vida): Elements de la infraestructura a tenir en compte: Mitjans de producció (Si l’economia es basava en la terra, en el coneixement…); les relacions de producció, hi havia tres elements que per marx eren molt importants: relacions dels treballadors (com treballen), relacions de poder (quin poder poden exercir) i la propietat (quina es la propietat que ostenten). 
 2. Supraestructura. 
 
 En cada moment en la historia hi ha una relació casi supraestructura determinista entre la infra i la supraestructura. Estudiant-ho podem arribar millorar les condicions de vida i millorar la societat: Cada cop que hi ha un canvi en la infraestructura, canvia la supraestructura i cada cop que hi ha un canvi hi ha infraestructura una revolució. Pretenia acabar amb el capitalisme i passar a un altre model d’organització social sense diferencies entre classes socials. 
 Les idees que predominen son les idees dels grups dominants.
revolució Al llarg de la historia (degut al capitalisme), s'ha produït una major divisió del treball, tecnificació, i s’ha anat separant més el treballadors dins el procés productiu, aquest ja no controla res i són només una peça, sense interacció amb els demés. Aixi el que el capitalisme el que ha fet ha sigut produir “autòmats” i es perd la satisfacció de produir res.
(Utopia): Marx pensava que la infraestructura i la supraestructura trencarien la relació i ens duria a la revolució. Degut a uns elements que farien que la gent prengués consciencia (fi del capitalisme): Contradiccions: concentració de la riquesa en poques mans => a mesura que es concentrava més, a l’hora es produïa una crisis periòdiques: hi ha pics de riquesa, i davallades. => creació de l’exercit de reserva industrial: tota la part de la població obrera sobrant que no utilitza el capitalisme. Deia que el capitalisme aniria fent créixer el gruix dels treballadors obrers de fàbriques; no preveia el creixement de les classes mitjanes.
AIxi s’adonen de que és el moment de canviar. [REVOLUCIÓ] *Under class.Es feia referència als grups socials composats, principalment, per una majoria ètnica i minories desfavorides.
8 Finalment, no s’ha produït cap revolució, degut a que s’han anat produint canvis que fan que les condicions obreres hagin millorat. El gruix que marx preveia de treballadors obrers no s’ha format, en canvi, ha augmentat la classe mitjana.
jueves, 12 de febrero de 2015 MOBILITAT La gent necessita creure que les societats estan obertes i són fluïdes.
Des del paradigma funcionalista: Total mobilitat, tothom pot moure’s dins els estatus en funció del sacrifici. 
 Ens presenten una escala de prestigi ocupacional: La seva hipòtesi era que tots tenim al cap qui té més prestigi.
Van agafar una mostra de gent i els van fer donar “punts” a les professions, així es va fer una llista.
Es va fer una altra basada en els estudis i en el nivell d’ingressos associats a aquestes ocupacions.
• Jerarquia de Treiman (1977) • Índex socioeconòmic de Duncan Des del paradigma del conflicte: Parlen de mobilitat dins la classe social => Estudien quina es la probabilitat de canviar de classe respecte a la del teu pare.
Estudis realitzats: Escales, relacionals; discontinues amb rígides fronteres entre classes socials.
Erik Olin Wirght Ha fet una aportació molt important per entendre un mapa de la aportació marxista.
Es pregunta si marx va errar tant amb les seves prediccions, si aquesta utopia que ens proposava no s’ha arribat a crear mai.
La primera resposta es que la revolució no ha arribat mai però que arribarà.
Diuen que certament no van preveure el desenvolupament del estat i la força que prendria l’estat, però ens diuen que l’aparell estatal s’ha construït no per a defensar els interessos de la classe treballadora si no: - Buscava apaivagar les revoltes dels treballadors, els ha donat beneficis però realment busquen millorar la condició dels rics.
- També diuen que el que han fet ha sigut crear institucions com els grans sindicats, que sembla que busquin els interessos dels treballadors però el que realment fan es intentar evitar les vagues i controlar les reclamacions de la classe obrera, afavorint aixi les classes altes.
