Apunts T.1 - T.6 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura MOTIVACIÓ I EMOCIÓ
Año del apunte 2016
Páginas 85
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 1. INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ I L’EMOCIÓ 1.1 1.2 1.3 1.4 LA MOTIVACIÓ I L’EMOCIÓ COM A PROCESSOS PSICOLÓGIS BÀSICS INTRODUCCIÓ AL CONCEPTE DE MOTIVACIÓ I EMOCIÓ ORIENTACIONS TEÒRIQUES EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ I L’EMOCIÓ ELS EXPERIMENTS EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ I L’EMOCIÓ 1 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 1. INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ I L’EMOCIÓ 1.1LA MOTIVACIÓ I L’EMOCIÓ COM A PROCESSOS PSICOLÓGIS BÀSICS 1.1.1 Variables psicològiques.
La Psicologia, per explicar la naturalesa del comportament humà, recorre tant a variables empíriques com a variables hipotètiques.
VARIABLES EMÍRIQUES – CONDUCTA Variables observables directament (mesurables).
La variable empírica per excel·lència és la conducta.
VARIABLES HIPOTÈTIQUES – PROCESSOS MENTALS Variables no directament observables.
Són inferides a partir de les variables empíriques. La variable hipotètica per excel·lència són els processos mentals.
Així doncs, en psicologia estudiem els processos mentals a partir de la inferència de les conductes observables.
1.1.2 Psicologia bàsica i Psicologia aplicada.
VS.
PSICOLOGIA BÀSICA PSICOLOGIA APLICADA “Vessant teòrica” de la psicologia. La branca de la psicologia que desenvolupa els coneixements teòrics bàsics de la psicologia, investigant i estudiant la naturalesa i el funcionament de la conducta i dels processos mentals.
“Vesant pràctica” de la psicologia que empra la teoria de la psicologia bàsica en situacions pràctiques de diferents àmbits com la salut mental, la gestió empresarial, l’educació, la llei, el marketing, etc.
La psicologia bàsica centra especialment el seu interès en l’estudi dels processos psicològics bàsics.
1.1.3 Els processos psicològics bàsics.
Processos psicològics bàsics = conjunt dels diferents processos mentals.
Tenen una missió específica i distinta que permeten als individus desenvolupar les diferents activitats psicològiques.
Actuen alhora i interactuen entre sí.
2 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ PERCEPCIÓ APRENENTATGE Procés mental pel qual rebem informació del món per mitjà dels òrgans sensorials, prenent consciència dels objectes i fenòmens del món.
Acte o procés d’adquisició d’una nova informació, habilitat, capacitat o conducta com a resultat de l’experiència i que és relativament permanent.
MEMÒRIA LLENGUATGE Capacitat per emmagatzemar informació codificada que pot ser recuperada i retornada a la consciència.
Capacitat per la qual les persones poden comunicar-se (sons, signes, gests).
Facilita l’organització en la memòria semàntica.
ATENCIÓ RAONAMENT I PENSAMENT Relacionada amb la memòria operativa.
Capacitat per atendre a varies coses a la vegada o en una sola eliminant les altres.
Mitjançant processos molt mecànics, a partir de qüestions conegudes, arribem a conclusions desconegudes MOTIVACIÓ EMOCIÓ Procés i/o tendència que impulsa als organismes i dirigeix la seva conducta per aconseguir estímuls agradables (satisfer necessitats/desitjos) alhora que per evitar estímuls desgradables.
Sentiments subjectius i reaccions fisiològiques que s’originen com a resultat d’un procés valoratiu davant d’estímuls (allò que ens agrada i allò que ens desagrada).
3 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 1.2INTRODUCCIÓ AL CONCEPTE DE MOTIVACIÓ I EMOCIÓ   Tenen un origen etimològic relacionat amb el moviment.
Estan relacionats amb l’hedonisme (recerca de lo agradable i fugida ves lo desagradable).
Motivació = tendència a buscar allò agradable i fugir del desagradable.
Emoció = valoració subjectiva positiva o negativa d’un estímul.
Implica actuació.
Conjunt de sentiments subjectius i reaccions fisiològiques evocades per estímuls.
Implica valoració.
1.2.1 Funció general de la motivació i l’emoció.
SUPERVIVÈNCIA; Faciliten la relació de l’organisme amb l’entorn, per tant, faciliten la supervivència de l’organisme.
(Imagina un organisme que no tingués l’emoció “por”. Sense por, molt probablement, l’organisme no fugiria davant d’estímuls perillosos (com depredadors) i tindria menys probabilitats de sobreviure).
1.2.2 Relació entre motivació i emoció.
Ambdós estan íntimament interaccionant.
 Que una persona aconsegueixi els seus objectius, li produirà emocions positives i, el fet de no aconseguir-los, li produirà sensacions negatives/desagradables.
 Les emocions positives motiven a aconseguir els objectius mentre que les emocions negatives motiven a evitar o fugir.
4 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 1.3ORIENTACIONS TEÒRIQUES EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ I L’EMOCIÓ En la psicologia actual, es considera que la conducta de l’ésser humà està determinada per 2 factors:   Cognició. Processos de processament d’informació.
Motivació i emoció.
Si intentem explicar la conducta humana tenint només en compte un dels dos factors, ens trobem en que quedarà incomplert.
1.3.1 Antecedents històrics més rellevants.
Des de ben aviat els filòsofs ja es van plantejar la disjuntiva sobre la naturalesa racional o irracional de l’ésser humà.
Hi ha dues corrents filosòfiques que reflecteixen les següents posicions: RACIONAL IRRACIONAL L’ésser humà té capacitat per decidir i, per tant, és responsable de la seva conducta determinada per la raó.
L’ésser humà no té capacitat per decidir, no és responsable de la seva conducta determinada per factors interns i externs.
Corrent filosòfica: Racionalisme.
Corrent filosòfica: Empirisme.
RACIONALISME EMPIRISME S’origina amb Plató.
René Descartes.
Sorgeix al S. XVII Thomas Hobbes, John Locke i David Hume.
L’ésser humà com un ésser amb capacitat i llibertat per decidir.
L’ésser humà no té capacitat ni llibertat per decidir. Conducta determinada per fac. externs.
Estableix una jerarquia entre raó i emoció deixant l’emoció per sota de la raó i entenent-la com un fenomen perjudicial que s’havia de dominar amb la raó.
2conceptes clau en l’estudi de la Mot. I Emo. : Hedonisme: recerca del plaer i rebuig del dolor.
Determinisme: la conducta està determinada per estímuls interns o externs.
Descartes va establir un distanciament entre ésser humà (racional) i animals (irracionals).
L’única font de coneixement és l’experiència.
“Tabula rasa”.
5 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ CHARLES DARWIN - - Variabilitat genètica. Va observar que entre els individus d’una espècies hi ha una variabilitat de caràcters.
Lliuta per la supervivència. Els animals tendeixen a créixer més ràpid que els recursos per tant, hi ha una lliuta per adquirir recursos, per sobreviure.
Selecció natural. Aquells individus que estan més ben adaptats sobreviuen i poden reproduir-se produint una selecció de caràcters més adients en el conjunt de l’espècie.
Impacte del Darwinisme sobre la concepció de l’ésser humà: L’ésser humà deixava de ser una espècie aïllada de la resta d’éssers vius, deixant de ser un producte de la creació especial, única i inigualable per convertir-se en un esglaó més en la cadena evolutiva.
Suposa un trencament de la separació humà – animals.
La motivació i l’emoció a la llum del Darwinisme: La teoria Darwinista es centra en característiques físiques tot i que també va parlar de les emocions a la llum del darwinisme.
Motivació i emoció tenien un paper adaptatiu en la conducta i un paper important en la supervivència.
Per exemple, en una població amb individus amb diferents nivells de por, aquells que tenien menys por tenien més probabilitats de morir perquè no eren tan propensos a fugir davant estímuls perillosos.
6 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 1.3.2 Enfocaments teòrics dels s. XX i XXI.
Bàsicament hi ha 3 grans orientacions teòriques en l’estudi de la motivació i l’emoció: - Conductisme.
Cognitivisme.
Psicobiologia.
Aquestes 3 perspectives teòriques són complementaries entre sí.
CONDUCTISME - Estudia únicament la conducta, allò que és directament observable i, per tant, mesurable.
No hi ha diferències mentalistes.
Determinisme ambiental. Hi ha una mena de negació d’intervenció de processos mentals.
Utilitzen animals i extrapolen els resultats a humans.
Parlen d’aprenentatge però no parlen de motivació i emoció de forma explícita. (Les seves tesis d’aprenentatge han acabat parlant de motivació i emoció).
Explicació conductista “Por als gossos” Episodi de condicionament: (1) Condicionament clàssic. L’estímul neutre (gos) es converteix en un estímul condicionat.
(2) Condicionament operant. La persona fuig de l’estímul condicionat desagradable per buscar una conseqüència positiva (benestar).
COGNITIVISME - Estudien els processos mentals, els quals infereixen a partir de la conducta.
Els processos cognitius consisteixen en manipular i transformar la informació que ens arriba al món.
Explicació cognitivista “Por als gossos”.
Explicació en base a processos mentals. La persona percep l’estímul “gos”, el processa i el valora/interpreta com una amenaça. Fa una inferència i crea la possible expectativa que el pugui mossegar (intervé la memòria).
7 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ PERSPECTIVA PSICOBIOLÒGICA I FISIOLÒGICA - Estudien les bases biològiques de la conducta.
Empren tècniques de neuroimatge i de mesura de resposta fisiològica.
Explicació psicobiològica “Por als gossos”.
Explicació en base a l’activació fisiològica – cerebral i els processos fisiològics i cerebrals. A una persona li va mossegar un gos. Ara, quan veu un gos, se li posa la cara blanca, tremola i li suen les mans. Canvia de carrer per no passar pel costat.
METÀFORA MENT – ORDINADOR La ment és un sistema de processament d’informació. Tant la ment com l’ordinador, codifiquen, retenen i operen amb símbols.
- Processament de la informació en ordinadors: programes operant sobre símbols.
Processament de la informació en el cervell/ment: computacions neuronals de representacions mentals.
Les representacions mentals són símbols en el cervell (implementació fisica) que tenen significat o codifiquen informació (semàntica) i que es relacionen amb d’altres seguint una sèrie de “normes” (sintaxi).
8 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 1.4MÈTODE CIENTÍFIC I ELS EXPERIMENTS EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ I L’EMOCIÓ Amb el mètode científic la Psicologia pretèn: - Descriure.
Predir.
Explicar.
El mètode científic pot ser: - Mètode inductiu.
Mètode hipotètic – deductiu. S’empra normalment.
MÈTODE HIPOTÈTIC – DEDUCTIU Basat en la formulació d’hipòtesis i en la seva contrastació.
A grans trets, els passos a seguir són: (1) (2) (3) (4) Observació.
Formulació d’hipòtesis.
Prediccions en base a la hipòtesis.
Contrastar les prediccions experimentalment.
• Predicció = Resultats. Evidència a favor de la hipòtesi.
• Predicció ≠ Resultats. Evidència en contra de la hipòtesi.
A l’hora d’efectuar un experiment és important: - Definir variables ( VI i VD ).
Controlar les constants i les variables estranyes.
Seleccionar els nivells de la V Independent. Serien els diferents grups experimentals que s’originen de diferents valors per la VI.
Mesura i interpretació dels resultats.
9 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 10 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 2. LA MOTIVACIÓ. ASPECTES INTRODUCTORIS.
2.1 CONCEPTE DE MOTIVACIÓ 2.2 FUNCIÓ DE LA MOTIVACIÓ 2.3 EL PROCÉS MOTIVACIONAL 2.4 ORIENTACIONS TEÒRIQUES EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ 2.5 MESURA DE LA MOTIVACIÓ 11 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 2. LA MOTIVACIÓ. ASPECTES INTRODUCTORIS.
2.1 CONCEPTE DE MOTIVACIÓ Tenim diverses motivacions i, en cada moment, en predomina una sobre les altres.
La motivació és una variable hipotètica: s’infereix a partir de la conducta.
Motivació = conjunt de factors que poden ser innats i/o apresos i interns i/o externs, els quals inicien, mantenen, dirigeixen i atreuen la conducta.
(Definició de Palmero) Motivació = desig o necessitat que dirigeix i energitza la conducta cap a una meta.
(Definició de Myers) Trobem 2 components bàsics de la motivació: DIRECCIÓ Propietat de la motivació que reflexa l’elecció de l’individu, i respon a: - - Elecció de l’objectiu/meta. Tenim múltipels objectius possibles i hem d’escollir quin serà el principal en aquell moment.
Elecció de les conductes adients.
Tenim múltiples conductes per arribar al mateix objectiu i hem d’escollir la més adequada.
ACTIVACIÓ L’activació o arousal fa referència a l’estat o grau d’excitació fisiològica i psicològica que prepara a un organisme per una determinada conducta.
Propietat que reflexa la quantitat d’esforç/energia dedicada a la iniciació, continuació i finalització d’una conducta.
Tres elements: - Iniciació o latència. Temps que la persona tarda en iniciar la conducta.
Persistència. Temps durant el que perseveres fent aquella conducta.
Esforç o vigor o intensitat. Força amb la qual duem a terme la conducta i que repercuteix en la seva eficàcia.
12 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 2.2 FUNCIÓ DE LA MOTIVACIÓ L’inici de l’estudi científic de la motivació apareix a partir de la teoria darwinista (1859).
Entenia que la conducta de l’organisme estava provocada per estímuls interns i externs.
SUPERVIVÈNCIA Funció de guiar-nos i preparar-nos en l’adaptació a l’entorn amb l’única finalitat d’assegurar la supervivència.
CREIXEMENT Preparar-nos per les conductes que mantindran o alteraran la nostra pròpia INDIVIDUAL trajectòria vital en recerca d’objectius i metes amb la finalitat d’assolir la realització personal.
MOTIVACIÓ BIOLÒGICA – MOTIUS PRIMARIS Motius primaris = necessitats biològiques bàsiques que asseguren la supervivència de l’organisme i de l’espècie.
- Són comuns a tots els organismes i persones.
Són innats, per tant, independents del context sociocultural (les pot modular).
Estan relacionats amb l’homeòstasi (equilibri fisiològic).
Homeòstasi = tendència fisiològica a l’equilibri entorn a un nivell òptim (energia, aigua, pes corporal, etc.).
Cicle homeostàtic.
El propi cos intenta mantenir els nivells fisiològics estables al voltant del nivell òptim. Si hi ha desviacions importants respecte a aquest nivell òptim, el cos ho detecta i inicia mecanismes per retornar a aquest nivell òptim.
(1) Nivell òptim  Benestar. L’organisme es troba en uns nivells fisiològics òptims (equilibri homeostàtic) i té una sensació de benestar.
(2) Alteració dels valors òptims  Malestar. Algun estímul intern o extern provoca l’alteració dels nivells òptims fisiològics i provoca malestar.
(3) Apareix una necessitat fisiològica  Motivació. Amb l’alteració dels nivells fisiològics apareix una necessitat biològica bàsica com pot ser la gana, la set, etc.
