Apuntes Neuroanatomia (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia II
Año del apunte 2013
Páginas 44
Fecha de subida 29/09/2014
Descargas 24
Subido por

Descripción

Apuntes completos neuroanatomia

Vista previa del texto

Bibliografia; Neuroanatomia: Nolte, Richard snell Neurofisologia purves Imatges neter Rubiere i target Nomenclatura: feneis El tronc de l’encèfal Situat entre el cervell i medul·la espinal.
Es on es controlen les funcions necessàries per mantenir l’organisme en vida.
Es divideix en tres parts, d’inferior a superior: - Bulb Pont o protuberància Mesencèfal Bulb és la continuació de la medul·la espinal i també s’anomena medul·la oblongada.
A la part mitjana del pont trobem la protuberància, i rep aquest nom.
Es relaciona per la part posterior amb el cerebel a través d’unes estructures: els peduncles cerebelossos.
El mesencèfal es comunica amb el cervell amb unes estructures: els peduncles cerebrals.
Cerebel Es situa en la part posterior i inferior al lòbul cerebral. Participa en la regulació del to muscular, coordinació motora i en l’equilibri.
EMBROLOGIA Un cop l’espermatozou fecunda l’òvul es genera una única cèl·lula que s’anirà dividint fins a arribar a fer una mòrula. Això es forma a nivell de trompes de falopi.
La mòrula es trasllada fins a l’úter, en el viatge es continua dividint, s’implanta a la paret de l’úter i forma una estructura anomenada blastòcit.
El blastòcit presenta una massa de cèl·lules de la paret externa i una altra massa interna que donarà lloc a tres capes anomenades capes germinals: - Ectoderm* Mesoderm Endoderm A partir de la tercera setmana de vida embrionària es comença a formar el sistema nerviós.
L’Ectoderm a la tercera setmana de vida embrionària augmenta de volum per la part central formant la placa neural. Aquesta placa neural s’invagina i forma el solc neural. Aquest solc neural es tanca i forma una estructura cilíndrica anomenada tub neural.
NEURULACIÓ: es el procés de formació de tub neural. Aquest tub, en la part interna està vuit i s’anomena canal o conducte central conté líquid cefaloraquidi. Formarà el sistema ventricular.
La resta del tub neural formarà la medul·la espinal i l’encèfal.
VESICULACIÓ: el tub neural, per la seva part més superior presenta tres dilatacions que són les anomenades vesícules primàries, d’on prové l’encèfal.
De les tres vesícules primàries de l’encèfal, aquestes són d’inferior cap a superior: - Rombencéfal  Mesencèfal  Prosemcèfal Flexura cervical Flexura cefálica Es troben dues flexures: la cefàlica i la cervical.
De la resta del tub surt la medul·la espinal.
De les tres estructures primàries passem a cinc: - - Telencèfal Rombencèfal o Mielencèfal  BULB o Metencèfal  PONT i CEREBEL  IV VENTRICLE Mesencèfal Mesencèfal  MESENCÈFAL  aquaducte de silvio - Prosem o Diencèfal = vesícula diencefàlica  DIENCÈFAL (part del cervell que queda coberta pels hemisferis cerebrals. tercer ventricle + les estructures que formen el tercer ventrícle*)  III VENTRÍCULO o Telencèfal = “ telencefàlica  HEMISFERIS CEREBRALS ventriculos laterales (2) D’aquestes cinc vesícules surten les estructures de l’encèfal *El tercer ventricle és una de les parts del cervell, està limitat per el: tàlem, hipotàlem, subtàlem i epitàlem. Tot això, amb el tercer ventricle es el que s’anomena diencèfal.
Tall coronal: Los dos hemisferis estan separats pel diencèfal, on es troba el t, ht,... hi ha un forat que és el tercer ventricle.
L’espai que separa els dos hemisferis és la fissura longitudinal, cos callós, que és la estructura que connecta els dos hemisferis.
Tres cares en cada hemisferi: - Cara medial Cara superolateral (volta) Cara inferior (base) Cara superolateral: Quatre solcs: - Solc central, rolando Solc lateral o silvio Solc preoccipital Solc parietooccipital Lòbul frontal: Tres solcs que delimiten 4 girs.
- Solc precentral gir precentral o Gir frontal superior - Solc frontal superior o Gir frontal mig Solc frontal inferior o Gir frontal inferior Lòbul parietal: Dos solcs delimiten 3 girs - - Solc post central o Gir post central o Lobulet parietal superior Sol intraparietal o Lobulet parietal inferior Lòbul temporal: - o Gir temporal superior Solc temporal superior o Gir temporal mig Solc temporal inferior o Gir temporal inf Insula Queda amagat darrera del lòbul temporal, frontal i parietal si separem el solc lateral el trobem. Els opercles són les parts del lòbul que tapen lòbul de la ínsula. Tenim: -l’opercle temporal -l’opercle frontal: opercle fronto-lateral -l’opercle lateral Morfologia externa: cara medial Lòbuls visibles: frontal, parietal i occipital.
El solc central o de rolando continua a la cara medial i separa el l. frontal del parietal El solc parietooccipital continua a la cara medial i separa el l. occipital del parietal Solc del cíngol recorre tota la cara medial de forma paral·lela al cos callós.
Del solc del cíngol fins a la bora superior: solc marginal = solc incurvat del solc del cíngol.
Davant del solc marginal: gir paracentral Al lòbul occipital Solc calcarí Cara inferior: Tres solcs i tres girs: El solc lateral separa l frontal de temporal Al lòbul frontal: Solc olfactori No hi ha límit entre l temporal i l occipital 2 solcs: tres girs De medial a lateral - o Gir parahipocampal Solc colateral o Gir occipitotempoal medial Solc occipitotemporal o Gir occipitotemporal lateral Morfolgia interna A nivell de sistema nerviós hi ha dos tipus de cèl: - - Neuroglia = cel glials o Més abundants o Formada per quatre tipus de cèl  Astròcits  Oligondròcits  Epèndim  Microglia o Funció  Suport mecànic: mantenen medi adient per a la transmissió de la senyal nerviosa.
 Defensa  Nutrició de les neurones Neurona o Unitat funcional del sistema nerviós o Morfològicament  Típica: cos + ramificacions (dendrites: curtes i nombroses) + prolongació allargada (axó) o Dendrites: reben o Axó: emet o Els axons de les neurones poden estar coberts per mielina: axons mielínics o Els que no tenen mielina: amielínics o La mielina augmenta la velocitat de transmissió de l’estímul o Tipus:  Segons funció  Aferents: info a sistema nerviós central  Eferents: info del sistema nerviós va exterior (órgan) o E: èxit  Interneurones: comuniquen entre aferents i eferents  Segons forma  Unipolars o Única ramificació: neurita que es divideix en dos, una actua de dendrita, captant i l’altre d’axó, emitint  Bipolars o Dues prolongacions una actua de dendrita, captant i l’altre d’axó, emitint  Multipolars o Múltiples dendrites que capten estímuls i un sol axó que propaga l’estímul.
- - Morfologia interna SNC macroscòpica: Substància blanca: o Està formada pels axons de les neurones o Carreteres per on viatge la informació o Situada a l’interior dels hemisferis cerebrals (H. C.) o Els peduncles, fascicles, lemnisc són agrupacions d’axons.
Substància grisa: o Formada pel cos (soma) i per les dendrites de la neurona.
o Processament de la informació que arriba al sistema nerviós.
o Dins dels hemisferis cerebrals en forma de nuclis (o nucli, formant unes agrupacions), al voltant dels hemisferis formant una fina làmina anomenada escorça o còrtex cerebral.