- Gran diversificació de les ocupacions (a mida de que s’ha anat desenvolupant el capitalisme) el qual ha fet creure als treballadors de que tothom serà capaç d’evitar les feines mes desagradables.
- Els treballadors han guanyat en les condicions de vida. Tanmateix, diuen que el que s’esta fent es “comprant l’ànima” dels treballadors. Diuen que aquestes societats consumistes, t’estan donant la falsa impressió de que estàs gaudint dels productes/consum.. Per tant et fan suportar unes condicions molt dolentes per a que puguis comprar els productes i aixi poder participar en les societats de consum.
- A més estem exposats al proces de legitimació. Ens convencen de que aquesta es la única i millor societat possible.
Ens intenta il·lustrar l’antagonisme en els interessos de classe de capitalistes i treballadors. Ho fa a partir del còmic “Shmoo” en el llibre de “Class Counts” (1997).
Per a arribar a aquestes conclusions ho fa degut a: ¿Que controla els diners? ¿Qui te control sobre els mitjans de producció? ¿Qui te control sobre la força del treball?
 9 Mobilitat ¿Fins a quin punt controles les tasques que realitzes? ¿Fins a quin punt te la possibilitat d’intervenció? ¿Fins a quin punts tens responsabilitat de supervisió? Burgesia: els que controlen les tres dimensions que hem dit abans (mitjans de producció, inversions…). Són tan rics que podrien viure de la renda.
Petit empresari: tenen capital per contractar altres treballadors però ells han de treballar també.
Petita burgesia: poc capital, treballen de manera autònoma i no poden contractar a altres treballadors. Són propietaris de petits negocis.
Semi autònoms assalariats: treballen sols però a les ordres d’algú.
La conclusió: la millor manera d’arribar a la classe capitalista es ser fill de persones capitalistes.
Aquestes representen una barrera important, i un dels eixos d’aquesta tipologia es l’explotació.
Quina utilitat te aquesta tipologia? Té un efecte predictiu de la renda.
S’han fet estudis del rendiment educatiu.
Dificultats per estudiar la mobilitat: La grandària relativa de les classes socials pot modificar-se amb el temps (han crescut feines de coll blanc i les feines més qualificades) L’essència de les classes també pot canviar al llarg del temps (no és el mateix treballar ara a La Caixa com haver treballat al 1950) Les conseqüències de la pertinença a una classe social també poden canviar al llarg del temps (per exemple, les diferències de renda entre classes socials poden augmentar o disminuir).
Dues maneres de mesurar la mobilitat: Mobilitat que s’ha produït entre els nostres pares i nosaltres, (a partir de la primera feina significativa que tinguem nosaltres) i la mobilitat que s’ha produït al llarg de la nostra vida (la primera feina, i la última).
Goldthorpe: Classes socials: 1. Classe de serveis: professionals, directors, administratius, supervisors de treballadors de coll blanc i propietaris de capital 2. Classe intermèdia: altres treballadors de coll blanc com els administratius, venedors treballadors dels serveis, petits propietaris (agricultors o ramaders), autònoms (que no tenen treballadors al seu servei) i tècnics de grau mitjà i supervisors de treballadors manuals.
3. Classe treballadors: ocupacions fonamentalment manuals (siguin o no qualificatives) Diferències entre autors: Wright: les posicions socials depenen de propietat econòmica, control i autonomia en el procés de producció.
Goldthorpe: les posicions socials representen recursos per a accedir a l’educació i als béns de consum. El més important són les qualificacions i l’experiència.
taula de mobilitat.
*Mobilitat descendent *immobilitat *Mobilitat ascendent Té problemes a l’hora de fer les classificacions.
10 Mobilitat Quan a una persona li podíem atribuir un eix d’estratificació (element per el qual patiria dificultats per assolir un estatus determinat) = cúmul de desavantatges (dona, negra, i lesbiana) Interseccionalitat: fa referència a que aquests diferents eixos d’estratificació actuen al mateix temps provocant una situació de desavantatges molt específica i que depèn molt del moment històric el qual analitzes i en el qual succeeix. És a dir, combinació de variables que produeixen una situació de desavantatge molt especifica i singular, que depèn molt del moment històric i del context en el qual es produeixen.