(4) Conducta motivada. L’organisme està motivat a satisfer aquesta necessitat biològica bàsica.
(5) Retorn al nivell òptim  Benestar.
13 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ MOTIVACIÓ COGNITIVA – SOCIAL  MOTIUS SECUNDARIS Motius secundaris = conjunt d’objectius i metes individuals relacionades amb experiències subjectives de caire cognitivosocial que tenen la finalitat d’assolir la realització i satisfacció personal.
   Estan íntimament relacionats amb el fet que els humans som éssers socials.
No són innats ni universals, sinó que sorgeixen per aprenentatge, modulats en funció del context sociocultural.
No són necessaris per a la supervivència però són importants a nivell de benestar psicològic, com si hi hagués una “homeòstasi psicològica”: Necessitats creades = aquelles necessitats fictícies i prescindibles que el sistema consumista ha aconseguit dotar-les d’una aparença de necessitat bàsica real.
Alguns exemples serien els mòbils, Internet, l’oci consumista, etc.
14 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 2.3 EL PROCÉS MOTIVACIONAL La motivació és un procés que s’estén al llarg del temps.
(1) Aparició i percepció de l’estímul.
 Estímul extern. Desig, l’individu es sent atret per alguna cosa externa a ell.
 Estímul intern. Necessitat primària o secundària, a l’individu li sorgeix de dins una sensació de carència biològica o sociocognitiva.
(2) Avaluació de l’objectiu. Després de l’aparició de l’estímul, l’individu avalua si li mereix la pena o no dur a terme una conducta motivada. Aquesta avaluació té dos processos:  Avaluació del Valor personal que té aquell objectiu en la pròpia satisfacció.
 Avaluació de l’expectativa d’aconseguir un determinat objectiu (probabilitats d’èxit).
(3) Decisió i elecció de l’objectiu.
Es decideix quin dels diferents objectius serà el que s’intentarà assolir.
(4) Conducta motivada / instrumental: direcció i activació.
(5) Control dels resultats.
El subjecte va controlant l’estat de consecució de l’objectiu a mesura que va desenvolupant la conducta motivada.
15 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 2.4 ORIENTACIONS TEÒRIQUES EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ ORIENTACIONS TEÒRIQUES EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ - O. PRIMITIVES. Teories de l’instint.
LINSTINT ACTUALMENT T. CONTEMPORÀNIES DE LA MOTIVACIÓ 2.4.1 ORIENTACIONS PRIMITIVES Les primeres teories es van desenvolupar entre finals del s. XIX i principis del s.XX i van tenir gran influència del Darwinisme.
Es van basar en l’instint com a motivador principal i/o únic de la conducta, tant en animals com en humans.
Instint = conducta innata que es produeix de forma automàtica i fixa quan es dóna un estímul concret sense que hi hagi hagut cap aprenentatge.
- Innat. No hi ha cap factor d’aprenentatge.
Específic. Apareixen davant estímuls concrets i són diferents en cada espècie.
Immodificable. És estereotipat, fix, insensible als canvis de l’ambient.
Afavoreix la supervivència. És un element bàsic per a la supervivència dels individus i de l’espècie.
TEORIA DE L’ INSTINT, WILLIAM JAMES (1842 – 1910) - Entenia els instints com aquelles tendències a actuar d’una forma determinada i a perseguir determinats objectius.
Defensava que els instints eren desencadenats per estímuls.
Defensava que els instints són presents en animals i humans.
Entenia que els instints no expliquen tota la conducta.
TEORIA DE L’ INSTINT, WILLIAM McDOUGALL - Totes les conductes són propositives, tenen un objectiu/propòsit.
L’instint com la força que porten a fer les conductes per aconseguir objectius.
3 components de l’instint: cognitiu, afectiu i conatiu/conductual.
Totes les conductes són instintives.
16 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Crítiques a les teories de l’instin: - Proliferació excessiva d’insitnts. S’arriben a establir innombrables llistes d’instints que suposadament explicaven la conducta. (6.000 diferents) Instint – Explicació comodí. En sí, no explicava res.
Instints basats en pautes culturals (no universals). Els instints segons les diferències socioculturals implicava que no eren universals sinó pautes culturals transmeses per l’aprenentatge.
2.4.2 L’ INSTINT ACTUALMENT Actualment se sap que els instints existeixen però no expliquen totes les conductes, sinó una petita part d’elles.
La disciplina que ha inclòs l’estudi dels instints és l’etologia.
Etologia = disciplina científica que s’encarrega de l’estudi de l’evolució, desenvolupament i funció de la conducta en l’entorn natural des d’un punt de vista biològic i filogenètic.
Contempla l’estudi de les conductes instintives i dels corresponents estímuls signe.
Etiologia humana = s’encarrega de l’estudi dels patrons de conducta instintius en humans.
Extreu conclusions per mitjà de:    Comparació de conductes aparentment instintives en diferents cultures. Conducta d’alçar les celles quan saludem un conegut.
Estudi amb nens cecs i sords de naixement. Certes expressions facials (no ho han pogut aprendre).
Comparació de conductes entre diferents espècies. Es demostra el continuum filogenètic de certes conductes instintives.
17 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 2.4.3 TEORIES CONTEMPORÀNIES DE LA MOTIVACIÓ PERSPECTIVA PSICOBIOLÒGICA O FISIOLÒGICA Es centra en l’estudi de les bases biològiques que permeten entendre i explicar la conducta motivada.
 Enregistra i mesura les reaccions fisiològiques, corporals i cerebrals durant els processos motivacionals.
 Posa un èmfasi evolucionista.
 Estudia principalment els motius biològics/primaris.
PERSPECTIVA CONDUCTISTA Estudia la motivació en relació a l’aprenentatge i el condicionament.
Fan servir animals i extrapolen els resultats a humans.
PERSPECTIVA COGNITIVA – SOCIAL Estudia la motivació en relació als processos mentals a partir d’inferències conductuals.
- Expectatives. Valoració del que creiem que passarà i de les possibilitats que tenim.
Atribucions causals.
Estudia principalment els motius cognitivo – socials / secundaris.
2.5 MESURA DE LA MOTIVACIÓ MESURES DIRECTES DE LA CONDUCTA Totes les mesures enregistrades a partir de la conducta observable.
- Temps d’iniciació o latència. Temps que la persona tarda en iniciar la conducta.
Temps de persistència. Temps durant el que perseveres fent aquella conducta.
Esforç, vigor o intensitat. Força amb la qual duem a terme la conducta i repercuteix en l’eficàcia d’aquesta.
Elecció de la conducta. Quina de totes les conductes possibles escull.
18 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ MESURES FISIOLÒGIQUES Mesuren l’estat d’activació cerebral i la resposta cerebral durant els estats motivacionals.
Mesures: - Electroencefalograma (EEG). Permet mesurar l’activitat elèctrica cerebral.
- Ressonància magnètica funcional (FMRI). Permet veure l’activació de les diferents zones cerebrals en funció dels nivells d’oxigen.
- Dilatació de la pupil·la. En funció del grau de dilatació es pot diferenciar entre major o menor motivació.
Limitacions: - Els aparells de mesures fisiològiques són cars.
- Els aparells de mesura fisiològics són complexos d’utilitzar.
MESURES D’AUTOINFORME És el propi subjecte qui dóna la informació. En la mesura de la motivació, el subjecte informa sobre les seves preferències, metes, intencions, etc.
Mesures: - Tests.
- Qüestionaris.
Limitacions: - Desitjabilitat social.
- Aquiscència. Tendència a contestar a tots els ítems afirmativament.
- Contestació a l’atzar.
TÈCNIQUES PROJECTIVES. ANÀLISI DE LA MOTIVACIÓ IMPLÍCITA.
Mètodes indirectes i no estructurats de recerca que han estat desenvolupats pels psicòlegs i utilitzen la projecció dels enquestats per inferir sobre motius, desitjos o intencions que no s’expressen a través de preguntes directes.
Tècniques: - Test d’Apercepció Temàtica (TAT). Presentar imatges ambigÜes a partir de la qual el subjecte ha de construir una història. En la construcció de la historia teòricament es reflecteixen els motius i interessos profunds de la persona.
Limitacions: - Interpretació subjectiva per part del terapeuta.
19 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 20 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 3. L’ORIENTACIÓ CONDUCTUAL EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ 3.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’ORIENTACIÓ 3.2 EL PAPER DEL CONDICIONAMENT CLÀSSIC EN L’ADQUISICIÓ DE MOTIVACIONS 3.3 EL CONDICIONAMENT OPERANT/INSTRUMENTAL EN L’ADQUISICIÓ DE MOTIVACIONS 3.4 EL PAPER DE L’APRENENTATGE OBSERVACIONAL EN L’ADQUISICIÓ DE MOTIVACIONS 3.5 MODIFICACIÓ I REVERSIÓ DE CONDUCTES CONDICIONADES 3.6 APLICACIÓ EN SITUACIONS QUOTIDIANES 21 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 3. L’ORIENTACIÓ CONDUCTUAL EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ La perspectiva conductista estudia la motivació en relació a l’aprenentatge i el condicionament.
Defensen que molts dels motius (tant primaris com secundaris) no són innats, sinó apressos.
En relació a la motivació, el paradigma conductista es centra en: - De quina forma s’aprenen o s’adquireixen les motivacions? (Fan servir animals i extrapolen els resultats a humans).
3.1 CARACTERÍSTIQUES DE L’ORIENTACIÓ ANTIMENTALISME (Caixa negra) El conductisme rebutja l’estudi de la ment i els seus processos. Defensa que l’únic objecte d’estudi és allò directament observable i mesurable: conducta.
ELEMENTALISME Defensa que per estudiar la conducta s’ha de descompondre en elements més senzills. (Estímul, resposta, etc.) ASSOCIACIONISME L’origen del coneixement serien les sensacions i l’aprenentatge el resultat d’associacions entres estímuls i respostes.
ENFORTIMENT AMB REPETICIÓ Defensa la llei de l’exercici proposada per Thorndike: la repetició d’un parell E-R produeix un enfortiment de la connexió i afavoreix l’aprenentatge.
AMBIENTALISME Situant el principi motor de la conducta fora de l’organisme limitant-se a respondre a les contingències ambientals.
Neoconductisme. Anys 30 – 50 del s.XX.
La crítica a la teoria general conductista va obligar als seus representants a dur a terme un reajustament dels principis, enfortint-la i proveint-la de cert contingut teòric del qual semblava mancat el conductisme més clàssic.
Els neoconductistes segueixen tractant la conducta observable com l’objecte d’estudi de la psicologia científica adoptant un esquema E – O – R (Estímul, Organisme, Resposta).
L’organisme actua com a mediació mentalista de la conducta.
22 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.2 EL PAPER DEL CONDICIONAMENT CLÀSSIC EN L’ADQUISICIÓ DE MOTIVACIONS 3.2.1 CONTINGUT TEÒRIC DEL CONDUCTISME CLÀSSIC PRECEDENTS DEL CONDUCTISME CLÀSSIC. IVAN PAVLOV Va assentar les bases del posterior condicionament clàssic de Watson.
Va advertir que els gossos del laboratori no només salivaven davant d’estímuls alimentaris sió que també davant a estímuls associats.
Durant la presentació conjunta repetitiva de sentir una campana abans de rebre el menjar, podem fer que s’associï l’estímul “campana” a la resposta “salivar”.
Un estímul originalment neutre (campana) acaba associant-se a un estímul incondicionat (menjar) que comporta una resposta innata (salivar davant el menjar), provocant l’associació entre l’estímul neutre (campana) i la resposta (salivar).
EL CONDUCTISME CLÀSSIC. J.B. WATSON EI – RI. Tenim certs estímuls ( EI, estímuls incondicionats) que produeixen determinades respostes “naturals”, que no requereixen aprenentatge. Tenim també respostes innates davant l’estímul incondicionat (RI, respostes incondicionades).
EN – EI. Si aparellem un estímul neures (EN), aquell que no provoca una determinada resposta innata, amb un estímul incondicionat ( EI) d’una forma continua i repetitiva.
EC – RC. Al cap d’un temps l’estímul neutre s’acabarà transformant en un estímul condicionat (EC) ja que produirà una resposta condicionada (RC) que no produïa abans.
23 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.2.2 LA MOTIVACIO EN EL CONDUCTISME CLÀSSIC En els episodis de condicionament clàssic el que es produeix és una adquisició de les propietats motivadores (d’aproximació o d’allunyament) d’un estímul incondicionat concret per part de l’estímul condicionat.
En funció de la naturalesa agradable o desagradable de l’estímul incondicionat, podem diferenciar entre condicionament clàssic apetitiu i condicionament clàssic aversiu o de defensa.
CONDICIONAMENT CLÀSSIC APETITIU L’estímul incondicionat (EI) és agradable i, per tant, les propietats motivadores adquirides per part de l’estímul condicionat (EC) són d’aproximació i busqueta.
CONDICIONAMENT CLÀSSIC AVERSIU L’estímul incondicionat (EI) és desagradable i, per tant, les propietats motivadores adquirides per part de l’estímul condicionat (EC) són d’allunyament i evitació.
- Aversió al sabor.
Quan un aliment que ens agrada ens senta molt malament, és molt provable que després ens desagradi.
L’estímul condicionat (EC) adquireix propietats motivadores d’allunyament i evitació.
Aquest episodi de condicionament clàssic en concret té una funció biològica: evitar que tornem a menjar alguna cosa que representi una amenaça per la nostra supervivència.
- Algunes pors i fòbies.
Certes pors i fòbies s’adquireixen després d’episodis de condicionament clàssic en situacions traumàtiques puntuals, en les quals l’estímul condicionat adquireix propietats motivadores d’allunyament i evitació.
Els estímuls condicionats que produeixen por comporten la motivació d’evitació vers tals estímuls.
24 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.2.3 GENERALITZACIÓ D’ESTÍMULS VS. DISCRIMNACIÓ D’ESTÍMULS La generalització d’estímuls i la discriminació d’estímuls són dos processos molt importants relacionats amb el condicionament clàssic.
Generalització d’estímuls = Els estímuls similars a l’estímul condicionat (EC) també poden produir la resposta condicionada (RC).
Discriminació d’estímuls = Capacitat per efectuar respostes diferents davant estímuls diversos (similars o no).
3.3 EL CONDICIONAMENT OPERANT/INSTRUMENTAL EN L’ADQUISICIÓ DE MOTIVACIONS Va ser proposat per Skinner i tenia influència de Thorndike.
El condicionament instrumental es basa en la motivació. L’aprenentatge es produeix en direcció a la recerca de lo agradable i l’evitació del desagradable.
3.3.1 CARACTERÍSTIQUES TEÒRIQUES DEL CONDUCTISME OPERANT O INSTRUMENTAL    A diferència del condicionament clàssic, el condicionament operant treballava sobre conductes voluntàries.
Entenia la conducta com un instrument que opera en l’ambient per obtenir el que es vol.
Paper important de l’hedonisme (recerca del plaer i rebuig al dolor).
3.3.2 L’ESTÍMUL DISCRIMINATIU DE LA CONDUCTA OPERANT / INSTRUMENTAL (E+) Estímul discriminatiu positiu. Assenyala al subjecte que si s’efectua la conducta instrumental s’obtindran les conseqüències destijades.