CÒRTEX O ESCORÇA CEREBRALS: - ÀREES CORTICALS L’escorça o còrtex està organitzada en àrees funcionals, aquestes àrees funcionals s’anomenen àrees corticals o de Brodmann.
Les àrees corticals es divideixen en: - - Àrees primàries o de projecció o Són el punt d’arribada/sortida d’axons(=fibres) amb origen/destí extra cortical (tot el que està fora de la nostra escorça)...
Àrees secundàries o d’associació o Realitzen funcions d’integració i serveixen de nexe entre les àrees motores i àrees sensitives. Les funcions psicològiques superiors (personalitat o conducta) són resultat de l’activitat d’aquestes àrees.
o Reben i envien dintre de la mateixa escorça o còrtex cerebral.
- Àrees segons el lòbul frontal: o Àrea 4 o motor primària  Situada al gir precentral  De domini contralateral  Els axons que surten d’aquesta àrea formen l’anomena’t fascicle corticoespinal o via piramidal  Controla el moviment voluntari  Està organitzada somatotòpica organitzada segons el lloc de cada cos.
 Homúnculo motor  Les parts del cos amb moviment més complicat necessita més còrtex: la mà ocupa més espai que tota la cuixa, per exemple.
 En cas de lesió queda afectada la funció motora contralateral.
o - A associació motora  Àrea 6 o premotora  Localitzada en el gir frontal superior i en el gir frontal mig.
 Participa en la planificació i la iniciació de les conductes motores. La pràxia és la planificació + iniciació d’un moviment.
 Quan es lesiona els moviments deixen de ser adequats al gest desitjat. Apràxia: incapacitat per realitzar un moviment.
 Esta àrea és homolateral però como li passa les instruccions a la 4 que sí que és contralateral, acaba sent contralateral.
 Àrea 44 i àrea 45: brocca  Localitzada en el gir frontal inferior  A nivell de Hemisferi esquerra, participa en la generació de llenguatge verbal: afàsia motora  A nivell de Hemisferi dret, participa en la generació dels aspectes no verbals del llenguatge: ritme, entonació, to, musicalitat.
 ESCORÇA PREFRONTAL  El localitza a la part més anterior del lòbul frontal  Es desenvolupen processos cognitius com la capacitat de planificació o la conducta  Una lesió provoca trastorns de personalitat LÒBUL PARIETAL o ÀREA 3, 1, 2 O SENSITIVA PRIMÀRIA  Localitzada en el gir postcentral  Rep la info somatosensitiva:  Tacte  Temperatura  Vibració  Dolor  Domini contralateral  Organitzada somatotòpicament -  Organitzada de manera invertida  I es proporcional a les més capacitats tàctils  Una lesió provoca una “hemianestèsia” contralateral o ÀREA 5 I 7 D’ASSOCIACIÓ SENSITIVA  És localitza en el lobulet parietal superior  Compara les diferents modalitats sensitives de manera que permet reconèixer l’objecte a través del tacte, sense necessitat d’utilitzar la vista. Aquesta capacitat s’anomena ESTEROGNÒSIA.
 Quan es lesiona dona Asterognòsia o ÀREA 39 I 40  Al lobulet parietal inferior  Àrea d’associació  HE activitats lingüístiques: o Calcular o Llegir o o Escriure o Lesió em dona dificultats per a petits càlculs o per escriure.
 HD Autotopognòsia: o El reconeixement dels propis estats físics i emocionals.
o Si es lesiona hi ha parts dels meu cos que no reconec com a meves.
LÒBUL TEMPORAL o ÀREA AUDITIVA PRIMÀRIA: 41, 42  Situada en els girs temporals transversos, sobre l’opercle temporal  Funció rebre la informació auditiva, sense interpretar.
 La lesió dona dificultat en la auscultació (escoltar) o ÀREA 22: WERNICKE  Es localitza al terç posterior del gir temporal superior.
 Participa en la comprensió del llenguatge verbal HE  Participa en la comprensió dels aspectes no verbals del llenguatge Afasia motora: No puc generar paraules Afasia sensitiva: No comprenc “la pregunta” i el que responc o - ÀREA 20, 21, 37, 38  Localitzada en el gir temporal mig i gir temporal superior  Associació visual: Puc reconèixer què veig i anomenar-lo  Lesió no reconec el que veig: AGNÒSIA VISUAL  PROSOAGNÒSIA: incapacitat per reconèixer la cara d’una persona LÒBUL OCCIPITAL o AREA 17 O VISUAL PRIMÀRIA  Localitzada en el solc calcarí  Rep la informació visual o ÀREA 18 i 19  Envolten l’àrea 17  Són àrees d’associació visual  On té lloc la percepció de  Forma  Color  Profunditat  moviment al rebre un estímul visual s’activa l’àrea 17, la informació visual l’associació...
nuclis grisos els principals nuclis grisos d’origen telencefàlic: claustre caudat putamen amígdala els d’origen diencefàlic tàlem nuclis hipotàlem globus pàl·lid el cos estriat = nucli caudat + putamen el putamen + globus pàl·lid = nucli lenticular a nivell del diencèfal tenim el tercer ventricle, tàlem: el primer nucli gris que presenta una forma ovoïdal i forma paret lateral del tercer ventricle hipoT forma la base del III ventricle i la base del diencèfal caudat immediatament lateral al tàlem i segueix un recorregut paral·lel al ventricle lateral el nucli caudat està format per tres parts: - cap a nivell de lòbul frontal cos – lòbul parietal cua –lòbul temporal Nucli lenticulat: Lateral a caudat i lateral a tàlem Te forma de triangle Format per - globus pàl·lid putamen entre la ínsula i el putamen, hi ha una fina capa de substància grisa que anomenem claustre amígadala situada al lòbul temporal, just per davant d’on finalitza la cua del caudat l’amígdala forma part del sistema líbic...
Els ganglis basals Són el conjunt de nuclis grisos formats pel: - caudat putamen globus pàl·lid nucli del mesencèfal: substància negre participen en el control del moviment formant part del sistema motor extrapiramidal.
Aquest sistema genera de manera autònoma moviments espontanis i moviments automàtics, sobre els que s’organitzen els moviments motors voluntaris.
Circuits: El putamen rep informació (aferent) de l’escorça motora i de l’escorça somato-sensorial.
El putamen envia la info  G. P  tàlem  escorça cerebral: a l’ària premotora.
Aquest circuit del putamen participa en la coordinació dels moviments automàtics, especialment pel que fa referència a la amplitud i a la rapidesa d’aquests moviments.
El caudat rep info de l’escorça d’associació i envia info G.P  tàlem  retorna info a l’escorça cerebral prefrontal (personalitat) Aquest circuit participa en l’activitat cognitiva de les seqüències dels patrons motors. La nostra conducta influencia els moviments.
Substància negra envia informació al nucli caudat i al putamen, és a dir que es comunica amb el cos estriat, aquesta via s’anomena: via nigroestriada: (de substància negra a cos estriat) Quina és la funció?? El tàlem És el principal centre de relleu de totes les vies ascendents que es faran conscients excepte la via olfactòria.
Està format per múltiples nuclis, aquests nuclis els classifiquem segons criteris topogràfics o funcionals.
Criteris topogràfics El tàlem està travessat per una substància blanca en forma de Y que divideix el tàlem en una part anterior, medial i lateral.
Part anterior: nucli anterior Part medial: nucli dorsomedial Nuclis de la part lateral, part dorsal Lateral Dorsal Lateral Posterior Pulvinar A la part més posterior: Nuclis geniculats: geniculat medial i geniculat lateral.
Part lateral, ventral, d’anterior cap a posterior Ventral anterior, ventral lateral ventral posterior, es divideix en dos nuclis: - nucli ventral posteromedial - nucli ventral posterolateral CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL - NUCLIS ESPECÍFICS O DE RELLEU o Reben aferències ben definides i es projecten a àrees corticals funcionals específiques.