S’estudia, tradicionalment, mitjançant estudis qualitatius. Miren que vol dir que una persona visqui en aquest context particular. Aquests estudis diuen que una dona obrera no tenen les mateixes desavantatges que un home obrer (pot ser pitjor, millor o diferent), “tots ho viuen de manera diferent” Teoria Liberal funcionalista fa un pronostic respecte que succeirà, a mida que les societats es van desenvolupant, s’obra un ventall d'oportunitats que faran que la mobilitat ascendent augmenti (pg 162 del manual) Ho diuen per que: 1. Canvis en l’estructura ocupacional: fan referencia al fet de que la majoria de societats capitalistes tendeixen a anar a una societat del coneixement (major desenvolupament de les noves tecnologies), aixo farà que cada vegada es necessitin persones mes qualificades per navegar dins aquesta societat.
2. Processos de selecció: cada vegada més, serà molt important la contractació per la via del medi, per que per aquestes noves ocupacions, l’important es que la gent sigui molt competent (meritocràcia). Així, es perdrà la costum de “l’enchufe” 3. Els efectes de composició: passem de societats mes basades en la industria en societats basades en sector serveis => desindustrialització i tercialització de la societat.
Aixo crea mes nínxols de mobilitat.
La realitat però, els estudis empírics, demostren que no existeix una pauta única de mobilitat, es a dir, contràriament al pronostic dels liberals funcionalistes de que tots aniríem a unes pautes de mobilitat ascendent. S’han dut a terme uns estudis comparatius (goldthorpe), per saber quin país es mes fàcil que es doni la mobilitat ascendent => arriba a la conclusió de que les societats industrialitzades no tenen una pauta comú de mobilitat.
Conclusió final: l'estructura del estat del benestar explica molt les possibilitats que tenen les persones, la igualtat d'oportunitats està mes garantida en un país en el que si caus, et recull.
Estudis d’assoliment d’estatus: fets a partir d’enquestes.
Pioners en l’estudi de la mobilitat.
1. Estudi fet per Blau i Dankan. Es plantejaven quins elements explicaran la primera ocupació seria que fa un jove. Per respondre, tenien 5 variables: 
 1. La educació
 2. Educació dels pares 
 3. Primera feina 
 4. La ferina seriosa que volem estudiar
 5. ocupació del pare
 Conclusions que extreu: 
 Correlació molt alta entre el nivell educatiu del fill i la primera feina seriosa. 
 el nivell educatiu del pare, indirectament influeix al fill, per que els estudis dels pares estan molt correlacionats amb el nivell dels fills.
2. Estudi de Wisconsin (1970). Van introduir: 
 1. les notes que treuen els joves als seus estudis, consideraven que una persona que treu notes molt altes volia dir que era una persona molt compromesa i molt aplicada
 2. El coeficient d’inteligència
 3. Aspiracions que tenien els seus pares quan ells eren joves (que es el que esperaven d'ells) 
 
 Conclusions: correlació positiva entre el nivell d’estudis i la ocupació, i destaca la importància 11 Mobilitat que te la família a l’hora de crear aspiracions als joves, i com aquestes aspiracions explicaven les ocupacions del joves. Aixi mesuràvem com la família transmet unes avantatges, a través del dia a dia.
Pierre Bourdieu: Deia que hi ha 4 grans formes de capital: 1. Capital econòmic: riquesa, renda… 2. Capital social: xarxa de persones (amics i contactes) que fem a la nostra vida. hi ha llaços forts (totes les connexions que tenim amb la família, amb gent molt propera…) i llaços febles (llaços amb persones que igual no veus quotidianament però que mantens un contacte). No ens produeix beneficis tangibles però si indirectes.
3. Capital cultural: conjunt de coneixement i costums, que no fan a les persones més productives però si que els hi permet que siguin més eficients com a actors en un context social determinat.
