TEMES 12-13 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Antigua
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 12. L’Alt Imperi Romà (27 aC – 235 dC) - Cronologia:  Alt Imperi: 27 aC – 235 dC (Principat).
 Crisis diverses del segle III: 235 – 284 dC. Diversos moments de crisis puntuals.
 Baix Imperi: 284 – 476 dC (Dominat).
1. La supremacia d’August. La consolidació del nou règim - El triumvirat ja no té sentit: només un al poder. necessitat de crear un càrrec nou:  S’eviten els títols de rex o dictator. S’ha de buscar altra forma per perpetuar-se.
 31-28 aC va encadenant el títol de cònsol.
 27 aC: prínceps i August. Es presenta al Senat i ‘’pretén’’ retirar-se del poder, retornant-li el poder al Senat. Aquest, però, li prega que no marxi i el cobreixen d’honors. August = títol religiós i autoritat moral (‘’consagrat’’).
 27 aC: inici del principat (o Alt Imperi). Fi de la República.
Principat d’August - August fa veure que tot segueix igual, que la república no ha mort. Teòricament: - El prínceps és un magistrat més.
- El seu càrrec és una concessió del Senat.
- El prínceps acumula poders molt diversos: - 30 aC: potestat tribunícia, sense limitacions.
- 27 aC: prínceps i augustus.
- 19 aC: censor.
- 12 aC: pontífex màxim, ja que mor Lèpid.
- 2 aC: pare de la pàtria. Únicament simbòlic, però que indica com era vist August.
- Limitació de poders del Senat:  Govern provincial retallat: províncies senatorials (governades pel Senat) i províncies imperials.
 Retirada del control de l’exèrcit.
 Reducció del nombre de senadors: de 1000 a 600.
 Òrgan consultiu.
 Encunyació de moneda de bronze, l’emperador es reserva el dret de les de plata i or.
 Investeix els emperadors, però no els escull.
- Les magistratures tradicionals republicanes (pretors, edils, qüestors) es mantenen, però es redueixen i perden atribucions. L’única que manté el seu prestigi i atribucions és el Consolat, que d’altra banda estarà sempre sota el control d’August (ell i un més són cònsols, o bé dos cònsols de confiança).
- Altres òrgans de poder:  Consilium principis: amics i familiars de l’emperador i alts funcionaris. Consell de l’emperador.
 El prefecte del pretor: cap de la guàrdia personal amb competències administratives i judicials.
Normalment, cavaller.
- August acaba amb la tradicional oposició del Senat i de l’aristocràcia a les reformes populars. Trenca l’oposició ja habitual del Senat i poble.
- D’altra banda, la vella aristocràcia ha desaparegut en gran part culpa de les guerres civils, i la que queda està cansada d’aquestes pugnes polítiques.
- Per tant, August s’acaba presentant com una mena de mediador entre el Senat i el poble. Intenta sempre acontentar a ambdós bàndols, evitant la violència generalitzada entre els dos.
- Recuperació del mos maiorum (costums dels avantpassats), caracteritzat per l’ascetisme (la vida humil) i uns costums rigorosos:  Renovació del sentiment religiós. Ex: construcció de diversos temples a Roma (creant un nou tipus de temple, d’influència grega i itàlica, una mescla).
 Renovació del sentiment moral. Lleis que comencen al 18 aC: - Llei contra l’adulteri.
- Llei contra el celibat, per a fomentar el matrimoni i la procreació.
- Llei contra el suborn.
Llei contra el luxe.
Fracàs de les lleis, perquè ni August era exemplar ni aquestes es podien implantar de nou en aquest nou context.
2. Les dinasties alt-imperials: Juli-Clàudia, Flàvia, Antonina i Severa - Període de crisis desencadenades. Inestabilitat política molt gran.
 Juli-Claudis: 27 aC – 68 dC.
 Flavis: 69 – 96 dC.
 Antonins: 96 – 192 dC.
 Severs: 193 – 235 dC.
