Baixa Edat Mitjana (3) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Baixa Edat Mitjana
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Procés de geometrització CLAUDIA CLARE Tot i que molts cops es desconeixerà els genis creatius d’aquestes explosions figuratives, aquests portaran els models tardo-antics a màxims expressius. I poc a poc s’observa un procés evolutiu del naturalisme d’arrel clàssica cap a formes geomètriques, o la repetició cal·ligràfica dels plecs de roba. Contactes entre escultors de diferents Catedrals.
Rei David, de la Portada de Santiago de Compostel·la, on toca una mena de violí. Freqüent la seva representació amb el manuscrit tardo- medievals per la voluntat d’identidicació amb aquest.
Presenta ja una gran plasticitat encaminada a l’abstracció i la geometrització, a l’expressionisme.
Herodes i Salomé, Toulousse, 1120. Salomé demana el cap de St Joan Baptista. Figures molt estilitzades repetint els plecs del vestit. Els braços i les cames presenten una estructura tubular.
Destaca l’escultor, amb la voluntat d’expressivitat en la gestualitat d’aquest, així com aprofitant l’estructura del capitell.
Capitell del deambulatori de Cluny III. L’escultura es col·loca dins una màndorla, obligant una contorsió antinatural en la figura (cap, cos, vestits), i cada vegada és més expressionista. Un procés d’abstracció cada vegada més avançat.
Jeremies, Saint Pierre de Moissac. És un cap naturalista i alhora una certa abstracció.
CLAUDIA CLARE Suïcidi de Judes. Catedral de Sant Llàtzer d’Autun. Suïcidi de Judes després d’haver venut el fill de Déu. Apareixen diables emfatitzant el caràcter diabòlic. Decoració vegetal amb expressió naturalista. Gran procés d’abstracció acompanyat de la voluntat iconogràfica, tal com mostra la deformació dels dimonis, així com la simplificació de la naturalesa.
Claustre de Moissac, 1100. Escultura figurativa als capitells.
Els capitells figurats seran molt característics en el romànic. En moltes ocasions presentaran temes de caràcter religiós i evangèlic.
Suïcidi de Judes Epifania, capitell del deambulatori de Chauvigny, 1150. Obra signada que es contradiu a la idea de que els artistes medievals no sentien orgull ni vanitat pel que confeccionaven, i així doncs signaven les obres. En els laterals es representen altres escenes de la vida de Jesús, així com la Mare entronitzada.
Chauvigny D’altra banda, també trobem un gran conjunt d’imatges de caràcter fantàstic, a vegades solament per qüestions decoratives, com el Capitell de Sant Miquel de Hildesheim, 1118, a partir de la repetició d’esquemes o la combinació escultòrica de diferents imatges creant figures absolutament fantàstiques i lliures. Es presenta dons, una gran llibertat escultòrica molts cops oblidada. També destaquen els capitells de Charlieu, amb un home amb dues mans i dues cares, i el de Chauvigny, amb restes de policromia, com era habitual, on es mostra a un home sent devorat per dracs, amb conceptes morals i religiosos. Així el significat d’aquest variarà segons el locus.
Portada monumental: Espais on es materialitza l‘escultura monumental Les portades seran els llocs on es materialitzarà l’escultura monumental. Les primeres seran les portes i façanes de les esglésies dels camins de Santiago de Compostel·la, cosa que no és d’estranyar ja que eren llocs on transitava molta gent i per tant, era perfecte per expressar idees.
Porta de la façana, i elements prop de la porta (perifèrics), més tard tota la façana acabarà sent decorada. A través del timpà (estructura semicircular) i les escultures que hi ha al voltant de la porta.
- Porta Miegeville, St Sernin de Toulose. La part de sobre la porta, en forma semicircular, està decorada amb una escena. És una porta que el timpà va ser fet al 1100. Durant aquest temps s’experimenta amb la decoració i es creen grans portes amb l’estructura del timpà.
Les portes es decoren tan elles, com els seus entorns: timpà, els arcs formen una degradació, les arquivoltes i la zona inferior de les arquivoltes (branquials), els capitells... els permòdols són unes peces que sobresurten el ràfec (la part de la teulada que sobresurt del mur i no et mulles si estàs a sota) i també van decorades.