 Geniculat lateral: via visual, sempre l’envia cap l’escorça, a la mateixa àrea: en concret a 17.
 Geniculat medial: via auditiva, sempre l’envia cap l’escorça, a la mateixa àrea: en concret a 41, 42 (?)  Nucli ventral posterior: Les dues parts: forma part de la via somatosensitiva i somatosensorial, viatja cap a l’escorça, van a l’àrea 3, 1, 2.
 Ventral anterior i ventral lateral: formen part del control del moviment, reben la info del circuit dels ganglis basals, i van a ares motores 4 i 6.
 El nucli anterior forma part del sistema límbic.
- NUCLIS D’ASSOCIACIÓ o Reben aferències de diversos llocs i es projecten a amplies àries de l’escorça d’associació.
o Tenim tres:  Dorsomedial  Rep aferències del sistema límbic i es projecta a l’escorça prefrontal participant en diferents funcions d’aquesta escorça prefrontal.
 Lateral posterior i  Pulvinar  Aquests dos nuclis reben de la via visual i es projecten a còrtex d’associació parietotemporooccipital.
 Aquest circuït participa en diferents aspectes de la funció visual.
NUCLIS INESPECÍFICS o Participen en el nivell de excitabilitat de l’escorça cerebral NUCLIS SUBCORTICALS o Participen en el cicle son-vigília - hipoTÀLEM: per sota del talem, forma el terra del tercer ventricle i alhora del diencèfal és un conjunt de nuclis grisos que s’estenen del quiasme òptic i els cossos mamilars. Aquests són un dels nuclis que formen part de l’hT.
L’hT està connectat recíprocament a: - Sistema límbic Nuclis motors i sensitius que es troben a la medul·la espinal i tronc de l’encèfal Emet eferències que controlen la gl. hipoFisi - El nucli supraòptic Nucli paraventricular Aquets dos nuclis sintetitzen i envien hormones a la neurohipòfisi com: - Oxitocina ADH: vasopresina Un altre nucli destacat: - Nucli infundibular: a través del sistema portalhipofisari envia a la adenohipòF factors alliberadors i factors inhibidors que regularan la secreció de l’adenohipòF.
A més de regular la secreció de la hF, l’hT té com a funcions: - - - Controla el sist nerviós autònom o A la part anterior: parasimpàtic o Posterior: simpàtic Regula tª corporal Controla estats emocionals Participa en la regulació del cicle són vigilia Regula l’alimentació o Nucli ventromedial: centre de la sacietat o Nucli lateral: centre de la gana Desencadena l’activitat sexual o Nucli ventromedial: activitat sexual femenina o Nucli preòptic medial: activitat sexual masculina SISTÈMA LÍMBIC És un conjunt de nuclis i de territoris corticals que estan estretament units des del punt de vista funcional, participant en les: - Emocions Instints Aprenentatge/memòria Les zones corticals que pertanyen al sistema límbic són el gir del cíngol i el gir parahipocampal, tots dos formen una estructura en forma d’anell que es diu lòbul límbic.
En el tàlem, el nucli anterior del tàlem forma part, del sistema límbic L’hT, La formació reticular, L’hpocamp i L’amígdala - LA FORMACIÓ RETICULAR: o - Es localitza en el tronc de l’encèfal, des de la part inferior(?) del mesencèfal fins el bulb.
o Consisteix en una sèrie de nuclis mal delimitats que formen part del SNA o Tota la substància blanca que es troba entre els nuclis està formada per axons que són els responsables de les múltiples connexions amb la medul·la espinal, amb el cerebel, el cervell i els altres nuclis que tenim al tronc que són nuclis dels parells cranials.
o Aquesta formació reticular exerceix una gran influència en moltes de les funcions que realitza el nostre SNC.
Funcions de la F Reticular: o Participa en control de diferents reflexes:  Vòmit  micció o To muscular o Regulació dels ritmes biològics  Ritme cardíac o Cicle son-vigília Hipocamp: - - - Es localitza al lòbul temporal: per sota de la cua del caudat, el localitzàvem amb el ventricle lateral.
Està format majoritàriament per substància grisa (tenim cossos de neurones) els axons que surten d’aquests cossos s’agrupen formant unes estructures que s’anomena: FÒRMIX o TRIGON.
o Parts del fòrnix:  Pilars posteriors (rodegen el tàlem)  Cos (forma de triangle)  Pilars o columnes anteriors o La fx del fòrmix s’ajunta per comunicar els dos hipocamps: esquerra i dreta.
o A l’alçada del cos callós s’uneix i creua les fibres, o Es torna a dividir més cap endavant a nivell dels cossos mamilars, on finalitza el fòrmix.
Participa en els mecanismes d’aprenentatge i memòria, especialment en el procés de consolidació.
L’ésser humà presenta tres tipus de memo: o Immediata o De treball o De llarg plaç El procés de consolidació permet passar records de la memòria de treball a la de llarg plaç.
o Amnèsia anterògrada: lessió dels hipocamps, recordo tot el que ja recordava abans de la lesió però no puc generar nous records.
Amígdala Nucli gris del lòbol temporal - - Participa en la conducta i en les relacions emocionals Ho fa gràcies a les seves relacions amb les diferents àries corticals: o Escorça prefrontal o Àrees d’associació  Estímuls visuals  Estímuls sensitius  Estímuls auditius o Via olfactòria  Estímuls La amígdala integra el significat emocional d’allò que rep i a través de les seves eferències, genera una resposta o Eferències:  Talem escorça cerebral  F reticular  Hipocamp  hT.
Tutories els 4 dimecres de març: de 15:30-17:30.
MORFOLOGIA INTERNA DEL TRONC DE L’ENCÈFAL - - - - CARA ANTERIOR 1 CARES LATERALS 2 CARA POSTERIOR BULB O MEDUL- OBLONGADA CARA ANTERIOR 1 o FISURA MITJA ANTERIOR  Part mitja de la cara anterior del bulb o Piràmides vulvars  A banda i banda de la fissura mitja anterior, trobem com cordons plenes de substància blanca (carreteres) o Solc anteriolateral  Limiten lateralment les piràmides vulvars  Límit de la cara anterior de la cara lateral  Surt d’aquí el XIIè parell cranial: nervi hipoglòs CARES LATERALS 2 o OLIVA  Protuberància arrodonida a la part anterosuperiors o Solc POSTEROLATERAL  Darrera de l’oliva  Limita cara lateral amb posterior  IXè: glosofaringe, Xè: nervi vaga, XIè: nervi accessori CARA POSTERIOR o SOLC INTERMIG POSTERIOR  A la part mitja o SOLC MIG POSTERIOR  A banda i banda del solc intermig posterior o Cordó gràcil (medial) cordó cuneïforme (lateral)  Dos carreteres de substància blanca queden delimitades entre els dos solcs entre el bulb i el pont trobem el solc bulbo puntí tb anomenat bulb protuberencial.
En aquest solc surt el VI parell (MOE: motor ocular extern) Angle pontocerevelos: es la zona d’on surten els parells cranials VII i el VIII.
Lateralment al MOE surten dos parells cranials: VII (fascial) i el VIII (vestíbulo troclear o estratoacústico.
El pont: La cara anterior del pont: Presenta un rodet voluminós anomenat protuberància Aquesta està constituïda per axons orientats horitzontalment.
- La cara posterior: Els peduncles cerebelosos: permeten comunicar el cerebel amb el nostre tronc.
Tenim tres pedúncles cerevelosos: El superior Mig Inferior Els pedúncles delimiten una cavitat en forma de rombe el IV ventricle que queda entre cerebel i pont.