4. Capital simbòlic: la reputació, l’estatus.
LEGITIMACIÓ SEGONS LES TEORIES: Funcionalistes: són necessàries i beneficioses pel conjunt de la societat No crítics del conflicte: és un mitjà de dominació de les elits que no sempre beneficia al conjunt de la població Crítics del conflicte: és un mitjà de dominació de les elits que impedeix que s’accepti una economia política alternativa amb menys desigualtats i explotació.
Per que hi ha persones que accepten voluntàriament la legitimitat de l’autoritat de determinades persones i acaten les seves ordres? Les respostes venen en part per la idea de que a la majoria de nosaltres rebem una informació que està filtrada => Els grups privilegiats tenen la capacitat per generar confusió i dubte a través dels mitjans de comunicació => constant devaluació de les cadenes informatives.
Procés de legitimació: interacció dels processos micro-macro socials a nivell micro: les persones acaben assumint la idea que el sistema de recompenses es just i acaben autoconvençent-se de que es mereixen mes recompenses que altres. Defineixen quina distribució de béns valorats es considera justa.
• Normes de justícia distributiva: concepte de justícia o equitat que desenvolupen les persones.
Defineixen quina distribució de béns valorats es considera justa. Basat en la coherència cognitiva (tenir una harmonia entre el que tu creus i el teu comportament, les persones desenvolupem principis de justícia que estableixen que les recompenses han de ser proporcionals a l’esforç i la feina que poses) • Capacitat d’empatia: les persones podem entendre els sentiments dels altres, el seu patiment i les seves necessitats, sempre hi haurà un cert grau de recolzament en la distribució basada en la necessitat.
a nivell macro: una vegada la gent te interioritzades aquestes normes, les institucions treballen per a que es mantenguin aixi.
Elements que recolzen l’existència de les desigualtats a les societats industrials: 1. Normes de justícia distributiva 2. procés d’autoavaluació 3. Rituals de Solidaritat 4. Ideologia de la igualtat d'oportunitats *Project censored *anuari media.cat
 12 TEMA 4. DESIGUALTATS DE GÈNERE Crítica feminista a la sociologia convencional • S’han fet molts estudis prenent com a referència només els homes. I després s’han volgut generalitzar al conjunt de la població.

 Criminologia dins la Sociologia: - Socialització de gènere: parlen sobre el significat de ser home => masculinitat tòxica (persona que té un rol agressiu, violent… que al final acaben tenint unes conseqüències molt dolentes per a les persones) - Fins a quin punt el teu entorn resulta una mala influència per tu.
- Moltes feministes diuen que hi ha 2 preguntes molt interessant: • perquè es tan baix el risc de que les dones cometin actes delictius.
• i les dones que ho fan, per que ho fan? GÈNERE: construcció social de la feminitat i la masculinitat i el conjunt d’expectatives socials, del que la societat considera adequat per el teu gènere.
SEXE: fa referencia a les diferencies anatòmiques o físiques que diferencies els homes de les dones. Gran part de les desigualtats entre homes i dones no provenen de les diferencies biològiques, sinó de les de gènere.
Per què tenen tant impacte aquestes diferències? Hi ha un corrent de persones que diuen que homes i dones són biològicament diferents, i per tant, tenen capacitats diferents. Aquesta explicació biològica, està en part, rebutjada per la sociologia i la majoria de les ciències.
La sociologia ens diu: - El gran culpable d’aquesta diferenciació està *EGALIA -un experiment social en una relacionada amb la socialització de gènere escola de bressol: (aprenentatge que tots fem per ser el nostre genere), • han prohibit els contes tradicionals.
aquesta es dona des de que som petits, en l’àmbit de No utilitzen el gènere per parlar • la família (la família és un àmbit on la socialització és Les joguines no tenen gènere.
• molt alta). Quan mirem com hem estat socialitzats, la realitat es que de molt petits, les diferències són molt grans.
- Es creu que si tu et socialitzes en un ambient fora de la socialització de gènere, les teves expectatives no varien.
- El cos també té un element important de construcció social => tenim la capacitat de canviar o modelar el nostre cos per arribar a l’ideal de gènere (Raewin Connell) LA DIVISIÓ SEXUAL DEL TREBALL És un problema perque quan les dones fan moltes feines en l’àmbit domèstic estan en una situació de desavantatge per integrar-se en el mercat del treball. Aquest problema es trasllada en l’àmbit domèstic. Ja que l’home es sent superior perquè treballa mes hores i cobra més.