La Constitutio Antoniniana - Caracal·la (211-217), segon emperador de la dinastia dels Severs, promulga una Constitució (antigament era promulgada per l’emperador) al 212: concessió de la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi.
- Tots, menys els esclaus i els dediticii: no es sap qui eren, la teoria més acceptada és que eren habitants de les zones menys romanitzades, que havien presentat molta resistència als romans i que no s’havien integrat bé al sistema romà.
- Finalitat: augmentar la recaptació d’impostos. Excusa: tots els habitants havien d’adorar als mateixos déus.
3. Aspectes socioeconòmics de l’Alt Imperi Piràmide social romana Emperador Senadors (ordo senatorius) Ordes en continua renovació i moviment, teòricament tancades, però que depenen de la riquesa.
Aristocràcia romana Cavaller o eqüestre (ordo equester) Aristocràcia romana i provincial Decurions (ordo decurionum) Aristocràcia municipal (només a províncies) Plebs Ciutadania romana o ciutadania itàlica Lliures Lliberts Esclaus La dona romana - Situació desfavorable, però més bona visió que a Grècia.
- Labor matronalis: responsable de les tasques domèstiques. Virtuts femenines més valorades: modèstia, castedat, pietat i humilitat. Finalitat de la dona: matrimoni, procreació i cura dels fills.
- No pot ocupar càrrecs polítics, però a vegades hi tenen influència.
Economia - En l’Imperi romà, l’emperador controlarà molt més directament l’explotació de les províncies.
- Províncies explotades racionalment. El comerç local i imperial s’activa moltíssim, gràcies en part a la millora de la xarxa viària.
- Tot, influeix molt positivament en l’economia romana i la romanització dels territoris.
- Però amb el temps hi ha a Itàlia una crisi agrària, no es produeix tant, amb la reducció dels esclaus i la introducció dels colons a sistema més beneficiós.
4. Les crisis del segle III. L’anarquia militar - Cronologia: 235-284 dC. Tradicionalment al 235, quan el darrer emperador de la dinastia Sever és assassinat i comença l’anarquia militar. Crisis a tots nivells: politico-militar, econòmica i fiscal, religiosa...
- Factors molt diversos: pressió dels bàrbars a les fronteres, més importància de l’exèrcit (més poderós), etc.
- Especial rellevància a Occident.
- Crisi política-militar:  ‘’Anarquia militar’’ (235-284 dC) = exèrcit molta importància, són el que anomenen els nous emperadors.
 Provoca efimeritat dels emperadors: regnat màxim de 6 anys (Gordià III, 238-244). Mort per assassinat o al camp de batalla.
 Debilitat de la frontera: provoca que les tropes de la frontera es sentin abandonats i proclamin el seu emperador. Període de molta confusió. Guerres civils.
 Imperi militarista: gran importància de l’exèrcit.
- Crisi religiosa:  Crisi de la religió tradicional, una religió pragmàtica que en aquest moment no serveix.
 Angoixa existencial: recerca de consol, d’una altra religió. Floració de religions orientals: la vida terrenal és una vida de sofriment, per obtenir la recompensa d’una altra vida millor.
- Religions mistèriques per a iniciats (‘’misteris’’): Isis, Mitra, Cibeles, Serapis, Eleusis, Cristianisme...
- Prometen una vida ultraterrenal.
- Cerimònies i ritus alienadors, per formar part d’una col·lectivitat.
- Solidaritat, fraternitat i humilitat.
TEMA 13. El Baix Imperi: l’Antiguitat Tardana 1. Característiques del període - Tradicionalment es parlava de decadència. Connotació negativa. Període de transició entre Antiga i Mitjana.
- Ara, es parla de continuïtat i innovació, no rupturista, és progressiu.
- Principal innovació del període: cristianització del món antic.
2. Dioclecià (284-305) i la tetrarquia - 284: ascens de Dioclecià, un general a Orient. 285: emperador a occident.
- Veu que l’Imperi és massa extens per un sol home i fa reformes de tot tipus.
- Tradicionalment imatge negativa, transmesa pels historiadors cristians, ja que fou perseguidor del cristianisme.