  Puerta del Perdón, San Isidoro de León. És una porta també del camí de Santiago. La porta està decorada a la part superior, i hi ha també el ràfec amb els permòdols.
Puerta de las Platerías, Catedral de Santiago. És de 1115-1120 aprox. Hi ha dues portes amb un doble timpà. Hi ha una gran decoració escultòrica a la part superior.
  CLAUDIA CLARE Cos occidental i portada de l’església de Cluny III. Hi ha la porta d’entrada gran, i el cos occidental. Està separada en cinc trams. Hi ha una gran decoració tan a la porta com a la part occidental. Hi ha tres arcs en degradació, tenia policromia, i hi ha un gran timpà.
Sant Pere, portada de l’església monàstica de Cluny III. Es veu sant Pere portant una clau.
Reforma gregoriana: La idea de que el papat i Roma ha de controlar l’església. La hierocràcia sobre el cesaropapisme.
    Imatge de la representació de Gregori VII (1073-1085).
Dictatus Papae (1075) és un recull de idees que va proposar Gregori VII. Querella de les investidures.
Imatge d’Excomunicació d’Enric IV.
Imatge: En el castell de Carnossa, l’emperador enric IV, agenollat davant de Matilde de Canossa en presencia de Hug, abat de Cluny.
Saint Pierre de Moissac: Timpà d’uns 4m, hi ha un sol timpà sobre dues portes. És un timpà molt més ample. Entre les dues portes hi ha el mainell, que és un element que separa les dues portes. Tema de l’apocalipsi.
Profecia dels finals dels temps i de la humanitat. Al timpà hi ha una representació on al centre hi ha crist dels finals dels temps envoltat del símbols del tetramorfs (evangelistes), d’uns àngels, i hi ha imatge dels 24 vells reis que porten a les seves mans un instrument i un pot de perfums (música i fragàncies) per venerar la majestat i el poder omnipotent del fill de déu que arriba per jutjar la humanitat. Perspectiva jeràrquica, i una composició que es basa en un eix de simetria i al voltant tot de personatges. Aquesta imatge no és didàctica, sinó que es fa per recordar i impactar. Hi ha un llenguatge més estàtic i més solemne.
Els programes iconogràfics tenien representacions de caràcter didàctic per a ensenyar als que no tenien coneixement d’alfabetització. Tot i això, no hi ha una clara representació, i sovint més que funció didàctica, era per recordar i impactar.
Relleus laterals de la portada de Saint Pierre de Moissac. Als laterals de la porta, també hi havia decoracions. A la part superior hi ha la paràbola de Llàtzer, i a la part inferior l’avarícia i la luxúria.
  Part esquerra: escultures amb gran mobilitat. Els escultors utilitzen diferents formes d’expressió depenent dels temes i del lloc de la porta on van aquests temes. Hi ha un llenguatge més gràfic, més expressiu. S’expressa l’avarícia i la luxúria, que són dos dels pecats més grans de l’època. La simonia és la compra i venda de càrrecs eclesiàstics i està relacionada amb l’avarícia. La personificació de l’avarícia està castigada per un dimoni i un diable i porta una bossa de diners. La luxúria, a la part dreta, està sent mossegada per dues serps també amb un diable.
Part dreta: hi ha la paràbola de Llàtzer-Epuló. Està lligada també amb l’avarícia perquè Epuló es el ric que està envoltat amb béns, i sempre ignora el pobre de la porta de casa seva que és Llàtzer. És una contraposició del ric i el pobre i la ignorància del ric. Finalment hi ha l’escena de la mort d’epuló que està sent emportat per diables amb bosses de diners com a símbol de que no ha sabut compartir la seva riquesa.
Als laterals dels mainells hi ha una imatge d’un profeta que medeix uns 2m. Imatge mig naturalista i també alhora abstracta. S’adapta a marc arquitectònic (mainell). L’apocalipsi és una teofania perquè és una imatge de glòria de la divinitat.