(E-) Estímul discriminatiu negatiu. Assenyala al subjecte que si s’efectua la conducta instrumental NO s’obtindran les conseqüències desitjades.
Si hem condicionat a un animal perquè prement un botó obtingui aliment, però aquest només cau a la gàbia quan està encesa una llum, la llum és l’estímul discriminatiu (positiu quan estigui engegada, negatiu quan estigui apagada).
25 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.3.3 TIPUS DE CONSEQÜÈNCIES I EFECTES SOBRE LA CONDUCTA INSTRUMENTAL Skinner va definir 4 tipus de conseqüències possibles resultants d’una conducta operant.
Aquestes conseqüències estaven en funció de dues dimensions: - Tipus d’estímul en la conseqüència. Apetitiu (agradable) o aversiu (desagradable).
Aplicació. Fet d’aplicar-lo o retirar-lo.
ADMINISTRAR RETIRAR ESTÍMUL APETITIU ESTIMUL AVERSIU REFORÇ POSITIU CÀSTIG OMISSIÓ REFORÇ NEGATIU Els reforçament (tant positiu com negatiu) produeix més probabilitat de que aquella conducta es repeteixi.
El càstig i l’omissió produeixen menys probabilitat de que aquella conducta es repeteixi.
3.3.4 ELS ESTÍMULS REFORÇADORS Estímul reforçador = estímul apetitiu que s’administra en un reforçament positiu.
ESTÍMULS REFORÇADORS PRIMARIS VS. ESTÍMULS REFORÇADORS SECUNDARIS Estímuls reforçadors primaris. Estan relacionats amb la satisfacció dels motius primaris (menjar, beure, reproducció, etc.) i no requereixen aprenentatge.
Estímuls reforçadors secundaris. Han adquirit propietats reforçadores (requereixen aprenentatge) perquè s’han associat a l’adquisició de reforçadors primaris per condicionament clàssic. (Els diners, per Ex.) CARACTERÍSTIQUES DEL REFORÇADOR QUE INFLUEIXEN EN LA CONDUCTA  Magnitud (quantitat) del reforçador. Quantitat de reforçador administrat com a conseqüència d’una conducta. Si la quantitat augmenta, té més efecte reforçant. Si disminueix, té menys efecte reforçat sobre la conducta instrumental.
 Demora d’aparició del reforçador.
26 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ  Valor del reforçador. A major valor de l’estímul reforçador, major efecte reforçador.
 Relació de contingència entre conducta instrumental – reforçador.
LA INDEFENCIÓ APRESA Un subjecte ha estat exposat a una situació en la qual no hi havia contingència entre la seva conducta instrumental i les conseqüències, es a dir, la seva conducta instrumental no tenia capacitat per influir en l’entorn, per tant, no podia variar les conseqüències.
En situacions futures similars el subjecte no actua perquè creu que, com en la primera situació, tampoc serà capaç d’influir sobre els resultats.
La indefensió apresa provoca: - Dèficit motivacional. Disminució dràstica de l’interès i les ganes.
Dèficit emocional. Aparició d’ansietat i malestar.
Dèficit cognitiu – associatiu. Disminució de la capacitat per fer associacions de causa – efecte la qual cosa requerirà un major nombre d’assaigs per aprendre-ho.
EXPERIMENT DE LA INDEFENSIÓ APRESA (Seligman & Maier, 1967) (1) 3 Grups de rates es troben en una situació diferenciada:  Grup executiu. Reben xocs elèctrics evitables, els poden interrompre si premen una palanca.
 Grup subordinat. Reben xocs elèctrics inevitables, no poden fer res per interrompre’ls ja que són comuns amb el grup executiu i estan controlats per aquest.
 Grup control. No reben xocs.
(2) Exposició a situació on hi ha contingència entre conducta – conseqüències: S’exposa a cada grup de rates en una gàbia on s’administra un xoc elèctric evitable, es pot interrompre si es pitja una palanca. S’enregistren les següents dades: S’observa clarament que les rates del grup subordinat han sofert més dificultats d’aprenentatge a causa de la indefensió apresa resultat de l’experiència prèvia de falta de control sobre les conseqüències.
27 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ EL PRINCIPI DE PREMACK Segons Premack, podem augmentar la probabilitat de que es doni una conducta poc freqüent (poc preferida) si forcem l’associació d’aquesta conducta com a antecedent necessari per efectuar una conducta més freqüent (més preferida).
Això produirà l’augment de la freqüència de la conducta inicialment poc probable i disminuirà la freqüència de la conducta inicialment més probable, ja que seran igual de freqüents al haver d’anar lligades.
A un nen li encanta jugar als videojocs, però els seus pares estan preocupats perquè no llegeix gairebé mai.
Els pares avisen al seu fill que abans de jugar als videojocs sempre haurà de llegir un capítol d’un llibre.
3.3.4 VARIABLES QUE AFECTEN A LA CONDUCTA INSTRUMENTAL PRIVACIÓ SACIETAT COSTOS – RECOMPENSA DE CADA ALTERNATIVA CONDUCTUAL Abstenció temporal d’un subjecte a l’accés d’un determinat estímul reforçador.
Aquesta privació produeix que augmenti el valor reforçador d’aquell estímul i que augmenti la probabilitat de que es produeixi la conducta instrumental concreta per obtenir-lo.
Excés d’exposició d’un organisme a un determinat estímul reforçador.
Aquesta sacietat produeix que disminueixi el valor reforçador d’aquell estímul per tant, que disminueixi la probabilitat de que es produeixi la conducta instrumental concreta per obtenir-lo.
Algú que no menja xocolata perquè està fent dieta.
Algú que menja cada dia xocolata, i al final acaba perdent-hi interès.
Encara que el valor relatiu d’un estímul reforçador sigui major que el d’un altre, si els costos per aconseguir-lo són percebuts com excessius, possiblement la conducta instrumental triada serà una que comporti costos menors, tot i que comporti un valor reforçador menor.
28 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.3.5 ESTUDI DEL CONDICIONAMENT OPERANT O INSTRUMENTAL AL LABORATORI L’estudi del condicionament operant/instrumental es sol fer a partir d’experiment amb laberints i gàbies d’Skinner.
CORREODR RECTE LABERINT GÀBIA D’SKINNER Es col·loca a l’animal (normalment ratolins) en un extrem del passadís recte i en l’altre es diposita menjar.
Es col·loca a l’animal (normalment ratolins) en l’entrada del laberint i el menjar en la sortida.
S’instal·la un dispositiu (palanca, boto, etc.) que si s’activa fa caure el menjar.
Es fa servir el mètode operant lliure; l’animal pot fer una conducta tants cops com vulgui.
- - Mesura del temps de latència.
Mesura del temps de recorregut del laberint.
Mesura de velocitat de carrera.
- - Mesura del temps de latència.
Mesura del temps recorregut del laberint.
Mesura de la velocitat de carrera.
Mesura del nombre d’errors.
- - Mesura de tasca de resposta. (vegades que es repeteix la conducta instrumental per unitat de temps).
Mesura del temps de latència.
29 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.4 EL PAPER DE L’APRENENTATGE OBSERVACIONAL EN L’ADQUISICIÓ DE MOTIVACIONS Exposat per Bandura & Walters (1963), l’aprenentatge observacional / aprenentatge social / aprenentatge cognitiu – social és un model en el qual es defensen un aprenentatge que s’explica per condicionament vicari (observació – imitació).
Amb l’aprenentatge vicari o d’observació – imitació el que es vol dir és que aprenem no a partir d’experiència pròpies sino a partir d’experiències alienes.
3.4.1 TIPUS DE CONDICIONAMENTS SEGONS L’APRENENTATGE OBSERVACIONAL Procés de condicionament CONDICIONAMENT CLASSIC clàssic que adquirim de les OBSERVACIONAL experiències alienes.
Procés de condicionament CONDICIONAMENT instrumental que adquirim a INSTRUMENTAL OBSERVACIONAL partir de les experiències alienes.
- - - Agafar por als gossos perquè han mossegat a un amic.
Por als acensors perquè un amic s’hi ha quedat dins.
No conduir de forma imprudent perquè un conegut va morir en un accident.
No delinquir perquè podem anar a la presó.
3.4.2 APRENENTATGE OBSERVACIONAL EN ANIMALS ELECCIÓ DEL MENJAR Una rata demostradora menja un aliment amb un sabor distintiu (cacau o canyella) i, quan la rata observadora i demostradora estiguin en contacte una estona, la rata observadora sola preferirà l’aliment escollit per l’altra.
POR ALS DEPREDADORS Susan Mineka va dur a terme, a la dècada dels 90 un experiment amb micos per demostrar que la por als depredadors podia no ser innata, sinó el resultat d’un procés d’aprenentatge observacional.
30 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Experiment por als depredadors (Mineka, 1.990 – 2.000) Va observar que els micos salvatges tenien por a les serps mentre que els micos nascuts i criats a laboratoris no en tenien.
Amb això ja quedava descartada la port innata ja que, si fos així, tant micos salvatges com micos de laboratori, haurien de tenir aquesta por. Mineka volia demostrar que la por sorgia per l’aprenentatge observacional.
(1) Micos de laboratori no tenen por davant les serps.
(2) Micos de laboratori miren un film on apareixen micos salvatges en situacions de por vers les serps.
(3) Després del film els micos de laboratori presenten por davant les serps.
Resultats i conclusions: Els micos de laboratori han passat de no tenir por a les serps a tindre’n per mitja de l’observació del clip de video on sortien micos en estat de por davant d’aquestes.
3.4.3 APRENENTATGE OBSERVACIONAL EN HUMANS AGRESSIVITAT Les conductes agressives i violentes són apresses per observació – imitació.
Experiment d’agressivitat en nens (Bandura, 1965) L’experiment consistia en exposar a 3 grups de nens a vídeos on apareixien conductes agressives que tenien diferents conseqüències (positives, negatives o neutres) per després exposar als nens en una habitació sols al mateix manigot objectiu de les conductes violentes del vídeo i observar si hi havia imitació de les conductes agressives.
(1) Exposició dels nens als diferents vídeos.
Grup 1 Grup 2 Grup 3 Pel·lícula on la conducta agressiva es...
Castigada Premiada No té conseqüència (2) Exposició dels nens al manigot i observació de la seva conducta.
Resultats i conclusions: En tots els grups hi havia una imitació de la conducta agressiva, amb un major índex d’imitació al grup 2, on la conducta apareixia reforçada.
31 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.5 MODIFICACIÓ I REVERSIÓ DE CONDUCTES CONDICIONADES És possible que en alguns casos es vulgui revertir i/o modificar l’efecte produït després d’un condicionament.
Veurem 3 processos per fer-ho: extinció, contracondicionament i moldejament.
3.5.1 EXTINCIÓ Extinció = eliminació d’una conducta condicionada.
EXTINCIÓ EN EL CONDICIONAMENT CLÀSSIC L’eliminació de la resposta condicionada ocorre degut a que EC no es torna a presentar aparellat amb EI, d’aquesta manera EC perd gradualment les propietats motivacionals adquirides d’EI i deixa de produir la RC.
EXTINCIÓ EN EL CONDICIONAMENT OPERANT Eliminació d’una conducta instrumental. L’eliminació de la conducta instrumental ocorre degut a que la conducta instrumental no es torna a presentar seguida d’un reforçador.
*RECUPERACIÓ ESPONTÀNIA Es produeix quan, després d’un procés d’extinció, hi ha una reaparició sobtada de la resposta/conducta “eliminada”.
3.5.2 CONTRACONDICIONAMENT (C. CLÀSSIC) Contracondicionament = inversió de la resposta condicionada (RC).
EC es presenta associat a un EI amb propietats motivadores contràries a les que té EC en aquell moment.
32 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.5.3 MOLDEJAMENT PER APROXIMACIONS SUCCESSIVES: UNA NOVA CONDUCTA (C.
OPERANT).
Moldejament = introduir una nova conducta en el repertori conductual d’un organisme a partir de les ja existents en l’organisme.
Normalment es procedeix per “aproximacions successives”. Es combina el reforçament positiu i el no reforçament per tal que a poc a poc es vagi acostant a la conducta final desitjada.
També servirà per modificar una conducta que vulguem eliminar, moldejantla per aconseguir que una conducta inapropiada evolucioni cap a una conducta desitjada.
3.6 APLICACIÓ EN SITUACIONS QUOTIDIANES 3.6.1 PUBLICITAT: MOTIVACIÓ I CONSUMISME Condicionament clàssic en el qual s’associa el producte a algo agradable.
CONDICIONAMENT AVALUATIU (Baeyens, década 1990) En el cas de la publicitat es dóna un condicionament avaluatiu, un tipus de condicionament derivat i basat en el condicionament clàssic.
Les diferències són: - En el condicionament clàsic, EI té unes propietats motivacionals innates que produïa una resposta incondicionada igual per tothom.
- En el condicionament avaluatiu, EI té unes propietat motivacionals variables perquè són avaluatives subjectives de tal estímul, tot i què en la publicitat ja solen posar com a estímuls incondicionats coses atractives per la majoria (o aversives quan calgui).
Per dur a terme un procés de condicionament avaluatiu el que s’ha de fer és: (1) Identificar la valoració afectiva de diferents estímuls.
(2) Emparellar repetidament estímul afectivament neutre (EN) amb estímul atractiu o aversiu (EI).
(3) Comprovar si ha variat la valoració afectiva dels estímuls afectivament neutres (EN) un cop s’han emparellat amb un estímul atractiu/afectiu.
Si el procés ha funcionat bé, les propietats motivacionals afectives de EI s’han tramés a EN (ara EC).
33 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 3.6.2 DROGOADDICCIONS I MOTIVACIÓ No tothom que consumeix droga és un drogoaddicte Drogoaddicció = patró desadaptatiu en l’ús de la droga, que provoca malestar i/o deteriorament (físic, psíquic i/o social).
Per a que es pugui considerar drogoaddicció/drogodependència, el criteri diagnòstic estable que s’ha d’observar ha de tenir almenys 3 de les següents manifestacions durant els últims 12 mesos: - Tolerància. Descens de sensibilitat a la droga que, com a conseqüència ¡, requereix una major dosis de droga per a que l’addicte noti els mateixos efectes.
Símptomes d’abstinència. Manifestacions físiques i/o psicològiques derivades quan una persona deixa de consumir una droga.
Consum excessiu (temps o quantitat) respecte al previst pel subjecte.
Desig persistent de consumir la droga.
Intents fallits de controlar el consum.
Inversió elevada de temps en relació a la droga. Temps invertit en obtenir la droga, en consumir-la i en recuperar-se dels seus efectes.
Afectació en la vida social i/o laboral derivada del consum.
Consum continuat malgrat els trastorns físics i/o psicològics derivats.
DROGOADDICCIONS DES DE LA PERSPECTIVA DEL CONDICIONAMENT CLÀSSIC Segons el condicionament clàssic, la droga s’associa amb els estímuls contextuals (lloc, persones, sorolls, etc) que hi ha presents en el moment de l’autoadministració de la droga.