- Divideix el gran Imperi romà en dos, deixant-li una part a Maximià, que rebrà el títol de cèsar.
- Posteriorment, veu que Maximià governa bé i el promociona, dotant-lo amb el títol de augustus iunior.
Dioclecià serà l’augustus senior.
- Al 293, decideix posar dos cèsars més: Tetrarquia, quatre co-emperadors:  2 augustus: Dioclecià és el major (senior) i l’altre és Maximià (iunior).
 2 cèsars: hereus (Constanci Clor i Galeri).
 Cada august escull el seu cèsar.
 Hi ha quatre emperadors però l’Imperi és un: concordia augustorum.
Descapitalització de Roma i comitatus - Roma deixa de ser capital imperial per a passar-ho a ser les ciutats on es troba l’emperador. La cort és itinerant (comitatus), però amb ciutats freqüents com Milà.
Divinització imperial - Filiació divina :  Orient: Júpiter  Dioclecià (augustus senior)  augustus Iourius  Occident: Hèrcules  Maximià (augustus iunior)  augustus Herculius - Té a veure amb la concepció absolutista del poder que s’està imposant.
- Adopció dels rituals de monarquies hel·lenístiques o de la monarquia persa.
- Davant de l’emperador: proskynesis o genuflexió i petó a la capa.
- Diadema: consagració divina.
- Principal títol: Dominus noster. Passarà a ser del primer dels ciutadans, al ‘’nostre senyor (D.N.).
- Nous epítets imperials: Deus et dominus (déu i patró), Felix (feliç), Victor (victoriós), Inuictus (invicte, epítet solar), Sacer (sagrat), Domus sacra (palau imperial)...
Les reformes de Dioclecià - Destaca la reforma territorial:  Províncies consulares (governadors de rang senatorial), praesides (governadors de rang eqüestre), correctores (governadors de les províncies itàliques, acostumen a ser de rang senatorial).
 Augment del nombre de províncies, fina a 100 + Roma.
 Les províncies acostumen a unir-se en unitats més grans: diòcesis, governades per vicaris.
 Unitat territorial més gran (no és innovació de Dioclecià, sinó segurament del seu successor Constantí), unió de diverses diòcesis, són les prefectures, governades per prefectes del pretori.
 Tots els governadors perden el seu rang militar, menys el prefecte del pretori, que a través dels dux, serà el comandant de les tropes.
- També fa reformes de caire econòmic i fiscal, amb un augment considerable de la burocràcia.
Les persecucions religioses - Enemics de la divinització imperial: maniqueus i cristians (entre 303 i 304 fins a quatre edictes de persecució).
- Vol conservar la religió tradicional romana.
- No obstant, és més destrucció de llibres sagrats i de temples cristians que una matança de persones. Hi ha més màrtirs a Orient que a Occident.
- Però aconsegueix el contrari del que pretenia: el cristianisme surt reforçat.
La desfeta de la Tetrarquia - Dioclecià i Maximià celebren a Roma el seu 20è aniversari al poder. Però Dioclecià anuncia que els dos augustus ha d’abdicar i els cèsars han de pujar a augustus.
- No obstant, el fill de Constanci Clor, Constantí, és anomenat augustus per les seves tropes. A més, altres individus pretenen el títol de cèsar.
- Inici de els lluites entre els tetrarques. 324: Constantí I, únic emperador.
3. Constantí I (306-337) - Transmissió sanguínia del poder. encara creu que és una representació divina a la terra. Però qui és aquest déu? Inicis religió tradicional, del déu sol. Culte solar. Es va apropant al cristianisme.
- Teocràcia sancionada pel cristianisme: Constantí, uicarius Christi, representació del déu a la terra.
- Batalla del Pont Milvi (312): venç a un dels tetrarques, Maxènci, fill de Maximià.
- 313: mal conegut ‘’edicte de Milà’’: realment acords entre Licini i Constantí per deixar de perseguir als cristians (antecedents en l’edicte de tolerància de Galeri del 311, que malalt de càncer, va perdonar i deixar de perseguir als cristians). Repetició de la tolerància.