(Charles Parsons): Com es possible que hi hagi tantes famílies on nomes treballa l’home i les dones es queden a casa? Diu que és un model de família molt positiu, perquè permet la cohesió de la família (sempre hi ha una persona tenint cura de la “família”). Tenia un fort convenciment de les diferencies biologiques, ho veien com una capacitat innata. Parlaven de complementarietat de rols, el qual feia que les families fossin molt eficients => les dones s’especialitzen en el rol compassiu (amor, cura..) i el homes en el rol instrumental (diners..). Model de complementarietat de rols.
(Gary Becker): La nova economia de la llar: nou corrent.
Explicava per què hi ha aquests rols: 13 Les persones es comporten com a actors racionals, busquen maximitzar els beneficis => aquella persona que té més capacitat per obtenir mes diners que l’altre, es lògic que sigui la que treballa.
Introdueix el concepte cost d’oportunitat: la persona que ha fet una inversió molt gran en la seva vida educativa i laboral, el cost de deixar de treballar per prendre cura dels nens és molt alt => aquell que tingui el cost més alt, treballarà.
Que passa quan homes i dones tenen el mateix cost d’oportunitat? Segons ell, la dona deixa de tenir interès en el matrimoni en el moment en el qual tenen un alt nivell educatiu i laboral. Ja que no surt a compte.
En resposta a aquesta afirmació, demogràfes nord americanes diuen que això no es veritat. Però si que es veritat que amb els canvis que s'han donat en les dones, han canviat les pautes per a fer parelles, són més exigents.
___________________ La població immigrant es un “input" positiu per a tots nosaltres, ja que ens permet rejovenir la població. Però quan les coses van malament, la població immigrant rep tota l’atenció, i és el principal focus de culpa.
Etiquetes que utilitza la sociologia per fer referència a la població diferents dels grups dominants (nouvinguts): - Grup racial: molt utilitzada a EUA i poc a Europa. Quan parlen de raça fan referencia a un grup de persones que viu en una situació de aïllament per les seves característiques físiques.
Aquestes son sovint característiques que estan més en el imaginari de les persones que en la realitat.
 La societat constantment fa esforços per categoritzar les persones segons la raça.
- Grup ètnic: grup que viu en una situació de aïllament per el seu origen nacional o per la cultura.
(jueus, irlandesos, israelians..) - Minories: (no parla de quantitat) Fer referència a persones que estan en una situació de subordinació respecte els grups dominants, tenen molt menys poder d’altres procedències. Hi ha 5 característiques bàsiques que els diferencien: • Diuen sentir que se-l’s tracta diferent que a la resta de la població.
• La societat els atribueix uns trets culturals o físics específics.
• Tenen un estatus adscriptiu.
• Tenen un sentiment de solidaritat molt fort. Tan més fort segons els grau de discriminació que sent el grup.
• Homogàmia marital. Gran part dels processos d’emparellament es troben dins la mateixa comunitat (manteniment de la cultura).
Els grups dominants defineixen els estàndards de referència per al color de pell, o característiques físiques.
La gent que es diferent dels grups dominants => víctimes del que s’anomenen falses imatges o estereotips1. Problemes dels estereotips: es poden produir prejudicis, i en conseqüència, la discriminació. Culpables de la seva propagació: els mitjans de comunicació.
Els perjudicis impliquen una actitud negativa envers una minoria. Origen: etnocentrisme2.
Això a provocat delites de d’odi: delites o intents de delites deguts a un perjudici envers en altres religions, ètnia, tipus de delicte de d’odi en la policia anglesa (48% raça, 19% religió, 19% orientació sexual, 1,6 discapacitat). En els EUA tenen localitzat 939 grups d’odi, com grups neonazis, glans, glans nacionalistes, els blancs separatistes.
1 Generalitzacions que fem respecte els comportaments d’un grup.
2 Consideres la teva cultura o la teva manera de viure com l’estàndard de normalitat.
14 ...