Timpà de Sant Llàtzer d’Autun de Gislebertus CLAUDIA CLARE Hi ha una imatge de Crist al centre, al voltant hi ha els escollits acompanyats de Pere que els puja al cel (a la dreta) i els condemnats (esquerra). Les arquivoltes estan decorades. Hi ha un gran timpà decorat.
El timpà té la representació de judici final. Al timpà hi ha inscripcions petites (tituli) amb el nom de l’escultor que és Gislebertus. Les inscripcions també identifiquen personatges i accions. A part del judici final hi ha altres temes; a l’arquivolta exterior hi ha una representació de medallons, on a cada medalló hi ha una representació dels diferents treballs del mensari (dels 12 mesos), les activitats agràries que es realitzaven als diferents mesos de l’any. També hi ha alguns medallons amb el signe del zodíac.
Gislebertus va fer una representació gairebé abstracte de la representació de crist. Excava la figura dins la pedra, és un cas excepcional al llarg de la història de l’art. Crea un disseny cal·ligràfic del vestit a base d’excavar. La psicòstasi és el passatge de les ànimes: sant miquel a una banda i un dimoni a l’altra. Aquestes imatges no són didàctiques.
Timpà de Sainte Foy de Conques Representa el judici final. Hi ha una imatge de crist central, emfatitzant el voltant (els plecs que hi ha), està acompanyat d’àngels ceroferaris (porten espelmes, siris). Hi ha una divisió simètrica del paradís i de l’infern. Queden algunes restes de la policromia original.
Es crea un espai intermedi de l’infern i el cel, que és un tercer espai pels que no poden anar ni al cel ni a l’infern, que és el purgatori.
Aquest espai apareix representat a l’espai que hi ha sota de crist. Se surt del purgatori pagant i resant.
A sota de crist hi ha una divisió binaria. A la part esquerra de la “ratlla” que separa la divisió, hi ha un personatge que obra una porta. Hi ha inscripcions per reformar les imatges. Elucidarium: tractat de teologia bàsica.
Saint Pierre de Beaulieu, XII-XIII, França CLAUDIA CLARE Gran arc amb profunditat amb relleus a banda i banda. Al mig hi ha la gran porta amb un gran timpà amb un mainell. Està dedicat al judici final. S’accentua el caràcter simbòlic a la representació, mes que a Conques o Otan, té un sentit més narratiu. Es veu a crist amb els braços oberts al mig de la composició. A darrera hi ha dos àngels subjectant una creu. Fa referència a la crucifixió però també al judici final perquè hi ha àngels amb trompetes q ue aclamen això. Hi ha a la part dreta els personatges que s’han guanyat el paradís, i també hi ha personatges morts que estan ressuscitant. Fa referència al judici final i la mort de crist. Als registres inferiors hi ha una sèrie d’animals teriomòrfics (monstruosos), mig alats, mig terrestres, amb 7 caps, etc. no hi ha una representació narrativa de l’infern i del paradís com havíem vist fins ara, sinó que hi ha com una part superior que és la part més positiva, i la inferior seria la més negativa.
Teologia divulgativa sobre aspectes coneguts (judici final, vinguda de crist, etc). Les imatges són més aviat de reforçament a través de la imatge, de recordar, que no pas imatges didàctiques.
Hi ha altres tipus de programes que fan referència a altres coses. Tot això es fa a través de les portades. S’utilitzen les imatges per a reforçar aquests problemes i la voluntat de definir el poder espiritual i terrenal de l’església.
L’ortodòxia de la fe Es vol reforçar alguns conceptes de la fe, com també combatre altres doctrines que posen en qüestió els conceptes marcats per la ortodòxia, la fe. L’església utilitza les imatges per reforçar les doctrines.
Puerta de Platerías, Santiago de Compostela Era la porta per la qual la majoria de peregrins entraven a la catedral. És un programa que intenta combatre algunes heretgies. Els timpans estan completament decorats.