En els processos de desintoxicació serà important tenir en compte tots els estímuls contextuals que poden activar el desig de consumir la droga.
Com més “pluricontextual” sigui el consum d’aquella droga, més dificultats hi haurà a l’hora de desintoxicar-se ja que són molts estímuls contextuals els que incitaran al consum.
34 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ DROGOADDICCIONS DES DE LA PERSPECTIVA DEL CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL Segons el condicionament instrumental, la droga produeix:   Primer, un reforçament positiu gràcies als efectes de la mateixa sobre el subjecte.
Més tard, quan hi ha addicció, un reforçament negatiu ja que el consum va destinat a evitar els símptomes d’abstinència.
DROGOADDICCIONS DES DE LA PERSPECTIVA DE L’APRENENTATGE OBSERVACIONAL Segons l’aprenentatge observacional, la conducta de drogoaddicció, s’inicia per observació – imitació.
Seria especialment crítica la iniciació d’aquestes conductes en l’adolescència per imitació motivada per la recerca d’un sentiment d’integració i acceptació.
35 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 36 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 4. MOTIVACIÓ: ORIENTACIÓ BIOLÒGICA/FISIOLÒGICA 4.1 ORIENTACIÓ BIOLÒGICA EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ 4.2 BASES BIOLÒGIQUES – FISIOLÒGIQUES DE LA MOTIVACIÓ 4.3 ELS MOTIUS PRIMARIS 4.4 ELS MOTIUS PRIMARIS: GANA I CONDUCTA ALIMENTÀRIA 4.5 ELS MOTIUS PRIMARIS: SON I NECESSITAT DE DORMIR.
37 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 4. MOTIVACIÓ: ORIENTACIÓ BIOLÒGICA/FISIOLÒGICA 4.1 ORIENTACIÓ BIOLÒGICA EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ La perspectiva biològica/fisiològica es centra en l’estudi de les bases biològiques que permeten entendre i explicar la conducta motivada.
   Enregistra i mesura les reaccions fisiològiques, corporals i cerebrals durant els processos motivacionals.  Implica l’ús d’aparells i tècniques de mesura complexos.
Posa un èmfasi evolucionista.
Estudia principalment els motius biològics/primaris.
4.2 BASES BIOLÒGIQUES – FISIOLÒGIQUES DE LA MOTIVACIÓ Es conclusions generals que extreu la orientació biològica – fisiològica en base a les proves empíriques és que estem motivats per estímuls relacionats amb el desig i el plaer.
El desig i el plaer estan regulats per neurotransmissors: - Desig  Dopamina.
Plaer  Opioides endògens (encefalines i endorfines).
4.2.1 EXPLICACIÓ INICIAL DE LA MOTIVACIÓ SEGONS L’ORIENTACIÓ BIOLÒGICA En un principi es va pensar erròniament que la dopamina era el neurotransmissor responsable del plaer, la substància química del plaer. Ara es sap que està més aviat relacionada amb el desig que motiva a iniciar una conducta determinada.
DESCOBRIMENT DEL SISTEMA CEREBRAL DE RECOMPENSA (Olds & Milners) Olds & Milners (1954) estaven estudiant les bases cerebrals del cicle son – vigilia a partir d’elèctrodes situats en el cervell que produïen una estimulació elèctrica.
Ara bé, van col·locar els elèctrodes en una regió equívoca que no corresponia al cicle son – vigília i van dura a terme l’experiment.
Experiment que aixecà sospites sobre l’existència del sistema del reforç.
L’experiment tenia com objectiu l’estudi de les bases cerebrals del cicle son – vigilia.
Consistia en col·locar a una rata un espai amb 4 zones. L’apropament a la zona A comportava una petita descàrrega elèctrica dels elèctrodes.
Resultats: S’observa que les rates preferien sempre la zona que comportava una descàrrega (encara que es canvies quina era aquesta zona).
Això va sobtar als investigadors ja que a priori una descàrrega és aversiva.
38 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Estranyats pels resultats que havien obtingut en l’experiment, van començar a sospitar de l’existència d’un sistema cerebral del reforça i van dissenyar un experiment per comprovar si era així o no.
Experiment corroboració del sistema del reforç: autoestimulació elèctrica cerebral.
L’experiment consistia en una gàbia d’Skinner on la rata si pitjava la palanca s’autoadministrava una estimulació elèctrica en la zona cerebral que era sospitosa de contenir el sistema cerebral del reforç (la mateixa que en l’experiment anterior).
Resultats i conclusions S’observa que les rates tenien unes taxes de resposta elevadíssimes (2.000 pitjades/ hora).
S’observa que l’autoestimulació ni sorgia per necessitat ni tenia efectes de sacietat (com si passa amb el menjar).
EL SISTEMA CEREBRAL DE RECOMPENSA El sistema cerebral de recompensa està relacionat amb els reforçadors naturals, primaris o biològics. Quan ens donen una recompensa o quan realitzem una conducta gratificant el que ocorre a nivell cerebral és que s’activa un conjunt d’estructures que s’anomenen sistema cerebral del reforç.
Es compon per la interconnexió de les següents estructures: - Escorça preforntal.
- Nucli estriat (ganglis basals).
- Nucli accumbens (ganglis basals).
- Escorça cingulada anterior (circumvolució del cíngol).
- Hipocamp.
- Amígdala.
- Àrea tegmental ventral (tronc del cervell).
39 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ NEUROQUÍMICA DE LA MOTIVACIÓ: EXPLICACIÓ INICIAL El sistema cerebral del reforç és ric en fibres nervioses que empren com a neurotransmissor la Dopamina (DA).
A causa de la gran presència de dopamina en aquests sistema, en un inici es va pensar erròniament que la dopamina era la substància química del plaer. Ara es sap que està mes aviat relacionada amb el desig que motiva a iniciar una conducta determinada.
Drogoaddicció i dopamina: L’addicció a les drogues està directament relacionada amb la dopamina i el sistema de reforç.
Les drogues afavoreixen l’efecte de la dopamina.
Els diferents mecanismes que poden adoptar les drogues per a fer d’agonistes dopaminèrgics són: - Síntesi de la dopamina. Augmenten el precursor i/o l’enzim limitant.
- Alliberació de la dopamina.
- Recaptació de la dopamina.
- Degradació de la dopamina.
- Afinitat dels neuroreceptors de la dopamina.
- Substàncies que mimetitzen l’efecte del neurotransmissor.
40 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 4.2.2 EXPLICACIÓ ACTUAL DE LA MOTIVACIÓ SEGONS L’ORIENTACIÓ BIOLÒGICA Actualment les evidències empíriques fan pensar més en direcció a que la motivació ve donada principalment per dos neurotransmissors: dopamina i els opioides endògens.
- Dopamina. Intervé activant el desig.
Opioides endògens (endorfines i encefalines). Intervenen produint les sensacions de plaer.
QÜESTIONAMENT DE LA DOPAMINA COM A SUBSTÀNCIA QUÍMICA DEL PLAER (Berridge) K.C. Berridge (1.990) no estava segur que la dopamina fos la substància química responsable del plaer. Per això va construir un experiment que provaria aquesta hipòtesi.
Experiment de qüestionament de la dopamina com a neuroquímic del plaer: Berridge havia observat que les rates tenien expressions de plaer quan menjaven coses que els agradaven, com dolços i sucre.
Segons la hipòtesi de la dopamina com el neuroquímic responsable del plaer, si variàvem els nivells de dopamina en l’animal també variarien en el mateix sentit el nombre d’expressions de plaer de la rata.
Resultats: - Si s’augmenten els nivells de dopamina:  NO varien el nombre d’expressions de plaer al menjar.
 Els animals menjaven més.
- Si disminueixen els nivells de dopamina:  No varien el nombre d’expressions de plaer al menjar.
 Els animals menjaven menys (o no menjaven).
En base als resultats de l’experiment, va proposar que la dopamina no era el responsable químic del plaer, sinó el desig.
Altres experiments han donat evidències empíriques en la mateixa direcció.
EL SISTEMA OPIOIDE Diversos experiments han assenyalat en base als resultats obtinguts al sistema opioide com a responsable del plaer, és a dir, que els responsables químics del plaer són els opioides endògens: sobretot endorfines i encefalines.
41 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ NEUROQUÍMICA DE LA MOTIVACIÓ: EXPLICACIÓ ACTUAL Actualment les evidències empíriques fan pensar més en direcció a que la motivació ve donada principalment per dos neurotransmissors: - La dopamina, que intervé activant el desig.
- Els opioides endògens, com les endorfines i les encefalines, que intervenen produint les sensacions de plaer.
4.3 ELS MOTIUS PRIMARIS Motius primaris = conjunt de necessitats biològiques bàsiques que asseguren la supervivència de l’organisme i de l’espècie.
- Són comuns a tots els organismes i persones.
Són innats i, per tant, independents del context sociocultural. (El context pot modular aquestes necessitats).
Els motius primaris estan relacionats amb l’’homeòstasi (equilibri fisiològic).
4.4 ELS MOTIUS PRIMARIS: GANA I CONDUCTA ALIMENTÀRIA Quan mengem incorporem biomolècules d’altres éssers vius. Els objectius biològics de l’alimentació són: - - Obtenció d’energia per fer les funcions corresponents. Aquesta energia s’emprarà per a tot allò que necessitem fer de forma activa o passiva, com moure’ns o mantenir el calor corporal.
Formar i mantenir les estructures corporals. Necessitem biomolècules per formar i mantenir els òrgans interns, ossos, músculs, etc.
La conducta d’ingesta d’aliments està determinada tant per factors biològics / fisiològics com per factors no – biològics.
4.4.1 FACTORS FISIOLÒGICS EN LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA La conducta alimentària té tres etapes importants: (1) Ingesta de l’aliment.
(2) Procés digestiu.
(3) Distribució de l’aliment digerit per teixits i cèl·lules.
42 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ (1) Ingesta d’aliment.
La ingesta ocasiona salivació, secreció de sucs gàstrics i insulina (pàncrees) i respostes fisiològiques preparatòries per l’absorció de nutrients.
(2) Procés digestiu.
Després de la ingesta, el procés digestiu, s’inicia amb la masticació i continua amb el pas per l’estómac fins arribar a l’intestí. Allà té lloc la descomposició del menjar en molècules més simples gràcies als enzims dels sucs gàstrics.
També intervenen hormones com la insulina produïda al pàncrees i té dues funcions principals:  Estimula la glucòlisi. Possibilita que la glucosa arribi a la sang, la qual s’encarregarà de portar la glucosa a l’interior de les cèl·lules on serà utilitzada com a combustible per obtenir l’energia necessària per dur a terme tots els processos cel·lulars.
 Estimula la glucogenogènesi. La glucosa restant és transforma en glucogen com a reserva energètica, emmagatzemat al fetge.
(3) Distribució de l’aliment digerit per teixits i cèl·lules.
Les reserves energètiques L’aportació d’energia a les cèl·lules és un procés continu, per això són necessàries.
CURT TERMINI - GLUCOGEN Quan es detecten nivells baixos de glucosa en sang el pàncrees allibera una hormona anomenada glucagon, que s’encarrega d’estimular el glucogenòlisi.
LLARG TERMINI – LÍPIDS Els lípids que acostumen a ser reservori d’energia són els acilglicèrids.
Quan s’esgoten les reserves de glucogen s’inicia, per mitjà de diverses hormones, el catabolisme dels lípids, per tal d’obtenir energia.
Qui controla la conducta alimentaria? Existeixen dos àrees de l’hipotàlem que controlen el desig de menjar.
NUCLI HIPOTALÀMIC LATERAL (HL) El nucli HL indueix la sensació de gana.
NUCLI HIPOTALÀMIC VENTROMEDIAL (HMV) El nucli HMV indueix la sensació de sacietat.
43 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Experiment: lesió del nucli hipotalàmic lateral (HL) Van agafar una rata i van lesionar-li el nucli lateral de l’hipotàlem per observar els seus efectes sobre l’animal i així poder acotar-ne la funció.
Resultats: Experimentalment es va observar que aquesta lesió del nucli HL produïa que els animals deixessin de menjar (afàgia) fins a la mort.
Experiment: lesió del nucli hipotalàmic ventromedial (HVM) Van agafar una rata i van lesionar-li el nucli ventromedial de l’hipotàlem per observar els seus efectes sobre l’animal i així poder acotar-ne la funció.
Resultats: Experimentalment es va observar que aquesta lesió del nucli HVM produïa que els animals mengessin en excés (hiperfàgia) adquirint obesitat.
Al tub digestiu hi ha dos tipus principals de receptors que enviaran informació a través d’hormones al SNC:   Mecanoreceptors. Envien al cervell informació del grau de distensió de l’estómac.
Quimioreceptors. Envien al cervell informació de la composició del menjar que hi ha a l’estómac.
Regulació de la conducta alimentària a curt termini.
Regulació de la conducta alimentària a llarg termini.
HIPÒTESI GLOCOSTÀTICA HIPÒTESI LIPOSTÀTICA La senya per activar la sensació de gana és la disminució de la glucosa en sang. La regulació de la conducta de menjar a curt termini dependrà del manteniment d’uns nivells òptims de glucosa en sang.
La regulació de la conducta de menjar a llarg termini dependrà del manteniment d’uns nivells òptims de lípids en el cos.
L’hipotalem rebria informació dels nivells de greixos que hi ha al cos a través de dues hormones: la leptina i la insulina.
44 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Experiment: administració de leptina en ratolins que no la produeixen.
L’experiment consistia en agafar ratolins que, a causa d’una mutació, no produïen leptina (presentant hiperfàgia i obesitat) per administrar-los-hi dosis de l’hormona leptina per comprovar si aquesta intervenia en la conducta alimentària o no.
Resultats: Es va observar que mentre se’ls hi administrava leptina, les rates adquirien una ingesta d’aliments “normal” (desapareixia la hiperfàgia) i un pes corporal òptim.
45 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 4.4.2 FACTORS NO – FISIOLÒGICS EN LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA PREFERÈNCIES I AVERSIONS INNATES VERS ELS ALIMENTS És un fet constatat que existeix una tendència de preferència innata pel gust dolç i una tendència d’aversió innata al gust amarg. Ara bé, són variables a partir d’una exposició reiterada, sobretot l’aversió a gustos amargs.
La cervesa, el cafè i la tònica són exemples d’aliments amargs que a base d’una exposició continuada perden les propietats aversives.
CLIMA I TEMPERATURA Quan fa calor, acostumem a menjar menys. En funció del clima que hi hagi en la regió en la qual estem, s’acostuma a menjar uns aliments o uns altres.
PALATABILITAT DE L’ALIMENT: ASPECTES SENSORIALS DE L’ALIMENT Té a veure amb determinats aspectes sensorials: olor, aspectes, sabor, textura i temperatura. Atreuen la nostra atenció i ens inclinen a menjar encara que ja estem plens.
SACIETAT SENSORIAL ESPECÍFICA La sacietat està influïda pel sabor de l’aliment i no tant per l’aport calòric.
Quan ingerim un aliment, disminueix el seu valor hedònic (plaer) respecte als altres. En conseqüències, menjarem més quantitat si tenim accés a mes varietat d’aliment que si només tenim accés a un sol aliment.