La cara anterolateral del pont Surt el nervi trigemin, Vè parell.
Mesencèfal Cara anterior - Fosa interpeduncular, és una fosa dón surt el IIIè p.c (MOC), Pedúncles cerebrals: a banda i banda de la fossa interpeduncular, que comuniquen cervell amb cerebel.
Cara posterior - Quatre protuberàncies arrodonides: tubércles quadrigémins o col·lícul. Tenim dos de superiors i dos d’inferiors Per sota dels tubercles quadrigèmins: nervi troclear o patètic: IV p.c.
Parells cranials 12 parells cranials= nervis cranials Formen part del SNP La majoria presenten dos orígens: un aparent i un real.
L’origen aparent: on apareix el nervi a nivell de la superfície del tronc de l’encèfal L’origen real: es troba a l’interior del tronc de l’encèfal en forma de nucli.
Tres grups: - - - - SENSORIALS o OLFACTORI o I PC o ÒPTIC o II PC o ESTATOACÚSTIC O VESTÍBULOCOCLEAR o VIII MOTORS o MOC o III PC o Patètic, troclear o IV PC o MOE o VI PC o Accessori o XI PC o Hipoglòs XII MIXTES: Tenen parells motors i sensitiu o Trigemin o V PC o Facial o VII PC o Glossofaringi o IX PC o Vague o X SENSORIALS o OLFACTORI o I PC Dins de la cavitat nasal, a la part superior trobem mucosa olfactòria, en aquesta mucosa trobem les neurones bipolars: dos axons o dos prolongacions. La perifèrica actua com a receptor. La informació viatja a la prolongació central anomenada nervi olfactori. Totes aquestes prolongacions centrals, porten la info que recullen a la següent neurona, que es troba al bulb olfactori. La segona neurona es troba ja dintre de la cavitat cranial, els axons que surten d’aquesta segona neurona formen el tracte olfactori. Aquest tracte es divideix en dos: - Arrel (= estria) Medial envia info a còrtex cerebral l’àrea septal localitzada al lòbul frontal Arrel lateralsistema límbic: gir parahipocampal: àrea entorrinal.
Els nervis travessen la làmina cribrosa de l’etmoide i arriben al bulb olfactori on hi ha la segona neurona o ÒPTIC o II PC El globus ocular presenta tres capes:    Escleròtica Coroide Retina: aquí es localitzen els fotoreceptors  Cons: color  Bastons: contrast (n/b) Un cop de la retina la info viatge cap al cervell, a l’àrea 17, el primer relleu: -neurona bipolar: té dues prolongacions, la perifèrica que recull i la prolongació central connecta amb la següent, que és la segona, que és la ganglionar, que encara està a la retina.
Els axons d’aquesta neurona ganglionar s’agrupen formant el nervi òptic.
- el nervi òptic arriba a la cavitat cranial a través del canal òptic, i un cop a l’interior de la cavitat cranial, els dos nervis òptics s’uneixen a l’estructura: QUIASME ÒPTIC - del quiasme òptic en forma d’x es divideix en dos tractes (el dret i l’esquerra), els axons continuen fins al tàlem, al nucli geniculat del tàlem i des d’aquí els axons es dirigeixen al còrtex cerebral, en concret a l’àrea 17.
La via visual: a nivell del quiasme òptic hi ha un creuament de fibres: els axons de les hemirretines nasals es creuen, mentre que els axons de les hemirretines temporals continuen pel mateix constat. Això s’anomena IPSI LATERAL = HOMOLATERAL.
- - o ESTATOACÚSTIC O VESTÍBULOCOCLEAR o VIII pc MOTORS o MOC o III PC o Patètic, troclear o IV PC o MOE o VI PC o Acceccori o XI PC o Hipoglòs XII MIXTES o Tenen parells motors i sensitiu o Trigemin o V PC o Facial o VII PC o Glossofaringi o IX PC o Vague o X Fins dimarts a les 8h per entregar el segon dossier...
VIII : vestíbulotroclear o estratoacúsic: Format pel nervi vestibular (l’equilibri) i nervi coclear (audició). Totes les estructures responsables d’aquestes funcions estan localitzades a l’oïda.
Presenta tres parts: - O. Externa o Pavelló auricular o Conducte auditiu extern La fx de totes dues es recollir i dirigir les ones sonores cap a l’oïda mitja.
- O. Mitja o Timpà o membrana timpànica o Caixa timpànica:  Martell  Enclusa  Estrep Aquests tres ossets formen una cadena que té com a fx transmetre les vibracions del timpà cap a l’o interna - o Trompa d’eustaqui: comunica l’o mitja i la faringe. (pressió de caixa timpànica) O. Interna o Conjunt de cavitats que trobem a l’interior de la porció petrosa del temporal: laberint ossi. Aquest laberint ossi protegeix i envolta el laberint membranós.
 Entre el laberint ossi i el laberint membranós tenim un líquid que s’anomena perilimfa.
 Laberint membranós:  Estructures d’audició (part anterior del laberint membranós) o Còclea (cargol): és l’estructura encarregada de l’audició. Aquí es troben receptors auditius:  Òrgan de corti  Estructures de l’equilibri (part posterior) o Tenim dos cavitats i tres conductes o 2 Caviats:  {Utrícul i sàcul} vestíbul o Conductes semicirculars (3): estan orientats en els tres eixos de l’espai.
 A l’interior del laberint membranós tenim el líquid anomenat endolimfa.
Com podem escoltar els sons? Amb l’arribada de les ones sonores, el timpà vibra, aquesta vibració es transmet per la cadena d’ossets cap a l'oïda interna.
Al moure’s els ossets, es mobilitza l’endolimfa i els ÒRGANS DE CORTI s’activen. Els receptors coclears són cèl·lules que tenen cilis. Quan el so arriba, l’endolimfa es mou i els cilis també.
Sabem que ha d’arribar al còrtex, i necessàriament pel tàlem (menys nas i reflexes).
Cossos: estan als nuclis (SNC?) i als gànglis (SNP) Esquema: a partir que el receptor es mou, hi ha una carrera de relleus: amb tres neurones corredores: 1. La 1ra neurona té el cos al gangli espiral de corti. Des d’aquest gangli surten dos prolongacions: a. Una va la regió perifèrica, va a buscar el receptor b. Una prolongació central, va a la segona neurona, al cos, localitzada al nucli coclear, a l’encèfal. La seva prolongació central és el VIII parell central.
2. Del nucli coclear, la majoria d’axons que surten del nucli coclear es fan contralaterals, però hi ha un petit grup d’axons que no creuen línia mitjana i es mantenen homolaterals o ipsilaterals.
3. Aquets axons es projecten de forma bilateral al nostre tàlem, concretament al nucli geniculat medial (GM). La tercera neurona es projecta a la ària auditiva a la zona 41, 42... i per entendre el que es capta va cap a l’aria wernique. Per viatjar per l’escorça no cal que passi pel tàlem, d’escorça a escorça viatja lliure.
Com ens mantenim en equilibri? Via vestibular.
També s’activa amb el moviment de l’endolimfa, que mou els cilis que es troben als receptors vestibulars {utrícul i sàcul}: al l’interior dels conductes semicirculars.
- - Tres neurones: El cos de la 1ra es troba al gangli vestibular d’scarpa.
o Dos prolongacions:  La perifèrica va a receptor  Prolongació central: forma VIII parell cranial. Aporta aquesta info a la 2na neurona de la via, situada al nucli vestibular.