Timpà de la dreta: escenes extretes de la passió de crist, el moment en què és capturat i l’agafen. També hi ha episodis del seu martiri, el moment en què està lligat a una columna i és fuetejat. També hi ha l’episodi de la coronació amb la corona d’espines i és humiliat. A la part superior del timpà, es pot intuir una figura de la verge amb el nen en braços i hi ha unes figures mig agenollades, que són els reis, això és per tant una escena de l’epifania (se li dona la mirra, l’or i l’encens). Les figures son rabassudes, semblants a les de Conques, de manera que hi ha un contacte entre els escultors i parteixen d’una mateixa cultura figurativa.
CLAUDIA CLARE Timpà de l’esquerra: no hi ha cap representació del poder de crist ni del judici final, sinó que representen episodis evangèlics i de la vida de Jesús. Fan referencia als inicis de la vida publica de jesús. Quan jesús te 30 anys marxa de Nazaret i predica la paraula. Marxa al desert com a símbol d’expiació durant 40 dies. Es diu que va ser temptat pel diable 3 vegades, i que va resistirles. Hi ha la figura de crist amb àngels i amb dimonis. S’emfatitza la idea de la doble naturalesa a partir d’episodis de la vida de crist, per tant reforça la visió ortodoxa de l’església.
també hi ha les temptacions del diable que són símbol de que com a home pot caure però com a déu pot resistir-les.
La figura de la dreta del timpà, es creu que és una imatge de Eva, que va ser la pecadora i primera dona. Més tard es va fer una llegenda sobre una dona adultera de Santiago, i es diu que tenia un amant i passejava amb el crani de l’amant. Es desconeix quin és el sentit original tot i que es creu que és Eva. És una imatge feta d’acord amb els principis classicistes però configurada amb formes geomètriques.
Portes senceres Crist té dues naturaleses: divina i humana, aquesta idea defensada per l’ortodòxia cristiana, però criticada per altres moviments (o és diví o és humà). Els timpans serveixen per reafirmar la doctrina de l’església. Assenyala la capacitat polisèmica de diferents sentits que tenien les portades, sovint introdueixen imatges i conceptes paral·lels que tenen més sentit amb el temps que al mateix moment.
Porta dels Comtes, Saint Sernin de Tolouse És una porta doble però no té timpans. S’estan construint escultures arquitectòniques paral·leles al camí de Santiago.
St Gilles du Gard A l’entorn del 1100 era una de les fites del Camino de Santiago. era un centre de peregrinació local tot i que va esdevenir internacional. Es conserven les despulles de St Gilles du Gard.
Té una gran portada que té vincle conceptual amb el món romà. Té un arc triomfal triple i l’han utilitzat per vestir la gran façana amb un concepte molt horitzontal. La façana es triple de tres portes. Té un llenguatge neoclàssic inspirat pels sarcòfags antics. Hi ha uns relleus rectangulars, gairebé amb la mateixa estructura que els relleus dels sarcòfags. Les columnes i els capitells també són d’aire corinti. Hi ha diferents representacions com per exemple la crucifixió, que pot ser entesa com que reforça la doctrina cristiana; la mort del fill de deu per salvar CLAUDIA CLARE la humanitat del pecat. També hi ha imatges que es poden entendre per defensar els ideals d e la ortodòxia cristiana.
St Gilles du Gard va ser l’escenari de la difusió de diverses heretgies i desviacions dels seguidors anomenats petrobrusians d’un individu anomenat Pierre de Bruys amb el seu deixeble Laussanna, al segle XII. Aquests van ser perseguits per gent, entre ells l’abat de Cluny, i van difondre idees en contra de les idees dels petrobrusians. Els petrobrusians creien que el baptisme no era útil, que no calia construir esglésies, estaven en contra dels crucifixos (creien que veneraven aquesta mort de crist), negaven el valor de l’eucaristia. Pierre de Bruys va ser cremat davant de l’església de St Gilles du Gard. Aquesta església podia ser una plataforma per combatre les possibles restes d’aquesta ideologia.
Imatge de l’escena de la crucifixió, a la part inferior hi ha el sant sopar, es dóna valor a l’eucaristia.
Per tant combat contra les heretgies. Són imatges propagandístiques que no nomes volen expressar conceptes, sinó que també tenir una capacitat activa de desmuntar arguments i imposar els que consideraven correcte.
Un exemple de la militància de les imatges estan també a altres portades durant el segle XII (11001150).
...