APRENENTATGE: PREFERÈNCIES I AVERSIONS Hi ha experiments que proves que nens “poden heretar” preferències i aversions en funció de l’observació i imitació de la conducta alimentària parental.
APRENENTATGE: HORARI ALIMENTARI L’hàbit de menjar a certes hores és un condicionament. Encara que tinguem gana, esperem a l’hora concreta per menjar, mantenint aquell hàbit.
APRENENTATGE: PREFERÈNCIES I AVERSIONS COND. AL SABOR L’aversió s’adquireix després d’episodis de condicionament clàssic en situacions puntuals, en les qual l’aliment adquireix propietats motivadores d’allunyament i evitació. Passa el mateix amb la preferència.
FACTORS CULTURALS I RELIGIOSOS Hi ha diferències avaluatives en les concepcions sobre menjars influenciats per factors religiosos i culturals.
- Porc en cultures islàmiques.
- Insectes en cultures orientals i occidentals.
46 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ INFLUÈNCIES DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Tenen un gran poder d’influència sobre la societat que pot resultar beneficiosa o perjudicial per la salut.
FACTORS SOCIALS Hi ha dos factors d’aspecte social que hi tenen influència: - Nombre de persones presents.
Quan estem en grup mengem més que quan estem sols.
(Excepcions) - Sexe de l’altra persona. Quan és del sexe oposat, els homes mengen més i les dones menys.
FACTORS EMOCIONALS – CONDUCTA ALIMENTARIA EMOCIONAL Ingesta d’aliments que s’efectua amb l’objectiu d’afrontar emocions.
- La ingesta de glúcids i lípids produeixen reaccions hormonals que atenuen l’estrès.
- La ingesta d’aliments amb valor hedònic, produeixen sensació de plaer.
47 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ EXPERIMENTS RELACIONATS AMB ELS FACTORS – NO FISIOLÒGICS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA.
Experiment per comprovar la sacietat sensorial específica S’exposa a dos grups de persones a aliment durant el mateix temps, amb instruccions de que mengin tot allò que vulguin.
  Grup 1: Exposició a menjar amb el mateix sabor.
Grup 2: Exposició a menjar amb diferents sabors.
Resultats: Les persones del grup 2 mengen més quantitat de menjar que les persones del grup 1.
Experiment: preferència condicionada al sabor (Lucas & Sclafani, 1999) 1a fase Rates amb gana exposades a diferents aparellaments entre sabor i líquid calòric:  Sabor “A” + líquid calòric. Reben un aliment amb un sabor “A” associat a un líquid calòric.
 Sabor “B” + líquid poc calòric. Reben un aliment amb un sabor “B” associat a un líquid menys calòric.
 Sabor “C” + aigua (no-calòric). Reben un aliment amb un sabor “C” associat amb aigua, que és un líquid que no té aport calòric.
2a fase Proves de preferència a sabor sense estar els líquids calòrics associats: S’exposa a les rates a proves de preferència entre sabors (A, B i C) sense estar associats ja als líquids calòrics. S’enregistren les següents dades: Resultats i conclusions: S’observa clarament que les rates tenen una preferència pels sabors que havien tingut anteriorment major aport calòric associat, encara que ja no tinguin els líquids calòrics associats.
48 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Experiment influència dels mitjans de comunicació en la conducta alimentària.
Coca-Cola vs Pepsi (McClure, 2004) Grup 1 S’exposa individualment a un grup de persones a dos gots de beguda de les marques Pepsi i Coca-Cola, però sense que ells ho coneguessin.
Quina de les dues begudes prefereix? Grup 2 S’exposa individualment a un grup de persones a dos gots de beguda de Coca-Cola, però en un està expressament indicat que ho és mentre que en l’altre got no s’indica res.
Quina de les dues begudes prefereix? Resultats i conclusions:  Grup 1: Preferència equilibrada, és a dir, 50% de preferència per cada got.
 Grup 2: Preferència majoritària pel got marcat amb Coca-Cola, tot i que era la mateixa beguda.
Les conclusions de l’estudi són que la preferència no ha vingut determinada pel sabor, sinó per la influència del marketing d’aquest producte.
Experiment influència dels mitjans de comunicació en la conducta alimentària: Junk-food vs Menjar saludable.
Experiment 1 , (Dixon, 2007) S’avalua l’actitud que tenen un grup de nens vers el Junkfood en funció de les hores que veuen la televisió.
Resultats: Aquells nens que veuen més hores de televisió, tenen una major avaluació positiva vers el Junk-food.
Experiment 2 S’exposa a dos grups de nens a episodis dels Simpson, però en un hi ha anuncis de menjar saludable entre mig i en l’altre no.
Resultats: Aquells nens que han estat exposats als anuncis de menjar saludable tenen una major avaluació positiva vers el menjar saludable.
49 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Experiment: influència del nombre de persones en la conducta alimentària (Lumeng & Hillman, 2007) 3 grups de nens que es troben en una situació diferenciada:  Grup de nens sols.
 Grup de nens que es troben de 3 en 3.
 Grup de nens que es troben de 9 en 9.
Se’ls hi demana que facin una activitat mentre que tenen un plat de galetes davant podent agafar-ne totes les que vulguin.
Resultats: S’observà que la ingesta individual de galetes dels nens que estaven en grups de 9 era major que la dels nens que estaven en grup que 3, que alhora era major que la ingesta de galetes dels nens que estaven sols.
Experiment: influència del nombre de persones en la conducta alimentària de nens amb sobrepès (Salvi, 2007) Tenim nens en una sala en la qual poden jugar amb un videojoc i menjar pizza.
2 grups de nens que es troben en una situació diferenciada:  Grup de nens sols.
 Grup de nens amb altres nens.
D’altra banda, calia diferenciar 2 grups de nens en funció del seu pes:  Nens sense sobrepès.
 Nens amb sobrepès.
Resultats: Seguint les conclusions de l’estudi anterior, els nens sense sobrepès menjaven més quan estaven en grup que quan estaven sols.
D’altra banda i com a excepció a l’anterior, s’observà que els nens amb sobrepès menjaven menys quan estaven en grup que quan estaven sols.
50 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Estudi observacional: influència del sexe de la persona acompanyant en la conducta alimentària (Young, 2009) Young et al. van efectuar un estudi observacional en cafeteries universitàries per comprovar si el sexe de la persona que acompanya durant la conducta alimentària afecta a la mateixa.
Resultats:  Quan la parella acompanyant és del sexe oposat, els homes mengen més que quan la parella acompanyant és del mateix sexe.
 Quan la parella acompanyant és del sexe oposat, les dones mengen menys que quan la parella acompanyant és del mateix sexe.
Experiment: lípids i glúcids com a atenuants de l’estrès (Dallman, 2003) [Pas 1] S’exposaven a rates en situacions estressants, en concret es tancaven en recipient que en limitaven la mobilitat durant un temps.
[Pas 2] Davant aquestes situacions es detectava un augment de la secreció de cortisol.
[Pas 3] Es donava l’opció de menjar aliments “normals” i aliments enriquits amb greixos i sucres.
Resultats: Les rates tenien preferència pels aliments enriquits amb greixos i sucres, detectant una disminució en la secreció de cortisol.
Experiment: conducta alimentària emocional i xocolata (Macht, 2007) Induir un estat d’ànim concret per després donar un tipus de xocolata amb l’objectiu de determinar si aquest tenia efectes sobre l’estat d’ànim.
[Pas 1] Inducció d’un estat d’ànim  Estat d’ànim alegre.
 Estat d’ànim trist.
 Estat d’ànim neutre.
[Pas 2] Després se’ls administra 3 tipus de xocolata per variar l’estat d’ànim  Xocolata preferida.
 Xocolata menys preferida.
 Res.
[Pas 3] Avaluació de l’estat d’ànim per determinar si ha variat o no L’estat d’ànim només variava (millorava) quan es donava la xocolata preferida.
51 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 4.4.3 ALTERACIÓ DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA: OBESITAT Obesitat = desequilibri entre l’aport i consum energètic corporal, resultant en un excés de greixos en la persona que ho pateix.
L’obesitat és un problema mundial que s’ha incrementat molt en els darrers anys, essent especialment preocupant l’auge que ha tingut en nens i adolescents i estant especialment relacionada amb el sedentarisme resultant del desenvolupament tecnològic.
Per determinar si una persona està o no obesa podem emprar l’índex de massa corporal (IMC), que és una mesura de relació entre el pes i la talla d’un individu.
Parlarem d’obesitat quan tinguem un IMC > 30.
L’obesitat està associada com a factor de risc per a certes malalties, com per exemple les malalties cardiovasculars, la diabetis, la hipertensió, i els problemes respiratoris.
L’obesitat és una malaltia multifactorial que té tant influències biològiques com influències ambientals.
4.4.4 OBESITAT: FACTORS FISIOLÒGICS – BIOLÒGICS Moltes explicacions biològiques de l’obesitat van en direcció a influències genètiques sobre el metabolisme.
Alguns exemples són els models sobre alteracions relacionades amb la leptina.
Explicació evolutiva de l’obesitat (B. J. King) B. J. King defensa una explicació evolutiva de l’obesitat. Defensa que tots els animals estan predisposats genèticament a consumir aliments molt calòrics i elevats en greixos amb l’objectiu de tindre un bon reservori d’energia pels períodes de privació d’aliment.
Per als éssers humans, que no són diferents a altres animals en aquest sentit, aquesta predisposició ha sigut molt necessària en la història evolutiva per la supervivència, ja que mai hi ha hagut un llarg període d’aliment sense interrupció: hi havia èpoques de fam freqüentment.
La obesitat hauria sorgit en els països desenvolupats a causa de l’alta disposició de menjar calòric acompanyada d’un estil de vida sedentari que requereix poc consum energètic, propiciat per el desenvolupament tecnològic.
52 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 4.4.5 OBESITAT: FACTORS AMBIENTALS Alguns autors com Schachter (1970) han proposat que l’explicació a l’obesitat és que les persones obeses serien més sensibles als estímuls externs (característiques del menjar, horaris, factors socials, etc.) que als estímuls interns (sensació de gana i sacietat).
HORA DEL DIA ASPECTES SENSORIALS CAPACITAT REFORÇADORA Les persones obeses serien més propenses a menjar guiades pels horaris alimentaris que les persones no-obeses.
Les persones obeses serien més sensibles a les característiques del menjar (olor, aspecte, sabor, textura i temperatura).
Les persones obeses tindrien més sensació reforçadora derivada de la ingesta de certs aliments.
EXPERIMENTS RELACIONATS AMB L’OBESITAT I ELS FACOTRS AMIENTALS Experiment: hora del dia i conducta alimentària en persones obeses (Schachter & Gross, 1968) L’experiment consistia en tindre a persones soles obeses i no obeses en un laboratori abans de sopar durant 30 minuts fent una sèrie de qüestionaris i amb la possibilitat de menjar galetes mentre ho fan.
Les persones podien estar en dues situacions diferents:   Avanç del rellotge va al doble de velocitat, per tant creuen que han estat una hora allà.
Avanç del rellotge va a la meitat de velocitat, per tant creuen que han estat un quart d’hora allà.
Resultats: S’observa que les persones obeses que havien cregut estar una hora (rellotge doble de ràpid) havien menjat més en comparació amb la resta.
53 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Experiment: palatabilitat i conducta alimentària en persones obeses (Nisbett, 1968) L’experiment consistia a exposar individualment a persones de diferent pes corporal a dos tipus de gelats i enregistrar quina quantitat de gelat menjaven de cada un.
Persones segons el pes corporal:  Persones amb pes baix.
 Persones amb pes normal.
 Persones amb sobrepès.
Tipus de gelat:  Gelat amb bon sabor.
 Gelat amb mal sabor.
Resultats: S’observa que les persones obeses mengen considerablement més menjar amb gust bo que les persones de pesos normal i baix, però això no ocorre quan el gust és dolent.
Experiment: reforç i conducta alimentària en persones obeses.
L’experiment consistia a exposar individualment a persones obeses i no obeses a aliments dolços mentre s’observava l’activació cerebral per mitjà de tècniques de neuroimatge.
Resultats: S’observa que les persones obeses tenien una major activació de les àrees cerebrals del reforç davant la ingesta dels aliments de l’experiment en comparació a les persones no-obeses.
54 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 4.5 ELS MOTIUS PRIMARIS: SON I NECESSITAT DE DORMIR.
La son és un altre motiu primari important, la prova resideix en que els éssers humans ens passem dormint una tercera part de la nostra vida.
No obstant, com a procés fisiològic, la son és encara poc coneguda, de fet, la seva funció encara és objecte de controvèrsia; però la seva importància és indiscutible.
4.5.1. FACTORS RELLEVANTS EN RELACIÓ A LA SON RITMES CIRCADIANS SON - VIGILIA DEPRIVACIÓ DE SON: TEMPS SENSE DORMIR NIVELL D’ESTIMULACIÓ AMBIENTAL Es troba modulat pels cicles de llum – foscor i està controlat per l’hipotàlem.
Procés homeostàtic en el qual com major sigui el període sense dormir, més probable que s’iniciï la son.
La intensitat d’estimulació ambiental pot variar el nivell d’activació cerebral, apareixent dificultats per dormir o, pel contrari, facilitant l’inici de la son.
4.5.2 EL CICLE SON – VIGILIA El cicle son-vigilia comprèn, tant quan estem desperts com quan estem dormint.
Durant la fase de son el nostre organisme segueix un cicle constituït per un cicle de 5 fases (4 fases no-REM i fase REM).
Fase I Fase II VÍGILIA No REM Fase III CICLE SON - VIGÍLIA SON Fase IV REM Fase V Les fases del cicle es solen diferenciar en funció de l’activació cerebral per mitjà de l’electroencefalograma (EEG).
L’electroencefalograma revela l’existència de diferents ones cerebrals en funció de la fase del cicle son – vigília en la qual ens trobem.
55 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Vigília = fase del cicle son-vigília a la qual correspon el període que estem desperts.
Dins de la fase vigília diferenciem dos tipus d’ones cerebrals:   Ones α (alfa). Detecten quan la persona es troba en estat de relaxació.
Ones β (beta). Es detecten quan la persona es troba en estat d’alerta i/o en estat de processament mental, que és l’estat més comú.
Son = Durant la fase de son l’organisme no està sempre igual. Segueix un cicle constituït per un cicle de 5 fases i la duració total d’aquest és de 90 minuts i es repeteix cíclicament mentre dormim.
FASE No REM: - - - - Fase I. Ones θ (theta). Transició entre la vigília i la son:  S’obren i es tanquen les parpelles lentament.
 Reducció de l’activitat muscular.
 Molt fàcil despertar-se.
Fase II. Ones θ (theta) + fusos de la son + complexos K. Son superficial.
 Possibilitat de despertar-se amb un soroll feble.
 Disminució de l’activitat del cos.
Fase III. Ones θ (theta) i comença a emetre ones Δ (delta). Fase intermèdia de transició entre la II i la IV que dura pocs minuts.
 Son intermèdia, ni lleugera ni profunda.
Fase IV. Ones Δ (delta). Més profunda, quan ja portem entre 30 i 45 minuts de son.