Al nucli vestibular, la segona neurona, té tres grups d’axons que es projecten a: o L’escorça cerebral via tàlem Així puc ser conscient del moviment propi a través de l’espai.
o Axons van a cerebel  postura o Altres axons van a medul·la espinal  postura Nervis cranials que són motors: III parell: moc motor ocular comú L’origen real es troba a dins del tronc de l’encèfal, al nucli.
L’origen aparent: quan apareixen a nivell de superfície de tronc de l’encèfal.
L’origen real del moc, es troba al mesencèfal. A dos nuclis: - EDINGeR WESTPHAL (nucli parasimpàtic) NUCLI MOTOR III PC.
D’aquests dos nuclis sortiran axons a nivell motor i parasimpàtic i surt per la fossa interpeduncular (origen aparent). Aquí es dirigeix cap a interior, passa lateralment a la sella turca i arriba a la òrbita per la fissura orbitaria superior.
Un cop a la òrbita es divideix en branques per a la innervació motora dels músculs extraoculars. Els axons que innerven aquesta musculatura extra ocular provenen del múscul motor. Innerva tots els extraoculars excepte dos: el oblic superior i el recte lateral (que estan innervats per un altre...) Els que sí innerva: - Recte superior, medial i inferior Oblic inferior Elevador de la parpella.
Els axons del nucli EW: un cop a la òrbita, penetren dintre del glòbul ocular, a través del gangli ciliar, de manera que controlen la musculatura intrínseca de l’ull. Aquests músculs són els responsables de l’augment de la pupila: midriasi: nom llarg pupila gran La reducció es una miosi pupila petita IV parell: nervi patètic o troclear Presenta un nucli d’origen: anomenat nucli motor del IV PC, es localitza a nivell del mesencèfal.
Els axons que surten del nucli motor es creuen abans del seu origen aparent. Això vol dir que el nucli dret actua sobre l’ull esquerra.
Surt per la part posterior del tronc de l’encèfal, per sota dels tubercles quadrigèmins.
Rodeja els peduncles cerebrals i es situa a la part anterior de l’encèfal, passa pel costat de sella turca i va la l’òrbita. Un cop a la òrbita es dirigeix al múscul oblic superior, al que innerva.
Nervis cranials: motor ocular extern VI (abducent) Origen real: nucli motor del VI al pont.
Origen aparent: solc bulbopuntí Des d’aquí passa lateral a la cadira turca, conjuntment amb tercer i IV, continua cap anterior i arriba a l’òrbita a través de fisura orbitària superior. (FOS) A l’òrbita se’n va al m. recte lateral. Al qual innerva.
XI nervi accessori (n principal o espinal) Origen real: nucli espinal de l’XI pc, es troba al bulb.
Origen aparent: solc posterolateal del bulb. En aquest solc es troba també el IX i X.
L’XI abandona el crani pel forat jugular, conj amb 9 i 10 i es situa a la cara anterior profunda del ESC i l’innerva, des d’aquí va al trzi, porció descendent i transversa. La ascendent, algunes també hi arriben.
XII nervi hipoglòs Origen real: al nucli motor del XII, al bulb.
Origen aparent: solc anterolateral del bulb, just per davant de l’oliva.
Trajecte: cap a anterior per anar a buscar el canal o conducte de l’hipoglòs, des del qual abandonarà el crani. Segueix trajecte descendent junt amb la caròtida interna. Fins arribar a l’arrel de la llengua. D’allà, les divideix en múltiples branques per innervar els músculs que permeten la mobilitat de la llengua.
Nança de l’hipoglos surten branques destinades a la musculatura infrahioidal. La nança es forma entre branques de c2 i c3...
Mixtes: Trobem fibres motores, sensitives i parasimpàtiques Trigemin V: En el circuït parasimpàtic sempre hi ha un gangli.
Dos nuclis d’origen: - Un motor: nucli motor del V, al pont Un sensitiu: nucli sensitiu del V , ocupa tota la longitud del tronc de l’encèfal Les fibres motores innerven els músculs de la masticació. Els axons dels nuclis sensitius.
Dolor receptor gangli nucli sensitiu tàlem  3, 1, 2.
El gangli semilunar de Gasser.
Les arrels motora i sensitiva presenten el seu origen aparent al la part anterolateral del pont.
La part més gran és l’arrel sensitiva.
Des de la part anterolateral del pont totes dues arrels fan camí cap a anterior fins a la porció petrosa del temporal. Allí: - L’arrel sensitiva gangli semilunar o de gasser (gl. Trigemin).
Del gangli surten tres branques terminals del trigemin: - N. Oftàlmic N. maxil·lar N. Mandibular - N. Oftàlmic arriba a la òrbita per la fissura orbitària superior, i d’allà es divideix en tres nervis: o Nervi frontal Recorre la òrbita per la part superior fins arribar a la part anterior i abandona la òrbita pel foramen supraorbitari, fora de la òrbita es divideix en branques per recollir la sensibilitat del front i parpella superior.
o Lacrimal - Recorre la òrbita per la banda lateral fins arribar a la glàndula lacrimal per proporcionar el control secretor. Legalment el V no té fibres per regular res, és sensitiu, però el VII (nervi facial) proporciona unes fibres parasimpàtiques per regular la glàndula lacrimal.
o Nasociliars Recorre la òrbita per la paret medial. I durant el seu recorregut dona unes branques que travessen la cavitat nassal i recullen la sensibilitat de la cavitat nassal. També emet unes branques que recullen sensibilitat del globus ocular.
N. Maxilar És la segona de les branques. Abandona el crani pel forat rodó major. Es situa a la fosa pterigopalatina i es divideix en tres nervis: o N infraorbitari Arriba a la òrbita per la FOI, travessa el terra a través del solc infraorbitari i surt de la cavitat orbitària pel forat infraorbitari. Allà es distribueix en diferents branques per recollir la sensibilitat de la galta, llavi superior i lateral del nas.
Del nervi infraorbitari surten unes branques que van a les dents: n alveolars o dentaris superiors. Aquests recullen sensibilitat de dents i geniva superior.
o Nervi zigomàtic Aquest nervi arriba a la òrbita per la fissura o inferior, recorre el terra de la òrbita, fins a la part anterolateral, i el perfora l’òs recollint la sensibilitat del pòmul.
o Nervis pterigopalatins Des de la fosa pterigopalatina fan trajecte descendent cap el paladar, per recollirne la sensibilitat.
- N. Mandibular És la tercera branca terminal, juntament amb el nervi mandibular viatja la part motora del trigemin. Tots dos abandonen crani pel forat oval. La branca motora va a buscar els músculs de masticació. La branca sensitiva es divideix en diverses branques terminals per recollir la sensibilitat de ...
Motora: Maseter, temporal, pterigoides medial i lateral, milohioidal, digàstric ventre anterior Les branques de sensitiu: - Auriculotemporal Rodeja el coll de la mandíbula, es situa entre l’ATM i conducte auditiu extern, segueix trajecte ascendent fins arribar al la regió temporal travessant la gl paròtida.
o Recull sensibilitat de la regió temporal o - Controla secreció de la gl paròtida, que vindrà facilitada per les fibres parasimpàtiques del IX pc, el glossofaringi Lingual Segueix recorregut descendent i es situa a la base de la llengua. Recull la sensibilitat dels 2/3 anteriors de la llengua. Gràcies a fibres procedents del VII pc recull gust dels 2/3 anteriors de la llengua i controla la secreció de la gl submandiular i sublingual - Alveolar (dentari inferior) S’introdueix a la mandíbula a traves del forat mandibular, i la recorre fins a sortir pel forat mentonià, a la part anterior de la mandíbula. Durant aquest recorregut, dona una sèrie de branques per recollir sensibilitat de dents, (arcada dentària inferior) i de la mandíbula, quan surt pel forat mentonià s’anomena nervi mentonià.