- Privilegis al cristianisme: exempció d’impostos, sacralització del diumenge, dia del sol (Sunday). Subvencions pels pobres. Construcció d’esglésies per tot l’Imperi, com la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
- Intervenció en la disputa arriana (heretgia), convocant el concili de Nicea al 325. Però arrianisme continua viu.
De fet, a punt de morir és batiat per un bisbe arrià.
4. Dinasties del Baix Imperi - Divisions i unificacions constants de l’Imperi fins la divisió definitiva al 395, a la mort de Teodosi.
- Constantinians: 306-363 (excepte Julià l’Apòstata: 361-363).
- Valentinians: 364-392.
- Teodosians: 379-455.
- Emperadors electes: 455-476 (elegits per generals).
5. Les noves capital - Orient: Antioquia i Constantinoble (inauguració al 330; capital al 380).
- Occident: Milà i Ravenna (des del 402).
6. La imposició de la ortodòxia catòlica - Des de Constantí, els emperadors són cristians però la religió oficial segueix sent pagana.
- Teodosi I, l’emperador cristianíssim. El 28 de febrer del 380: Edicte de Tessalònica, mitjançant el qual s’imposa el cristianisme en la seva vessant catòlica com a religió oficial de l’Imperi i l’Estat.
- 390-392: condemna del paganisme, en posició de desigualtat des de feia temps, i que ara es veu realment afectada per l’oficialitat de la religió catòlica.
7. L’explotació de la terra: el colonat - La pressió fiscal genera relacions de patrocini (patronatus): - Buscar la protecció d’un senyor.
- Lliurament de terres a canvi de protecció.
- Substitució de la mà d’obra esclava per la lliure. Mena de començament del servilisme del posterior feudalisme. Pèrdua de llibertat (seruus quasi colonus).
- Autarquia econòmica i autonomia dels latifundis = negativa a pagar impostos (independència)...  senyors feudals.
8. Els problemes de l’Imperi Romà: a nivell intern i extern - Problemes interns:  Prepotència de l’exèrcit.
 Debilitat de l’emperador, que reforça encara més el poder de l’exèrcit.
 La partició de l’Imperi (la definitiva al 395, amb una certa rivalitat entre els dos blocs).
 El problema del colonat i del patronat, grans latifundistes que molts cops s’estan comportant com autònoms.
 Persecució del paganisme.
- A nivell extern:  Problemes per reclutar soldats (molts són pagans).
 Pressió dels perses.
 Pressió dels bàrbars sobre les fronteres. Germànics del nord i de l’oest.
 La frontera danubiana: els gots.
 La integració dels germànics.
9. El final de l’Imperi Romà d’Occident i el naixement dels Regnes Germànics desintegració de l’Imperi Romà d’Occident, que va perdent territoris molt ràpidament.
- 476: deposició de Ròmul Augústul, un emperador nen, últim emperador de Roma (irònicament anomenat com el primer rei).
- Tot i la instal·lació dels regnes germànics, el pas entre el món antic i el medieval manté unes clares línies de continuïtat: - Llengua i literatura.
- Mentalitat i onomàstica.
- Dret, religió, costums quotidians i usos agrícoles...
10. L’imperi Bizantí: Justinià i la recuperatio Imperii - Intent de recuperar els territoris que havien format l’antic Imperi Romà d’Occident, a través d’Orient.
- Campanyes de Belisiari, el seu general, contra Àfrica i Itàlia, amb èxits momentanis.
- Els successors de Justinià no mostraran en la gran tasca de recuperar un imperi perdut, i s’ocuparan dels seus propis territoris orientals.
Roma entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana - En el pas del s. V al VI, la ‘’Roma dels Cèsars’’ es converteix en la ‘’Roma dels Papes’’.
- El fòrum s’abandona, i es deixa com a camp de pastura de els vaques, en favor de Sant Pere del Vaticà o Sant Joan de Letrà.
Dalt. Els primers regnes germànics.
A Baix. Justinià i L’imperi Bizantí.
...