 Son profunda, és difícil que ens despertem.
 Estat de relaxació màxima.
 Funcions vitals al mínim.
FASE REM: - Fase V. Ones β (beta) i ones θ (theta). També se li anomena son paradoxal. El cervell està actiu però el cos està molt relaxat.
 Moviment ràpid dels ulls.
 Relaxació muscular màxima.
 Molt difícil de despertar-se.
 Funcions vitals irregulars.
56 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ No – REM Moviment ocular nul o molt baix.
To muscular moderat.
Disminució de la taxa cardíaca.
Disminució de la pressió arterial.
Disminució de la temperatura corporal.
DIFERÈNCIES REM Moviment ocular ràpid.
Relaxació muscular.
Augment de la taxa cardíaca.
Augment de la pressió arterial.
Augment de la temperatura corporal.
Augment aport sanguini al cervell.
VARIACIONS PRODUÏDES PER L’EDAT - Major quantitat de fase de REM quan som petits.
Disminució de quantitat de son amb l’edat.
Son més fragmentada en gent gran i disminució de la proporció de fases 3 i 4.
PRODUÏDES PER ESTATS INDIVIDUALS - L’estrès i les preocupacions influeixen en la son impedint que es dugui a terme de forma òptima.
Amb objecte d’intentar clarificar les funcions de la son i de la necessitat de dormir, s’han dut estudis de deprivació de la son per observar quines eren les conseqüències de la falta de son.
DEPRIVACIÓ Deprivació total.
Impedir que el subjecte experimental dormi durant períodes de temps determinats.
EFECTES CONSEQÜENTS Pèrdua de pes, úlceres, augment dels nivells hormonals del’estrès, reaccions lentes, processos cognitius més lents i inexactes, disminució de la memòria i la vigilància, irritabilitat i al·lucinacions.
Deprivació selectiva.
Controlar la son del subjecte mitjançant l’electroencefalograma i despertar-lo sistemàticament abans de que entri en una fase concreta de la son, observant així quins efectes té en el subjecte la deprivació d’aquella fase concreta de la son.
57 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ FASE REM No – REM FUNCIONS - Desenvolupament cerebral en nadons.
La fase REM intervé en la formació de connexions sinàptiques durant el neurodesenvolupament postnatal.
- Intervenció en la consolidació de la memòria.
- Restauració de l’energia corporal.
En moments de gran desgast energètic (esport, embaràs, etc.), la proporció de son no-REM augmenta.
- Restauració psicològica.
la deprivació selectiva de la fase no-REM produeix irritabilitat, distracció, pèrdua de memòria, al·lucinacions, disminució del rendiment en tasques, etc.
Experiment: fase REM i consolidació de al memòria L’experiment consistia en presentar als subjectes experimentals parells de paraules que havien de memoritzar, enregistrant al cap d’hora i mitja quantes paraules recordaven.
Hi havia tres grups experimentals en funció del que feien durant l’hora i mitja:  Persones que no dormen.
 Persones que dormen amb deprivació de la fase REM.
 Persones que dormen sense cap tipus de deprivació.
Resultats: S’observa que les persones que dormien sense cap tipus de deprivació eren les persones que recordaven significativament més paraules que les persones que no dormien i que les persones que dormien però amb deprivació de la fase REM.
4.5.8 ELS SOMNIS Somni = fenomen mental que inclou pensaments, emocions i imatges experimentat mentre dormim com si fos una experiència real.
Els somnis es poden estudiar de forma experimental al laboratori (normalment lligat a aparells de mesura de l’activitat mental com l’electroencefalograma) i també a partir d’una aproximació natural amb l’autoreport dels somnis per part dels subjectes.
58 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Relació somnis – emocions.
- Segle XX F. s.XX – P. s.XXI Somnis = activitat mental que fem metre dormim.
Fase REM i no – REM.
Somnis = manifestacions d’origen diví.
- Segle XIX (Freud) S’associen els somnis amb la fase REM.
Renaixement Somnis = via d’escapament de desitjos, records i emocions reprimits a l’inconscient.
Abans È. Medieval SOMINS REM Al·lucinació perceptiva. Les al·lucinacions que més abunden en els somnis són les visuals i les motores, seguides de les auditives i com a menys freqüent les tàctils i olfactives.
Sensació de realitat.
Distorsió de la realitat. En el somni REM sol existir una distorsió de temps, lloc i persones respecte la realitat.
Càrrega emocional associada. En els somnis REM sol haver-hi una càrrega emocional associada, sent més freqüent la càrrega emocional negativa.
Acceptació acrítica dins del somni. No hi ha cap resistència a la “realitat” del somni.
Dificultat de recordar. Normalment només es recorden els somnis REM produïts en l’última de les fases REM.
SOMNIS No – REM - Són més conceptuals i estàtics, com pensaments. No haurien d’estar associats necessàriament a imatges, sinó pensament que es tenen mentre dormim.
- Més relacionats amb la vida quotidiana.
- No tant estranys, creatius ni emocionals com els somnis REM.
Experimentalment s’han trobat evidències a favor per dues propostes de les hipotètiques funcions dels somnis:  Processament de informació emocional Per alguns autors els somnis serien mecanismes que ajudarien en el processament d’informació emocional.
 Intervenció en la integració de la memòria Per alguns autors els somnis sorgirien del procés d’integració d’aspectes no memoritzats en la memòria.
Els somnis serien les al·lucinacions resultants dels procés d’integració de la informació a memoritzar amb la ja memoritzada, juntament amb la carrega emocional associada.
59 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 60 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 5. MOTIVACIÓ: ORIENTACIÓ COGNITIVO SOCIAL 5.1. ORIENTACIÓ COGNITIVA EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ 5.2 MOTIVACIÓ RELACIONADA AMB L’AUTOIMATGE 5.3 DISSONÀNCIA COGNITIVA 5.4 EXPECTATIVES 5.5 EXPECTATIVA X VALOR 5.6 LES ATRIBUCIONS CAUSALS 5.7 LES METES 5.8 MOTIVACIÓ INTRÍNSECA 5.9 MOTIUS SECUNDARIS 61 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 5. MOTIVACIÓ: ORIENTACIÓ COGNITIVO SOCIAL 5.1. ORIENTACIÓ COGNITIVA EN L’ESTUDI DE LA MOTIVACIÓ L’orientació cognitivo-social defensa que la motivació és explicada en funció dels processos cognitius: focalitza l’atenció en el processos cognitius que intervenen en la conducta motivada.
Dins de la mediació cognitiva tenen gran rellevància els plans, les metes i objectius, les expectatives, les atribucions causals, etc.
La perspectiva cognitiva...
 Pretén entendre la motivació en base a processos mentals.
 La metodologia emprada per estudiar la motivació en base als processos mentals consta tant d’autoinformes com de l’observació de la conducta.
 Estudia principalment els motius secundaris, és a dir, dels motius o necessitats que sorgeixen pel fet de ser éssers socials.
5.2 MOTIVACIÓ RELACIONADA AMB L’AUTOIMATGE L’autoimatge o autoconcepte és la representació mental que cadascú té de sí mateix, és a dir, el conjunt de creences i percepcions que té cadascú respecte el seu aspecte, la seva personalitat, les seves habilitats i capacitats, etc.
S’adquireix a partir de l’experiència i la reflexió sobre la mateixa.
Podem destacar 3 motivacions relacionades amb l’autoconcepte: (1) Cerca de consistència de l’autoimatge.
(2) Arribar al “jo ideal”.
(3) Mantenir una autoimatge positiva.
(1) Cerca de consistència.
Quan apareix informació inconsistent amb l’autoimatge, sorgeix un malestar emocional que ens motiva a fer desaparèixer la inconsistència.
(2) Arribar al “jo ideal”.
Els humans estem motivats per la tendència que tenim d’acostar-nos al “jo ideal”, intentant reduir la diferència que existeix entre el “jo real” i el “jo ideal”.
(3) Mantenir una autoimatge positiva.
Atribució interna dels èxits i atribució externa dels fracassos.
Existeix una tendència a atribuir els èxits a mèrits propis (esforç, aptituds, etc.) ia 62 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Quan tenim molta fermesa en l’autoimatge...
Davant la informació inconsistent tendim a desacreditar la font o a treure importància a la informació.
Quan tenim poca fermesa en l’autoimatge...
Davant la informació inconsistent tendim a cercar informació addicional i, si la informació inconsistent és molt evident, pot comportar una variació en l’autoconcepte (tot i que som resistents a fer-ho).
atribuir els fracassos a factors externs (atzar, pressió externa, etc.).
Efecte “superior a la mitja” Existeix una tendència a fer autoavaluacions pròpies per sobre de l’avaluació que es fa respecte la mitjana de la resta de persones.
Valoració positiva superior d’allò propi.
Existeix una tendència a fer avaluacions més positives d’allò propi que d’allò aliè.
Hi ha diversos experiments que ho corroboren, com per exemple experiments on l’avaluació positiva d’objectes augmentava després d’haver-los tingut o experiments on l’avaluació positiva d’una cosa tan banal com les lletres de l’abecedari era major en les inicials del propi nom.
5.3 DISSONÀNCIA COGNITIVA TEORIA DE LA DISSONÀNICA COGNITIVA Leon Festinger va ser psicòleg americà que va proposar la “teoria de la dissonància cognitiva” (1957).
Va definir dissonància cognitiva com un estat de tensió i malestar que es produeix per:  Incoherència cognitiva, és a dir, quan hi ha incongruència entre diferents cognicions.
 Incoherència cognitivo-conductual, és a dir, quan hi ha una incongruència entre les nostres cognicions i la conducta que efectuem.
Segons Festinger, aquest estat de tensió i malestar ens motiva a fer desaparèixer la incoherència per a que desaparegui la dissonància cognitiva i, com a conseqüència, l’estat de tensió i malestar.
63 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Formes de reduir la dissonància cognitiva:  Canviar les cognicions. Per exemple un fumador que sap que fumar és perjudicial per la salut que es negui a pensar que això sigui verídic.
 Canviar la conducta. Per exemple un fumador que sap que fumar és perjudicial per la salut que deixi de fumar.
 Afegir elements cognitius “consonants”. Per exemple un fumador que sap que fumar és perjudicial que es recolzi en que el seu veí que porta tota la vida fumant estigui bé de salut.
 Afegir elements conductuals “consonants”. Per exemple un fumador que sap que fumar és perjudicial que comenci a fer esport 2 cops per setmana per a compensar una mica els efectes del tabac.
Hi ha 3 tipus de situacions que són especialment sensibles a crear una dissonància cognitiva: [A] Conducta no suficientment justificada En les situacions en les quals hem d’actuar d’una forma determinada sense tindre justificació suficient per fer-ho apareix dissonància cognitiva.
[B] Dissonància posterior a l’elecció Quan ens trobem en la situació que hem d’escollir entre dues alternatives que ens atreuen i finalment n’escollim una, és molt possible que apareixi una dissonància cognitiva posterior a l’elecció del tipus “per què no hauré escollir l’altra?”.
[C] Nova informació incompatible amb les creences En les situacions en les quals ens arriba informació que resulta incompatible i incoherent amb les creences prèvies, apareix dissonància cognitiva.
Crítiques al concepte de dissonància cognitiva:  La dissonància cognitiva no es produeix sempre, sinó que només es produeix quan els elements en conflicte són importants pel subjecte.
 Hi ha moments en els quals els subjectes no semblen estar gaire molestos per l’aparició de la dissonància cognitiva.
64 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ EXPERIMENT: DISSONÀNCIA COGNITIVA PER CONDUCTA INJUSTIFICADA (FESTINGER, 1957) 1a fase Es té persones amb gana al laboratori i se n’avalua el grau de gana que tenen. Després se’ls hi diu que vagin a casa, estiguin dues hores sense menjar i que tornin.
Tenim 2 grups de persones:  Gent que cobra per estar sense menjar. Aquestes persones reben una remuneració acceptable per estar les dues hores sense menjar i tornar.
 Gent que no cobra per estar sense menjar. Aquestes persones NO reben una remuneració per estar les dues hores sense menjar i tornar posteriorment.
2a fase Segons avaluació de la gana: Un cop han estat les dues hores a casa sense menjar i han tornat al laboratori, es torna a avaluar-ne la gana.
Resultats i conclusions: S’observa que les persones que no han cobrat desenvolupen una dissonància cognitiva per veure’s davant d’una conducta amb poca justificació i, com a resultat de la mateixa, canvien la seva cognició pensant que “no tinc tanta gana”.
EXPERIMENT: DISSONÀNCIA COGNITIVA POSTERIOR A L’ELECCIÓ (WICKLUND I BREHM, 1976) 1a fase S’exposa als subjectes experimentals a una bateria d’objectes que han d’avaluar amb una escala [-100,+100].
2a fase S’exposa als subjectes experimentals a una tasca de laboratori que, si la ressolen correctament, tindran dret a una recompensa a triar entre dues coses que prèviament havien valorat de forma equivalent.
3a fase Es demana als subjectes que avaluïn les dues alternatives un cop ja han obtingut la recompensa.
Resultats i conclusions: S’observa que la majoria de subjectes experimentals valora millor l’objecte de recompensa.
Això s’explica que l’elecció produeix una dissonància cognitiva pel dubte d’haver escollit correctament i, com a conseqüència, es produeix un canvi en l’avaluació equivalent dels dos objectes en favor de l’objecte escollit.
65 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 5.4 EXPECTATIVES Expectativa = creença que es defineix com la predicció probabilística de que es produeixi un esdeveniment concret.
ORIGEN DEFINICIÓ Albert Bandura va ser el principal exponent de les expectatives i, al 1997, va defensar que la motivació era un comportament dirigit cap a un objectiu, provocat i mantingut bàsicament per dos tipus d’expectatives: EXPECTATIVES D’AUTOEFICIÈNCIA Creença sobre la probabilitat que un té de fer una conducta adequadament.
- Experiència prèvia Observació Persuasió Símptomes fisiològics INFLUÈNCIA / EFECTES Influència: Elecció d’activitats. En funció de l’expectativa d’autoeficàcia que un tingui, escollirà unes o altres activitats.
Esforç i persistència en la tasca. Com més alta sigui l’expectativa d’autoeficàcia major serà l’esforç i la persistència que un tingui en una tasca.
Reaccions emocionals derivades. En funció de l’expectativa d’autoeficàcia es donaran amb major o menor freqüència certes reaccions emocionals, com per exemple l’ansietat davant el fracàs.
EXPECTATIVES DE RESULTAT Creença sobre la probabilitat que un té d’obtenir un determinat resultat si fa una determinada conducta.
- Experiència (resultats) prèvia Dificultat de la tasca Comparació social Efectes: Alta expec.
AUTOEFICÀCIA Baixa expec.
AUTOEFICÀCIA Alta expec.
RESULTAT Baixa expec.
RESULTAT Motivació Frustració (implicació, esforç i persistència).
(implicació, protestes i queixes) Avaluació negativa Inexistència de motivació (fa menys del que podria) (apatia i resignació) 66 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ EXPERIMENT: EXPECTATIVA DE RESULTAT I EXPERIÈNCIA PRÈVIA (FEATHER, 1966) S’exposa a subjectes experimentals a 15 anagrames i se’ls va demanant que després de cada un que diguin la seva expectativa de resultat del següent anagrama.