7è pc: 1. Nucli motor Nucli motor del VII pc. Es localitza al pont. Els seus axons van a innervar els músculs de la mímica.
Del nucli motor suten múltiples branques que , unes d’elles són ps que van a buscar lingual i les altres van cap a la musculatura de la mímica. Així comparteix fibres ps i motores.
2. Nucli psimpatic Dos: - Lacrimal. pont Realitzen control de la glàndula lacrimal. Per arribar van per V pc - Salivatori superior. pont o Dos gl. Submandibular i sublingual. També a partir del V pc 3. Nucli sensitiu. bulb Nucli solitari o sensitiu (tracte solitari) Recull gust 2/3 ant llengua. Al bulb. També via V pc.
L’origen aparent, angle pontocerevelós. A partir d’aquí s’introdueix a la porció petrosa de l’os temporal. I surt del crani pel forat estilomastoidal, per aquest recorregut de l’os temporal, surten dos branques que surten i van a buscar al V pc per anar a buscar el nervi lacrimal i el nevi lingual.
El lingual recull sensibilitat gustativa de 2/3 ant llengua i controla secreció de les gl sublingual i submandibular. Làmina 133 neter.
Glossofaringi IX Presenta tres nuclis: - Motor o ambigu Ps salivatori anterior Sensitiu: solitari o gustatiu Tots ells al bulb.
Funció dels axons motors del nucli ambigu: innerven els mc de la faringe ubicats més superiorment.
Els del salivatori anterior, a través de V pc, arriben a glàndula paròtida per controlar secreció.
Els axons del solitari recullen gust i sensibilitat de terç posterior de la llengua.
L’origen aparent, solc posteriolateral del bulb, juntament X i XI.
Des del solc va a foramen jugular per abandonar cavitat cranial.
Ja fora del crani, les diferents fibres es separen per anar als seus destins.
La branca ps van cap a la gl paròtida, arriben gràcies al n trigemin.
Els axons sensitius i motors, fan camí descendent al costat del la caròtida fins arribar a la base de la llengua. Els sensitius recullen el gust.
Els motors van cap a mc faringis més cranials, als quals innerven.
Nervi vague X El nervi vague és l’últim parell cranial mixta.
El nucli motor: ambigu Nucli parasimpàtic: motor del nervi vague Nucli sensitiu: solitari o gustatiu Tots en el bulb.
El n.. ambigumc faringe més ca...
Els axons del nucli parasimpàtic Ps de vísceres abdominals i...
Els axons del sensitiu: - Faringe Laringe Tràquia i esòfag I gust a nivell d’epiglotis L’origen aparent, solc postolateral del bulb, per sota de IX i sobre l’accessori XI.
Un cop fora, va a forat jugular, segueix camí descendent conjuntament amb artèria caròtida interna que després continua amb la comuna. I també la vena jugular.
Paquet bàsculo-nerviós del coll: caròtida, nervi i vena jugular.
Durant el camí descendent del coll, dona branques sensitives per recollir el gust i dona braques motores per innervar musculatura de faringe caudalment.
Segueix descendint fins arribar al tòrax, Allà dona branques de ps per innervació de mc llis a bronquis, mc pel cor (frena), mc llis esòfag, lesió provoca paràlisis dels moviments peristàltics.
Travessa el diafragma a nivell de l’hiat de l’esòfag. A l’abdomen innerva: - Estómac Duodè Fetge Pàncrees Ronyons Intestí (prim i part del gruixut) Cerebel Centre d’integració al servei de la funció motora: - Coordinació de mov Control del mov en curs Control del to musc Equilibri El cerebel està localitzat per sota dels lòbuls de l’occipital i a l’alçada del bulb.
Al que hi està connectat pels peduncles cerebelosos: tres - Superior ½ Inferior Inferior: aferencies procedents de tronc de l’enceffal i m espinal cap a cerebel ½: aferencies cap a ctx cerebral Superior: eferències del cerebel Morfologia - Vermis: part central 2 hemisferis cerebelosos: - Zona intermedia o parabermal Porció lateral Divisió funció: Zona parabermal i la lateral, no és anatòmica, només funcional.
Els vermis i els hemisferis estan dividits per dues fissures; Fissura primària: l ant del l posterior Fissura posterolateral: separa lòbul posterior del lòbul floculonodular. Aquest presenta en la part central més abultada: lòbul floculonodular, i als extrems els flòculs.
Morfologia interna: El cerebel, igual que el cervell està format per substància blanca i grisa.
L’escorça cerebel·losa, substància grisa, envolta tot el cerebel.
També trobem nuclis de substància grisa a l’interior: - Fastigi  vermis Globosos  zona intermedia o parabermal o paravermis Emboliforme  zona intermedia o parabermal o paravermis Dentat  porció lateral Coordinació i planificació de moviments (voluntari músculs agonistes i antagonistes) Les escorces cerebrals: - Premotora Auditiva Visual Associació Somatosensitiva Projecten els seus axons a nuclis del pont. D’allà, creuen la línia mitjana, es fan contralaterals i es projecten a la porció lateral de l’escorça cerebel·losa (contralateral). Els axons de la porció lateral de l’escorça es projectaran cap al nucli dentat.
D’allà es projecten al tàlem, contralateral. Concretament a dos nuclis que participen en el control motor: ventral anterior i ventral lateral.
I del tàlem es projecten a l’escorça cerebral motora i premotora.
Un cop a l’escorça, de l’àrea motora hem d’arribar al múscul. Mitjançant el tracte ... o via piramidal.
L’hemisferi dret del cerebel és homolateral per al múscul. (es creua dos cops pel centre) En canvi l’escorça cerebral és contralateral.
Quan la coordinació no és fina: tenim una lesió del circuit: ADIANOCOCINÈSIA És una descoordinació entre ms agonistes i antagonistes.
“les PAVAS (premotora, associació, visual, associació i somatosensitiva) van al CEL (cerebel Lateral) a través del PONT (nuclis del pont) i DEU (Dentat) les torna a l’escorça (escorça) terrestre (via tàlem)”.
2on circuït: Coordinació de moviment en curs: L’ctx cerebel·losa de la porció paravermal, rep la info somatosensitiva de les EE a través del tracte espinocerebel·lós.
Les neurones de l’ctx cerebelosa de la paravermal es projecta a nuclis globosos i emboliforme.
Les neurones creuen la línia mitja i es projecten sobre nuclis del mesencèfal i del tàlem.
Concretament al ventral anterior i ventral lateral del tàlem, que com sempre són els que coordinen el moviment. Les fibres des del tàlem van a l’ctx cerebral motora. Des d’aquí surt la via piramidal que va cap a ms contralateral.
Les neurones que tenim al mesencèfal van, contralateral, per medul·la cap al ms.
Aquest circuït compara el moviment que estem realitzant amb el que realment vull realitzat, i dur a terme les correccions necessàries.
Si em lesiono aquest circuït deixo de controlar: podem tenir DISMETRIA, que és una dificultat per calcular les distàncies.
“ per a EMBARNIÇAR (PARABERMAL) necessito TECalent (TRACTE ESPINOCEREBELÓS) per EMBORRATXAR-ME (MBOLIFORME) i agafar un bon GLOBO (GLOBOSO) i acabar a la TAULA (TÀLEM)o MESA (MESENCÈFAL)” TERCER CIRCUIT: CONTROL POSTURAL L’ctx cerebel·losa del vermis, rep la info somatosensitiva del tronc a través del tracte espinocerebel·lós. De les neurones de ctx cel de vernis es projecten sobre nucli fastigi, i aquestes es projecten de forma bilateral, als nuclis vestibulars. (VIII) Ctx cel. Vernis nucli fastigi  (bilateral)  nuclis vestibulars.