1a fase S’exposa a dos grups de subjectes a 5 anagrames: - Grup amb 5 anagrames molt fàcils. Garantia l’èxit inicialment en els 5 primers anagrames.
Grup amb 5 anagrames molt difícils. Garantia el fracàs en els 5 primers anagrames.
2a fase S’exposa als dos grups de subjectes a 10 anagrames de dificultat mitjana.
Resultats i conclusions: S’observa que l’experiència inicial marca les expectatives futures: els que han tingut un èxit inicial tenen majors expectatives globals que els que han tingut fracàs.
5.5 EXPECTATIVA X VALOR TEORIA DE L’EXPECTATIVA – VALOR La teoria de l’expectativa-valor va ser proposada per Jacquelynne Eccles a l’any 2002.
Segons aquesta proposta, la conducta motivada ve determinada per dos factors: - Expectativa (d’autoeficàcia + de resultat). La expectativa és una creença que es defineix com la predicció probabilística de que es produeixi un esdeveniment concret.
Valor de la tasca. Importància o pes relatiu que se li atorga a la tasca.
Quan tenim diferents alternatives, escollim aquella opció en la qual la combinació d’expectativa i valor és major.
La valoració de la tasca es fa, fonamentalment, segons 4 dimensions de la mateixa: - Valor otorgat o importància dels resultats. Fins a quin punt es considera important els resultats de la tasca.
- Interès o valor intrínsec. Fins a quin punt agrada en sí la tasca.
- Valor d’utilitat. Fins a quin punt m’és útil la tasca i els resultats derivats.
- Cost percebut. Fins a quin punt en compensa l’esforç per dur a terme la tasca.
67 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 5.6 LES ATRIBUCIONS CAUSALS Atribució causal = procés cognitiu mitjançant el qual interpretem la causa de fets i conductes, és a dir, es busca descobrir i comprendre les causes que ha portat a produir-se aquelles conductes o aquells fets.
En l’atribució causal l’important és la causa percebuda,coincideixi o no amb la causa real.
Característiques de l’atribució causal: o L’atribució causal és posterior al fet o conducta: primer és produeix el fet o la conducta determinada i després es tracta d’esbrinar per què ha succeït.
o L’atribució causal és dóna especialment quan es donen resultats inesperats i/o negatius i amb fets importants per la persona.
Dimensions de l’atribució causal: - Lloc. Refereix a si l’atribució causal respon a un locus de control intern o extern, és a dir, si s’atribueix la causa a algo intern o extern.
- Estabilitat. Fins a quin punt aquella atribució causal es manté en el temps.
- Control. Fins a quin punt aquella atribució causal pot ser controlada pel subjecte.
Exemple d’atribució causal: 68 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ AUTOATRIBUCIÓ Respon a l’atribució causal que un fa de conductes pròpies i fets que li corren a un mateix.
HETEROATRIBUCIÓ Respon a l’atribució causal que un fa de conductes i fets aliens.
Segons Fiske i Taylor, una persona, al fer un judici atribucional, incorre en un biaix quan aquesta cau en una distorsió sistemàtica (ja sigui per excés o per defecte) en el procés atribucional.
S’han identificat diversos biaixos que es poden donar durant el procés atribucional: Errada d’atribució fonamental Biaix caracteritzat per la tendència a fer atribucions causals sobreestimant els factors interns i estables alhora que es subestimen els factors situacionals (externs).
Errada de l’actor-observador (efecte jo-altre) Tendència a fer atribucions causals diferenciades en funció si una situació ens ocorre a nosaltres mateixos o als demés.
Heteroatribució (observadors) Factors interns estables. Quan fem una atribució causal dels demés destaquem més els factors interns estables.
Autoatribució (actors) Factors situacionals. Quan fem una autoatribució causal destaquem més els factors situacionals.
Biaix d’autorreferència (tendencia egocéntrica) Biaix caracteritzat per la sobrevaloració de la pròpia aportació i responsabilitat en comparació a la que atribuïm als demés.
Errada del fals consens Biaix egoista o d’autocomplacència Tendència a fer atribucions internes dels èxits i atribucions externes dels fracassos.
Existeix una tendència a atribuir els èxits a mèrits propis (esforç, aptituds, etc.) i a atribuir els fracassos a factors externs (atzar, pressió externa, etc.). Aquest biaix està molt relacionat amb l’autoestima.
Biaix caracteritzat per sobreestimar les pròpies opinions, conductes i punts de vista; considerant erròniament que són compartides per la resta de gent.
Les persones consideren les seves cognicions i el seu comportament com a “normals”, pensant que els altres pensen i actuen de forma similar.
69 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Experiment: errada del fals consens (Wofson, 2000) 1. Es diferencien 3 grups d’estudiants del 1r curs d’una carrera universitària partir d’una enquesta anònima: - Grup que no consumeix res.
- Grup que consumeix marihuana.
- Grup que consumeix marihuana + amfetamines.
2. En l’enquesta se’ls demanava també que diguessin el percentatge d’estudiants de la classe que pensaven que havien consumit aquestes mateixes drogues.
Resultats: % que consumeix marihuana.
% que consumeix amfetamines.
Grup Res Grup Marihuana 45% 60% Grup Marihuana + Amfetamines 62% 30% 33% 50% Conseqüències del procés d’atribució causal: (1) Sobre la conducta L’atribució causal influeix en la selecció d’activitats, en l’esforç i en la persistència.
(2) Sobre l’autoestima i la motivació L’atribució causal (sobretot quan fa referència a causes internes i estables) afecta a l’autoestima, tant en direcció positiva com negativa.
(3) Sobre les expectatives i el valor de determinats objectius - Atribució estable Es crearà l’expectativa que en el futur el resultat serà semblant (tant èxit com fracàs).
- Atribució interna  Si la persona ha tingut èxit en aquella situació en la qual ha fet una atribució interna, sentirà orgull i augmentarà el valor que donem a aquell objectiu.
 Si la persona ha fracassat en aquella situació en la qual ha fet una atribució interna, sentirà malestar i disminuirà el valor que donem a aquell objectiu.
(4) Sobre la reacció vers altres persones i/o grups Quan fem una heteroatribució, la percepció de responsabilitat que tenim d’una persona respecte la situació en la que es troba variarà segons ho haguem atribuït a factors interns o a factors externs.
(5) Il·lusió de control La il·lusió de control és la percepció de control major que la real: sensació que un exerceix mes control sobre les situacions del que en realitat es té.
Aquesta conseqüència de l’atribució causal està molt relacionada amb el biaix egoista o d’autocomplacència.
70 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ (6) Indefensió apresa En la indefensió apresa el subjecte té la creença que les conseqüències són independents de les seves accions a causa de la generalització del sentiment de falta de control que sorgeix d’una experiència puntual de falta de contingència entre acció pròpia i conseqüència.
Ara bé, no tothom que experimenta una situació de manca de control desenvolupa indefensió apresa. Depèn de l’atribució causal que un efectuï.
Experiment: efectes de l’atribució causal sobre la indefensió apresa (Milkulincer, 1988) 1a fase S’exposa a dos grups de subjectes a anagrames irresolubles: - Al grup 1 se li diu que els anagrames seran cada cop més fàcils.
- Al grup 2 se li diu que els anagrames seran cada cop més difícils.
2a fase S’exposa als dos grups de subjectes a anagrames de dificultat mitjana.
Resultats i conclusions: En la segona fase grup 1 ressol significativament menys anagrames que el grup 2.
El grup 1 ha desenvolupat indefensió apresa perquè creuen que haurien d’haver resolt més anagrames en la primera fase ja que creien que eren fàcils (atribució interna), mentre que el grup 2 no ho desenvolupa perquè es recolzen en la dificultat dels anagrames (atribució externa).
5.7 LES METES Metes = representació cognitiva ideal: són els objectius que volem assolir.
TEORIA DE L’ESTABLIMENT DE METES Segons la teoria de l’establiment de metes de Locke i Latham (1990), les metes només tenen efectes motivacionals i de compromís si acompleixen una sèrie de condicions: - Específiques. Metes massa generals no seran motivadores perquè tindran carència de direcció: no sabrem per on començar.
- Dificultat moderada. Les metes han de tindre un cert grau de dificultat per a que siguin motivadores: si són massa fàcils o massa difícils deixaran de motivar-nos.
- Properes en el temps. En cas que un s’estableixi una meta a llarg termini, l’ha de descompondre en metes més properes en el temps per a què així s’obtingui una recompensa i un feedback de rendiment que mantingui la pròpia conducta vers la meta a llarg termini.
71 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 5.8 MOTIVACIÓ INTRÍNSECA Les motivacions intrínseca i extrínseca són de diferent naturalesa però que es poden donar juntes i varien amb el temps.
MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA Conducta motivada per les conseqüències (conducta operant).
MOTIVACIÓ INTRINSECA Conducta motivada interiorment, per plaer i satisfacció personal (hobbies).
TEORIA DE L’AVALUACIÓ COGNITIVA Proposada per Edward L. Deci, exposa que hi ha unes necessitats psicològiques bàsiques que motiven conductes per satisfer-les. Proposa 3 necessitats psicològiques bàsiques que impulsen al subjecte a un creixement i desenvolupament continu: - Competència La competència seria la necessitat innata de sentir que interactuem de forma competent i eficaç amb l’entorn.
Això motiva al subjecte a buscar activitats i tasques que ens facin sentir competents (han de tindre un cert grau de dificultat).
- Autodeterminació L’autodeterminació seria la necessitat innata de tindre sensació de control sobre la pròpia conducta: sentir que és un mateix qui causa la seva conducta i no perquè ho digui un altre.
- Afinitat L’afinitat o seria la necessitat innata d’establir llaços i vincles emocionals amb altres persones.
 L’afinitat tindria molta importància en el benestar emocional de les persones.
 L’afinitat permetria mostrar el “jo veritable”, és a dir, sense contaminació de desitjabilitat social.
72 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEORIA DEL FLUX Segons Csikszentmihalyi, quan una persona es troba immers en una experiència de flux, es troba en un estat amb alts nivells d’atenció, concentració i motivació; caracteritzada per la següent fenomenologia: - Implicació total en la tasca.
Pèrdua de la consciència del Jo.
Percepció distorsionada del pas del temps.
Benestar emocional.
Alta sensació de control de la tasca.
Hi ha unes condicions que en possibiliten l’aparició: - Hi ha d’haver unes metes clares.
Hi ha d’haver un feedback relativament ràpid.
Dificultat òptima, ja que si les metes són massa fàcils o massa difícils deixaran de motivar-nos.
Si una persona que es troba motivada intrínsecament per una activitat concreta comença a rebre una recompensa, pot produir-se el que es coneix com efecte socavador de la recompensa.
Efecte socavador = Quan una persona està realitzant una tasca que li interessa en sí mateixa, en el mateix moment que reben una recompensa per aquella acció existeix el risc que disminueixi la motivació intrínseca per tal activitat quan desapareix el reforçador extrínsec.
Les recompenses no són sempre perjudicials: per exemple, podem emprar les recompenses per motivar a un subjecte a prendre un hàbit que no té.
Recomanacions en relació a les recompenses: - Recompensa contingent amb l’execució de la tasca. En tot cas es recomana que només es donin recompenses quan el subjecte produeixi els resultats que se li exigien; mai donar recompenses de forma rutinària quan es dugui a terme la tasca sense tindre en compte si es fa bé o malament.
- Treure-les sempre que es pugui. Donar recompenses només quan es cregui beneficiós pel subjecte i intentar prolongar-les el menor possible en el temps.
73 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 5.9 MOTIUS SECUNDARIS Motius secundaris = conjunt d’objectius i metes individuals relacionades amb experiències subjectives de caire cognitivosocial que tenen la finalitat d’assolir la realització i satisfacció personal.
Les característiques més destacables dels motius secundaris són: - No universals: són apresos. Els motius secundaris no són ni innats ni universals, sinó que sorgeixen per aprenentatge, modulats òbviament en funció del context sociocultural.
- Subjectes a diferències individuals. A diferència dels motius primaris que eren iguals per tots, els motius primaris depenen de les diferències individuals dels subjectes i de la influència cultural.
Alguns motius secundaris: - Motivació de “logro” (assoliment o èxit).
- Motivació altruista, és a dir, per la conducta d’ajut.
- Motivació de poder.
- Motivació d’afiliació.
Motivació al “logro” = tendència del subjecte a buscar èxit en situacions que suposin un repte, és a dir, que impliquin demostrar capacitat i que permetin avaluar-ne l’execució.
MODEL D’ATKINSON SOBRE LA MOTIVACIÓ DE LOGRO Atkinson defensava que la conducta que faci una persona en una determinada tasca depèn tant de la seva motivació de logro com d’alguns elements cognitius: (Te) Tendència d’aproximació a l’èxit: tendència a fer una determinada tasca i intentar obtenir èxit.
(Me) Motivació d’èxit: es considera un tret de personalitat i es defineix com la necessitat del subjecte per aconseguir l’èxit.
(Pe) Probabilitat d’èxit: expectativa del subjecte de tenir èxit si executa la tasca o persegueix una meta.
(Ie) Valor d’incentiu de l’èxit: valor que el subjecte atribueix a la conseqüència de la tasca.
Atkinson diu que la conducta ve determinada tant per la tendència d’aproximació a l’èxit com per la tendència d’evitació del fracàs.
74 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 6. EMOCIÓ: ASPECTES INTRODUCTORIS 6.1 CONCEPTE D’EMOCIÓ 6.2 LLEIS DE LES EMOCIONS 6.3 CLASSIFICACIÓ DE LES EMOCIONS 6.4 EL PROCÉS EMOCIONAL 6.5 FUNCIONS DE LES EMOCIONS 6.6 MESURA DE LES EMOCIONS 75 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ TEMA 6. EMOCIÓ: ASPECTES INTRODUCTORIS 6.1 CONCEPTE D’EMOCIÓ Palmero Emocions = processos desencadenats per estímuls (interns o externs) que són avaluats com importants en relació a la supervivència i al benestar.
Comporten canvis: - Canvis cognitius.
- Canvis fisiològics.
- Canvis expressivo – conductuals.
Aquests canvis estan relacionats amb l’adaptabilitat de l’organisme a l’entorn.
Les emocions fan que organitzem la nostra activitat i dirigim els recursos per respondre a les demandes ambientals.
Oatley CARACTERÍSTIQUES COMUNS EN DEFINICIONS D’EMOCIÓ Emocions = Experiències afectives (agradables o desagradables) que impliquen 3 tipus de resposta: - Resposta cognitiva - Resposta fisiològica-adaptativa - Resposta expressivo-conductual Reacció davant estímuls importants Importància fenomenològica Valor adaptatiu Comporten una reacció múltiple No controlem l’aparició d’emocions, però podem regularles És una reacció multidimensional davant estímuls (interns o externs) importants per la supervivència i el benestar.
L’important no és l’estímul en sí, sinó com l’avaluem (important o no).