De nuclis vestibulars  tracte vestibular  medul·la espinal Aquests axons recorren tota la m. Espinal per connectar el múscul esquelètic.
Una lesió en aquest nivell, provoca HIPOTONIA muscular. Si tinc hipotonia, no hi ha to, no em puc quedar dreta.
Via 4 del cerebel: control del equilibri L’ctx cel del nòdul flòculonodular rep info del nervi vestibular i dels nuclis vestibulars. Des d’aquesta ctx cel els axon es projecten al nucli fastigi, i aquestes es projecten de forma bilateral als nuclis vestibulars.
N fastigi I del nucli vestibular, els axons s’agrupen tracte vestíbuloespinal medul·la Una lesió: manca de control de la marxa i de l’estàtica.
8. la medul·la espinal La mela adulta es localitza al canal vertebral i presenta una forma cilíndrica, d’uns 45 cm de longitud i de ... de diàmetre.
Superficialment presenta una fissura mitja anterior, un solc anterolateral, un solc posterolateral i un solc mig posterior. Del solc anterolateral i del posterolateral, sortiran els filets radiculars per formar l’ arrels sensitiva (posterior) i motora (anterior).
Cada arrel posterior presenta un gangli on es localitza el cos de la neurona de 1er ordre.
Del la mela: - 8 nervis cervicals 12 toràcics 5 lumbars 5 sacres 1 coccigi La mela espinal adulta finalitza aprox a nivell de l1 i l2, a partir d’aquí trobem arrels anteriors i posteriors del nostres nervis espinals, que segueixen un recorregut descendent per anar a buscar el seu forat apropiat, aquest conjunt d’arrels anteriors i posteriors s’anomena cauda equina o cua de cavall.
Morfologia interna: La substància blanca aquí està a la perifèria La substància grisa, es troba a l’interior formant una H.
Al centre de la H és el conducte central o del EPENDIMO ( cèl·lules glials o de l’ependim) La substància grisa presenta: - Banyes posteriors: o Els axons de les neurones que formen les banyes posteriors formen les vies ascendents de la medul·la espinal:  Substància gelationsa: temperatura  Cos banya posterior: info sensitiva tant visceral com somàtica  - - Nucli de clarke: va des T1 a L3, i els seus axons formen el tracte espinocerebelós posterior que porta la info propioceptiva. Participa control de moviment en curs i de la postura Banyes anteriors: o Motoneurones inferiors, encarregades d’innervar el múscul esquelètic. Tenim dos tipus:  Gamma  Alfa o Les motoneurones superiors (que venen del ctx cerebrals que venen de l’àrea 4, els seus axons formen la via piramidal o el tracte corticoespinal. Només innerven a nivell de (còrtex) o A nivell de la medul·la el que tenim es la banya anterior amb les motoneurones inferiors: arriben a tots els músculs: braços, cames cos...
Substància grisa intermedia o Neurones autònomes preganglionars, medul·lars. Que formaran part del nostre sistema nerviós autònom.
Substància blanca: Es pot dividir en cordons: - Cordó anterior o De la fissura mitja anterior fins al solc anterolateral.
Cordó lateral o Del solc anterolateral al solc posterolateral Cordó posterior o Solc posterolateral al solc mig posterior  Aquest cordó posterior a nivell cervical alt, fins a T6  Gràcil  Cuneïforme  Per sota de T6:  Només cordó gràcil Per aquestos cordó passen vies sensitives ascendents i vies motores descendents.
Vies ascendents: Informació sensitiva que finalitzarà a l’ctx cer a través del tàlem, i a l’ctx és on és fa conscient la informació.
També hi ha info sensitiva que finalitza al cel (cerebel) per a regulació de patró motor: coordinació, moviment en curs, postura i equilibri.
Una via acendent típica està formada per tres neurones: 1. Neurona de 1er ordre: Té el cos localitzat al gancli espinal, a l’arrel dorsal del nervi espinal. Aquesta té la prolongació periférica: receptor. La central es dirigeix a sistema nerviós central.
2. Neurona de 2on ordre: Es troba a la substància grisa de la banya posterior de la medul·la espinal.
3. Neurona de 3er ordre: Al tàlem i és la que porta la info fins al l’ctx.
Les principals vies ascendents: - Via del cordó posterior Tracte espinotalàmic Vies cerebel Via del cordó posterior Transporta informació per a la percepció conscient del tracte epicrític o discriminatiu per la pressió, vibració i propiocepció conscient.
La informació es captada pels MECANORECEPTORS.
DE RECGANGLI (NEU 1ER OR)NEU 2ON OR, (normalment a medul·la, aquí excepció)  NUCLIS AL BULB De primera a segona, l’axó central, arriba a la medul·la espinal i pel cordó posterior i puja pel tronc per anar fins al bulb, a dos nuclis. Els axons centrals inferiors a T6, van pel cordó gràcil.
Els que s’ajunten per sobre de T6 ho fan pel cordó cuneïforme.
Els axons tant del gràcil com del cuneïforme acaben al nucli gràcil i al nucli cuneïforme respectivament.
2na NEUTÀLEM Els axons que surten dels dos nuclis gràcil i cuneïforme, reben un som: LEMNISC MEDIAL, creuen la línia mitjana i van al tàlem.
Els axons que formen el LEMNISC MEDIAL, arriben al nucli VPL (ventral posterolateral) del tàlem. Del tàlem van a l’escorça somatosensitiva primària (3,1,2) on serà percebuda la sensació de vibració, tacte o pressió i propiocepció.
Tracte espinotalàmic Pel tracte espinotalàmic hi circula la informació corresponent a dolor, temperatura i tacte protopàtic.
RECEPTORS: - TERMORECEPTORS: Tª NOCICEPTORS Neu 1r ordre: Gangli: COS : prolongació perifèrica--< REC Prolongació central  banya posterior de la medul·la constituint nucli anomenat substància gelatinosa.
Neu 2on ordre3er Surt de sustància gelatinosa, creua línia mitja (es fan contralaterals) i recorregut ascendent pel cordó lateral, contralateral. Per la part més anterior. El conjunt d’axons de la neu de 2on ordre rep el nom de tracte espinotalàmic.
El tracte espinotalàmic, finalitza al tàlem, al nucli VPL del tàlem, a la neu de 3er or.
Del tàlem la neu de 3er or va a l’escorça somatosensitiva primària. La àrea que integra aquesta informació és la 5, 7, àrea secundària d’associació sensitiva.
Vies cerebel Porten la informació propioceptiva inconscient.
MECANORECNEU 1er ordre Hi ha dos tipus de receptors: òrgans de golgi i fussos musculars Hi ha 1ra Neu, al gangli, la prolongació per va a REC i la cen va la banya posterior, allà estaria la neurona de 2on ordre: en aquest cas estan agrupades en dos grups: - Nucli de Clarke Cos de la banya posterior Les neurones de 2on que surten de n de clarke segueixen recorregut ascendent pel cordó lateral. S’anomenen TRACTE ESPINOCEREBELÓS posterior i tracte espinocerebelós dorsal.
Aquest tracte passa pel PEDUNCLE CEREBEL·LÓS INFERIOR i acaba a l’escorça cerebel·losa.
A partir d’aquí hi ha el trajecte del to postural i el control del mov en curs... i d’aquí a escorça i medul·la...
Hi ha un altre grup de 2nes neurones que surten de la banya posterior, creuen línia mitja i segueixen recorregut ascendent pel cordó lateral contralateral. Aquest conjunt ‘axons és TRACTE ESPINOCEREBEL·LÓS ANTERIOR O VENTRAL. Des d’aquí el tracte va fins al peduncle cerebel·lós superior i arriba a l’escorça cerebel·losa on finalitza.