Això comporta que si no percebem un estímul com a important, no ens provocarà cap emoció o la sentirem amb molt baixa intensitat.
Tenen un valor adaptatiu. També poden convertir-se en desadaptatives, com per exemple una fòbia que no permet fer vida “normal”.
- Activació fisiològica.
- Sentiment (experiència subjectiva).
- Conducta d’expressivitat emocional.
- Resposta d’afrontament. Les emocions són motivadores en la mesura en que provoquen conductes instrumentals.
No podem controlar l’aparició d’emocions, però sí que podem controlar-ne la seva expressió. També podem canviar la percepció d’aquell estímul i també contrarestar-ho.
76 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Les dimensions bàsiques a partir de les quals es poden classificar les emocions són la dimensió d’agradabilitat-desagradabilitat i la dimensió d’intensitat.
Conceptes relacionats amb l’emoció: SENTIMENT El sentiment només és una part de l’emoció: correspon al component de l’experiència subjectiva de l’emoció.
ESTAT D’ÀNIM / HUMOR L’estat d’ànim té una major durada que una emoció, una menor intensitat i no està tan lligat a un estímul concret.
6.2 LLEIS DE LES EMOCIONS Llei del significat situacional PRINCIPIS DEL PROCÉS EMOCIONAL PROPOSADES PER N. FRIJDA (2001).
Llei de la importància Lleis del canvi Llei de l’habituació Llei de l’asimetria hedònica Llei el sentiment comparatiu Llei de la conservació del moment emocional Les emocions sorgeixen en resposta a la fenomenologia de la situació, és a dir, en resposta a l’estructura de significat que dotem a la situació.
Les emocions sorgeixen només en resposta a estímuls importants per a les metes, desitjos, motivacions o preocupacions de les persones.
La llei del canvi formula que el canvi en la presència de condicions favorables o desfavorables en el context facilitarà l’aparició d’una resposta emocional.
La intensitat de les emocions que sorgeixen per estímuls que es mantenen en el temps tendeix a disminuir amb el temps.
La llei de l’asimetria hedònica proposa una asimetria en la permanència d’emocions positives i negatives: el plaer es sempre contingent amb el canvi i desapareix quan hi ha permanència de l’estímul, mentre que el dolor pot persistir en el temps si persisteixen les condicions adverses.
La intensitat d’una emoció dependrà de la relació entre l’estímul al que respon aquesta emoció i el context en el qual és avaluat.
Els records d’estímuls i situacions que van evocar una emoció concreta poden mantindre la capacitat per elicitar tals emocions indefinidament a menys que siguin contrarestades per fenòmens d’extinció o habituació a partir d’exposicions repetides.
77 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 6.3 CLASSIFICACIÓ DE LES EMOCIONS L’estudi de les emocions ha seguit dues direccions distintes a l’hora d’investigar com s’organitzen les emocions.
6.3.1 ORIENTACIÓ DE LES EMOCIONS DISCRETES L’orientació de les emocions discretes defensa l’existència d’emocions concretes i definides.
Defensa que existeixen unes característiques distintives per a categoritzar cada emoció, és a dir, una combinació concreta de sentiment + reacció fisiològica + expressió + resposta d’afrontament que defineix a cada emoció.
L’autor més representatiu de l’orientació de les emocions discretes és Paul Ekman.
EMOCIONS BÀSIQUES O PRIMÀRIES Emocions “innates” (estan presents des de l’inici de la vida) que podríem considerar universals.
- Alegria.
Por.
Fàstic - EMOCIONS SECUNDÀRIES O SOCIOMORALS Emocions que són fruit de la socialització (per tant són objecte de diferències en funció de la cultura) i no apareixen fins als 2-3 anys d’edat.
Tristesa Ira.
Sorpresa.
- Orgull Vergonya - Culpa Es considera que hi ha 3 condicions per a l’aparició d’aquestes emocions: (1) En primer lloc, és necessària l’aparició i consciència del jo (identitat personal).
(2) En segon lloc, el nen ha d’haver iniciat la internalització de certes normes socials.
(3) Per últim, el nen ha de ser capaç d’avaluar-se a sí mateix respecte a aquestes normes socials interiortzades.
Els partidaris de l’orientació de les emocions discretes s’han trobat amb el problema de delimitar quines emocions hi ha: han sorgit llistes d’emocions gairebé per cada autor que s’ha proposat delimitar-ho.
6.3.2 ORIENTACIÓ DIMENSIONAL DE LES EMOCIONS Defensa la impossibilitat de delimitar unes característiques distintives per cada emoció i, per tant, la inexistència d’emocions concretes i definides.
L’orientació dimensional de les emocions diu que cada emoció es pot situar en un punt d’un “mapa” definit per dues dimensions bipolars.
L’autor més representatiu de l’orientació dimensional de les emocions és Peter Lang.
78 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Segons l’orientació dimensional qualsevol emoció es podrà definir en relació a dues dimensions bipolars: VALÈNCIA AFECTIVA Permet diferenciar les emocions en funció del seu caràcter hedònic, és a dir, si són agradables o desagradables.
ACTIVACIÓ (Arousal) Permet diferenciar les emocions en funció de la intensitat d’excitació que produeixen.
Mentre que ens els animals en basem en la seva conducta segons sigui d’aproximació o d’evitació, en els humans ens basem en els mètodes d’autoinforme.
L’activació també es mesura emprant mètodes d’autoinforme.
6.4 EL PROCÉS EMOCIONAL 1) Desencadenant emocional Com pot apreciar-se, el procés emocional té el seu inici amb la percepció d’estímuls que suposen un canvi en les condicions internes i/o externes.
2) Avaluació de l’estímul Els estímuls que actuen com a desencadenants emocionals són processats i avaluats pel subjecte.
3) Activació emocional Com a conseqüència d’aquest processament té lloc l’activació emocional, és a dir, una reacció multimodal prototípica de la futura resposta emocional. L’activació emocional es produeix en els 4 components de l’emoció (sentiment, expressió corporal, resposta d’afrontament i reacció fisiològica).
4) Manifestació emocional Per últim, es produeix la manifestació externa i observable de l’emoció. Ara bé, l’aprenentatge i la cultura provoquen la modulació i/o distorsió de les manifestacions emocionals per part de les pròpies persones.
79 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ L’inici del procés emocional sempre ve donat per un estímul: l’emoció no pot sorgir pel no-res.
Avaluació de l’estímul: - Novetat. Donat que vivim en un entorn que no és estàtic i que els canvis poden significar perills per l’organisme, és necessari ser molt sensible a la novetat.
- Agradabilitat. Determina la reacció fonamental de l’organisme vers l’estímul: acceptació i apropament vs aversió i evitació.
Tipus d’avaluacions: - Valoració inicial ràpida i automática. Avaluació ràpida i automàtica que podria desencadenar ràpidament respostes adaptatives.
- Valoració cognitiva. Avaluació més lenta i precisa que l’avaluació inicial.
L’activació emocional es produeix com a conseqüència de l’avaluació de l’estímul, produint-se una reacció multimodal prototípica de la futura resposta emocional.
Aquesta activació emocional actua en els diferents components: - Activació fisiològica.
- Sentiment (experiència subjectiva).
- Conducta d’expressivitat emocional.
- Resposta d’afrontament.
80 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Per últim, es produeix la manifestació externa i observable de l’emoció. Ara bé, s’ha de tindre en compte que l’aprenentatge i la cultura provoquen la modulació i/o distorsió de les manifestacions emocionals per part de les pròpies persones, ja sigui exagerant-les o reprimintles.
6.5 FUNCIONS DE LES EMOCIONS Podem diferenciar dues funcions de les emocions: la funció motivacional - adaptativa i la funció social - comunicativa.
6.5.1 FUNCIÓ MOTIVACIONAL-ADAPTATIVA Primer, les emocions actuen com a senyals que informen de la rellevància de la situació al subjecte, orientant-la de si aquesta es favorable o desfavorable.
Després, motiven a l’organisme: el preparen perquè faci la conducta més adaptativa segons la situació.
EMOCIÓ Sorpresa Fàstic Alegria Por Ira Tristesa FUNCIÓ ADAPTATIVA Atenció i exploració Rebuig Afiliació i disminució del malestar Protecció Auto defensa i atac Reflexió Tal i com s’exposa a la Undoing hypothesis, les emocions positives “desfan” els efectes fisiològics de les emocions negatives.
Donat que les emocions negatives tenen efectes perjudicials sobre la salut, aquesta hipòtesi seria una explicació de perquè les persones que senten més emocions positives viuen més.
6. 5.2. FUNCIÓ SOCIAL - COMUNICATIVA Les emocions també són senyals comunicatives: serveixen per expressar informació relativa a com un se sent i que facilita les interaccions socials en la mesura que permet predir el comportament dels demés.
La conducta expressiva de les emocions es fa per mitjà de gestos, postures, expressions facials, el to de la veu, etc.
En els animals, les emocions s’infereixen bàsicament a partir de la postura corporal de l’animal, però hi ha animals que també tenen una certa conducta emocional expressiva a partir de l’expressió facial.
81 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 6.6 MESURA DE LES EMOCIONS L’estudi de les emocions al laboratori es fa per mitjà de la mesura de cadascun dels components de l’emoció (sentiment, activació fisiològica, conducta d’expressivitat emocional i resposta d’afrontament).
Estudiar les emocions espontànies que es produeixen en la vida de les persones seria una tasca realment complexa. Per aquesta raó, l’estudi de les emocions al laboratori es fa amb emocions provocades per mitjà de: - Imatges i pel·lícules Frases i paraules Música i sons Tasques que generen estrès El problema de les emocions provocades és que són més artificials i menys intenses.
Experiment: comparació d’emocions provocades i espontànies (Wilhelm, 2003) L’experiment consistia en mesurar el batec cardíac dels subjectes experimentals quan estaven en 2 situacions diferents: - Tasques de laboratori èticament estressants. En aquesta situació es produïa una emoció provocada.
Partit de futbol del seu equip preferit. En aquesta situació es produïa una emoció espontània.
Resultats i conclusions: Es va observar que el batec cardíac va ser molt més intens en l’emoció espontània (partit de futbol) que en l’emoció provocada (tasques de laboratori estressants).
82 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 6.6.1 MESURA DEL SENTIMENT La mesura del component sentimental (o experiència subjectiva) de l’emoció només es pot fer a través de proves d’autoinforme: l’única forma de saber com es senten les persones es preguntar-los-hi.
Les proves d’autoinforme requereixen la consciència de l’emoció per part del subjecte, és a dir, el subjecte ha de saber que és el que està sentint.
La consciència de l’emoció té un sorgiment tant ontogenètic com filogenètic més tardà: - Els nens petits no tenen consciència de les seves emocions (ontogènia).
- Només els humans i alguns primats superiors tenen consciència de les seves emocions (filogènia).
Limitacions de la mesura del sentiment: - - Desitjabilitat social. Quan mesurem alguna cosa mitjançant proves d’autoinforme sempre s’ha de tindre en compte que les persones poden estar distorsionant la informació que ens ofereixen.
Dificultat per verbalitzar les emocions. No tothom és igual de capaç d’expressar de forma verbal les emocions que senten.
Distorsió memorística. Si preguntem sobre emocions passades, és possible que existeixi una distorsió a l’hora de fer memòria.
6.6.2 MESURA DE LA CONDUCTA D’EXPRESSIVITAT EMOCIONAL La mesura del component d’expressivitat emocional és fa per mitjà de l’estudi objectiu de gestos, postures, expressions facials, el to de la veu, etc.
Expressió emocional implícita en la conducta verbal: Al missatge no-verbal l’emissor transmet informació de l’emoció que està experimentant.
L’emoció es transmet en la parla implícitament de 3 formes: - Com articulem les paraules.
- Volum i to de la veu que emprem.
- Forma en la qual respirem mentre parlem.
Expressió emocional implícita en l’expressió corporal D’igual forma que la parla; les postures, els gestos i l’espai interpersonal també informen de l’emoció que una persona està experimentant.
- Gestos. Alguns gestos familiars com apretar el puny o tapar-se la cara expressen emocions: el primer expressaria ira, mentre que el segon expressaria vergonya i/o tristesa.
- Postura. Les postures també estan relacionades amb algunes emocions, com per exemple una posició de defensa quan es sent ira.
- Espai interpersonal. L’espai interpersonal és la distància que fiquem respecte als altres quan hi interactuem, i serveix per expressar agrado-desagrado.
L’estàndard d’espai interpersonal es veu variat per diferències culturals, de gènere i d’edat.
83 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ Expressió emocional implicita en l’expressió facial: La mesura de l’expressió facial es fa per mitjà de 3 mètodes: Identificació d’expressions facials (estudis de judicis) Electromiografia (EMG) Facial action code system (FACS) El mètode d’identificació d’expressions facials és el mètode més emprat en la pràctica. Consisteix en l’exposició de subjectes a fotografies d’expressions facials a partir de les quals han d’inferir l’emoció que està experimentant aquella persona.
L’electromiografia facial és una tècnica d’avaluació i enregistrament de l’activitat muscular facial per així detectar microexpressions facials difícils de detectar a simple vista que estan connectades amb les emocions.
El FACS va ser creat per Ekman & Friesen (1978), i consisteix en un sistema universal de nomenclatura dels músculs facials per així poder descriure l’expressió facial de forma que qualsevol investigador ho pogués entendre.
Van descompondre les expressions facials en UA 􀃆 les unitats d’acció o unitats mínimes de moviment per analitzar l’expressió facial.
S’ha trobat músculs comuns a emocions.
Experiment: Amb què reconeixem millor les emocions: expressió facial o expressió corporal? (Kret, 2013) 1a fase Classificació d’expressions facials en relació a emocions.
2a fase Classificació d’expressions corporals en relació a emocions.
3a fase Classificació de parells d’expressions facial + corporal en relació a emocions.
Resultats i conclusions: Per una banda, es va concloure que, en conjunt, el reconeixement emocional facial era superior al reconeixement emocional corporal.
D’altra banda, es va concloure que quan es presentaven cos + cara conjuntament, hi havia un major reconeixement emocional que si es presentava només una cara o un cos.
84 MOTIVACIÓ I EMOCIÓ 6.6.3 MESURA DE L’ACTIVACIÓ FISIOLÒGICA Quan el subjecte experimenta una emoció relativament intensa, es produeix una activació del sistema nerviós autònom (branca simpàtica o parasimàptica en funció de l’emoció).
D’aquesta forma les emocions produeixen activacions a nivell fisiològic que són mesurades per mitjà de: - La taxa cardíaca.
- La pressió sanguínia.
- Resposta electrodermal (mesura de la suor de la mà).
L’estructura cerebral que més implicada està en les emocions és el sistema límbic.
Bàsciament hi ha 2 mètodes per estudiar la relació del sistema límbic amb les emocions: - Estudi de les influències sobre les emocions que tenen lesions en certes regions.
Tècniques de neuroimatge.
El problema que hi ha en la interpretació de les mesures fisiològiques respecte les emocions es que, a l’hora d’interpretar les mesures fisiològiques com indicadors d’unes o altres emocions, hi interfereixen processos com l’atenció i l’esforç.
85 ...

Comprar Previsualizar