Vies descendents: motores Estan formades per dues motoneurones.
Motoneurona superior: Es localitza al escorça cerebral i és la 1ra neurona Motoneurona inferior: Es localitza a la medul·la, a la banya anterior i és la 2na.
des d’aquí a traves del nervi perifèric arriba al múscul.
Via piramidal = tracte córticoespinal Es considera el principal mediador dels moviments voluntaris, junt amb ganglis basals, cerebel o tàlem. Aprox la meitat dels axons que formen la via piramidal s’originen a l’àrea motor primària, la resta s’originen a l’escorça d’associació motora i a l’escorça somatosensitiva.
Un cop formada la via piramidal, segueix un recorregut descendent en direcció a la medul·la espinal, durant aquest recorregut dona colaterals per als ganglis basals, formació reticular i tàlem (aquí podríem enganxar els circuits dels ganglis basals).
Un cop la via piramidal ens arriba a les piràmides bulbars hi ha una decussació (creuament) del 85% de les fibres de la via piramidal.
Aquest 85% de fibres TRACTE CORTICOESPINAL LATERAL.
EL 15%--> TRACTE CORTICOSPINAL ANTERIOR (postural).
TRACTE CORTICOESPINAL LATERAL: Segueix recorregut descendent per la part posterior del cordó lateral. Connectant de forma directa o indirecta a través d’una interneurona (que també està a substància grisa) amb la motoneurona inferior. La motoneurona inferior va al múscul.
TRACTE CORTICOSPINAL ANTERIOR Segueix un recorregut descendent pel cordó anterior del la medul·la espinal. Connectant (sinapsis) de forma directa o indirecta amb la motoneurona inferior.
El tracte vestibular, als nuclis vestibulars, s’origina al tronc de l’encèfal, d’aquí surten uns axons cordó anterior i arriba a connectar amb la motoneurona inferior.
Tema 9: vascularització, meninges i sistema ventricular Vascularització de l’encèfal: Està irrigat pel sistema vertebrobasilar i a les dues caròtides internes.: - Artèries vertebrals A la cara anterior del bulb. A nivell de la unió entre bulb i pont, les dues artèries vertebrals es fusionen en la basilar, que es situa a la cara anterior del De les artèries vertebrals surt la art cerebral anterior i la art cerebral posterior De les art vertebrals també surt la arteria cerebel·losa posteroinferior, i que irriga la cara inferior del cerebel - Sistema basilar o Artèria cerebel·losa anterioinferior o Art cerebel·losa superior o La art basilar al mesencèfal es divideix en dues arteries: artèria cerebral posterior. Aquesta art irriga la cara medial i inferior dels lòbuls occipital i temporal.
Caròtida interna Arriba a l’interior de la cavitat cranial a través del conducte carotidi i es situa lateral al quiasme òptic.
Un cop a dintre del crani es divideix en: - Art cerebral mitja Es situa en el solc lateral que separa l parietal del temporal i irriga la ínsula i la cara lateral dels hemisferis cerebrals - Art cerebral anterior es situa a la fissura longitudinal i irriga la cara medial del l frontal i parietal.
Hi ha una art que comunica les dues cerebrals anteriors, abans que entrin a la fissura es diu: art comunicant anterior.
La art comunicant posterior comunica cerebrals posteriors amb caròtida interna.
Polígon de willis: Sistema de seguretat que assegura el rec sanguini: c. posterior, comunicant post, caròtida interna, cerebral anterior, comunicant anterior, cerebral anterior, caròtida interna, comunicant post, c. Posterior.
ACP: Temp i occipital Cara medial i inferior Lob occipital medial: àrees de la visió Mirar quina artèria va a quina part del cervell i quina àrea irriga.
Meninges L’encèfal i la medul·la espinal presenten una envoltura de tres membranes: les meninges De sup a prof: Duramare Està adherida a la part interna del crani o de la cavitat cranial. L’espai virtual (només existeix en condicions patològiques) és l’espai epidural.
o Membrana interna: forma unes prolongacions que s’anomenen septes durals.
Divideixen la cavitat cranial en diferents compartiments.
 Hi ha dos septes importants a conèixer:  La falç del cervell És un septe dural orientat sagitalment que es localitza a nivell de la fissura longitudinal i separa els dos hemisferis cerebrals.
S’insereix anteriorment a nivell de la crista galli. A nivell posterior s’insereix a la tenda del cerebel.
 La tenda del cerebel: És un septe dural transversal localitzat entre l occipital i cerebel.
aquesta tenda divideix la cavitat en dos compartiments: o o El supratentorial: cerbell Infratentorial: tronc i cerebel La tenda del cerebel s’insereix a l’os occipital per la part inferior.
Per la part lateral i anterior, la tenda s’insereix a la rebora superior de la porció petrosa del temporal Per la part anteromedial, la tenda del cerebel presenta un orifici que s’anomena l’escotadura de la tenda. Aquest orifici permet el pas del mesencèfal i és el lloc on es comuniquen els dos compartiments: el supra i l’infratentorial.
En determinats llocs, la duramare es desdobla i forma els conductes o sins durals, per on circula la sang venosa de l’encèfal.
Els principals sins durals: o Sin sagital superior: o o o o Recorre la bora superior de la falç del cervell i desemboca a la premsa d’heròfil o confluència de sins o sinusal Sin sagital inferior: circula per la revora inferior de la falç del cervell i desenvoca al si recte El si recte: transcorre entre la tenda del cerebel i la falç del cervell. Aquest si recte desenvoca a la premsa d’heròfil o confluència de sins.
De la premsa d’heròfil surten els sins transversos que recorren la revora posterior de la tenda del cerebel, fins arribar a la porció petrosa del temporal i es converteix en els si sigmoïdal, va a buscar el forat jugular on desemboca continuant-se amb la vena jugular interna.
Aracnoide Es localitza a la part interna de la duramare, existint un espai entre elles que és l’espai subdural (espai virtual) Entre aracnoide i pia, espai real: espai subaracnoïdal, per on circula el líquid cefalorraquidi i les artèries de l’encèfal.
Piamare És la més interna de les tres meninges i recorreix tots els relleus de la superfície de l’encèfal.
Meninges de la medul·la espinal L’ordre és el mateix: - - - Duramare: abandona el crani pel forat occipital, i es continua amb la duramare espinal que finalitza a nivell de S2. A diferència de les meninges cranials, hi ha un espai epidural real entre la duramare i l’os. L’espai subdural també aquí és virtual.
Aracnoide espinal: adherida a la part interna de la duramare. Per sota de l’aracnoide i abans de la piamare trobem l’espai subaracnoïdal, real, on tenim líquid cefaloraquidi, i = que a l’encèfal es troba resseguint la superfície de la medul·la espinal.
Els lligaments dentats, surten de la piamare i és la estructura que fixa la medul·la amb la duramare i l’aracnoide.
Sistema ventricular: Són un conjunt de cavitats que es troben a nvell de l’encèfal: - Ventrícles laterals III ventricle IV ventricle RECORREGUT DEL LÍQUID CEFALORRAQUIDI: El que està als v laterals, passa a través del forat interventricular o de monro arriba al III ventricle. D’allà a través de l’aqueducte cerebral o de sílvio surt del mesesncèfal i arriba al tronc al IV ventricle. En aquest IV ventricle trobem dos orificis: LUSCHKA i magendie, i permeten el pas del IV v cap a l’espai suparacnoidal.
A partir d’aquí, a través de les granulacions aracnoidees (= aracnoïdals) ens arriba a sistema venós.
El líq cefalorraquidi es fabrica constantment: - Elimina els desfets Aporta nutrients Actua com a amortidor mecànic ...